Dijous, 14 de juny de 2007
CLOENDA DE 6È
Quan arriba aquesta època, entre el garbuix d’àlbums i notes, també preparem la Cloenda dels de 6è. i l’entrada a l’ESO.
Avui els hi he repartit els crèdits variables. Per alguns ha estat molta alegria veure que no han de fer cap crèdit de reforç i que podran triar el que més els hi agradi, per altres les coses no han anat tan bé, però amb esforç ho podran millorar el 2n trimestre.
Any rere any sempre em sap greu quan tanquem una altra Promoció. Hi ha famílies, dels que acaben aquest any, que fa 23, ó 18 ó 14 anys que estan vinculades a l’escola, tres d’ells són fills d’antics alumnes, i altres encara tenen germans petits que voltaran amb nosaltres.
Si els repasso un per un recordo, de tots, alguna cosa del dia que els van venir a matricular, o del dia que vaig fer l’entrevista a P2.
Alguns ens han omplert de joia, altres ens han donat molts problemes, altres ens estimen molt, altres no tant, uns són alumnes brillants i altres força matussers. Amb algunes famílies he tingut algun que altre conflicte, amb altres molt bona relació, amb altres una mica de tot. Els hem renyat, els hem estimat, ens han tret de polleguera, hem curat genolls i hem eixugat llàgrimes.
Tantes i tantes coses hem passat junts que és difícil anomenar-les totes, només desitjo que recordin l’escola com a seva i que les mestres que han tingut fins ara els hi hagin donat l’oportunitat de créixer com a homes i dones de bé.
Bona sort a tots.
3 comentaris:
No et preocupis, segurament no et recordaràn per les vegades que els has renyat, ni per les vegades que els has castigat sense pati.NO.
Et recordaràn pels moments divertits que heu passat, per les 'mentides' que t'hauràn dit alguna vegada per tapar alguna malifeta, o simplement et recordaràn per totes aquelles històries que els hi has explicat sense tenir res a veure amb la lliçò que corresponia.
Així es com jo recordo els meus mestres d'EGB, i aixó que jo era una alumna de les matusseres, i de les que sempre havia de dir la seva, i a poder ser la última.
Segur que empendre un nou camí se'ls hi farà difícil, al principi; però tots els començaments ho són.
Bona sort!!
laia
He llegit el teu escrit, i he de dir que m'he emocionat sembla mentida ja que el meu fill acaba P-3 però pensava en tots aquells moments, emocions, baralles, alegrias i disgustos que hauran viscut. Aquesta setmana va ser el seu aniversari i em va dir que lloraria, jo li vaig preguntar que perquè tenia que plorar i em va contesta: perquè li cantarien el “Cumpleaños feliz”. AL final gairebé ploro jo! Els desitjo a tots aquests alumnes un Molt Feliç Dia! I agrair a totes les professors el seu gran esforç en ajudar, educar y fer homes-donas dels nostres fills.
S.
Els finals de curs sempre deixen un sentiment nostàlgic, de pèrdua, es tanca un cicle per començar-ne un altre de desconegut.
Publica un comentari a l'entrada