26/3/10

Divendres, 26 de març de 2010
FINAL DE SEGON TRIMESTRE
Cloenda de les Jornades Esportives amb els nostres Peixos i Óssos a l’escola de Primària.
Un matí tranquil i divertit.
Fem una valoració molt positiva de la setmana.
La tarda ha estat dolça envoltats amb tanta Mona. Emocionats tots han tret els seus ingredients.
Hi havia un munt de coses per guarnir.
L’escola, a les 4 de la tarda, era un núvol de xocolata, pa de pessic, llimadures de colors, ous i conills.
Tots feien de pastissers amb alegria, tranquil•litat i sense parar de llepar la xocolata.
Hem tingut sort i no ha caigut cap Mona per terra a l’hora de sortir. tot i que val a dir que els de 5è. han ajudat als petits a baixar les escales i els han acompanyat a la porta. Aquestes interrelacions entre ells m’agrada molt treballar-les.
Des d’aquí felicito a tot el Claustre per la seva dedicació, paciència i motivació. I sobretot per la seva involucració en tot allò que es fa.
Bona feina!
I evidentment felicito a l’equip informàtic per penjar, avui mateix, totes les fotos. Aquest equip és el que fa possible que tots trobeu la finestra de l’escola oberta. Gràcies per ser-hi.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
Bona Pasqua a tothom.
TANQUEM PER VACANCES.

24/3/10

Dimecres, 24 de març de 2010
JORNADES ESPORTIVES III
És fantàstic veure’ls com gaudeixen amb les coses més senzilles del món.
Patinets, rollers, petanques, bitlles, dianes, indiaques... van canviant d’activitat tots il•lusionats.
Ho estan passant molt bé. Tenen tota l’estona un somriure d’orella a orella.
Em van cridant per fer fotos. La meva primera idea és fer-ne un parell per grup-classe. Penso que us estic malacostumant fent tantes fotos però m’animo quan els veig tan contents i vaig disparant. Després les carpetes em desborden l’ordinador.
He millorat molt amb les noves tecnologies però encara, de vegades, em superen.
Us imagino mirant les fotos, comentant-les amb ells i amb això penso que tot l’esforç, sense cap mena de dubte, val la pena.
Diuen que només un nen pot ser feliç. La solució, doncs, és ben senzilla: no deixeu mai morir el nen que tots portem dins. Jo el desperto cada dia.

Fotos noves al web http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

23/3/10

Dimarts, 23 de març de 2010
JORNADES ESPORTIVES II

Avui un pare em comentava que a les Jornades Esportives de l’escola trobava a faltar la competició.

Personalment estic força d’acord amb ell, tot i que a l’escola no enfoquem aquests dies com a competició.

Jo crec que la competició és bona. La vida és competitiva i com més aviat ho aprenem millor.

Hem d’aprendre a perdre però a mi m’interessa també que els nens aprenguin a guanyar.

Eduquem la derrota fomentant la cultura de l’esforç, de la que sóc partidària al cent per cent però a vegades no sabem educar la victòria.

El nen que perd se’l motiva a seguir lluitant, a esforçar-se i a no enfadar-se amb els guanyadors. Se li treballa l’autoestima i se li diu que l’important és participar. Cal que feliciti al guanyador.

Però no podem oblidar que el nen que guanya a vegades creix massa. Li hem d’ensenyar a celebrar la seva victòria amb moderació, a respectar al perdedor i recordar-li que no sempre ho guanyarà tot. Quan el perdedor el felicita li hem d’ensenyar a respondre amb agraïment.

Tot això es treballa a classe amb els controls, la lectura, les notes... ì evidentment a Educació Física durant tot el curs.

Malgrat tot aquesta setmana no competirem, només intentarem que ho passin molt bé jugant a jocs tradicionals, que aprenguin a compartit el material, que esperin el seu torn i que gaudeixin com a nens.

Els divendres tots tindran premi i el record de l’experiència viscuda durant una setmana diferent.

Les fotos les anirem penjant poc a poc al web. Porta molta feina fer-ho encara que no ho sembli.

Dimarts, 23 de març de 2010
JORNADES ESPORTIVES I

Tret de Sortida a les Jornades Esportives.

Un munt d’activitats ens esperen durant la setmana.

Poc a poc anirem penjant les fotos al web.

