Dimarts, 15 de maig de 2012
AQUEST ANY TAMBÉ!!!
Ahir es van celebrar els Jocs Florals del Districte de Les Corts.
En la foto veieu els nens i nenes que van guanyar a l’escola i van a anr com a representants nostres amb les seves obres.
L’alegria que vam tenir és que vam aconseguir un Primer premi en la categoria de Prosa de 2n de Primària, amb l'obra "El peix multicolor".
Felicitats a tots els guanyadors i en especial a l’Alba per aquest Primer Premi.
Ara ens toquen els Jocs Florals de Barcelona ciutat, esperem tenir sort.
Us poso els escrits guanyadors :
EL PEIX MULTICOLOR
Hi havia una vegada un peix multicolor que vivia al mar i que no tenia cap amic.
Els seus companys pensaven que aquell garbuix de colors no era bonic.
El peix estava trist i ningú li feia cas.
Un dia va aparèixer un peix nou. De seguida es va posar a jugar amb el peix multicolor sense importar-li si tenia molts colors.
Ho van passar tan i tan bé que els altres peixos van afegir-se al joc.
Tots van entendre que per ser amics no cal que siguem iguals.
I si aquest conte t’agradat ho sento molt però s’acabat
Alba
2n Primària
UN POEMA DE DEURES
Per demà he de fer un poema
I encara no sé de què el faré
Ma germana vol que descrigui la seva diadema
Mentre parem taula ho pensaré
He vist una aranya i he xisclat
No sóc prou valenta
Des del sostre m’ha mirat
Crec que volia anar al meu plat
El meu pare està veient el futbol
Jo també el veuré
No sigui que facin un gol
I encara me’l perdré
Ara passa una mosca pel meu davant
Potser és la mateixa que la de l’altre dia
Molt me la he estat mirant
Però no la reconeixeria
De la cuina arriben bones olors
Deu ser menjar per prínceps i princeses
Verdures de tots colors
Que vaig olorant sense presses
Ma germana està contenta
Ara que veu que començo a inspirar-me
Li he dit que marxi volant
I deixi de despistar-me
Compte amb la cal•ligrafia
Em diu la mama al passar
Vigila l’ortografia
Em repeteix abans de sopar
Per demà no tindré el poema
I fa una setmana que ho sabia
Ja no em queda cap més dia
Espavila i anem fent via
Irene
4t Primària
EL NEN QUE CAMINAVA DORMIT
El nen s’aixecava molt aviat perquè la seva escola estava molt lluny.
Agafava el metro una hora abans d’entrar però com que tenia tres anys ho passava molt bé.
Durant el trajecte trobava a gent que cantava per demanar diners i ell quan acabava aplaudia i deia ”Bravo” i és clar, la seva mare s’avergonyia.
Cada vegada que veia un senyor amb ulleres el cridava: Papa! Papa! Tot recordant que el seu pare també portava ulleres.
La seva mare es passava el trajecte donant explicacions.
Quan arribava a l’escola no parava, era un nen molt inquiet i jugava tot el dia.
Quan ja era hora de tornar a casa ja no podia amb la seva ànima i es dormia de peu, tot caminant de la mà de la seva mare. Ell tenia aquesta capacitat.
La gent parava a la seva mare: ep!!! Que s’està dormint dempeus!!!
Si, si responia. Ja ho sé, gràcies.
Tal i com ho sentiu, sóc l’Àlex i tinc aquesta habilitat.
Àlex
3r Primària
INSEPARABLES
Ei! On estàs? M’acabo de despertar i no et veig.
No m’agrada aquesta sensació. També t’he de dir que últimament dormo d’allò més bé, perquè no em desperten ni els teus plors ni una plantofada teva.
Jo sé que ho fas sense voler perquè les dues ens estimem fins a l’infinit.
Veig que la mare és més feliç que mai i això m’alegra però... on ets?
Des de que aquells senyors amb bata blanca ens van portar a un lloc molt fred tot ha canviat.
Ara sé que és trobar a faltar a qui més estimes. No m’agrada aquesta sensació.
Eh! Ara et veig! La mare t’ha assegut davant meu i ens ha donat una cosa rodona amb molts colors. Una pilota!
Ens la passem una a l’altra i no parem de riure les tres.
M’agrada aquesta sensació. No vull parar, què divertit.
Piquem de mans al so de la música... quins moments tan meravellosos.
Saps una cosa germaneta? Ara sé que t’estimo més que mai i que en realitat som i serem inseparables sempre.
Basat en la història de la Marta i la Núria, les dues germanetes siameses separades amb èxit al nostre país.
Mireia
5è Primària
EL COLOM ESPORTISTA
Hi havia un colom que no podia volar
I mira que ell ho volia intentar
El colom volia menjar
I els nens i nenes el van trobar
Tothom rera el colom
I ell anava de tomb en tomb
Mentre als nens perseguia
I tots reien i fugien
Vam descobrir que era un colom esportista
I que estava fet tot un artista
El colom guarnit de colors
A tots ens va arribar al cor
El vam posar en una capsa de cartró
Tot desitjant molta sort al campió
I un nois se’l van emportar
Perquè el colom pugui guanyar
Història verídica d’un colom esportista que vam trobar al pati de l’escola
Joaquim
5è Primària