Diumenge, 17 de juny de 2007
PETARDS
Acabo de llegir al diari la nova normativa Europea que prohibeix la compra i la utilització de petards a menors de 12 anys.
Jo, personalment, no la trobo exagerada. Quan arriba aquesta època em posa molt nerviosa anar sentint petards per tot arreu i canviar de vorera quan veig a quatre noiets manipulant, sense cap tipus de control, petards de tota mena.
No estic pas en contra de tirant-ne per la revetlla, ho he fet quan era petita i n’he comprat cada any a la meva filla. Li he ensenyat totes les mesures de precaució que cal tenir i a manipular amb cura aquest material, però sempre sota la nostra vigilància.
Ahir a quarts de 10 del vespre vaig veure una colla de nens d’uns 10 anys, potser menys i tot, que estaven tirant petards en una plaça del barri. Evidentment estaven sols i si a hores d’ara no estan a l’hospital és perquè estic convençuda que tots els nens tenen un àngel de la guarda. No entendré mai com els pares poden estar tranquil·lament a casa mentre els seus fills estan sols en una plaça tirant petards indiscriminadament. Els porten a les butxaques, els posen a les ampolles i a dintre de totxanes, fan explotar bitxos i es persegueixen tirant-se’ls.
No crec que la nova normativa solucioni el problema dels pares irresponsables però, si més no, quan a partir d’ara ho veiem, podrem denunciar-ho i intentar que hi hagi menys accidents.
Si voleu més informació entreu aquesta pàgina de Revetlles amb precaució, http://www.gencat.net/interior/esc/docs/esc_revetlles.htm, on donen consells per la manipulació de petards.
14/6/07
Dijous, 14 de juny de 2007
CLOENDA DE 6È
Quan arriba aquesta època, entre el garbuix d’àlbums i notes, també preparem la Cloenda dels de 6è. i l’entrada a l’ESO.
Avui els hi he repartit els crèdits variables. Per alguns ha estat molta alegria veure que no han de fer cap crèdit de reforç i que podran triar el que més els hi agradi, per altres les coses no han anat tan bé, però amb esforç ho podran millorar el 2n trimestre.
Any rere any sempre em sap greu quan tanquem una altra Promoció. Hi ha famílies, dels que acaben aquest any, que fa 23, ó 18 ó 14 anys que estan vinculades a l’escola, tres d’ells són fills d’antics alumnes, i altres encara tenen germans petits que voltaran amb nosaltres.
Si els repasso un per un recordo, de tots, alguna cosa del dia que els van venir a matricular, o del dia que vaig fer l’entrevista a P2.
Alguns ens han omplert de joia, altres ens han donat molts problemes, altres ens estimen molt, altres no tant, uns són alumnes brillants i altres força matussers. Amb algunes famílies he tingut algun que altre conflicte, amb altres molt bona relació, amb altres una mica de tot. Els hem renyat, els hem estimat, ens han tret de polleguera, hem curat genolls i hem eixugat llàgrimes.
Tantes i tantes coses hem passat junts que és difícil anomenar-les totes, només desitjo que recordin l’escola com a seva i que les mestres que han tingut fins ara els hi hagin donat l’oportunitat de créixer com a homes i dones de bé.
Bona sort a tots.
CLOENDA DE 6È
Quan arriba aquesta època, entre el garbuix d’àlbums i notes, també preparem la Cloenda dels de 6è. i l’entrada a l’ESO.
Avui els hi he repartit els crèdits variables. Per alguns ha estat molta alegria veure que no han de fer cap crèdit de reforç i que podran triar el que més els hi agradi, per altres les coses no han anat tan bé, però amb esforç ho podran millorar el 2n trimestre.
Any rere any sempre em sap greu quan tanquem una altra Promoció. Hi ha famílies, dels que acaben aquest any, que fa 23, ó 18 ó 14 anys que estan vinculades a l’escola, tres d’ells són fills d’antics alumnes, i altres encara tenen germans petits que voltaran amb nosaltres.
Si els repasso un per un recordo, de tots, alguna cosa del dia que els van venir a matricular, o del dia que vaig fer l’entrevista a P2.
Alguns ens han omplert de joia, altres ens han donat molts problemes, altres ens estimen molt, altres no tant, uns són alumnes brillants i altres força matussers. Amb algunes famílies he tingut algun que altre conflicte, amb altres molt bona relació, amb altres una mica de tot. Els hem renyat, els hem estimat, ens han tret de polleguera, hem curat genolls i hem eixugat llàgrimes.
Tantes i tantes coses hem passat junts que és difícil anomenar-les totes, només desitjo que recordin l’escola com a seva i que les mestres que han tingut fins ara els hi hagin donat l’oportunitat de créixer com a homes i dones de bé.
Bona sort a tots.
13/6/07
Dimecres, 13 de juny de 2007
LA POESIA A L'ESCOLA
Cada cop que entro a la classe dels Óssos, P4, em diuen el mateix: sabem un poema, vols que te’l diguem? I jo, sempre, els hi contesto: i tant, a veure com el dieu.
Bon dia, dia
Bon dia, cel
Bon dia, terra,
Bon dia, mar
Bon dia, sol
Bon dia, vent
Bon dia, vela
Bon dia, ocells
Bon dia, flor
Bon dia, tu
Bon dia, jo,
Bon dia, dia (Joana Raspall)
Quan l’han acabat em diuen: nosaltres hem fet una versió nova, la vols sentir?
I aleshores hi poso encara més atenció:
Bona nit, nit
Bona nit, lluna
Bona nit, estels
Bona nit, núvols
Bona nit, cel
Bona nit, bruixes
Bon nit, bruixots
Bona nit, llum
Bona nit, foscor
Bona nit, mosquit
Bona nit, nit
Un cop han acabat els hi dic: m’agrada més la versió que heu fet vosaltres! I contents, continuen treballant.
Em sembla que això ja ho hem repetit unes tres o quatre vegades, però m'agrada veure'ls tan motivats.
LA POESIA A L'ESCOLA
Cada cop que entro a la classe dels Óssos, P4, em diuen el mateix: sabem un poema, vols que te’l diguem? I jo, sempre, els hi contesto: i tant, a veure com el dieu.
Bon dia, dia
Bon dia, cel
Bon dia, terra,
Bon dia, mar
Bon dia, sol
Bon dia, vent
Bon dia, vela
Bon dia, ocells
Bon dia, flor
Bon dia, tu
Bon dia, jo,
Bon dia, dia (Joana Raspall)
Quan l’han acabat em diuen: nosaltres hem fet una versió nova, la vols sentir?
I aleshores hi poso encara més atenció:
Bona nit, nit
Bona nit, lluna
Bona nit, estels
Bona nit, núvols
Bona nit, cel
Bona nit, bruixes
Bon nit, bruixots
Bona nit, llum
Bona nit, foscor
Bona nit, mosquit
Bona nit, nit
Un cop han acabat els hi dic: m’agrada més la versió que heu fet vosaltres! I contents, continuen treballant.
Em sembla que això ja ho hem repetit unes tres o quatre vegades, però m'agrada veure'ls tan motivats.
12/6/07
Dimarts, 12 de juny de 2007
LA FACILITAT DE L'AGRAIMENT
En David Montilla, un company blocaire, ha escrit un post sobre el meu, nostre, blog. M’ha fet molta il·lusió i el vull compartit amb tots vosaltres. El podeu llegir a la següent adreça: http://www.lescaboriesdenmontilla.blogspot.com (11 de juny)
Felicitar a la gent és un art difícil i sempre l’he reivindicat.
Jo penso que la bona educació és basa, en parts iguals, en l’admiració per la feina ben feta i amb la crítica constructiva per aquelles coses que hem de millorar.
És més fàcil criticar que admirar, i també és més fàcil callar abans d’anar a donar les gràcies.
Jo, personalment, tinc la mateixa facilitat per enrabiar-me com per premiar allò que m’agrada i no em costa massa dir-ho. Dir-li a un pare o a una mare que el seu fill és un encant, o que la seva filla és molt autònoma, o que per fi ja sap llegir... em dóna una satisfacció personal difícil d’explicar.
Amb els meus alumnes em passa el mateix. M’agrada dir-los que ho han fet bé, que estic contenta amb ells de la mateixa manera que els puc renyar o castigar.
Entre l’estrès que vivim una petita nota d’agraïment, un somriure, unes gràcies, un petit detall... poden donar la felicitat i fer el dia a dia més fàcil.
Recordo, l'any passat, que a l’acabar, a finals de juliol, el curs i el casal d’estiu, absolutament cansada i derrotada, una petita de sis anys va venir a desitjar-me bon estiu, em va fer un petó i em va donar un paquetet amb sals i sabó de bany amb una nota que deia: gràcies per tot, ara et toca relaxar-te. Aquesta petita mostra de solidaritat em va fer la mestra més feliç del món.
Sóc així, no hi puc fer més.
LA FACILITAT DE L'AGRAIMENT
En David Montilla, un company blocaire, ha escrit un post sobre el meu, nostre, blog. M’ha fet molta il·lusió i el vull compartit amb tots vosaltres. El podeu llegir a la següent adreça: http://www.lescaboriesdenmontilla.blogspot.com (11 de juny)
Felicitar a la gent és un art difícil i sempre l’he reivindicat.
Jo penso que la bona educació és basa, en parts iguals, en l’admiració per la feina ben feta i amb la crítica constructiva per aquelles coses que hem de millorar.
És més fàcil criticar que admirar, i també és més fàcil callar abans d’anar a donar les gràcies.
Jo, personalment, tinc la mateixa facilitat per enrabiar-me com per premiar allò que m’agrada i no em costa massa dir-ho. Dir-li a un pare o a una mare que el seu fill és un encant, o que la seva filla és molt autònoma, o que per fi ja sap llegir... em dóna una satisfacció personal difícil d’explicar.
Amb els meus alumnes em passa el mateix. M’agrada dir-los que ho han fet bé, que estic contenta amb ells de la mateixa manera que els puc renyar o castigar.
Entre l’estrès que vivim una petita nota d’agraïment, un somriure, unes gràcies, un petit detall... poden donar la felicitat i fer el dia a dia més fàcil.
Recordo, l'any passat, que a l’acabar, a finals de juliol, el curs i el casal d’estiu, absolutament cansada i derrotada, una petita de sis anys va venir a desitjar-me bon estiu, em va fer un petó i em va donar un paquetet amb sals i sabó de bany amb una nota que deia: gràcies per tot, ara et toca relaxar-te. Aquesta petita mostra de solidaritat em va fer la mestra més feliç del món.
Sóc així, no hi puc fer més.
11/6/07
Poc a poc anem pujant les fotos al fotoblog. Hi ha classes que en tenen moltes i altres molt poques. No es va poder organitzar d’una altra manera, és complicat vigilar, atendre als nens, ensenyar-los coses i fer fotos... preneu la bona voluntat.
També hi ha el vídeo que sempre es veu més la realitat. Espero que ho gaudiu.
http://escoladelcarme.myphotoalbum.com
També hi ha el vídeo que sempre es veu més la realitat. Espero que ho gaudiu.
http://escoladelcarme.myphotoalbum.com
Dilluns, 11 de juny de 2007
CONVIVÈNCIES A LA CIUTAT
Bon dia des de l’escola!!! Fa un dia esplèndid!!!
Tots ja estem immersos en la realitat quotidiana de cada dia. Enrere queden les convivències i la natura. Ens queda una setmaneta molt enfeinada amb els àlbums, les notes i el final de curs.
Tot anant en metro per Barcelona em vaig trobar amb uns escolars que deurien tenir uns 8 anys. Segurament per deformació professional no vaig poder evitar preguntar d’on eren i que feien per Barcelona. Em van comentar que estaven de convivències, ja que eren de la vora de Taradell.
Convivències a Barcelona!!! No m’acabo d’imaginar anar a veure la Catedral o la Sagrada Família en lloc de terrejar i divertir-se per la muntanya.
Evidentment els nens de poble estan en contacte amb la natura cada dia, de ben segur que no intenten escoltar una òliba com a fet extraordinari i molt menys confonen un porc senglar amb un lleó (els nostres petits ho van fer) però venir a Barcelona de convivències em costa molt veure on pot estar la diversió.
Llanternes pel Passeig de Gràcia, motxilles per Rambla Catalunya, jugant en una placeta dura... no ho veig massa clar.
CONVIVÈNCIES A LA CIUTAT
Bon dia des de l’escola!!! Fa un dia esplèndid!!!
Tots ja estem immersos en la realitat quotidiana de cada dia. Enrere queden les convivències i la natura. Ens queda una setmaneta molt enfeinada amb els àlbums, les notes i el final de curs.
Tot anant en metro per Barcelona em vaig trobar amb uns escolars que deurien tenir uns 8 anys. Segurament per deformació professional no vaig poder evitar preguntar d’on eren i que feien per Barcelona. Em van comentar que estaven de convivències, ja que eren de la vora de Taradell.
Convivències a Barcelona!!! No m’acabo d’imaginar anar a veure la Catedral o la Sagrada Família en lloc de terrejar i divertir-se per la muntanya.
Evidentment els nens de poble estan en contacte amb la natura cada dia, de ben segur que no intenten escoltar una òliba com a fet extraordinari i molt menys confonen un porc senglar amb un lleó (els nostres petits ho van fer) però venir a Barcelona de convivències em costa molt veure on pot estar la diversió.
Llanternes pel Passeig de Gràcia, motxilles per Rambla Catalunya, jugant en una placeta dura... no ho veig massa clar.
9/6/07
8/6/07
LES MESTRES A CONVIVÈNCIES
Com a Directora de l’escola vull felicitar, des d’aquí, tota la feina que han fet aquests dies l’equip de mestres que han estat amb els vostres fills i filles.
Us puc assegurar, com a testimoni, que han treballat les 24 hores del dia.
Han repartir esmorzars, preguntant un per un que els hi venia més de gust, han curat genolls, han programat les activitats més adients, els hi ha tallat la carn a trossets petits, els han vigilat de dia i de nit, s’han aixecat mil vegades, durant la nit, a veure qui tossia, qui somiava o si tots dormien.
Els han mimat quan calia o renyat si era necessari.
Han fet els àpats molt ràpid, inclús de peu, per poder estar pendents de tots.
Han vigilat que anessin prou abrigats, amb la gorra posada pel sol i els han comptat a tot hora.
Han fet de mames.
Han fet llargues excursions, han empassat pols, ballat i riure amb ells.
Ara que no em senten, a l’arribar, els hi agradarà notar les vostres mostres de suport i agraïment.
Gràcies.
Com a Directora de l’escola vull felicitar, des d’aquí, tota la feina que han fet aquests dies l’equip de mestres que han estat amb els vostres fills i filles.
Us puc assegurar, com a testimoni, que han treballat les 24 hores del dia.
Han repartir esmorzars, preguntant un per un que els hi venia més de gust, han curat genolls, han programat les activitats més adients, els hi ha tallat la carn a trossets petits, els han vigilat de dia i de nit, s’han aixecat mil vegades, durant la nit, a veure qui tossia, qui somiava o si tots dormien.
Els han mimat quan calia o renyat si era necessari.
Han fet els àpats molt ràpid, inclús de peu, per poder estar pendents de tots.
Han vigilat que anessin prou abrigats, amb la gorra posada pel sol i els han comptat a tot hora.
Han fet de mames.
Han fet llargues excursions, han empassat pols, ballat i riure amb ells.
Ara que no em senten, a l’arribar, els hi agradarà notar les vostres mostres de suport i agraïment.
Gràcies.
6a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Una nit una mica agitada tot anant a l'Hospital degut a una gastroenteritis i un cop en una cella. (Les famílies corresponents ja estan avisades).
De totes formes tots molt bé, Discoteca els grans, Conte de la Vaca Carlota i passeig de nit.
Avui han fet una excursió per fer un herbari.
Al migdia ens espera una enorme paella per dinar.
Pregunten si ens quedarem més dies o si soparem a la casa.
IMPORTANT:
Heu de tenir en compte que estan molt cansats, vindran dormint a l'autocar i al baixar és probable que els petits plorin o no us vulguin explicar res de res. No us preocupeu. Poseu-los a la dutxa i a dormir, demà ja us explicaran moltes coses.
Una nit una mica agitada tot anant a l'Hospital degut a una gastroenteritis i un cop en una cella. (Les famílies corresponents ja estan avisades).
De totes formes tots molt bé, Discoteca els grans, Conte de la Vaca Carlota i passeig de nit.
Avui han fet una excursió per fer un herbari.
Al migdia ens espera una enorme paella per dinar.
Pregunten si ens quedarem més dies o si soparem a la casa.
IMPORTANT:
Heu de tenir en compte que estan molt cansats, vindran dormint a l'autocar i al baixar és probable que els petits plorin o no us vulguin explicar res de res. No us preocupeu. Poseu-los a la dutxa i a dormir, demà ja us explicaran moltes coses.
7/6/07
5 ª CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Aquesta tarda els més grans han anat al "super tubogan gegant". Arriben amb la roba de recanvi mullada, però l'experiència ha valgut la pena.
Els petits, en canvi, han estat a l'hort inspeccionant els enciams, els tomàquets, les cebes...