21/3/10

Diumenge, 21 de març de 2010
FINAL DE SEGON TRIMESTRE
Comença la darrera setmana del trimestre.
Àlbums, tapes, notes, Mona i la Setmana Esportiva.
No podem perdre ni un instant. La feina s’acumula.
Molta feina que trenca amb la rutina diària ens espera. Tot i que ja hem fet les tapes i els controls, cal muntar els àlbums i acabar amb els últims detalls.
La setmana esportiva arrodonirà tot plegat amb un munt d’activitats i material diferent a l’habitual.
La Mona, que farem divendres, endolcirà i posarà el fi de festa... sense oblidar els premis que aconseguiran al final, en la cloenda de la setmana, tots aquells que hagin estat grans esportistes.
Us anirem informant, com sempre, puntualment de tot plegat.
Divendres, 19 de març de 2010
PER A TOTS ELS PARES!!!

17/3/10

Dimecres, 17 de març de 2010
MACEDÒNIA
Avui els nostres Óssos feien macedònia.
La majoria de nens porten per esmorzar, molts dies, fruita pelada i tallada dins de la carmanyola i la mengen amb una forquilla.
Avui, però, el fet de fer-la a la classe ha estat molt divertit.
Aprofito ara l’avinentesa per felicitar a les mames, o papes, que preparen aquests esmorzars tan ben fets, amb tot el “carinyo” del món.
Dóna gust veure que sou molts els que esteu molt conscienciats en donar als nens una alimentació sana i molt variada.
Fa molt de goig veure el que prepareu: entrepans variats i diferents cada dia, fruita diversa ben tallada, fruits secs, sucs o cereals.
És un esforç fer cada matí, amb les presses que tots tenim, aquests esmorzars i no tots esteu disposats a invertir aquest temps però val la pena aconseguir aquests hàbits alimentaris.

Avui els óssos han gaudit així de l’experiència

16/3/10

Dimarts, 16 de març de 2010
FLORS I MÚSICA
Un matí primaveral, tranquil i musical.
Els nens han plantat floretes en un parc del Districte que la majoria tenen a la vora de casa.
Crec que participar en aquests actes ensenya a ser respectuosos amb la nostra ciutat i els espais públics que tots compartim i que cal tenir-ne cura.
Us animo a que aneu a veure la planteta que cadascú ha plantat i fer un seguiment del seu creixement.
Les nostres pianistes han tocat de meravella i també ha sortit algun espontani més del públic a tocar.
La llàstima és que el piano portava ja moltes hores de concert i de ben segur havia tingut una vida molt llarga en diferents escenaris per que el seu so era suau com la brisa de la primavera que tot just comença. Malgrat tot ells han tocat davant un públic entusiasta.
La iniciativa a estat excel•lent però des d’aquí animo a l’Ajuntament de Barcelona a aconseguir pianos una mica més nous i poder així gaudir de la música amb més facilitat.
Felicitacions als intèrprets!!! Tocar en públic no és gens fàcil i ho dic per experiència pròpia.


15/3/10

Dilluns, 15 de març de 2010
PRIMAVERA!!!


ANEM A PLANTAR FLORETES
Tot i que la Primavera no és la meva estació preferida, la d’aquest any és especialment bonica.
Prefereixo els tons suaus de la tardor davant l’esclat de colors de la primavera.
M’agrada més sentir la fresqueta dels vespres d’octubre a la calor intensa del sol del migdia.
Però és Primavera i demà anirem a plantar flors al parc de Les Infantes.