Han fet galetes (de la recepta d'en Sam) i han quedat tan bones que se les han acabades totes i no n'han pogut guardar per menjar a casa. Durant la tarda han muntat un gran circuit d'Indiana Jones.
Ara, els més grans s'estan preparant per al sopar i la disco. Els més petits esperen impacients el sopar i el conte de la nit.
Aquesta tarda els més grans han anat al "super tubogan gegant". Arriben amb la roba de recanvi mullada, però l'experiència ha valgut la pena.
Els petits, en canvi, han estat a l'hort inspeccionant els enciams, els tomàquets, les cebes...
Han fet galetes (de la recepta d'en Sam) i han quedat tan bones que se les han acabades totes i no n'han pogut guardar per menjar a casa. Durant la tarda han muntat un gran circuit d'Indiana Jones.
Ara, els més grans s'estan preparant per al sopar i la disco. Els més petits esperen impacients el sopar i el conte de la nit.
4ª CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Aquesta nit han nascut 10 conills i 5 ànecs i al matí ens hem trobat amb aquesta grata sorpresa.
Durant el dia han plantat cigrons i han construït unes cabanes pels pirates. En el camp ens hem trobat amb el Sam, l'espantaocells, que en ha explicat una bona recepta per fer galetes.
Continuen sense plorar i menjant com uns reis.
Aquesta nit han nascut 10 conills i 5 ànecs i al matí ens hem trobat amb aquesta grata sorpresa.
Durant el dia han plantat cigrons i han construït unes cabanes pels pirates. En el camp ens hem trobat amb el Sam, l'espantaocells, que en ha explicat una bona recepta per fer galetes.
Continuen sense plorar i menjant com uns reis.
Dijous, 7 de juny de 2007
3a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Bon dia des de Palautordera!!! Fa un dia esplèndid.
La nit ha estat llarga: pipis, sed, tos, moltes rialles i emocions.
Sobre les 2:00 tothom dormia per fi.
Ahir a la nit l'excursió amb llanternes va ser un èxit: totes funcionaven!!!
Vam intentar escoltar les òlibes però no vam tenir massa èxit.
Ara estan esmorzant i començarem les activitats del matí.
Les dents netes, crema solar per tot arreu i força genolls pelats... forma part d'estar amb contacte amb la natura.
Ningú plora (no m'he fixat si ho feia alguna senyoreta) i ningú demana la mama.
No patiu!!!
3a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Bon dia des de Palautordera!!! Fa un dia esplèndid.
La nit ha estat llarga: pipis, sed, tos, moltes rialles i emocions.
Sobre les 2:00 tothom dormia per fi.
Ahir a la nit l'excursió amb llanternes va ser un èxit: totes funcionaven!!!
Vam intentar escoltar les òlibes però no vam tenir massa èxit.
Ara estan esmorzant i començarem les activitats del matí.
Les dents netes, crema solar per tot arreu i força genolls pelats... forma part d'estar amb contacte amb la natura.
Ningú plora (no m'he fixat si ho feia alguna senyoreta) i ningú demana la mama.
No patiu!!!
6/6/07
2ª CRÒNICA CONVIVÈNCIES
Tot genial, perfecte.
Avui els diversos grups han anat a veure els cavalls, els pollets i ha estar amb la natura.
Alguns afortunats han trobat ceràmica en jaciments arqueològics i tots s'han divertit jugant en un itinerari de pirates molt entretingut.
Hem celebrat tots junts un aniversari i la casa ens ha felicitat perquè feia temps que no es trobaven amb nens tan "bon menjadors" que s'ho acabessin tot.
A la entrada de la casa hi ha una pedra màgica la qual et concedeix un desig sempre i quan la toquis cada vegada que passes per davant.
Us deixo que ara anem a fer una excursió amb les llanternes. La nit és llarga!
Tot genial, perfecte.
Avui els diversos grups han anat a veure els cavalls, els pollets i ha estar amb la natura.
Alguns afortunats han trobat ceràmica en jaciments arqueològics i tots s'han divertit jugant en un itinerari de pirates molt entretingut.
Hem celebrat tots junts un aniversari i la casa ens ha felicitat perquè feia temps que no es trobaven amb nens tan "bon menjadors" que s'ho acabessin tot.
A la entrada de la casa hi ha una pedra màgica la qual et concedeix un desig sempre i quan la toquis cada vegada que passes per davant.
Us deixo que ara anem a fer una excursió amb les llanternes. La nit és llarga!
1ª. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
A l’arribar s’han distribuït les habitacions i han fet la visita d’inspecció per conèixer la casa.
Ha plogut una miqueta però la Sala-Disco ha solucionat el problema per començar a fer els jocs i les activitats.
Ara ja ha sortit el sol però no patiu, no es cremaran, els hi encanta posar-se la crema solar i cada mitja hora se la posen uns als altres.
El Ratoncito Pérez haurà de fer un viatget cap a Palautordera, ja que ha caigut una dent. De ben segur que trobarà la casa i no es perdrà.
Ningú plora.
Han dinat tots molt bé macarrons, pollastre amb patates i poma. Us imagineu que és pelar 150 pomes?
A l’arribar s’han distribuït les habitacions i han fet la visita d’inspecció per conèixer la casa.
Ha plogut una miqueta però la Sala-Disco ha solucionat el problema per començar a fer els jocs i les activitats.
Ara ja ha sortit el sol però no patiu, no es cremaran, els hi encanta posar-se la crema solar i cada mitja hora se la posen uns als altres.
El Ratoncito Pérez haurà de fer un viatget cap a Palautordera, ja que ha caigut una dent. De ben segur que trobarà la casa i no es perdrà.
Ningú plora.
Han dinat tots molt bé macarrons, pollastre amb patates i poma. Us imagineu que és pelar 150 pomes?
5/6/07
Dimarts, 5 de juny de 2007
AL·LÈRGIES I CONVIVÈNCIES
Tinc la sensació que cada cop hi ha més al·lèrgies entre la nostra població infantil.
Tot demanant, per marxar de convivències, les al·lèrgies que pateixen els nens ens hem trobat de tot:
- al pol·len
- a les faves
- al gluten
- a les plomes de les gallines
- al pèl dels conills
- al llegum
- a les ametlles
- a les nous
- al pinso de les gallines
- a la pols
- a les picades dels mosquits
- a la lactosa
Aquestes són les que recordo ara per ara de memòria.
Recordo un any que una nena, de sobte, es va començar a inflar molt i molt. Varem anar d’urgències al metge del poble i mentre esperàvem per entrar a la consulta la nena s’anava desinflant.
Un cop a dins ja estava absolutament normal. El metge ens va tractar una mica de profes histèriques però us puc assegurar que la nena estava molt inflada.
Un cop a Barcelona els pares tampoc s’ho acabaven de creure, entre rialles, ens miraven força estranyats. Mai li havia passat i mai més li va tornar a passar.
L’ensurt va quedar només per a nosaltres.
AL·LÈRGIES I CONVIVÈNCIES
Tinc la sensació que cada cop hi ha més al·lèrgies entre la nostra població infantil.
Tot demanant, per marxar de convivències, les al·lèrgies que pateixen els nens ens hem trobat de tot:
- al pol·len
- a les faves
- al gluten
- a les plomes de les gallines
- al pèl dels conills
- al llegum
- a les ametlles
- a les nous
- al pinso de les gallines
- a la pols
- a les picades dels mosquits
- a la lactosa
Aquestes són les que recordo ara per ara de memòria.
Recordo un any que una nena, de sobte, es va començar a inflar molt i molt. Varem anar d’urgències al metge del poble i mentre esperàvem per entrar a la consulta la nena s’anava desinflant.
Un cop a dins ja estava absolutament normal. El metge ens va tractar una mica de profes histèriques però us puc assegurar que la nena estava molt inflada.
Un cop a Barcelona els pares tampoc s’ho acabaven de creure, entre rialles, ens miraven força estranyats. Mai li havia passat i mai més li va tornar a passar.
L’ensurt va quedar només per a nosaltres.
4/6/07
Dilluns, 4 de juny de 2007
CONVIVÈNCIES
Aquesta setmana és la de convivències. Ja voldria ser a divendres, la veritat. No és que no m’agradi anar-hi però pateixo sempre que tenim nens a fora de l’escola.
Una de les sensacions millors que sempre tinc és quan veig girar els autocars pel carrer Joan Güell, en aquells moments torno a recuperar la tranquil·litat al cent per cent i per fi tanco el mòbil.
Aquest any em fan especial il·lusió ja que m’he combinat la feina i aniré, si més no, a fer fotos.
Les convivències et brinden la possibilitat de conèixer als nens en un altre àmbit, fora de l’escolar i adonar-te de molts aspectes de la seva personalitat que, de vegades, queden una mica amagats dintre de l’escola.
S’ha de ser especial i estimar molt la teva feina per anar amb més de 150 criatures, durant tres dies, i estar amb elles les 24 hores del dia.
La confiança que dipositen els pares i les mares en l’escola és molt gratificant i les mestres que hi anem en som molt conscients del que això representa.
Us donem les gràcies per confiar amb l’escola i deixar que els vostres fills i filles gaudeixin amb nosaltres.
CONVIVÈNCIES
Aquesta setmana és la de convivències. Ja voldria ser a divendres, la veritat. No és que no m’agradi anar-hi però pateixo sempre que tenim nens a fora de l’escola.
Una de les sensacions millors que sempre tinc és quan veig girar els autocars pel carrer Joan Güell, en aquells moments torno a recuperar la tranquil·litat al cent per cent i per fi tanco el mòbil.
Aquest any em fan especial il·lusió ja que m’he combinat la feina i aniré, si més no, a fer fotos.
Les convivències et brinden la possibilitat de conèixer als nens en un altre àmbit, fora de l’escolar i adonar-te de molts aspectes de la seva personalitat que, de vegades, queden una mica amagats dintre de l’escola.
S’ha de ser especial i estimar molt la teva feina per anar amb més de 150 criatures, durant tres dies, i estar amb elles les 24 hores del dia.
La confiança que dipositen els pares i les mares en l’escola és molt gratificant i les mestres que hi anem en som molt conscients del que això representa.
Us donem les gràcies per confiar amb l’escola i deixar que els vostres fills i filles gaudeixin amb nosaltres.
2/6/07
Divendres, 1 de juny de 2007
IRONIES DIÀRIES 2a PART
Començo la classe tot dient que avui parlarem, i escoltarem, uns instruments que no trobem habitualment en l’orquestra.
Als meus petits alumnes els hi agrada molt veure fotos d’instruments i escoltar-los, per tant començo, molt entusiasmada amb un públic molt receptor, amb les meves explicacions.
Primer parlarem de l’arpa. La majoria sap de que els hi parlo i em comenten coses. Després li toca el torn al clavicèmbal que tots coneixen molt gràcies a l’any Mozart.
Per acabar parlo de l’orgue. Silenci. Els explico el funcionament. Silenci. Pregunto si algú ha vist algun orgue. Silenci. Comencem l’audició.
- Ah si!!! Exclamen al sentir-lo. És l’instrument que toca el pop en la pel·lícula Pirates del Carib!!!
IRONIES DIÀRIES 2a PART
Començo la classe tot dient que avui parlarem, i escoltarem, uns instruments que no trobem habitualment en l’orquestra.
Als meus petits alumnes els hi agrada molt veure fotos d’instruments i escoltar-los, per tant començo, molt entusiasmada amb un públic molt receptor, amb les meves explicacions.
Primer parlarem de l’arpa. La majoria sap de que els hi parlo i em comenten coses. Després li toca el torn al clavicèmbal que tots coneixen molt gràcies a l’any Mozart.
Per acabar parlo de l’orgue. Silenci. Els explico el funcionament. Silenci. Pregunto si algú ha vist algun orgue. Silenci. Comencem l’audició.
- Ah si!!! Exclamen al sentir-lo. És l’instrument que toca el pop en la pel·lícula Pirates del Carib!!!
31/5/07
Dijous, 31 de maig de 2007
EXTRAESCOLARS
Aquests dies, a les escoles, estem immersos en els festivals i classes obertes de les activitats extraescolars (també estem immersos en les convivències, acabant els llibres, fent tapes, fent àlbums, acabant controls, acabant les competències bàsiques orals... però no us vull encomanar la desesperació de final de curs)
Tornant a les activitats extraescolars , malgrat els tòpics i la mala fama, jo en sóc partidària sempre i quan es facin amb sentit comú, de manera pedagògica i molt lúdica.
Penso que fer un parell d’aquestes activitats està bé i és molt formatiu. És important deixar un dia, o dos, lliures a la setmana però aquestes activitats acaben de completar el dia i dóna als nens un ampli ventall de coneixements complementaris o la possibilitat d’afeccionar-se a un esport.
Podeu combinar l’anglès amb la natació, o la rítmica i la natació, o l’esport i la natació. Ja notareu de seguida la meva prioritat per la natació, és de vital importància que molt aviat aprenguin a nedar.
De totes maneres sempre és millor tenir els nens fent activitats extraescolars abans de deixar-los estirats davant la televisió, o corrent com a bojos per un carrer o placeta, tot aprenent a barallar-se, a insultar-se i a descontrolar-se mentre que gairebé ningú els controla.
EXTRAESCOLARS
Aquests dies, a les escoles, estem immersos en els festivals i classes obertes de les activitats extraescolars (també estem immersos en les convivències, acabant els llibres, fent tapes, fent àlbums, acabant controls, acabant les competències bàsiques orals... però no us vull encomanar la desesperació de final de curs)
Tornant a les activitats extraescolars , malgrat els tòpics i la mala fama, jo en sóc partidària sempre i quan es facin amb sentit comú, de manera pedagògica i molt lúdica.
Penso que fer un parell d’aquestes activitats està bé i és molt formatiu. És important deixar un dia, o dos, lliures a la setmana però aquestes activitats acaben de completar el dia i dóna als nens un ampli ventall de coneixements complementaris o la possibilitat d’afeccionar-se a un esport.
Podeu combinar l’anglès amb la natació, o la rítmica i la natació, o l’esport i la natació. Ja notareu de seguida la meva prioritat per la natació, és de vital importància que molt aviat aprenguin a nedar.
De totes maneres sempre és millor tenir els nens fent activitats extraescolars abans de deixar-los estirats davant la televisió, o corrent com a bojos per un carrer o placeta, tot aprenent a barallar-se, a insultar-se i a descontrolar-se mentre que gairebé ningú els controla.
30/5/07
Dimecres, 30 de maig de 2007
PSICÒLEGS
La gent que em coneix a fons sap la mala relació que tinc sempre amb els psicòlegs infantils.
Porto molts anys a la docència i us puc dir que mai un psicòleg ha aconseguit fer-me canviar d’opinió. Quan una persona té problemes sóc partidària del psiquiatre, per iniciativa pròpia mai envio un nen al psicòleg.
Això d’anar a una consulta del psicòleg a pintar i a fer classes de reforç ho pot fer un mestre, un pedagog... algú proper a una escola.
Crec, amb absoluta convicció, que un psicòleg infantil SEMPRE hauria de ser i tenir experiència com a mestre, si més no treballar dintre d’un centre escolar a jornada complerta.
La realitat de les aules només la coneixem els mestres que estem un mínim de 6 hores diàries amb els nens, no pas un psicòleg que hi està una hora a la setmana.
Quan jo vaig començar a fer de mestra tots els nens que tenien problemes i, anaven adreçats a un psicòleg, els hi deien que tenien dislèxia. Això de la dislèxia ja ha passat de moda. Ara els hi diuen que són superdotats!!!
En aquests moments la vagància, la malaeducació, la falta de respecte als mestres i als companys, treure malament els controls i no fer res de res es diu que es superdotació.
Com definirien els psicòlegs als alumnes que tenim responsables, brillants, treballadors i educats???
PSICÒLEGS
La gent que em coneix a fons sap la mala relació que tinc sempre amb els psicòlegs infantils.
Porto molts anys a la docència i us puc dir que mai un psicòleg ha aconseguit fer-me canviar d’opinió. Quan una persona té problemes sóc partidària del psiquiatre, per iniciativa pròpia mai envio un nen al psicòleg.
Això d’anar a una consulta del psicòleg a pintar i a fer classes de reforç ho pot fer un mestre, un pedagog... algú proper a una escola.
Crec, amb absoluta convicció, que un psicòleg infantil SEMPRE hauria de ser i tenir experiència com a mestre, si més no treballar dintre d’un centre escolar a jornada complerta.
La realitat de les aules només la coneixem els mestres que estem un mínim de 6 hores diàries amb els nens, no pas un psicòleg que hi està una hora a la setmana.
Quan jo vaig començar a fer de mestra tots els nens que tenien problemes i, anaven adreçats a un psicòleg, els hi deien que tenien dislèxia. Això de la dislèxia ja ha passat de moda. Ara els hi diuen que són superdotats!!!
En aquests moments la vagància, la malaeducació, la falta de respecte als mestres i als companys, treure malament els controls i no fer res de res es diu que es superdotació.
Com definirien els psicòlegs als alumnes que tenim responsables, brillants, treballadors i educats???