12/3/10

Divendres, 12 de març de 2010
CASAL D'ESTIU D'ENGUANY
Encara falta molt de temps però us comunico, per la vostra organització, que aquest Juliol l’escola realitzarà, com cada any, CASAL D’ESTIU.
El tema anirà al voltant dels experiments i la recerca científica, amb esports, jocs i anglès.
El casal d’estiu el poden fer tots els alumnes fins a 4t de Primària, inclòs.
Dijous, 11 de març de 2010
BALES
Un dels accidents més greus que hem tingut a l’escola va ser quan una nena es va empassar una canica.
Jugava innocent i tranquil•lament amb una amiga.
El joc consistia en bufar la bala i veure qui l’enviava més lluny.
La mala fortuna va fer que, abans de bufar, la nena va voler agafar aire ben fort i va aspirar. La bola va anar a parar directament a la gola i allà es va quedar.
Per molt que la posessin cap per avall, li piquessin fort l’esquena o li posessin el dit al coll la bola es resistia a sortir.
Ràpidament entre dues senyoretes, una d’elles era la seva mare que era mestra a l’escola, la van agafar i van sortir al carrer. Era just el moment de la sortida i havien pares a la porta. De seguida una mare la va entrar al seu cotxe. La situació era francament dramàtica i poc esperançadora.
Just arribar a Numància, quan la treien del cotxe per entrar a l’ambulatori, i sense deixar de lluitar va expulsar la bala de la boca.
La nena va retornar a la vida i no li va quedar cap seqüela.
Tot i que jo no vaig viure l’incident i la majoria de mestres actuals de l’escola tampoc, la història la coneix tothom.
Les caniques estan terminantment prohibides a la nostra escola i els nens saben la història ja que sovint els hi expliquem.
Ahir vaig descobrir que alguns porten una mena de píndola de plàstic i a dins hi ha una bola. No sé a que juguen amb això, ni recordo el nom que em van dir que es deien.
Es compra en els quiosc i de ben segur no deu ser massa barat.
És una joguina molt perillosa ja que s’obre amb facilitat i ells es queden amb la bola a la mà, fàcilment a la boca.
Vaig requisar totes les que vaig trobar. Quan explicava als de Tercer tot això ells mateixos van anant obrint les seves carteres i m’anaven donant, voluntàriament, la joguina.
Us demanem la vostra col•laboració en no comprar aqueta ximpleria de joguina.
A vegades tant que vigilem els perills i no som capaços de veure’l quan el tenim al nostre davant.

10/3/10

Dimecres, 10 de març de 2010
RECEPTES, 6È I POLLETS
Hem rebut un munt de receptes originals i sobretot, la majoria, saludables.
Mil maneres diferents de fer que els nens mengin fruita, un ampli ventall d’embotits diferents i làctics per tots els gustos, tot abandonant la bolleria i les galetes.
Les idees són tan bones que estic pensant en obrir un mini blog per penjar les més interessants. Què us sembla la idea?
Animeu-vos a enviar-les aquells que encara no ho heu fet.
Teniu tota la setmana per fer-ho.



Mentrestant, ja sense neu, continuem avançant amb les programacions i els continguts.
Els de 6è han entrat en aquell període que ja es veuen amb un peu a fora de l’escola i tenim la guerra encesa. Cal recordar-los que encara són alumnes de Primària, tot i que les bates disminueixen de mida en la mateixa proporció que ells creixen en alçada.

Els Pollets experimenten amb noves textures.
Avui han pintat amb pintura barrejada amb sucre.
Els més valents comencen l’obra

Va més sucre!!!

Ara si que m’atreveixo
Eiii jo també
Uiiiii la mama quan em vegi
El peke del col•le
Això s’anima
Mira que ho fan bé els meus amics però jo m’ho miro

9/3/10

Dimarts, 9 de març de 2010
JAVIER URRA
Llegia un article d’en Javier Urra (Dr. en Psicologia Clinica i Pedagog terapeuta, entre altres coses) en una revista docent.
De seguida he pensat en fer un post sobre el que diu, però millor transcric les seves paraules.
Us poso els fragments que he trobat més interessants, amb els que comparteixo opinió i amb els que em sento identificada com a mestra.
Són coses que ja sabem i que estem cansats de sentir però... les portem tots a terme?
La teoria la coneixem tots de sobres, el que costa és la pràctica.
Diu coses com aquestes:
”Un buen maestro te cambia la vida más que cualquier programa de televisión. Ser profesor es la profesión más bonita del mundo, es una vocación. Un docente sin vocación debería abandonar las aulas.”
“Se valora más al profesor universitario cuando debería ser al revés.”
“Los maestros deben enseñar a manejarse ante la vida, que los chicos sepan elaborar, que lean y se hagan preguntas… si esto falla tendremos jóvenes con mucha información pero sin formación”
“No hemos perdido valores, lo que hemos perdido es el valor de defenderlos.”
“Los fallos más importantes que estamos teniendo a la hora de educar son la pérdida de autoridad que ha creado muchos “niños rey” que no entienden que cualquier acto o conducta tiene una consecuencia; la falta de criterio a la hora de educar de algunos padres y transmitir a los niños que todo vale”

Tot és molt interessant però jo em quedaria amb la frase: No hemos perdido valores, lo que hemos perdido es el valor de defenderlos.
En tornaré a parlar sobre això.

8/3/10

Dilluns, 8 de març de 2010
ANY DE NEU, ANY DE DÉU
No recordo haver viscut cap dia d’histèria col·lectiva a l’escola com avui.
Primer els hi hem ensenyat com nevava, obrint les finestres, però després ha calgut corre les cortines i deixar de veure l’espectacle ja que el caos anava en augment.
Reien, xisclaven, s’abraçaven!!!
- Es que no heu vist mai nevar o què??? Els hi dic
- Noooooooooooo mai, mai...
- Srta. que divertit!!!