29/5/07
Dimarts, 29 de maig de 2007
IRONIES DIÀRIES
Tots em miren amb cares indiferents mentre els hi dic molt contenta:
- Ara escoltarem una preciosa ària de Puccini
La indiferència continua a les seves cares mentre jo intento transmetre entusiasme:
- Es diu “O mio babbino caro”
Indiferència i silenci mentre engego el CD. Comença a sonar la música i de sobte a molts se’ls il·lumina la cara.
M’agrada la reacció que tenen i m’animo molt pensant que gaudiran tant com jo. Aquesta ària és una de les meves preferides i mentre l’escolto els meus pensaments s’allunyen i penso que és molt agradable transmetre aquesta passió als meus alumnes, potser algú s'afeccionarà a l'òpera... ells continuen somrient.
Quan la música acaba els hi comento:
- ja veig que us ha agradat molt, és bonica oi?
He baixat dels núvols ràpidament quan han dit:
- Senyoreta! És la música del Mr. Bean!!!
(Per als profans com jo us vull aclarir que a la pel·lícula del Mr. Bean hi ha un moment que sona aquesta peça)
Hauré de conformar-me pensant que tant és el mitjà d’aprenentatge si aquest dóna el seu fruit. Ho continuaré intentant.
IRONIES DIÀRIES
Tots em miren amb cares indiferents mentre els hi dic molt contenta:
- Ara escoltarem una preciosa ària de Puccini
La indiferència continua a les seves cares mentre jo intento transmetre entusiasme:
- Es diu “O mio babbino caro”
Indiferència i silenci mentre engego el CD. Comença a sonar la música i de sobte a molts se’ls il·lumina la cara.
M’agrada la reacció que tenen i m’animo molt pensant que gaudiran tant com jo. Aquesta ària és una de les meves preferides i mentre l’escolto els meus pensaments s’allunyen i penso que és molt agradable transmetre aquesta passió als meus alumnes, potser algú s'afeccionarà a l'òpera... ells continuen somrient.
Quan la música acaba els hi comento:
- ja veig que us ha agradat molt, és bonica oi?
He baixat dels núvols ràpidament quan han dit:
- Senyoreta! És la música del Mr. Bean!!!
(Per als profans com jo us vull aclarir que a la pel·lícula del Mr. Bean hi ha un moment que sona aquesta peça)
Hauré de conformar-me pensant que tant és el mitjà d’aprenentatge si aquest dóna el seu fruit. Ho continuaré intentant.
28/5/07
Dilluns, 28 de maig de 2007
FASTENER
Ha portat, per fer el seu àlbum, un fastener vell, rovellat i ja utilitzat.
A la pregunta de la mestra del per què estava en aquestes condicions ha contestat: és que hem desmuntat l’àlbum del trimestre passat, l’hem llençat i així hem aprofitat el fastener.
Aquest blog el llegeixen menors d’edat, per tant no escriuré fil per randa el pensaments que en aquests moments se m’acudeixen.
Estic d’acord en què no podem guardar-ho tot però llençar la feina del trimestre passat, per aprofitar el fastener, em sembla absolutament desmotivador per la pobra criatura que ha treballat tant i tant.
Si no voleu guardar-ho tot, per motius d’espai, sempre es pot refer l’àlbum del curs amb els fulls que més els hi ha costat, els controls, els escrits més originals o els dibuixos més bonics... però llençar-ho tot...
Les coses tenen el valor que tu els hi vulguis donar. Valorar la feina dels nens és un primer pas a treballar per estimar allò que fan, sentir-se orgullosos i pensar que no anirà a parar tot en un cubell d’escombraries.
Shakespeare va dir: “conservar alguna cosa que m’ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar”, és evident que ell oblidarà fàcilment tot el que ha aprés a l’escola.
FASTENER
Ha portat, per fer el seu àlbum, un fastener vell, rovellat i ja utilitzat.
A la pregunta de la mestra del per què estava en aquestes condicions ha contestat: és que hem desmuntat l’àlbum del trimestre passat, l’hem llençat i així hem aprofitat el fastener.
Aquest blog el llegeixen menors d’edat, per tant no escriuré fil per randa el pensaments que en aquests moments se m’acudeixen.
Estic d’acord en què no podem guardar-ho tot però llençar la feina del trimestre passat, per aprofitar el fastener, em sembla absolutament desmotivador per la pobra criatura que ha treballat tant i tant.
Si no voleu guardar-ho tot, per motius d’espai, sempre es pot refer l’àlbum del curs amb els fulls que més els hi ha costat, els controls, els escrits més originals o els dibuixos més bonics... però llençar-ho tot...
Les coses tenen el valor que tu els hi vulguis donar. Valorar la feina dels nens és un primer pas a treballar per estimar allò que fan, sentir-se orgullosos i pensar que no anirà a parar tot en un cubell d’escombraries.
Shakespeare va dir: “conservar alguna cosa que m’ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar”, és evident que ell oblidarà fàcilment tot el que ha aprés a l’escola.
27/5/07
Diumenge, 27 de maig de 2007
A QUI CORRESPONGUI...
La Marta ha acabat el Batxillerat Tecnològic amb Matrícula d’Honor.
Aquest repte l’ha aconseguit, sens dubte, gràcies al seu esforç i constància. Al seu costat sempre ha tingut a la seva família recolzant-la però principalment ha tingut als seus mestres i professors.
Tots i totes formeu part del que avui és ella, des de la primera mestra, quan tenia 1 any, a l’Escola del Carme, que li cantava i l’acaronava, fins als professors, a Maristes Les Corts, que tant i tant li han exigit, ara que té 17 anys.
Sempre he deixat treballar als professors que ha tingut, sempre he dipositat en ells tota la meva confiança i mai els he desacreditat davant d’ella, al contrari.
Amb algú no he estat massa d’acord, altres els he admirat, altres són ara amics meus, altres m’han ensenyat a mi, i altres m’han fet veure les coses de manera diferent, però tots ells han dedicat professionalitat, coneixements, temps, paciència, premis i càstigs, lectures intenses, deures inacabables, exàmens difícils, problemes matemàtics totalment inintel·ligibles i una llarga llista de fets, vivències i alegries amb la meva filla.
L’èxit d’ella és també el vostre.
La vida no la determina un sol èxit, ni tan sols un fracàs aïllat, però, tal i com em van dir una vegada, un mestre sempre ha de confiar que l’aprenentatge pot canviar el caràcter d’un noi i així el destí d’una persona.
Us dono les gràcies a tots.
A QUI CORRESPONGUI...
La Marta ha acabat el Batxillerat Tecnològic amb Matrícula d’Honor.
Aquest repte l’ha aconseguit, sens dubte, gràcies al seu esforç i constància. Al seu costat sempre ha tingut a la seva família recolzant-la però principalment ha tingut als seus mestres i professors.
Tots i totes formeu part del que avui és ella, des de la primera mestra, quan tenia 1 any, a l’Escola del Carme, que li cantava i l’acaronava, fins als professors, a Maristes Les Corts, que tant i tant li han exigit, ara que té 17 anys.
Sempre he deixat treballar als professors que ha tingut, sempre he dipositat en ells tota la meva confiança i mai els he desacreditat davant d’ella, al contrari.
Amb algú no he estat massa d’acord, altres els he admirat, altres són ara amics meus, altres m’han ensenyat a mi, i altres m’han fet veure les coses de manera diferent, però tots ells han dedicat professionalitat, coneixements, temps, paciència, premis i càstigs, lectures intenses, deures inacabables, exàmens difícils, problemes matemàtics totalment inintel·ligibles i una llarga llista de fets, vivències i alegries amb la meva filla.
L’èxit d’ella és també el vostre.
La vida no la determina un sol èxit, ni tan sols un fracàs aïllat, però, tal i com em van dir una vegada, un mestre sempre ha de confiar que l’aprenentatge pot canviar el caràcter d’un noi i així el destí d’una persona.
Us dono les gràcies a tots.
25/5/07
Divendres, 25 de maig de 2007
UN NOU MÓN
Avui hem escoltat, amb els de 3r., la simfonia de Dvorak “El nou món”.
Tota la simfonia és absolutament preciosa però els hi he fet escoltar el 2n moviment que és el més conegut.
Mentre la sentíem els hi explicava com ens podíen imaginar un nou món, quines coses els hi agradaria tenir si tinguéssim el poder de canviar alguna cosa i això és el que han escrit, amb la innocència dels seus 8 anys:
- un gran mar d’aigua dolça
- parcs d’atraccions gratuïts
- que els pares mai es desenamoressin
- molta música com la que estem sentint ara
- veure des de la meva finestra de casa les estrelles
- que no fes tanta calor a Barcelona
- que els animals i els cavalls visquessin amb tranquil·litat
- que tothom rigués amb els pallassos
- que el Nadal agradés a tothom
- que tothom creies sempre amb el reis Mags i el Ratoncito Pérez
UN NOU MÓN
Avui hem escoltat, amb els de 3r., la simfonia de Dvorak “El nou món”.
Tota la simfonia és absolutament preciosa però els hi he fet escoltar el 2n moviment que és el més conegut.
Mentre la sentíem els hi explicava com ens podíen imaginar un nou món, quines coses els hi agradaria tenir si tinguéssim el poder de canviar alguna cosa i això és el que han escrit, amb la innocència dels seus 8 anys:
- un gran mar d’aigua dolça
- parcs d’atraccions gratuïts
- que els pares mai es desenamoressin
- molta música com la que estem sentint ara
- veure des de la meva finestra de casa les estrelles
- que no fes tanta calor a Barcelona
- que els animals i els cavalls visquessin amb tranquil·litat
- que tothom rigués amb els pallassos
- que el Nadal agradés a tothom
- que tothom creies sempre amb el reis Mags i el Ratoncito Pérez
24/5/07
Dijous, 24 de maig de 2007
SUBSTITUCIONS
Ahir vaig anar a substituir a la Teacher a la classe dels Peixos (P3) i els óssos (P4).
Aquestes alçades de curs els nens i les nenes ja tenen les rutines i els hàbits molt ben apresos i si ho intentes canviar no ho accepten fàcilment i et van rectificant.
Vaig començar repartint els colors però enseguida em van dir: els colors els reparteix l’encarregat! Ja en veieu recollint i cridant els encarregats.
Uns quants no havien acabat d’esmorzar però jo els hi vaig repartir la feina igualment, enseguida van protestar: els que no acaben d’esmorzar han d’anar a la pissarra fins que acabin perquè sinó embruten la fitxa.
No era l'horari habitual d'anglès, per tant anaven preguntant: quan donarem menjar als peixos? Quan anirem al pati? Quan farem la fitxa del llibre?
Mentrestant a una li molestava l’etiqueta de la samarreta, un altre m’explicava no sé pas quina història, un altre em deia que l’elefant que havia dibuixat no m’havia quedat massa bé, a part dels que tenien pipi i els que s’aixecaven de sobte per abraçar-me...
Amb tot i això vam fer la fitxa i van aprendre una cançó amb anglès, però el més divertit ha estat aquest matí que quan m’han vist m’han cridat: Hola Teacher-Senyoreta Montserrat!!!.
SUBSTITUCIONS
Ahir vaig anar a substituir a la Teacher a la classe dels Peixos (P3) i els óssos (P4).
Aquestes alçades de curs els nens i les nenes ja tenen les rutines i els hàbits molt ben apresos i si ho intentes canviar no ho accepten fàcilment i et van rectificant.
Vaig començar repartint els colors però enseguida em van dir: els colors els reparteix l’encarregat! Ja en veieu recollint i cridant els encarregats.
Uns quants no havien acabat d’esmorzar però jo els hi vaig repartir la feina igualment, enseguida van protestar: els que no acaben d’esmorzar han d’anar a la pissarra fins que acabin perquè sinó embruten la fitxa.
No era l'horari habitual d'anglès, per tant anaven preguntant: quan donarem menjar als peixos? Quan anirem al pati? Quan farem la fitxa del llibre?
Mentrestant a una li molestava l’etiqueta de la samarreta, un altre m’explicava no sé pas quina història, un altre em deia que l’elefant que havia dibuixat no m’havia quedat massa bé, a part dels que tenien pipi i els que s’aixecaven de sobte per abraçar-me...
Amb tot i això vam fer la fitxa i van aprendre una cançó amb anglès, però el més divertit ha estat aquest matí que quan m’han vist m’han cridat: Hola Teacher-Senyoreta Montserrat!!!.
22/5/07
Dimecres, 23 de maig de 2007
RESPONEN A PILOTES FORA
Els motius pels quals, de tant en tant, aturem una mica el joc de futbol al pati són molts.
Us puc assegurar que si els jugadors del Barça i de l’Espanyol posessin el mateix ímpetu que els vostres fills jugant al pati, en aquests moments aquests dos equips no es trobarien en les circumstàncies en les que es troben.
Juguen com si la victòria fos una qüestió personal, suen tant que és impossible tornar a la classe, seure calmats i molt menys escoltar el que els hi estem explicant, es barallen i es lesionen constantment. Evidentment tot això es treballa a ètica però a vegades cal frenar les coses, donar un respir i parar-se a reflexionar.
Els nens i les nenes han de tenir models clars i aprendre a conviure amb diferents maneres d’actuar i amb persones diferents.
Si volem una escola amb normes d’educació, bon comportament, treball acurat i ambient de concentració no podem estar, els mestres, tot el dia com a pares carinyosos i permissius, aquest no és el nostre paper.
Algú ha d’haver que tingui més mal geni, cal que es preocupin si se’ls crida al despatx de la Directora i cal tenir en compte que hi ha algú que té més força per adreçar aquests petits ferotges, a vegades encantadors, però a vegades amb problemàtiques complicades.
Jo sóc més inflexible en les normes però per això tinc aquest magnífic equip de mestres que saben portar-los hora a hora i dia a dia, que cedeixen una mica i jo sovint faig veure que no ho veig, però sempre sóc allà.
Malgrat tot la majoria m’estima molt i venen corrents a fer-me un petó quan em veuen pel carrer.
RESPONEN A PILOTES FORA
Els motius pels quals, de tant en tant, aturem una mica el joc de futbol al pati són molts.
Us puc assegurar que si els jugadors del Barça i de l’Espanyol posessin el mateix ímpetu que els vostres fills jugant al pati, en aquests moments aquests dos equips no es trobarien en les circumstàncies en les que es troben.
Juguen com si la victòria fos una qüestió personal, suen tant que és impossible tornar a la classe, seure calmats i molt menys escoltar el que els hi estem explicant, es barallen i es lesionen constantment. Evidentment tot això es treballa a ètica però a vegades cal frenar les coses, donar un respir i parar-se a reflexionar.
Els nens i les nenes han de tenir models clars i aprendre a conviure amb diferents maneres d’actuar i amb persones diferents.
Si volem una escola amb normes d’educació, bon comportament, treball acurat i ambient de concentració no podem estar, els mestres, tot el dia com a pares carinyosos i permissius, aquest no és el nostre paper.
Algú ha d’haver que tingui més mal geni, cal que es preocupin si se’ls crida al despatx de la Directora i cal tenir en compte que hi ha algú que té més força per adreçar aquests petits ferotges, a vegades encantadors, però a vegades amb problemàtiques complicades.
Jo sóc més inflexible en les normes però per això tinc aquest magnífic equip de mestres que saben portar-los hora a hora i dia a dia, que cedeixen una mica i jo sovint faig veure que no ho veig, però sempre sóc allà.
Malgrat tot la majoria m’estima molt i venen corrents a fer-me un petó quan em veuen pel carrer.
Dimarts, 22 de maig de 2007
PILOTES FORA
Sempre hi ha algú que ha de posar normes i ser més estricte i aquest paper és el que faig a l’escola.
Cada dia un grup de 6è. ve a demanar una pilota al Sr. Pinyol per jugar al pati.
És molt divertit veure’ls venir ja que si em veuen a mi dissimulen (jo sempre els hi dic que no).
Venen a poc a poc, i mig treuen el cap per la porta del despatx, si està el Sr. Pinyol canvien la cara i contents li demanen una pilota, i ell sempre en té alguna per deixar-los, però si en veuen a mi marxen enseguida.
La veritat és que em fa gràcia l’escena, ja que es repeteix cada dia durant tot el curs.
Avui un de més agosarat al veure’m a mi em diu:
- Senyoreta, ens deixes una pilota per jugar?
Mentre els companys que l’acompanyaven, sempre venen en grup, li deien fluixet: no, no li demanis a ella que et dirà que no.
PILOTES FORA
Sempre hi ha algú que ha de posar normes i ser més estricte i aquest paper és el que faig a l’escola.
Cada dia un grup de 6è. ve a demanar una pilota al Sr. Pinyol per jugar al pati.
És molt divertit veure’ls venir ja que si em veuen a mi dissimulen (jo sempre els hi dic que no).
Venen a poc a poc, i mig treuen el cap per la porta del despatx, si està el Sr. Pinyol canvien la cara i contents li demanen una pilota, i ell sempre en té alguna per deixar-los, però si en veuen a mi marxen enseguida.
La veritat és que em fa gràcia l’escena, ja que es repeteix cada dia durant tot el curs.
Avui un de més agosarat al veure’m a mi em diu:
- Senyoreta, ens deixes una pilota per jugar?
Mentre els companys que l’acompanyaven, sempre venen en grup, li deien fluixet: no, no li demanis a ella que et dirà que no.
Evidentment els he dit que no i al trobar al Sr. Pinyol ell els esperava amb la pilota a la mà que molt aviat han penjat, també com cada dia.
21/5/07
Dilluns, 21 de maig de 2007
BLOQUEIG
Avui estic bloquejada. Això de treballar el dissabte ha fet que comences la setmana no massa fina.
Tinc un munt de temes per comentar: una xerrada que vaig assistir la setmana passada, la mala educació, un tema d’ètica que una mare m’ha proposat, les meves classes de música, la graduació de 6è., la pluja...
Les idees s’acumulen al meu cap però cap pren forma per ser explicada de manera clara, per tant demà serà un altre dia...
BLOQUEIG
Avui estic bloquejada. Això de treballar el dissabte ha fet que comences la setmana no massa fina.
Tinc un munt de temes per comentar: una xerrada que vaig assistir la setmana passada, la mala educació, un tema d’ètica que una mare m’ha proposat, les meves classes de música, la graduació de 6è., la pluja...
Les idees s’acumulen al meu cap però cap pren forma per ser explicada de manera clara, per tant demà serà un altre dia...
20/5/07
Diumenge, 20 de maig de 2007
CIVISME DE NOU
Un cop més vull fer menció del telèfon del civisme (900.226.226) i encoratjar-vos a utilitzar-lo.
Vam demanar una paperera pel passatge de la Saleta i en menys d’una setmana ja la teníem instal·lada.
El dilluns de la setmana passada, a l’obrir l’escola, em vaig trobar davant mateix de la porta uns enormes plafons de fusta que tapaven el fanal, ocupaven mitja vorera i ens dificultava l’entrada i la sortida dels nens.
A mig matí els partits polítics, en plena campanya electoral, ja havien omplert els plafons amb els seus cartells propagandístics i també, cal dir-ho, el terra de cola enganxifosa.
Vaig trucar al telèfon del civisme explicant la situació i el dimecres un camió va venir a retirar els plafons.
Una mare que va veure com ho retiraven em va preguntar si havia demanat jo que ho traguessin i davant la meva resposta afirmativa em va comentar:
- suposo que has dit que portin els plafons a reciclar, no?
Utilitzo el telèfon del civisme però no sóc la Mare de Déu de Lourdes! (De moment)
CIVISME DE NOU
Un cop més vull fer menció del telèfon del civisme (900.226.226) i encoratjar-vos a utilitzar-lo.
Vam demanar una paperera pel passatge de la Saleta i en menys d’una setmana ja la teníem instal·lada.
El dilluns de la setmana passada, a l’obrir l’escola, em vaig trobar davant mateix de la porta uns enormes plafons de fusta que tapaven el fanal, ocupaven mitja vorera i ens dificultava l’entrada i la sortida dels nens.
A mig matí els partits polítics, en plena campanya electoral, ja havien omplert els plafons amb els seus cartells propagandístics i també, cal dir-ho, el terra de cola enganxifosa.
Vaig trucar al telèfon del civisme explicant la situació i el dimecres un camió va venir a retirar els plafons.
Una mare que va veure com ho retiraven em va preguntar si havia demanat jo que ho traguessin i davant la meva resposta afirmativa em va comentar:
- suposo que has dit que portin els plafons a reciclar, no?
Utilitzo el telèfon del civisme però no sóc la Mare de Déu de Lourdes! (De moment)
18/5/07
17/5/07
Dijous, 17 de maig de 2007
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
Divendres, dia 18, és el Dia Internacional dels Museus, per tant en molts d’ells, s’organitzen activitats especials.
Aquest any, com a novetat que podrem gaudir, el dissabte a la nit, de 19:00 a 24:00, alguns Museus estaran oberts, oferint així la possibilitat de veure’ls de manera diferent a la que és habitual.
Si voleu més informació entreu en aquesta WEB http://barcelona.vivelaciudad.es/2007/05/16-dia-internacional-de-los-museos
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
Divendres, dia 18, és el Dia Internacional dels Museus, per tant en molts d’ells, s’organitzen activitats especials.
Aquest any, com a novetat que podrem gaudir, el dissabte a la nit, de 19:00 a 24:00, alguns Museus estaran oberts, oferint així la possibilitat de veure’ls de manera diferent a la que és habitual.
Si voleu més informació entreu en aquesta WEB http://barcelona.vivelaciudad.es/2007/05/16-dia-internacional-de-los-museos
16/5/07
Dimecres, 16 de maig de 2007
LA SÍNDROME DE L’EMPERADOR
Avui a “El Periódico” hi havia un article molt interessant sobre els mal tractes de fills a pares, els quals són cada cop més habituals, i es denomina síndrome de l’emperador.
Aquests nois no són nens malalts, no pateixen cap psicopatia, ni consumeixen drogues, ni tan sols formen part de famílies desestructurades. Ells creuen que els seu pares no tenen cap poder sobre ells i no manifesten cap sentiment afectuós.
Aquestes agressions comencen sobre els 7 anys, a vegades abans. Tot comença amb insults lleus, després amb desobediència general, mentides... i a l’arribar a l’adolescència a les empentes, amenaces, puntades, bufetades...
A l’article també es comentava la tendència actual dels pares per facilitar la vida als nens. Hi ha pares obsessionats (jo ho he vist varies vegades) en eliminar tots els obstacles que poden anar sorgint en la vida dels seus fills. Tot els hi solucionen, no els volen renyar, aleshores creixen sense capacitat de tolerar la frustració i la insatisfacció. És molt important ensenyar a aprendre a resoldre els propis conflictes, ja que sinó qualsevol problema o la prohibició de qualsevol fet els hi provoca agitació, que es transforma en violència per evitar l’esforç.
Us convido a la reflexió personal a cadascú de vosaltres, no us penseu que això només li passa al veí.
LA SÍNDROME DE L’EMPERADOR
Avui a “El Periódico” hi havia un article molt interessant sobre els mal tractes de fills a pares, els quals són cada cop més habituals, i es denomina síndrome de l’emperador.
Aquests nois no són nens malalts, no pateixen cap psicopatia, ni consumeixen drogues, ni tan sols formen part de famílies desestructurades. Ells creuen que els seu pares no tenen cap poder sobre ells i no manifesten cap sentiment afectuós.
Aquestes agressions comencen sobre els 7 anys, a vegades abans. Tot comença amb insults lleus, després amb desobediència general, mentides... i a l’arribar a l’adolescència a les empentes, amenaces, puntades, bufetades...
A l’article també es comentava la tendència actual dels pares per facilitar la vida als nens. Hi ha pares obsessionats (jo ho he vist varies vegades) en eliminar tots els obstacles que poden anar sorgint en la vida dels seus fills. Tot els hi solucionen, no els volen renyar, aleshores creixen sense capacitat de tolerar la frustració i la insatisfacció. És molt important ensenyar a aprendre a resoldre els propis conflictes, ja que sinó qualsevol problema o la prohibició de qualsevol fet els hi provoca agitació, que es transforma en violència per evitar l’esforç.
Us convido a la reflexió personal a cadascú de vosaltres, no us penseu que això només li passa al veí.
15/5/07
Dimarts, 15 de maig de 2007
LLANTERNES
Tornant a la circular de les convivències, sempre hem d’especificar que les llanternes que porten els nens funcionin i portin piles noves. En principi el comentari pot semblar repel·lent, fins i tot estrany, però heu de creure que puc dir que el 75% no funcionen o porten les piles gastades.
Un dels moments més màgics de les convivències és quan tenen l’oportunitat d’agafar les llanternes. Amb tota la il·lusió la van a buscar per caminar per la foscor, per il·luminar-se els uns als altres, l’emoció és immensa, fins i tot la por del misteri i a l’obrir la llanterna... no funciona. En aquells moments veig la frustració més profunda en les seves cares quan això els hi passa.
Les encenen quan haurien de dormir i això forma part de la diversió.
Un any, cansada ja de que no dormissin i les encenguessin per despertar als companys, les vaig confiscar. Vaig agafar totes les llanternes que s’obrien i les vaig col·locar en una taula. Poc m’imaginava que un petit, molt entremaliat, s’amagués sota la taula i es dediqués a desmuntar-les totes. Al cap d’una estona la taula era plena de piles, bombetes, interruptors, vidres... tot fora de lloc. Vaig aconseguir que s’adormissin però ens vam passar una bona estona intentant muntar tota la desfeta. Tot sigui dit de pas no ens vam sortir del tot bé.
Recordeu posar als vostres fills una bona llanterna amb les piles noves. Les coses més insignificants per a vosaltres són les més importants per a ells.
LLANTERNES
Tornant a la circular de les convivències, sempre hem d’especificar que les llanternes que porten els nens funcionin i portin piles noves. En principi el comentari pot semblar repel·lent, fins i tot estrany, però heu de creure que puc dir que el 75% no funcionen o porten les piles gastades.
Un dels moments més màgics de les convivències és quan tenen l’oportunitat d’agafar les llanternes. Amb tota la il·lusió la van a buscar per caminar per la foscor, per il·luminar-se els uns als altres, l’emoció és immensa, fins i tot la por del misteri i a l’obrir la llanterna... no funciona. En aquells moments veig la frustració més profunda en les seves cares quan això els hi passa.
Les encenen quan haurien de dormir i això forma part de la diversió.
Un any, cansada ja de que no dormissin i les encenguessin per despertar als companys, les vaig confiscar. Vaig agafar totes les llanternes que s’obrien i les vaig col·locar en una taula. Poc m’imaginava que un petit, molt entremaliat, s’amagués sota la taula i es dediqués a desmuntar-les totes. Al cap d’una estona la taula era plena de piles, bombetes, interruptors, vidres... tot fora de lloc. Vaig aconseguir que s’adormissin però ens vam passar una bona estona intentant muntar tota la desfeta. Tot sigui dit de pas no ens vam sortir del tot bé.
Recordeu posar als vostres fills una bona llanterna amb les piles noves. Les coses més insignificants per a vosaltres són les més importants per a ells.
14/5/07
Dilluns, 14 de maig de 2007
WALKMAN
En aquests moments em sento una mica... com dir-ho? potser lluny de les noves tecnologies.
Avui hem donat els papers de convivències on informàvem de totes les coses que es poden portar i les que no.
Com us podeu imaginar, des de l’era de l’ordinador, les circulars es recuperen d’un any per altre, i es van canviar puntualment segons les necessitats del moment, però avui, tal i com ara us explicaré, no ens adaptat a la modernitat.
Hem informat als pares de les coses que no es podien portar, i anomenava els mòbils, la game boy, els jocs electrònics, i (horror) els walkmans!!!
En cap moment he vist res d’estrany fins que, un cop repartides les circulars, un grup de nens han vingut molt contents a dir-me:
- aleshores podem portar MP3?
La meva resposta ha estat immediata:
- és que no llegiu? diu ben clar que no es poden portar Walkmans!
La pregunta també ha estat immediata:
- què són els walkmans?
He quedat força perplexa de la pregunta però era hora de plegar i he sortit del pas dient que no es podia portar res que servis per escoltar música individualment, ja que això no fomentava la convivència.
A l’arribar a casa li he comentat a la meva filla (ella forma part de la nova era de les noves tecnologies) el que havia passat i, també la seva resposta ha estat immediata:
- però com pots dir walkman? Si ni tan sols es fa servir el Discman!
Què voleu que us digui, a mi m’agradava més utilitzar el cassette, fins i tot el disc de vinil.
WALKMAN
En aquests moments em sento una mica... com dir-ho? potser lluny de les noves tecnologies.
Avui hem donat els papers de convivències on informàvem de totes les coses que es poden portar i les que no.
Com us podeu imaginar, des de l’era de l’ordinador, les circulars es recuperen d’un any per altre, i es van canviar puntualment segons les necessitats del moment, però avui, tal i com ara us explicaré, no ens adaptat a la modernitat.
Hem informat als pares de les coses que no es podien portar, i anomenava els mòbils, la game boy, els jocs electrònics, i (horror) els walkmans!!!
En cap moment he vist res d’estrany fins que, un cop repartides les circulars, un grup de nens han vingut molt contents a dir-me:
- aleshores podem portar MP3?
La meva resposta ha estat immediata:
- és que no llegiu? diu ben clar que no es poden portar Walkmans!
La pregunta també ha estat immediata:
- què són els walkmans?
He quedat força perplexa de la pregunta però era hora de plegar i he sortit del pas dient que no es podia portar res que servis per escoltar música individualment, ja que això no fomentava la convivència.
A l’arribar a casa li he comentat a la meva filla (ella forma part de la nova era de les noves tecnologies) el que havia passat i, també la seva resposta ha estat immediata:
- però com pots dir walkman? Si ni tan sols es fa servir el Discman!
Què voleu que us digui, a mi m’agradava més utilitzar el cassette, fins i tot el disc de vinil.
11/5/07
Divendres, 11 de maig de 2007
MOSTRA DEL COMERÇ
Demà, al carrer Galileu, hi haurà la Mostra de Comerç.
Totes les botigues sortiran al carrer i haurà un munt d’activitats, des de les 11:00 del matí, amb pallassos i animació, xocolatades, música, tast de vins...
L’entarimat estarà ubicat davant de la Xemeneia del Vapor Vell.
A les 12:00 les nenes de l’escola que fan Rítmica i Funky ens faran un ball.
Us hi esperem a tots.
Anunciar-vos també, que el dissabte de la setmana vinent, dia 19, la Mostra de Comerç es farà al Carrer Vallespir.
MOSTRA DEL COMERÇ
Demà, al carrer Galileu, hi haurà la Mostra de Comerç.
Totes les botigues sortiran al carrer i haurà un munt d’activitats, des de les 11:00 del matí, amb pallassos i animació, xocolatades, música, tast de vins...
L’entarimat estarà ubicat davant de la Xemeneia del Vapor Vell.
A les 12:00 les nenes de l’escola que fan Rítmica i Funky ens faran un ball.
Us hi esperem a tots.
Anunciar-vos també, que el dissabte de la setmana vinent, dia 19, la Mostra de Comerç es farà al Carrer Vallespir.
10/5/07
Dijous, 10 de maig de 2007
POLLS!!!
Avui he fet una cosa a l’escola que haig de fer massa sovint i que és molt desagradable. M’he posat uns guants i he començat a revisar els caps de tots els nens i les nenes d’un parell de classes.
Hi ha polls a totes les escoles, és una plaga molt difícil de controlar i de solucionar. La majoria de vegades estan en els caps més nets però jo crec que això és un tòpic ja que si no dubtes dels teus hàbits higiènics, no tens cap problema en venir a l’escola i dir que el teu fill té polls, en canvi quan hi ha mancances en aquest aspecte, la gent prefereix callar per no ser culpats d’anar o portar el cabell no del tot net, aleshores no ens assabentem i el desastre és estrepitós.
Els polls són insectes que s’alimenten de sang humana i s’instal·len en els cabells.
Viuen uns 35 dies i posen uns 10 ous al dia (feu càlculs i veureu que passa al cap d’una setmana amb només un poll que tingueu al cap). S’encomanen per contacte directe o per compartir pintes i gorres, ni volen ni salten.
Un poll no pot viure fora del cap humà i es mora en menys de 24 hores sinó s’alimenta, és per això que no es fumiguen les escoles contra els polls. L’espai físic de l’escola (taules, peluix, llitets, estris d’educació física, material...) estan nets de polls, de manera natural, tots els dilluns.
La meva experiència a l’escola em permet dir-vos els següents consells:
- per eliminar-los del tot, després d’utilitzar els productes farmacèutics, el millor és mullar en excés el cabell amb alcohol i tapar-lo durant dues hores amb un gorro de plàstic
- després de rentar el cabell, un cop esbandit, posar un raig de vinagre de poma ja que protegeix molt i no fa malbé el cabell
- la colònia de vainilla també és molt efectiva ja que l’olor els hi molesta
- un bany de color també evita molt el contagi
- venir a dir-ho a l’escola
POLLS!!!
Avui he fet una cosa a l’escola que haig de fer massa sovint i que és molt desagradable. M’he posat uns guants i he començat a revisar els caps de tots els nens i les nenes d’un parell de classes.
Hi ha polls a totes les escoles, és una plaga molt difícil de controlar i de solucionar. La majoria de vegades estan en els caps més nets però jo crec que això és un tòpic ja que si no dubtes dels teus hàbits higiènics, no tens cap problema en venir a l’escola i dir que el teu fill té polls, en canvi quan hi ha mancances en aquest aspecte, la gent prefereix callar per no ser culpats d’anar o portar el cabell no del tot net, aleshores no ens assabentem i el desastre és estrepitós.
Els polls són insectes que s’alimenten de sang humana i s’instal·len en els cabells.
Viuen uns 35 dies i posen uns 10 ous al dia (feu càlculs i veureu que passa al cap d’una setmana amb només un poll que tingueu al cap). S’encomanen per contacte directe o per compartir pintes i gorres, ni volen ni salten.
Un poll no pot viure fora del cap humà i es mora en menys de 24 hores sinó s’alimenta, és per això que no es fumiguen les escoles contra els polls. L’espai físic de l’escola (taules, peluix, llitets, estris d’educació física, material...) estan nets de polls, de manera natural, tots els dilluns.