Hem acabat la tarda com hem pogut.
La sortida, caòtica els dies de pluja, avui ja ha estat... no trobo ni la paraula.
Sort que avui la fila era curta i sempre hi ha papes que ens donen un cop de mà. És d’agrair.
Portar una fila amb nens obrint la boca per menjar neu, amb altres que la volen agafar del terra, altres que riuen histèrics i altres que es queden parats sense moure’s... per no parlar de les meves botes que rellisquen com patins de gel, ha estat un repte nou per mi.
Què bonic és veure nevar quan estàs a casa, i tots els nens amb les seves famílies.
Foto enviada pel Marc i la Mireia

2/3/10

Dimarts, 2 de març de 2010
CONCURS DE RECEPTES PER BERENARS
Un dels objectius constants a l’escola, que mai deixem de banda, és aconseguir que els nostres alumnes mengin d’una manera SANA I EQUILIBRADA.
La lluita per aconseguir esmorzars sans i variats dura de fa temps. La veritat és que hem aconseguit desterrar de l’escola la bolleria industrial, els dolços, la xocolata diària, les galetes...
Dona goig veure moltes de les carmanyoles que prepareu, amb fruita ben talladeta i variada, amb entrepans fets amb pa del dia, amb embotit diferent cada dia... entretenir-vos al matí en preparar aquests esmorzars, tots aquells que treballeu, és ben bé un projecte de futur que els vostres fills ara no valoren però que els ensenya uns hàbits molt importants.
Els nens que es queden a dinar a l’escola tenen molt més fàcil portar una dieta equilibrada. Evidentment hi ha excepcions, però acostumen a menjar sense manies, molt més variat i no qüestionen mai que es poden deixar menjar al plat o no menjar el que se’ls hi posa.
Aquest mes de Març els nens i les nenes d’educació infantil (P3, P4 i P5) treballarem el tema de l’alimentació, la importància que els aliments tenen en la nostra vida quotidiana, etc, etc.
Per tractar el tema d’una manera més engrescadora i implicar-vos a tots farem un concurs de RECEPTES DE CUINA PER BERENAR, SENSE FOC.
Us animem a presentar receptes originals i divertides que puguin agradar als nens i canviar els berenars i esmorzars.
Podeu participar tots, encara que els vostres fills ja estiguin a Primària.
Les envieu al correu de l’escola (escoladelcarme@hotmail.com) o les doneu a ells per que ens les donin.
Les guanyadores les farem a l’escola quan finalitzem el tema. Ahhhhh i de cada classe sortirà una recepta guanyadora que tindrà premi.
Apa, ja us podeu posar mans a la cuina!

1/3/10

Dilluns, 1 de març de 2010
CLAUSTRE
Avui, com la majoria de dilluns, teníem Claustre.
Un dels temes del dia era la valoració del Projecte.
Tot i que ho vam programar perquè durés una setmana ens hem trobat que encara volem seguir treballar una miqueta més.
Semblava que el tema no donés per massa, però un cop engrescats ha donat molt de si. El continuarem fent una setmana més, i poder així acabar d’arrodonir conceptes.
Els Claustres són reunions peculiars. A la nostra escola acostumen a ser reunions tranquil•les, sense enfrontaments.
Hi ha una ordre del dia i a partir d’aquí gira la reunió. Un cop acabats els temes que calia tractar acostumem sempre a parlar dels alumnes, dels pares, anècdotes, conflictes... tothom hi diu la seva.
M’agrada veure que formem un bon equip, que es preocupen, que busquen coses noves i que no protesten per idees i iniciatives noves que poso damunt la taula, tot i que saben que això els hi portarà més feina i que no podem trencar la dinàmica del curs.
Avui ha sortir del Claustre la idea d’un Projecte pels avis (que ja us explicaré), unes xerrades sobre consum responsable, les tapes dels àlbums, el que farem per Pasqua...
Però el més important de la reunió d’avui és la sensació que ens ha quedat de la col•laboració de la immensa majoria de les famílies. Els nens han portat molt material pel projecte: llibres, maquetes, fotos, alguns han fet sortides familiars per veure transports... la sensació de no treballar sols és molt agradable pels mestres i sobretot molt motivadora.
Gràcies a tot aquells que d’una manera o altra us heu implicat. Ahhh i gràcies als pares que han fet aquests treballs que llueixen a la classe.