La meva experiència a l’escola em permet dir-vos els següents consells:
- per eliminar-los del tot, després d’utilitzar els productes farmacèutics, el millor és mullar en excés el cabell amb alcohol i tapar-lo durant dues hores amb un gorro de plàstic
- després de rentar el cabell, un cop esbandit, posar un raig de vinagre de poma ja que protegeix molt i no fa malbé el cabell
- la colònia de vainilla també és molt efectiva ja que l’olor els hi molesta
- un bany de color també evita molt el contagi
- venir a dir-ho a l’escola
9/5/07
Dimecres, 9 de maig de 2007
TELEVISIÓ
És un programa de tarda. La presentadora, molt bufona, no para de riure les seves pròpies gràcies, que tot sigui dit de pas, les porta escrites en un guió. S’aixeca del tamboret constantment a fi de que tots observem la seva minúscula faldilleta (o pantalonet no ho he acabat de distingir del tot).
El seu timbre de veu no és agradable d’escoltar, crida massa, però el que diu encara és pitjor. No parla un català gaire correcte i les paraules malsonants són constants.
En el programa han presentat cinc vídeos relacionats amb l’alcoholisme, el sexe, carreres de cotxe pel mig de la ciutat que acaba amb accident i el d’un actor famós borratxo que està estirat per terra menjant-se una hamburguesa sense cap mena d’educació bàsica, mentre el grava la seva filla de 16 anys.
Els vídeos són desagradables i grollers, no tan sols per les imatges que contenen, sinó per la manca de qualsevol valor ni principi.
Demà, a l’escola, algú correrà pel pati com un boig atropellant tot el que troba pel davant imitant el vídeo que ha vist avui, un altre es farà el borratxo parlant atropelladament per fer riure, un altre s’estirarà a terra i es menjarà l’entrepà com un perfecte marrà i un altre repetirà les paraules que la presentadora, tan bufona i espontània, ha dit en un programa de tarda en la televisió pública del nostre país... i nosaltres els haurem de renyar explicant que aquestes conductes, tan naturals per televisió, són una manca d’educació i comportament.
Mentrestant hem d’avaluar l’expressió oral i escrita dels alumnes de tot Catalunya, per arribar a la conclusió que el nivell escolar és un desastre i les mancances són immenses, fet que podríem saber obrint la televisió a les 18:00 hores.
TELEVISIÓ
És un programa de tarda. La presentadora, molt bufona, no para de riure les seves pròpies gràcies, que tot sigui dit de pas, les porta escrites en un guió. S’aixeca del tamboret constantment a fi de que tots observem la seva minúscula faldilleta (o pantalonet no ho he acabat de distingir del tot).
El seu timbre de veu no és agradable d’escoltar, crida massa, però el que diu encara és pitjor. No parla un català gaire correcte i les paraules malsonants són constants.
En el programa han presentat cinc vídeos relacionats amb l’alcoholisme, el sexe, carreres de cotxe pel mig de la ciutat que acaba amb accident i el d’un actor famós borratxo que està estirat per terra menjant-se una hamburguesa sense cap mena d’educació bàsica, mentre el grava la seva filla de 16 anys.
Els vídeos són desagradables i grollers, no tan sols per les imatges que contenen, sinó per la manca de qualsevol valor ni principi.
Demà, a l’escola, algú correrà pel pati com un boig atropellant tot el que troba pel davant imitant el vídeo que ha vist avui, un altre es farà el borratxo parlant atropelladament per fer riure, un altre s’estirarà a terra i es menjarà l’entrepà com un perfecte marrà i un altre repetirà les paraules que la presentadora, tan bufona i espontània, ha dit en un programa de tarda en la televisió pública del nostre país... i nosaltres els haurem de renyar explicant que aquestes conductes, tan naturals per televisió, són una manca d’educació i comportament.
Mentrestant hem d’avaluar l’expressió oral i escrita dels alumnes de tot Catalunya, per arribar a la conclusió que el nivell escolar és un desastre i les mancances són immenses, fet que podríem saber obrint la televisió a les 18:00 hores.
8/5/07
Dimarts, 8 de maig de 2007
FINAL JOCS FLORALS
A final d’aquest mes sabrem el resultat dels Jocs Florals de Les Corts. De moment no us puc posar els escrits que van guanyar a l’escola, ja que els hem de presentar amb pseudònim i no els puc fer públics fins que s’hagin entregat els premis.
Fa dos anys vam guanyar els Jocs Florals de poesia de la ciutat de Barcelona.
La Raquel, que llavors feia 6è. de Primària, va escriure aquest bonic poema, a veure que us sembla.
SOLEDAT
Arribo a casa
Estic sola
Surto a la terrassa
Miro el veí
Com si en un precipici estigués
Ningú sap què em passa
Ningú em sent
Ningú m’abraça
Vull que m’escoltin
La gent creu que sóc una carcassa
Dura...
Sense sentiments...
Dura...
Com la porcellana d’una tassa
Definitivament estic sola
Sé com se sent una capsa
Vista i tocada, però no estimada
Igual que jo...
Ningú pregunta què em passa
Després d’escriure això tots ens vam preocupar de com se sentia la nena i si veritablement, el que havia escrit, era un reflex d’ella mateixa, però aviat vam veure que només era una bonica poesia escrita en un moment melancòlic d’una pre-adolescent d’onze o dotze anys.
La seva mamatieta havia fet una bona tasca amb ella, no ho he dubtat mai.
FINAL JOCS FLORALS
A final d’aquest mes sabrem el resultat dels Jocs Florals de Les Corts. De moment no us puc posar els escrits que van guanyar a l’escola, ja que els hem de presentar amb pseudònim i no els puc fer públics fins que s’hagin entregat els premis.
Fa dos anys vam guanyar els Jocs Florals de poesia de la ciutat de Barcelona.
La Raquel, que llavors feia 6è. de Primària, va escriure aquest bonic poema, a veure que us sembla.
SOLEDAT
Arribo a casa
Estic sola
Surto a la terrassa
Miro el veí
Com si en un precipici estigués
Ningú sap què em passa
Ningú em sent
Ningú m’abraça
Vull que m’escoltin
La gent creu que sóc una carcassa
Dura...
Sense sentiments...
Dura...
Com la porcellana d’una tassa
Definitivament estic sola
Sé com se sent una capsa
Vista i tocada, però no estimada
Igual que jo...
Ningú pregunta què em passa
Després d’escriure això tots ens vam preocupar de com se sentia la nena i si veritablement, el que havia escrit, era un reflex d’ella mateixa, però aviat vam veure que només era una bonica poesia escrita en un moment melancòlic d’una pre-adolescent d’onze o dotze anys.
La seva mamatieta havia fet una bona tasca amb ella, no ho he dubtat mai.
7/5/07
Dilluns, 7 de maig de 2007
CONCERT DE VIOLÍ
La Paula, quan tenia 4 anys, va demanar un violí. Li van regalar però aviat es va adonar que, per poder-lo tocar, calia fer classes. Aleshores va demanar poder fer classe de violí i no ha parat d’estudiar des de llavors.
Avui ens ha fet una interpretació per les classes del Parvulari.
Ho ha fet molt bé i tots han quedat força admirats de sentir un violí en directe.
Qui sap!!! potser hem estat uns dels primers en sentir a una de les millors intèrprets de violí que donarà, en un futur, el nostre país.
CONCERT DE VIOLÍ
La Paula, quan tenia 4 anys, va demanar un violí. Li van regalar però aviat es va adonar que, per poder-lo tocar, calia fer classes. Aleshores va demanar poder fer classe de violí i no ha parat d’estudiar des de llavors.
Avui ens ha fet una interpretació per les classes del Parvulari.
Ho ha fet molt bé i tots han quedat força admirats de sentir un violí en directe.
Qui sap!!! potser hem estat uns dels primers en sentir a una de les millors intèrprets de violí que donarà, en un futur, el nostre país.
6/5/07
3/5/07
Divendres, 4 de maig de 2007
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències bàsiques són unes proves estandarditzades que ens tramet el Departament d’Ensenyament i que, la setmana vinent, hauran de passar tots els alumnes (2n, 4rt i 6è de Primària i ESO) de Catalunya.
Els àmbits que s’avaluen són els lingüístics, és a dir, la comprensió i l’expressió oral i escrita, tant en català, castellà i anglès.
En teoria, el resultat d’aquestes proves haurien de servir per donar elements que permetin la reflexió per millorar la qualitat de l’ensenyament. En la pràctica porten un excés de feina al professorat per llegir tot el funcionament (no exempt d’errades), per passar les proves orals individualment (utilitzant fins i tot un cronòmetre) fora de l’aula, per passar les proves escrites, per corregir-ho tot i després per fer la tramesa al Departament; tot això sense oblidar el funcionament habitual de les classes.
Els resultats obtinguts no són públics, a fi d’evitar un rànking entre escoles.
Les proves són tan generalitzades que s’ajusten poc a les diferents realitats de totes les escoles i vivim uns temps de moltes realitats diferenciades.De totes maneres ja que ens toca passar-les, un cop tinguem els resultats en el mes de Juny, entre mig dels àlbums, les convivències, les classes obertes de les extraescolars, les notes finals, la graduació... ens seurem a fer la reflexió
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències bàsiques són unes proves estandarditzades que ens tramet el Departament d’Ensenyament i que, la setmana vinent, hauran de passar tots els alumnes (2n, 4rt i 6è de Primària i ESO) de Catalunya.
Els àmbits que s’avaluen són els lingüístics, és a dir, la comprensió i l’expressió oral i escrita, tant en català, castellà i anglès.
En teoria, el resultat d’aquestes proves haurien de servir per donar elements que permetin la reflexió per millorar la qualitat de l’ensenyament. En la pràctica porten un excés de feina al professorat per llegir tot el funcionament (no exempt d’errades), per passar les proves orals individualment (utilitzant fins i tot un cronòmetre) fora de l’aula, per passar les proves escrites, per corregir-ho tot i després per fer la tramesa al Departament; tot això sense oblidar el funcionament habitual de les classes.
Els resultats obtinguts no són públics, a fi d’evitar un rànking entre escoles.
Les proves són tan generalitzades que s’ajusten poc a les diferents realitats de totes les escoles i vivim uns temps de moltes realitats diferenciades.De totes maneres ja que ens toca passar-les, un cop tinguem els resultats en el mes de Juny, entre mig dels àlbums, les convivències, les classes obertes de les extraescolars, les notes finals, la graduació... ens seurem a fer la reflexió
2/5/07
Dijous, 2 de maig de 2007
MENTIDES
Avui, després de renyar a un nen de 7 anys, quan m’he girat d’esquena, m’ha tret la llengua. Un dels avantatges (o inconvenients) de treballar amb nens petits és que als dos segons tots els que l’han vist, i els que no també s’han afegit a l’acusació, l’han delatat.
Malgrat la pressió dels seus companys ell ho ha negat tota l’estona. No he volgut allargar-ho més ja que he cregut que no valia la pena, ni tan sols recordava per què l’havia renyat de bon començament, per tant li he dit que no ho tornés a fer i he continuat amb la classe.
Més tard l’he trobat per l’escala i m’ha demanat disculpes, per tant era culpable.
Una altra nena portava la bata arrugada i sense rentar ja que no l’havia deixat al cabàs de la roba bruta el divendres i la seva mare, cansada de repetir cada setmana el mateix, ha decidit no dir-li res a veure si per fi agafava responsabilitat. El cas és que jo estava al corrent del que havia passat a casa i amb intenció li he preguntat que com era que portava la bata tan arrugada, la resposta ha estat immediata: és que la mama no ha tingut temps de rentar-la, m'ha dit.
Quan li he fet repetir, i davant la meva cara d’admiració, ha dit enseguida que era culpa seva per no posar la bata a rentar.
Aquests casos són quotidians tant a l’escola com a casa.
Oblideu-vos de la frase: el meu fill no diu mentides!
El vostre fill o filla s’arregla les coses per sortir vencedor, si més no per intentar no tenir problemes.
A l’escola la culpa sempre és dels pares i a casa la culpa sempre és de la mestra.
El dia que entenguem aquest instint de supervivència i d’autoprotecció serà el moment en que ell s’adonarà de que no va pel bon camí, mentre això no passi enrederà a pares i mestres i anirà a pitjor.
MENTIDES
Avui, després de renyar a un nen de 7 anys, quan m’he girat d’esquena, m’ha tret la llengua. Un dels avantatges (o inconvenients) de treballar amb nens petits és que als dos segons tots els que l’han vist, i els que no també s’han afegit a l’acusació, l’han delatat.
Malgrat la pressió dels seus companys ell ho ha negat tota l’estona. No he volgut allargar-ho més ja que he cregut que no valia la pena, ni tan sols recordava per què l’havia renyat de bon començament, per tant li he dit que no ho tornés a fer i he continuat amb la classe.
Més tard l’he trobat per l’escala i m’ha demanat disculpes, per tant era culpable.
Una altra nena portava la bata arrugada i sense rentar ja que no l’havia deixat al cabàs de la roba bruta el divendres i la seva mare, cansada de repetir cada setmana el mateix, ha decidit no dir-li res a veure si per fi agafava responsabilitat. El cas és que jo estava al corrent del que havia passat a casa i amb intenció li he preguntat que com era que portava la bata tan arrugada, la resposta ha estat immediata: és que la mama no ha tingut temps de rentar-la, m'ha dit.
Quan li he fet repetir, i davant la meva cara d’admiració, ha dit enseguida que era culpa seva per no posar la bata a rentar.
Aquests casos són quotidians tant a l’escola com a casa.
Oblideu-vos de la frase: el meu fill no diu mentides!
El vostre fill o filla s’arregla les coses per sortir vencedor, si més no per intentar no tenir problemes.
A l’escola la culpa sempre és dels pares i a casa la culpa sempre és de la mestra.
El dia que entenguem aquest instint de supervivència i d’autoprotecció serà el moment en que ell s’adonarà de que no va pel bon camí, mentre això no passi enrederà a pares i mestres i anirà a pitjor.
1/5/07
Dimecres, 1 de maig de 2007
NORMES BÀSIQUES
En els EE.UU. han elaborat el següent informe que us adjunto, per ajudar als pares a aconseguir unes normes de bon comportament i educació entre els seus nens i joves. Suposo que ho han fet degut al estrepitós fracàs educatiu que ténen actualment allà i que, si continuem així, no trigarà en arribar a les nostres aules. Dóneu-li una ullada, no està de més fer una petita reflexió dels nostres actes i maneres d'actuar.
1. Dadle todo cuanto desee: así crecerá convencido de que el mundo entero le debe todo.
2. Reídle todas sus groserías, tonterías y salidas de tono: así crecerá convencido de que es muy gracioso y no entenderá cuando en el colegio le llamen la atención por los mismos hechos.
3. No le déis ninguna formación espiritual: ¡ ya la escogerá él cuando sea mayor!
4. Nunca le digáis que lo que hace está mal: podría adquirir complejos de culpabilidad y vivir frustrado; primero creerá que le tienen manía y más tarde se convencerá de que la culpa es de la sociedad.
5. Recoged todo lo que vaya dejando tirado: así crecerá pensando que todo el mundo está a su servicio; su madre la primera.
6. Dejadle ver y leer todo: dejad que su espíritu se recree con cualquier porquería. Pronto dejará de tener criterio recto.
7. Padre y madre discutid delante de él: así se irá acostumbrando, y cuando la familia esté ya destrozada lo encontrará de lo más normal, no se dará ni cuenta.
8. Dadle todo el dinero que quiera: así crecerá pensando que para disponer de dinero no hace falta trabajar, basta con pedir.
9. Que todos sus deseos estén satisfechos al instante: comer, beber, divertirse,…¡de otro modo podría acabar siendo un frustrado!
10. Dadle siempre la razón: son los profesores, la gente, las leyes… quiénes la tienen tomada con él.
NORMES BÀSIQUES
En els EE.UU. han elaborat el següent informe que us adjunto, per ajudar als pares a aconseguir unes normes de bon comportament i educació entre els seus nens i joves. Suposo que ho han fet degut al estrepitós fracàs educatiu que ténen actualment allà i que, si continuem així, no trigarà en arribar a les nostres aules. Dóneu-li una ullada, no està de més fer una petita reflexió dels nostres actes i maneres d'actuar.
1. Dadle todo cuanto desee: así crecerá convencido de que el mundo entero le debe todo.
2. Reídle todas sus groserías, tonterías y salidas de tono: así crecerá convencido de que es muy gracioso y no entenderá cuando en el colegio le llamen la atención por los mismos hechos.
3. No le déis ninguna formación espiritual: ¡ ya la escogerá él cuando sea mayor!
4. Nunca le digáis que lo que hace está mal: podría adquirir complejos de culpabilidad y vivir frustrado; primero creerá que le tienen manía y más tarde se convencerá de que la culpa es de la sociedad.
5. Recoged todo lo que vaya dejando tirado: así crecerá pensando que todo el mundo está a su servicio; su madre la primera.
6. Dejadle ver y leer todo: dejad que su espíritu se recree con cualquier porquería. Pronto dejará de tener criterio recto.
7. Padre y madre discutid delante de él: así se irá acostumbrando, y cuando la familia esté ya destrozada lo encontrará de lo más normal, no se dará ni cuenta.
8. Dadle todo el dinero que quiera: así crecerá pensando que para disponer de dinero no hace falta trabajar, basta con pedir.
9. Que todos sus deseos estén satisfechos al instante: comer, beber, divertirse,…¡de otro modo podría acabar siendo un frustrado!
10. Dadle siempre la razón: son los profesores, la gente, las leyes… quiénes la tienen tomada con él.
30/4/07
Dilluns, 30 d’abril de 2007
MSTISLAV ROSTROPÓVICH
La mort del violoncel·lista i Director d’orquestra Rostropovich em va saber molt de greu.
Hi ha personatges que no saps ben bé perquè et transmeten bones vibracions, simpatia i bon rotllo, que dirien els meus alumnes.
A part de ser considerat un dels millors violoncel·listes del món era un gran defensor de la democràcia i de la llibertat fet que li va provocar que hagués d’exiliar-se.
La primera vegada que vaig sentir a Rostropovich va ser quan es va posar a tocar davant de les runes del que quedava del mur de Berlín. Aquell home tranquil, amb cara d’avi carinyós i aparentment fràgil, tenia unes mans àgils i brillants quan les passava per damunt del violoncel. Sentir aquelles notes magistrals davant del mur destrossat em va impactar molt.
Vaig tenir el plaer de saludar-lo el dia de la inauguració de la Vil·la Casals de Sant Salvador, al Vendrell. Com si d’un cantant de rock o un actor de Hollywood es tractés em vaig acostar fins a ell amb la meva filla, que llavors deuria tenir uns 10 ó 11 anys. Deuria veure la nostra emoció ja que va venir a saludar-nos, tot deixant la comitiva que l’acompanyava que era la dona de Pau Casals, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia. Amb molta naturalitat li va fer un petó a la nena mentre que jo li deia que estava coneixent al millor violoncel·lista del món. Sempre els hi explico aquestes anècdotes als meus alumnes amb l’esperança de que, amb els temps, les recordin i així vagin adquirint coneixements que d’altra manera desconeixerien.
Crec que va ser Einstein qui va dir que la cultura és allò que queda quan hem oblidat tot el vam aprendre a l’escola, jo afegiria que la cultura és quan oblidem el que hem après de memòria, el que ens queda és el que ens transmet un mestre quan ens explica allò que estima.
MSTISLAV ROSTROPÓVICH
La mort del violoncel·lista i Director d’orquestra Rostropovich em va saber molt de greu.
Hi ha personatges que no saps ben bé perquè et transmeten bones vibracions, simpatia i bon rotllo, que dirien els meus alumnes.
A part de ser considerat un dels millors violoncel·listes del món era un gran defensor de la democràcia i de la llibertat fet que li va provocar que hagués d’exiliar-se.
La primera vegada que vaig sentir a Rostropovich va ser quan es va posar a tocar davant de les runes del que quedava del mur de Berlín. Aquell home tranquil, amb cara d’avi carinyós i aparentment fràgil, tenia unes mans àgils i brillants quan les passava per damunt del violoncel. Sentir aquelles notes magistrals davant del mur destrossat em va impactar molt.
Vaig tenir el plaer de saludar-lo el dia de la inauguració de la Vil·la Casals de Sant Salvador, al Vendrell. Com si d’un cantant de rock o un actor de Hollywood es tractés em vaig acostar fins a ell amb la meva filla, que llavors deuria tenir uns 10 ó 11 anys. Deuria veure la nostra emoció ja que va venir a saludar-nos, tot deixant la comitiva que l’acompanyava que era la dona de Pau Casals, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia. Amb molta naturalitat li va fer un petó a la nena mentre que jo li deia que estava coneixent al millor violoncel·lista del món. Sempre els hi explico aquestes anècdotes als meus alumnes amb l’esperança de que, amb els temps, les recordin i així vagin adquirint coneixements que d’altra manera desconeixerien.
Crec que va ser Einstein qui va dir que la cultura és allò que queda quan hem oblidat tot el vam aprendre a l’escola, jo afegiria que la cultura és quan oblidem el que hem après de memòria, el que ens queda és el que ens transmet un mestre quan ens explica allò que estima.
29/4/07
26/4/07
Divendres, 27 d’abril de 2007
GEOMETRIA
Els nens i les nenes de 4rt estan treballant la geometria. Amb paciència van aprenent a fer servir l’escaire i el transportador. Quan ho treballen, a la classe, cal que la senyoreta passi taula per taula i es vagi entretenint de manera individualitzada a fi de que tothom ho vagi aprenent. Són estones complicades ja que mentre que estàs dedicant la teva atenció a uns quants, els altres aprofiten per fer malifetes. Aquesta tarda m’ha ensenyat l’artilugi que veieu a la foto que un nen havia fet mentre que ella explicava angles, paral·leles i perpendiculars.
Si voleu que us digui la veritat m’he fet un fart de riure quan he vist el que ha fet el nen amb el transportador, el regle, l’escaire i el cartabó... he de reconèixer que té la seva gràcia tot i que ella no opinava el mateix, ja que mentre es desganyitava explicant, ell s’entretenia d’amagatotis fent la fletxa.
No he pogut renyar-lo massa quan l’he tingut al davant ja que la seva falta d’atenció a la geometria ha estat compensada per la seva gran imaginació, no creieu?
GEOMETRIA
Els nens i les nenes de 4rt estan treballant la geometria. Amb paciència van aprenent a fer servir l’escaire i el transportador. Quan ho treballen, a la classe, cal que la senyoreta passi taula per taula i es vagi entretenint de manera individualitzada a fi de que tothom ho vagi aprenent. Són estones complicades ja que mentre que estàs dedicant la teva atenció a uns quants, els altres aprofiten per fer malifetes. Aquesta tarda m’ha ensenyat l’artilugi que veieu a la foto que un nen havia fet mentre que ella explicava angles, paral·leles i perpendiculars.
Si voleu que us digui la veritat m’he fet un fart de riure quan he vist el que ha fet el nen amb el transportador, el regle, l’escaire i el cartabó... he de reconèixer que té la seva gràcia tot i que ella no opinava el mateix, ja que mentre es desganyitava explicant, ell s’entretenia d’amagatotis fent la fletxa.
No he pogut renyar-lo massa quan l’he tingut al davant ja que la seva falta d’atenció a la geometria ha estat compensada per la seva gran imaginació, no creieu?
25/4/07
Dijous, 26 d’abril de 2007
DIBUIXOS D’EDUCACIÓ VIAL
El mes que ve, a l’Illa Diagonal, fan una exposició de dibuixos organitzada per la Guàrdia Urbana a fi de mostrar el que hem treballat, a l’escola, sobre aquest eix transversal.
Els de 1r, 4r i 6è han participar amb les seves obres i han dibuixat allò que els guàrdies els hi van explicar a la classe, principalment civisme i aprendre a estimar la nostra ciutat.
Hem seleccionat els tres dibuixos de cada classe que ens han semblat millor per portar-los a l’exposició i avui els han vingut a recollir.Un dels més bonics és el que ha fet la Maria, de la classe de 4rt, està ple de detalls, fixeu-s’hi bé, fins hi tot hi surto jo fent l’entrada pel matí
DIBUIXOS D’EDUCACIÓ VIAL
El mes que ve, a l’Illa Diagonal, fan una exposició de dibuixos organitzada per la Guàrdia Urbana a fi de mostrar el que hem treballat, a l’escola, sobre aquest eix transversal.
Els de 1r, 4r i 6è han participar amb les seves obres i han dibuixat allò que els guàrdies els hi van explicar a la classe, principalment civisme i aprendre a estimar la nostra ciutat.
Hem seleccionat els tres dibuixos de cada classe que ens han semblat millor per portar-los a l’exposició i avui els han vingut a recollir.Un dels més bonics és el que ha fet la Maria, de la classe de 4rt, està ple de detalls, fixeu-s’hi bé, fins hi tot hi surto jo fent l’entrada pel matí
24/4/07
Dimecres, 25 d’abril de 2007
DESTÍ
Avui he anat a una perruqueria del barri on no havia entrat mai. L’amo és un noi encantador, molt professional, i que ha aconseguit, gràcies a la seva feina, una clientela extensa i fidel.
Tot parlant m’ha comentat que ell era perruquer “gràcies” a la meva mare.
Quan ell era un jove adolescent ja volia ser perruquer però la seva mare tenia altres plans per a ell i estava tossudament ficada en la idea de que el seu fill arribés ben lluny en els estudis. A fi de poder aconseguir el seu objectiu el noi va deixar d’estudiar i la mare, desesperada, va anar a veure a la Srta. Elena tota preocupada pel futur del seu fill.
La Srta. Elena quan va escoltar a la mare preocupada es va dirigir al noi tot preguntant-li:
- tu que és el que vols ser?
- Perruquer!!! Va contestar segur i decidit
I tot dirigint-se a la mare li va dir: apunta’l a la millor acadèmia de perruqueria que trobis i deixa que el teu fill sigui feliç amb allò que vol fer.
El fet és que li va fer cas (en aquell temps es feia molt de cas a allò que els mestres deien) i ara és una persona contenta amb la seva feina.
Mai havia sentit taral·larejar una cançó a un perruquer mentre pentinava.
Avui he recordat que el que importa veritablement no és el que som sinó la manera que som quan fem la nostra feina i en el dia a dia.
Et felicito.
DESTÍ
Avui he anat a una perruqueria del barri on no havia entrat mai. L’amo és un noi encantador, molt professional, i que ha aconseguit, gràcies a la seva feina, una clientela extensa i fidel.
Tot parlant m’ha comentat que ell era perruquer “gràcies” a la meva mare.
Quan ell era un jove adolescent ja volia ser perruquer però la seva mare tenia altres plans per a ell i estava tossudament ficada en la idea de que el seu fill arribés ben lluny en els estudis. A fi de poder aconseguir el seu objectiu el noi va deixar d’estudiar i la mare, desesperada, va anar a veure a la Srta. Elena tota preocupada pel futur del seu fill.
La Srta. Elena quan va escoltar a la mare preocupada es va dirigir al noi tot preguntant-li:
- tu que és el que vols ser?
- Perruquer!!! Va contestar segur i decidit
I tot dirigint-se a la mare li va dir: apunta’l a la millor acadèmia de perruqueria que trobis i deixa que el teu fill sigui feliç amb allò que vol fer.
El fet és que li va fer cas (en aquell temps es feia molt de cas a allò que els mestres deien) i ara és una persona contenta amb la seva feina.
Mai havia sentit taral·larejar una cançó a un perruquer mentre pentinava.
Avui he recordat que el que importa veritablement no és el que som sinó la manera que som quan fem la nostra feina i en el dia a dia.
Et felicito.
23/4/07
Dimarts,24 d’abril de 2007
SANT JORDI
El dia de Sant Jordi és un dia molt llarg. Comença al matí amb totes les activitats que fem a l’escola i acaba, ben entrat el vespre, tot tornant de la Plaça de Sant Jaume, després d’escoltar les sardanes, comprar una rosa i intentar trobar un llibre entre el garbuix impossible de gent i més gent.
El Mercat del llibre ha anat molt bé. Els més petits ho miraven tot amb cara il·lusionada, han estat molt callats mirant els llibres i escoltant la música de sardanes que els hi hem posat per fer ambient.
Els més grans han fet molt bé la seva feina d’animadors, tot ajudant a escollir els contes.
La tria d’un llibre ha estat, en ocasions, complicada. Descobrir entre la pila el llibre que van portar pot causar una mena de melangia que fa que el vulguin recuperar, o escollir el primer conte que els hi agrada i ja no deixar-lo en tota l’estona, per por a no poder-lo aconseguir, són fets habituals. Alguna que altra baralla pel mateix llibre també és molt normal, aleshores cal fer les funcions d’àrbitre, en aquests casos el més fàcil i ràpid és rifar el llibre que ocasiona el conflicte, ja que intentar descobrir qui l’ha triat primer és una feina de difícil solució.
De totes maneres, veure els nens tot el dia amb llibres a les mans i explicant l’argument i comentant-lo dóna un aire especial a la diada. Algú em dirà que això és flor d’un dia i que no té cap sentit que es compri un llibre només per Sant Jordi però jo, optimista de mena, penso que potser avui algú llegirà una aventura, un poema o una història que l’entusiasmarà de tal manera que ja no voldrà deixar de fer-ho mai més i entrarà, per sempre, en el meravellós món de la lectura, per què no?
SANT JORDI
El dia de Sant Jordi és un dia molt llarg. Comença al matí amb totes les activitats que fem a l’escola i acaba, ben entrat el vespre, tot tornant de la Plaça de Sant Jaume, després d’escoltar les sardanes, comprar una rosa i intentar trobar un llibre entre el garbuix impossible de gent i més gent.
El Mercat del llibre ha anat molt bé. Els més petits ho miraven tot amb cara il·lusionada, han estat molt callats mirant els llibres i escoltant la música de sardanes que els hi hem posat per fer ambient.
Els més grans han fet molt bé la seva feina d’animadors, tot ajudant a escollir els contes.
La tria d’un llibre ha estat, en ocasions, complicada. Descobrir entre la pila el llibre que van portar pot causar una mena de melangia que fa que el vulguin recuperar, o escollir el primer conte que els hi agrada i ja no deixar-lo en tota l’estona, per por a no poder-lo aconseguir, són fets habituals. Alguna que altra baralla pel mateix llibre també és molt normal, aleshores cal fer les funcions d’àrbitre, en aquests casos el més fàcil i ràpid és rifar el llibre que ocasiona el conflicte, ja que intentar descobrir qui l’ha triat primer és una feina de difícil solució.
De totes maneres, veure els nens tot el dia amb llibres a les mans i explicant l’argument i comentant-lo dóna un aire especial a la diada. Algú em dirà que això és flor d’un dia i que no té cap sentit que es compri un llibre només per Sant Jordi però jo, optimista de mena, penso que potser avui algú llegirà una aventura, un poema o una història que l’entusiasmarà de tal manera que ja no voldrà deixar de fer-ho mai més i entrarà, per sempre, en el meravellós món de la lectura, per què no?
Dilluns, 23 d'abril de 2007
SANT JORDI
Feliciteu als vostres amics amb un poema.
http://www.gencat.cat/santjordi/2007/felicitacio/
SANT JORDI
Feliciteu als vostres amics amb un poema.
http://www.gencat.cat/santjordi/2007/felicitacio/
22/4/07
SANT JORDI
En la pàgina que us poso a continuació hi trobareu recursos, activitats, jocs, postals... adreçats a totes les edats, que poden estar bé per fer passar una bona estoneta als vostres fills i filles sobre la diada de Sant Jordi.
http://www.edu365.cat/stjordi/
En la pàgina que us poso a continuació hi trobareu recursos, activitats, jocs, postals... adreçats a totes les edats, que poden estar bé per fer passar una bona estoneta als vostres fills i filles sobre la diada de Sant Jordi.
http://www.edu365.cat/stjordi/
20/4/07
Demà, dissabte, pel matí, al Corte inglés de la Diagonal hi ha l'exhibició final sobre Educació Vial al districte de Les Corts. Allà estarem representats per la Sara, la Judit i la Gemma, que tot circulant amb bicicleta amb molta prudència, donaran el tret final al curs d'educació Vial que hem portat a terme aquest any a l'escola amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana.
Divendres, 20 d’abril de 2007
PRE-SANT JORDI
Ja tenim les classes plenes de llibres, més del que és habitual, a punt d’acabar de muntar el Mercat de Sant Jordi. El dilluns tot quedarà impregnat de llibres, flors i música i de l’esperit festiu del dia.
Els més grans estan emocionats esperant per ajudar als més petits a escollir un llibre. Veure un nen de 12 anys explicant un conte a un de 4 és una experiència única.
Hem tingut de tot: llibres bonics, llibres interessants, llibres trencats i llibres que no corresponien a l’edat dels nens que l’han portat. Evidentment també hi ha nens que encara no han portat cap llibre i altres famílies, val a dir que molt poques, que ni tan sols saben que calia portar-lo i ha calgut recordar-ho personalment.
Normalment l’entusiasme d’un nen participant en aquests tipus d’activitats que organitzem les escoles, és directament proporcional al que posen les famílies a casa.
Encomanar alegria, il•lusió i vivències als vostres fills depèn de vosaltres, els pares. Serveix de poc fer viure coses a l’escola si vosaltres des de casa no fomenteu aquesta il•lusió, tot triant, en aquest cas, junts el llibre i esperant quin serà el que portarà a casa de nou.
El valor de les coses depèn del que cadascú li vulgui donar, ajudeu als vostres fills a omplir la seva motxilla de records quotidians i deixeu que us expliquin el que viuen diàriament i així, quan siguin adolescents, no us queixareu de que no us expliquen res.
PRE-SANT JORDI
Ja tenim les classes plenes de llibres, més del que és habitual, a punt d’acabar de muntar el Mercat de Sant Jordi. El dilluns tot quedarà impregnat de llibres, flors i música i de l’esperit festiu del dia.
Els més grans estan emocionats esperant per ajudar als més petits a escollir un llibre. Veure un nen de 12 anys explicant un conte a un de 4 és una experiència única.
Hem tingut de tot: llibres bonics, llibres interessants, llibres trencats i llibres que no corresponien a l’edat dels nens que l’han portat. Evidentment també hi ha nens que encara no han portat cap llibre i altres famílies, val a dir que molt poques, que ni tan sols saben que calia portar-lo i ha calgut recordar-ho personalment.
Normalment l’entusiasme d’un nen participant en aquests tipus d’activitats que organitzem les escoles, és directament proporcional al que posen les famílies a casa.
Encomanar alegria, il•lusió i vivències als vostres fills depèn de vosaltres, els pares. Serveix de poc fer viure coses a l’escola si vosaltres des de casa no fomenteu aquesta il•lusió, tot triant, en aquest cas, junts el llibre i esperant quin serà el que portarà a casa de nou.
El valor de les coses depèn del que cadascú li vulgui donar, ajudeu als vostres fills a omplir la seva motxilla de records quotidians i deixeu que us expliquin el que viuen diàriament i així, quan siguin adolescents, no us queixareu de que no us expliquen res.
19/4/07
Dijous, 18 d’abril de 2007
NO VULL SORTIR AL PATI
Hi ha coses, en el món de l’ensenyament, que no canvien mai, per molt que ens semblin obsoletes ja que ens recorden les escoles franquistes i repressives de l’època, però que caldria recuperar sense por a ser tractats com a passats de moda.
No tenim més remei que fer aprendre les taules de multiplicar de memòria, i les preposicions i, sobretot, els verbs.
Els temps verbals acompanyen als nens des de 5è de Primària fins a 2n d’ESO. de manera regular i per saber-los hem de posar en marxa la memòria, que mai està de més treballar-la a fons. Aquest esforç que han de fer ens costa molt d’aconseguir, últimament ens hem adonat que fan els deures ja que és un hàbit que tenen molt assolit, però, en canvi, no estudien.
Després de varis controls, amb resultats desastrosos, hem anat posant mesures per fer-los aprendre els verbs (de fet el que volem aconseguir és la disciplina i la rutina de l’estudi diari) i cal dir que l’èxit ha anat augmentat poc a poc.
A l’Helena (recordeu que és la nostra alumna tipus per no vulnerar la intimitat de ningú) els verbs se li resisteixen especialment. No hi ha manera que els aprengui i ja ho havíem provat tot. He explicat la situació a la família i avui hem descobert el que passava: ni els copia ni els aprèn perquè no vol sortir al pati, li agrada quedar-se còmodament a la classe amb la mestra de guàrdia i anar acabant la feina que no ha fet... ara resultarà que caldrà castigar-la fent-la sortir al pati... avui quan l’han enviada al pati ha fet molt mala cara... hi ha dies que no entenc res de res.
NO VULL SORTIR AL PATI
Hi ha coses, en el món de l’ensenyament, que no canvien mai, per molt que ens semblin obsoletes ja que ens recorden les escoles franquistes i repressives de l’època, però que caldria recuperar sense por a ser tractats com a passats de moda.
No tenim més remei que fer aprendre les taules de multiplicar de memòria, i les preposicions i, sobretot, els verbs.
Els temps verbals acompanyen als nens des de 5è de Primària fins a 2n d’ESO. de manera regular i per saber-los hem de posar en marxa la memòria, que mai està de més treballar-la a fons. Aquest esforç que han de fer ens costa molt d’aconseguir, últimament ens hem adonat que fan els deures ja que és un hàbit que tenen molt assolit, però, en canvi, no estudien.
Després de varis controls, amb resultats desastrosos, hem anat posant mesures per fer-los aprendre els verbs (de fet el que volem aconseguir és la disciplina i la rutina de l’estudi diari) i cal dir que l’èxit ha anat augmentat poc a poc.
A l’Helena (recordeu que és la nostra alumna tipus per no vulnerar la intimitat de ningú) els verbs se li resisteixen especialment. No hi ha manera que els aprengui i ja ho havíem provat tot. He explicat la situació a la família i avui hem descobert el que passava: ni els copia ni els aprèn perquè no vol sortir al pati, li agrada quedar-se còmodament a la classe amb la mestra de guàrdia i anar acabant la feina que no ha fet... ara resultarà que caldrà castigar-la fent-la sortir al pati... avui quan l’han enviada al pati ha fet molt mala cara... hi ha dies que no entenc res de res.
18/4/07
Dimecres, 25 d’abril de 2007
POLLS
Les coses més increïbles poden passar en una escola.
Aquest matí un nen ha entrat amb una caixa de sabates, plena de foradets, tot dient-me:
- puc entrar aquesta caixa a la classe?
Enseguida m’he adonat que allà dintre hi havia una bestiola i com que sóc molt contraria a veure qualsevol animal, abans d’obrir i portar-me un ensurt, li he preguntat que hi havia a dintre.
Tot content m’ha dit:
- una liendre de poll que li vam treure ahir del cap de la meva germana!
Hi havia un pare a la porta que encara riu ara.
Podeu imaginar la meva reacció... hem tingut tot el matí la caixa al vestíbul d'entrada.
Cada dia en veiem de noves.
POLLS
Les coses més increïbles poden passar en una escola.
Aquest matí un nen ha entrat amb una caixa de sabates, plena de foradets, tot dient-me:
- puc entrar aquesta caixa a la classe?
Enseguida m’he adonat que allà dintre hi havia una bestiola i com que sóc molt contraria a veure qualsevol animal, abans d’obrir i portar-me un ensurt, li he preguntat que hi havia a dintre.
Tot content m’ha dit:
- una liendre de poll que li vam treure ahir del cap de la meva germana!
Hi havia un pare a la porta que encara riu ara.
Podeu imaginar la meva reacció... hem tingut tot el matí la caixa al vestíbul d'entrada.
Cada dia en veiem de noves.
17/4/07
Dimecres, 17 d’abril de 2007
EL COLOR BLAU
En mig dels dracs, les princeses, els Sants Jordis, les roses i el Mercat del Llibre que estem organitzant, els més petits de l’escola es dediquen, amb tranquil•litat, a fer de grans artistes, tot aprenent el color blau.
La majoria encara no parlen però, quan els hi preguntes, assenyalen tot allò que troben de color blau, o vermell, o groc... el garbuix de colors és força complicat per la Classe dels Pollets.
16/4/07
Dimarts, 16 d’abril de 2007
JOCS FLORALS
Els Jocs florals és un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323, per la companyia del Set Trobadors. Després de vàries temptatives es van tornar a instaurar l’any 1859, a Barcelona.
Els premis que es donen, tradicionalment, són la Flor Natural, l’Englantina d’Or i la Viola d’Or.
A l’escola participem en els Jocs Florals de Les Corts, els guanyadors del Districte participen en els Jocs Florals de Barcelona Ciutat.
A Les Corts hem guanyat diverses vegades, a la ciutat ho hem fet en dues ocasions, en un acte solemne al Saló de Cent.
Aquesta setmana hem de fer la prosa i la poesia que anirà a concurs.
La tasca és difícil. Intenteu escriure ara mateix un poema o un text per anar a concursar, el més probable és que no us en sortiríeu massa bé.
He estat jurat, en un parell de vegades, en el Jocs Florals de Les Corts i la veritat és que és una feina complicada ja que, la majoria d’obres presentades, tenen poca imaginació i no estan gaire ben escrites però, si ho estan, sempre dubtes que allò ho hagi escrit tot sol un nen.
De totes maneres, ni que sigui per una setmana, la majoria de nens i nenes de tot Catalunya escriuran aquests dies les seves obres i, malgrat que la majoria tindrà les Muses de vacances, potser algú li arribarà la inspiració i serà, en un futur, un dels nostres millors escriptors... mai se sap.
JOCS FLORALS
Els Jocs florals és un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323, per la companyia del Set Trobadors. Després de vàries temptatives es van tornar a instaurar l’any 1859, a Barcelona.
Els premis que es donen, tradicionalment, són la Flor Natural, l’Englantina d’Or i la Viola d’Or.
A l’escola participem en els Jocs Florals de Les Corts, els guanyadors del Districte participen en els Jocs Florals de Barcelona Ciutat.
A Les Corts hem guanyat diverses vegades, a la ciutat ho hem fet en dues ocasions, en un acte solemne al Saló de Cent.
Aquesta setmana hem de fer la prosa i la poesia que anirà a concurs.
La tasca és difícil. Intenteu escriure ara mateix un poema o un text per anar a concursar, el més probable és que no us en sortiríeu massa bé.
He estat jurat, en un parell de vegades, en el Jocs Florals de Les Corts i la veritat és que és una feina complicada ja que, la majoria d’obres presentades, tenen poca imaginació i no estan gaire ben escrites però, si ho estan, sempre dubtes que allò ho hagi escrit tot sol un nen.
De totes maneres, ni que sigui per una setmana, la majoria de nens i nenes de tot Catalunya escriuran aquests dies les seves obres i, malgrat que la majoria tindrà les Muses de vacances, potser algú li arribarà la inspiració i serà, en un futur, un dels nostres millors escriptors... mai se sap.
15/4/07
Diumenge, 15 d’abril de 2007
PREPARATIUS
Comença la setmana de Sant Jordi.
No conec a ningú que no li agradi la festa de Sant Jordi.
Hi ha persones que no els hi agrada el Nadal pels records que li porten, o perquè es posen tristos, també a altres (per exemple jo mateixa) no els hi agrada Carnaval i, a vegades, podem trobar algú que no li agrada Sant Joan degut als petards, però la festa de Sant Jordi és diferent.
Ja sé que hi ha gent que només compra un llibre aquest dia i la resta de l’any oblida les lletres i la lectura, això ens donaria peu a un debat complicat i feixuc, però el deixarem per més tard, quan hagi passat aquest bonic dia.
Aquesta setmana explicarem, per mil•lèsima vegada però sempre els hi agrada tornar-la a escoltar, la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. No podeu imaginar la quantitat de dracs que els mestres podem inventar, tots ells simpàtics i divertits que serien incapaços de menjar-se a ninguna bonica donzella que se li acostés. Dibuixem grans varietats de Sant Jordi eixerits i princeses amb vestits llargs i cucurutxos al cap.
Jo crec que els nens i les nenes han d’escoltar històries de valents cavallers i de princeses, no menys valeroses, que donen la seva vida per salvar el poble.
La igualtat entre els homes i les dones no la hem de treballar amagant cuinetes, espases, contes de fades o castells encantats, sinó des del respecte entre les persones i els finals feliços.
PREPARATIUS
Comença la setmana de Sant Jordi.
No conec a ningú que no li agradi la festa de Sant Jordi.
Hi ha persones que no els hi agrada el Nadal pels records que li porten, o perquè es posen tristos, també a altres (per exemple jo mateixa) no els hi agrada Carnaval i, a vegades, podem trobar algú que no li agrada Sant Joan degut als petards, però la festa de Sant Jordi és diferent.
Ja sé que hi ha gent que només compra un llibre aquest dia i la resta de l’any oblida les lletres i la lectura, això ens donaria peu a un debat complicat i feixuc, però el deixarem per més tard, quan hagi passat aquest bonic dia.
Aquesta setmana explicarem, per mil•lèsima vegada però sempre els hi agrada tornar-la a escoltar, la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. No podeu imaginar la quantitat de dracs que els mestres podem inventar, tots ells simpàtics i divertits que serien incapaços de menjar-se a ninguna bonica donzella que se li acostés. Dibuixem grans varietats de Sant Jordi eixerits i princeses amb vestits llargs i cucurutxos al cap.
Jo crec que els nens i les nenes han d’escoltar històries de valents cavallers i de princeses, no menys valeroses, que donen la seva vida per salvar el poble.
La igualtat entre els homes i les dones no la hem de treballar amagant cuinetes, espases, contes de fades o castells encantats, sinó des del respecte entre les persones i els finals feliços.
14/4/07
13/4/07
Divendres, 12 d'abril de 2007
ARA QUE PLOU
Els dies de pluja dónen una atmosfera peculiar a l'escola. El cel gris transmet una llum diferent a les classes. Els vidres entelats em recorden els meus dies com alumna a les mateixes aules on ara faig de mestra.
Els nens estan més moguts i nerviosos els dies que plou i a més cal afegir que no podem sortir al pati.
Quan comença a ploure sempre hi ha algú que t'avisa: ei, està plovent!!! i tots miren rapidament per la finestra.
Avui quan un nen ho ha dit he deixat que miressin durant una estona, potser amb el canvi climàtic, ben aviat, haurem de deixar de gaudir d'un dia plujós i gris que ens envolta suaument.
ARA QUE PLOU
Els dies de pluja dónen una atmosfera peculiar a l'escola. El cel gris transmet una llum diferent a les classes. Els vidres entelats em recorden els meus dies com alumna a les mateixes aules on ara faig de mestra.
Els nens estan més moguts i nerviosos els dies que plou i a més cal afegir que no podem sortir al pati.
Quan comença a ploure sempre hi ha algú que t'avisa: ei, està plovent!!! i tots miren rapidament per la finestra.
Avui quan un nen ho ha dit he deixat que miressin durant una estona, potser amb el canvi climàtic, ben aviat, haurem de deixar de gaudir d'un dia plujós i gris que ens envolta suaument.
12/4/07
Dijous, 12 d’abril de 2007
NOSALTRES, ELS MESTRES
He vist l’anunci, per televisió, on informen sobre l’oferta de places per oposició al cos de mestres.
En aquest anunci dues noietes, amb un posat una mica ridícul, avisen als mestres que, per aprovar les oposicions, cal que estudiïn molt i facin tots els deures. Tot plegat resulta força penós.
No anem gens bé quan un país tracte d’aquesta manera a mestres que fa cinc, deu, quinze, vint o més anys que fan de mestres.
No trobaríem gens professional que per anunciar oposicions als jutjats sortissin dos presos a recordar als advocats que estudiïn les lleis, o que per oposicions a metges sortissin dos malalts recordant l'estudi de les malalties...
El respecte als mestres ha d’estar molt clar en una societat que vol avançar, al cap i a la fi, tenim un paper molt important en l’educació dels nostres infants.
No dic que els mestres no hem d’estudiar, de reciclar-nos... en el nostre conveni tenim unes hores específiques per fer-ho, però els anuncis d’aquests tipus no ens ajuden gaire a donar una imatge seriosa i professional de la nostra tasca.
NOSALTRES, ELS MESTRES
He vist l’anunci, per televisió, on informen sobre l’oferta de places per oposició al cos de mestres.
En aquest anunci dues noietes, amb un posat una mica ridícul, avisen als mestres que, per aprovar les oposicions, cal que estudiïn molt i facin tots els deures. Tot plegat resulta força penós.
No anem gens bé quan un país tracte d’aquesta manera a mestres que fa cinc, deu, quinze, vint o més anys que fan de mestres.
No trobaríem gens professional que per anunciar oposicions als jutjats sortissin dos presos a recordar als advocats que estudiïn les lleis, o que per oposicions a metges sortissin dos malalts recordant l'estudi de les malalties...
El respecte als mestres ha d’estar molt clar en una societat que vol avançar, al cap i a la fi, tenim un paper molt important en l’educació dels nostres infants.
No dic que els mestres no hem d’estudiar, de reciclar-nos... en el nostre conveni tenim unes hores específiques per fer-ho, però els anuncis d’aquests tipus no ens ajuden gaire a donar una imatge seriosa i professional de la nostra tasca.
11/4/07
Dimecres, 11 d'abril de 2007
PA i NM
He sentit a dir que tornarà a canviar l'avaluació en l'etapa de Primària i haurem de tornar a avaluar amb nota numèrica. Ja m'està bé.
Això del progressa adequadament o necessita millorar no m'agrada't mai. Si filem prim ens adonem que en el fons, en qualsevol activitat, tots anem progressant amb esforç i tots necessitem millorar en alguna cosa, per tant aquesta avaluació ens dona molt poca informació real de la formació que estem adquirint.
L'avaluació ens convida a la reflexió i a l'anàlisi d'allò que fem i és així com davant del dubte avança el nostre coneixement.
Els nens han de saber quines són les seves possibilitats, les habilitats, les destreses...i així, de mica en mica, incorporar en el dia a dia l'ESFORÇ.
Si no ens avaluem, si no avaluem els nens, no sabem on som en realitat, per tant pensem que ja ho fem bé i ens adaptem a una rutina que no ens farà avançar.
Evidentment en una escola de Primària hem d'avaluar de manera formativa, cada dia, cada progrés, cada actitud... però hem d'avaluar.
Tard o d'hora, per poder continuar els nostres estudis, ens avaluaran i si no ens hem anat educant a superar-nos pels nostres resultats obtinguts i a esforçar-nos, arriba el fracàs escolar en plena adolescència i aleshores és un desastre.
PA i NM
He sentit a dir que tornarà a canviar l'avaluació en l'etapa de Primària i haurem de tornar a avaluar amb nota numèrica. Ja m'està bé.
Això del progressa adequadament o necessita millorar no m'agrada't mai. Si filem prim ens adonem que en el fons, en qualsevol activitat, tots anem progressant amb esforç i tots necessitem millorar en alguna cosa, per tant aquesta avaluació ens dona molt poca informació real de la formació que estem adquirint.
L'avaluació ens convida a la reflexió i a l'anàlisi d'allò que fem i és així com davant del dubte avança el nostre coneixement.
Els nens han de saber quines són les seves possibilitats, les habilitats, les destreses...i així, de mica en mica, incorporar en el dia a dia l'ESFORÇ.
Si no ens avaluem, si no avaluem els nens, no sabem on som en realitat, per tant pensem que ja ho fem bé i ens adaptem a una rutina que no ens farà avançar.
Evidentment en una escola de Primària hem d'avaluar de manera formativa, cada dia, cada progrés, cada actitud... però hem d'avaluar.
Tard o d'hora, per poder continuar els nostres estudis, ens avaluaran i si no ens hem anat educant a superar-nos pels nostres resultats obtinguts i a esforçar-nos, arriba el fracàs escolar en plena adolescència i aleshores és un desastre.
10/4/07
Dimarts, 10 d'abril de 2007
TERCER TRIMESTRE
Tornar a la rutina és dur.
Nosaltres, els mestres, no podem començar amb l'esperit relaxat i pensar que el primer dia ens ho prendre'm amb calma. Els nens tornen al cent per cent en quant a energia física, l'energia mental ja són figues d'un altre paner, i cal començar fort des de les 9:00 del matí.
Els encàrregs, a primera hora, són variats i diversos. La Mona no ha sentat gaire bé a varis d'ells i cal demanar dieta per dinar, els refredats estan a l'ordre del dia i l'alegria amb la que ens desitjàvem Bona Pasqua ha desaparescut de les nostres cares.
Volia posar en ordre el correu acumulat durant aquests dies però ha estat gairebé impossible, un nen s'ha fet mal i han calgut tres punts al cap.
Tenen (tenim) mandra de treballar, molta mandra.
Els nostres alumnes estan molt acostumats a escoltar música a l'escola i gaudeixen molt, però avui he hagut de canviar la dinàmica de la classe que m'havia preparat.
La Simfonia Inacabada de Schubert ha estat això "inacabada" quan he vist els badalls de tots plegats, he estat a punt de posar la Patètica, però ni tan sols aquest acudit els hi ha fet gràcia i hem acabat fent ritmes que, al menys, no ens deixen dormir a la classe.
TERCER TRIMESTRE
Tornar a la rutina és dur.
Nosaltres, els mestres, no podem començar amb l'esperit relaxat i pensar que el primer dia ens ho prendre'm amb calma. Els nens tornen al cent per cent en quant a energia física, l'energia mental ja són figues d'un altre paner, i cal començar fort des de les 9:00 del matí.
Els encàrregs, a primera hora, són variats i diversos. La Mona no ha sentat gaire bé a varis d'ells i cal demanar dieta per dinar, els refredats estan a l'ordre del dia i l'alegria amb la que ens desitjàvem Bona Pasqua ha desaparescut de les nostres cares.
Volia posar en ordre el correu acumulat durant aquests dies però ha estat gairebé impossible, un nen s'ha fet mal i han calgut tres punts al cap.
Tenen (tenim) mandra de treballar, molta mandra.
Els nostres alumnes estan molt acostumats a escoltar música a l'escola i gaudeixen molt, però avui he hagut de canviar la dinàmica de la classe que m'havia preparat.
La Simfonia Inacabada de Schubert ha estat això "inacabada" quan he vist els badalls de tots plegats, he estat a punt de posar la Patètica, però ni tan sols aquest acudit els hi ha fet gràcia i hem acabat fent ritmes que, al menys, no ens deixen dormir a la classe.
30/3/07
Divendres, 30 de març de 2007
CONTE REAL
Una vegada hi havia una mestra que explicava la lliçó.
Aleshores la va interrompre la Maria:
- això ens ho hem d’aprendre de memòria?
I l’Andreu va dir:
- què ho hem de copiar?
I en Jaume:
- què entrarà a l’examen?
L’Anna va dir:
- Mestra, no em funciona el bolígraf vermell
I en Martí:
- quan ho hem d’entregar?
La Mireia va aixecar la mà:
- Què puc anar al lavabo?
I en Jordi:
- i tot això que expliques per a què serveix?
Aleshores algú que passava per allà, que mai havia fet de mestre, li va demanar la Programació, les Competències Curriculars, el Projecte Educatiu, el Règim Intern de centre, l’atenció a la Diversitat, la Memòria Escolar...
Aleshores la mestra, mirant al cel, va demanar:
VACANCES!!!
Aquest Blog estarà tancat per vacances fins després de Pasqua. Sigueu feliços.
CONTE REAL
Una vegada hi havia una mestra que explicava la lliçó.
Aleshores la va interrompre la Maria:
- això ens ho hem d’aprendre de memòria?
I l’Andreu va dir:
- què ho hem de copiar?
I en Jaume:
- què entrarà a l’examen?
L’Anna va dir:
- Mestra, no em funciona el bolígraf vermell
I en Martí:
- quan ho hem d’entregar?
La Mireia va aixecar la mà:
- Què puc anar al lavabo?
I en Jordi:
- i tot això que expliques per a què serveix?
Aleshores algú que passava per allà, que mai havia fet de mestre, li va demanar la Programació, les Competències Curriculars, el Projecte Educatiu, el Règim Intern de centre, l’atenció a la Diversitat, la Memòria Escolar...
Aleshores la mestra, mirant al cel, va demanar:
VACANCES!!!
Aquest Blog estarà tancat per vacances fins després de Pasqua. Sigueu feliços.
Divendres, 30 de març de 2007
RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA
De la mateixa manera que hem d’aprendre a castigar també cal aprendre a premiar.
Els vostres fills surten aquests dies amb els treballs que han fet, han treballat molt i de valent i és molt important que els hi valoreu l’esforç.
Des del meu privilegiat lloc, fent la sortida, observo un munt de reaccions: la mare que agafa l’àlbum de males maneres i el posa dins del cotxet del germà petit, l’altre que rondina perquè ara ha d’anar a comprar i l’àlbum li fa nosa, l’altre que sense mirar-lo diu què bonic, l’altre que l’agafa amb el mateix compte que el seu fill i li diu que cal anar ràpid a casa per mirar-lo, l’altre que s’exclama i es meravella del dibuix de la portada...
Mireu la cara dels vostres fills quan us donen la seva feina, plens d’orgull i amb molta il·lusió. La vostra reacció influirà molt a l’hora de treballar la resta del curs.
A tots ens agrada que se'ns valori la feina, se'ns feliciti i se'ns recompensi emocionalment.
Això de que “la seva obligació és fer-ho bé i treure bones notes” són romanços. L’obligació ha de ser motivació, orgull per la feina ben feta i un petó per l’esforç.
Seieu amb ells a mirar l’àlbum, que us expliquin anècdotes, rieu junts davant un dibuix no gaire ben fet i admireu el que ha quedat molt bé. Animeu a millorar la lletra, la presentació o les divisions... i sobretot, no el tireu a les escombraries, ni treieu el fastener, per aprofitar-lo pel proper àlbum del trimestre que ve.
RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA
De la mateixa manera que hem d’aprendre a castigar també cal aprendre a premiar.
Els vostres fills surten aquests dies amb els treballs que han fet, han treballat molt i de valent i és molt important que els hi valoreu l’esforç.
Des del meu privilegiat lloc, fent la sortida, observo un munt de reaccions: la mare que agafa l’àlbum de males maneres i el posa dins del cotxet del germà petit, l’altre que rondina perquè ara ha d’anar a comprar i l’àlbum li fa nosa, l’altre que sense mirar-lo diu què bonic, l’altre que l’agafa amb el mateix compte que el seu fill i li diu que cal anar ràpid a casa per mirar-lo, l’altre que s’exclama i es meravella del dibuix de la portada...
Mireu la cara dels vostres fills quan us donen la seva feina, plens d’orgull i amb molta il·lusió. La vostra reacció influirà molt a l’hora de treballar la resta del curs.
A tots ens agrada que se'ns valori la feina, se'ns feliciti i se'ns recompensi emocionalment.
Això de que “la seva obligació és fer-ho bé i treure bones notes” són romanços. L’obligació ha de ser motivació, orgull per la feina ben feta i un petó per l’esforç.
Seieu amb ells a mirar l’àlbum, que us expliquin anècdotes, rieu junts davant un dibuix no gaire ben fet i admireu el que ha quedat molt bé. Animeu a millorar la lletra, la presentació o les divisions... i sobretot, no el tireu a les escombraries, ni treieu el fastener, per aprofitar-lo pel proper àlbum del trimestre que ve.
29/3/07
Dijous, 29 de març de 2007
TELEVISIÓ, MONES, TITELLES...
Anar a la televisió ha estat genial.
Primer hem passat al camerí per fer la sessió de maquillatge, han sortit tots que semblaven que vinguessin d’estar una setmana al Carib. Un cop al plató ens han fet cantar, parlar (de fet han parlat molt poc, això de les càmeres els hi ha impressionat força), però han rigut amb l’espectacle que ens han fet i hem passat una bona estona.
A la tarda ens esperava la sessió de Mones, els hi ha quedat... originals (deixe-m’ho així) plenes de xocolata, melmelada, gominoles, ametlles, lacasitos, fideus de colors... espero no tinguin un mal de panxa quan se la mengin.
Hem superat la baixada per les escales amb els nens carregats amb la cartera i la Mona.
Els de 6è. han ajudat als més petits i hem aprofitat per fer una cooperació escolar que sempre és interessant de treballar com a valor.
Evidentment una Mona ha anat per terra, just a la porta de l’escola, però ràpidament la hem tornat a muntar, i un ou de xocolata ha rodolat i ha quedat esclafat sota un peu.
En mig d’aquest batibull encara ens han quedat forces per fer una sessió de Titelles a la classe dels Peixos i Cargols.
TELEVISIÓ, MONES, TITELLES...
Anar a la televisió ha estat genial.
Primer hem passat al camerí per fer la sessió de maquillatge, han sortit tots que semblaven que vinguessin d’estar una setmana al Carib. Un cop al plató ens han fet cantar, parlar (de fet han parlat molt poc, això de les càmeres els hi ha impressionat força), però han rigut amb l’espectacle que ens han fet i hem passat una bona estona.
A la tarda ens esperava la sessió de Mones, els hi ha quedat... originals (deixe-m’ho així) plenes de xocolata, melmelada, gominoles, ametlles, lacasitos, fideus de colors... espero no tinguin un mal de panxa quan se la mengin.
Hem superat la baixada per les escales amb els nens carregats amb la cartera i la Mona.
Els de 6è. han ajudat als més petits i hem aprofitat per fer una cooperació escolar que sempre és interessant de treballar com a valor.
Evidentment una Mona ha anat per terra, just a la porta de l’escola, però ràpidament la hem tornat a muntar, i un ou de xocolata ha rodolat i ha quedat esclafat sota un peu.
En mig d’aquest batibull encara ens han quedat forces per fer una sessió de Titelles a la classe dels Peixos i Cargols.
28/3/07
Dimecres, 28 de març de 2007
CRISI FINAL
- un nen cau i li he de posar dos punts-tirita al genoll
- un altre es dóna un cop de cap i li surt un bony, estic gairebé mitja hora parlant amb ell per observar-lo
- dues nenes es barallen i he de posar pau
- un dels ordinadors de gestió es nega a treballar més enllà de les 16:00 hores, i tot sol s’apaga
- se’n va la llum aquesta tarda i no puc imprimir les notes
- sense llum no podem seguir fent l’speaking d’anglès ni l’audició de música
- el telèfon no para de sonar
- em trobo un nen ballant i cantant tot sol pel passadís mentre va a buscar la jaqueta (?????) millor faig veure que no el veig, de fet es queda immòbil quan em veu aparèixer
- demà hem de fer les Mones, ja tenim els àlbums fets però hem de repassar les notes
- hem d’anar a la TV
però malgrat tot, quan tornes cansada cap a casa, et trobes pel carrer amb un petit alumne que, quan et veu, corre per abraçar-te i fer-te un petó... en aquests moments sé molt bé perquè sóc mestra.
CRISI FINAL
- un nen cau i li he de posar dos punts-tirita al genoll
- un altre es dóna un cop de cap i li surt un bony, estic gairebé mitja hora parlant amb ell per observar-lo
- dues nenes es barallen i he de posar pau
- un dels ordinadors de gestió es nega a treballar més enllà de les 16:00 hores, i tot sol s’apaga
- se’n va la llum aquesta tarda i no puc imprimir les notes
- sense llum no podem seguir fent l’speaking d’anglès ni l’audició de música
- el telèfon no para de sonar
- em trobo un nen ballant i cantant tot sol pel passadís mentre va a buscar la jaqueta (?????) millor faig veure que no el veig, de fet es queda immòbil quan em veu aparèixer
- demà hem de fer les Mones, ja tenim els àlbums fets però hem de repassar les notes
- hem d’anar a la TV
però malgrat tot, quan tornes cansada cap a casa, et trobes pel carrer amb un petit alumne que, quan et veu, corre per abraçar-te i fer-te un petó... en aquests moments sé molt bé perquè sóc mestra.
27/3/07
LA MONA DE PASQUA
La Mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent.
El pastís original era un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó d’ous durs i amb la closca pintada de colors. El padrí la regalava i posava un ou per cada any que tenia la criatura (segurament és per això que a mi m’agraden les Mones amb un sol ou).Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes.
Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico.
El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat la Mona. A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqüa ha amagat la nit anterior.
Heu provat mai de pintar un ou dur? Recordo que ho havíem fet a l’escola i quedaven francament malament, és molt difícil pintar-los. Un any algú va oblidar dos o tres ous bullits, que no va pintar, al calaix de la taula de la classe. No us explicaré el drama que vam trobar al tornar després de les vacances.
La Mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent.
El pastís original era un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó d’ous durs i amb la closca pintada de colors. El padrí la regalava i posava un ou per cada any que tenia la criatura (segurament és per això que a mi m’agraden les Mones amb un sol ou).Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes.
Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico.
El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat la Mona. A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqüa ha amagat la nit anterior.
Heu provat mai de pintar un ou dur? Recordo que ho havíem fet a l’escola i quedaven francament malament, és molt difícil pintar-los. Un any algú va oblidar dos o tres ous bullits, que no va pintar, al calaix de la taula de la classe. No us explicaré el drama que vam trobar al tornar després de les vacances.
Dimarts, 27 de març de 2007
FINAL DE TRIMESTRE
El segon trimestre és sempre llarg i feixuc i aquest any no ha estat diferent.
Els nens (i nosaltres) ja estem molt cansats i amb ganes de poder desconnectar per agafar una bona embranzida per l’últim trimestre.
Estem amb la crisis típica de tots els finals de trimestre: tapes i contraportades dels àlbums, acabar feines, treure els dibuixos penjats de la classe per arxivar-los, notes, controls d’última hora, i una inacabable feinada.
El dijous, els de cicle mitjà i superior, faran la seva Mona, ja veure’m els resultats d’aquests pastissers, i els altres ja tenen preparat el tapetet i el guarniment per fer la seva.
El dia que fem la Mona l’escola perd la seva olor característica que sempre fa a paper, gomes, bates i nens... i l’ambient queda impregnat de xocolata, lacasitos, gominoles, melmelada, fruits secs i de les mil i una coses que porten per guarnir-la (com més recarregada la fan més els hi agrada).
Per si no teníem prou feina, ens han convidat a fer de públic en un programa infantil de la Televisió Digital de Catalunya... per tant... sortirem per TV.
FINAL DE TRIMESTRE
El segon trimestre és sempre llarg i feixuc i aquest any no ha estat diferent.
Els nens (i nosaltres) ja estem molt cansats i amb ganes de poder desconnectar per agafar una bona embranzida per l’últim trimestre.
Estem amb la crisis típica de tots els finals de trimestre: tapes i contraportades dels àlbums, acabar feines, treure els dibuixos penjats de la classe per arxivar-los, notes, controls d’última hora, i una inacabable feinada.
El dijous, els de cicle mitjà i superior, faran la seva Mona, ja veure’m els resultats d’aquests pastissers, i els altres ja tenen preparat el tapetet i el guarniment per fer la seva.
El dia que fem la Mona l’escola perd la seva olor característica que sempre fa a paper, gomes, bates i nens... i l’ambient queda impregnat de xocolata, lacasitos, gominoles, melmelada, fruits secs i de les mil i una coses que porten per guarnir-la (com més recarregada la fan més els hi agrada).
Per si no teníem prou feina, ens han convidat a fer de públic en un programa infantil de la Televisió Digital de Catalunya... per tant... sortirem per TV.
26/3/07
Dilluns, 26 de març de 2007
MACEDÒNIA
La Classe dels Óssos han aprés a fer macedònia. Ha estat una manera divertida de recordar la importància de menjar fruita variada. És una bona idea per fer-ho a casa i fer-los participar a la cuina. El procés que han seguit ha estat el següent:
- posar-se el davantal
- rentar-se les mans
- repartir les fruites
- pelar-les i tallar-les
- fer el suc
- menjar la macedònia
MACEDÒNIA
La Classe dels Óssos han aprés a fer macedònia. Ha estat una manera divertida de recordar la importància de menjar fruita variada. És una bona idea per fer-ho a casa i fer-los participar a la cuina. El procés que han seguit ha estat el següent:
- posar-se el davantal
- rentar-se les mans
- repartir les fruites
- pelar-les i tallar-les
- fer el suc
- menjar la macedònia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)