31/12/06

Diumenge, 31 de desembre de 2006

FELIÇ ANY NOU 2007
* * * * * * * * * * * * * * * *
************************
Us envio un cel ple d'estrelles per a què els vostres somnis es fagin realitat el proper any.

29/12/06

Dissabte, 30 de desembre de 2006
L'HOME DELS NASSOS
Després de passar la primera tongada de festes sembla que les coses van tornant a un ritme normal, tot i que encara ens queda l’any nou i la cavalcada.
En quant a la cavalcada us informo que el dia 31, al matí, a partir de les 11:00, podeu anar a veure les carrosses als locals de la Comissió, al carrer Comtes de Bell-lloc, entre Evarist Arnús i Novell. L’estrella que posen a la porta us guiarà per saber bé on és.
Parlant del dia 31 no us oblideu que aquell dia cal veure l’home dels nassos.
L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. Només se’l pot veure el trenta-u o cap d’any.
Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Tradicionalment, se sol explicar als nens que en aquest dia surt una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Si algú veu aquest personatge feu-li una foto, us puc assegurar que la penjaré al blog.

22/12/06

Divendres, 22 de desembre 2006
FINAL FELIÇ
Ja hem acabat el trimestre definitivament. El Tió ha estat esplèndid i els regalets de l’amic invisible també. Els àlbums genials, les felicitacions de Nadal boniques i el DVD dels petits... immillorable.
En quant als informes... hi ha de tot... esperem que els Reis Mags no tinguin en compte segons quina nota, el proper trimestre anirà millor si, tots aquests nois i aquestes noies, hi posen tot el seu esforç.
Moltes gràcies per les vostres felicitacions i el vostre suport, entre tots FEM escola.
La cantada de Nadales a la residència ha anat molt bé. Els avis estaven molt contents, i els nens no cal dir-ho.
El millor de tot ha estat quan ja portàvem un parell o tres de nadales, entremig dels aplaudiments, se m’acosta una nena i em diu:
- Senyoreta, els avis d’allà darrera estan dormint
No sabia si posar-me a riure, a plorar, seguir cantant o plegar veles.
He optat per somriure i dir-li a la nena:
- Tranquil·la, no dormen, tenen els ulls tancats per sentir-nos millor
La nena m’ha respost:
- Ufff, que bé, em pensava que no els hi agradaven les cançons.
Hem seguit cantant, per delit de la majoria, i acaronant el son dels altres.
Com a mestra de música m’agrada pensar que els meus alumnes, amb les seves veus angelicals, ens transporten al país del somnis per gaudir, no pas per dormir.

20/12/06

Dijous, 21 de desembre de 2006
DARRER DIA DEL TRIMESTRE
Ja tenim la Mare de Déu, Sant Josep, l’angelet i una bona colla de pastors a punt per la cavalcada.
Avui hem fet el sorteig entre els que s’havien apuntat de P5.
El resultat de l’atzar ens ha donat una Mare de Déu que fa bastant més bulto que el Sant Josep però ... per què no? al cap i a la fi estaran tots ben bufons.
Demà a la Residència d’avis haurem de fer doblete, hi ha massa avis que volen sentir i veure els nens cantar i ja han començat a protestar que la sala és petita i que no ho veuran bé, llavors hem decidit fer dues actuacions, la jornada promet.
Al migdia tindrem el dinar especial de Nadal per tots els nens i les nenes que es quedin a dinar, amb entremesos, escudella de galets, pollastre farcit, neules i torrons, fins i tot farem un brindis pel Nou Any que aviat començarem i que esperem arribi ple de moltes il·lusions i moltes ganes de fer coses, aprendre i gaudir de tot plegat, tal i com diu el poeta: la felicitat no està en aconseguir tot allò que vols sinó en valorar el molt que ja tens.

19/12/06

Dimecres, 20 de desembre de 2006
FINAL DE TRIMESTRE
El trimestre està arribant ja al final, per sort de tots plegats.
Gairebé ho tenim tot enllestit... hem necessitat alguna que altra ajuda externa, cosa que agraeixo infinitament, però ho hem superat positivament.
Que us han semblat els àlbums???
Els vostres fills i filles han treballat de valent i cal que els hi digueu i els feliciteu (el professorat també accepta felicitacions).
L’escola necessita una pausa... a les aules es respira un ambient diferent entre els regals, les felicitacions, l’amic invisible... hem esgotat la purpurina, les estrelles, els arxivadors tornen a estar buits, les cal·ligrafies fetes, els controls acabats, les notes posades i els guarniments de Nadal han de tornar a la caixa per donar pas a l’hivern.
El Tió està ben fart i a punt de fer allò que ha de fer... veure’m que passarà i que ens portarà enguany.
El dijous encara hem d’anar a cantar a la Residència d’avis, ja us explicaré que tal es porten els avis (si, si els avis... els nens es portaran bé, d’això ens encarreguem nosaltres).

18/12/06

Dimarts, 19 de desembre de 2006
CAVALCADA
Cada any participem activament en la cavalcada del carrer Vallespir.
Nosaltres portem dues carrosses, la del Naixement i una altra que cada any canvia de temàtica, aquest any concretament és sobre el Japó.
La classe que participa en el naixement és el P5 i en l’altra és la classe de 2n. de primària. Ells ja ho esperen i al començament de desembre ja em comencen a preguntar per la carrossa.
Cal pensar en els vestits, ja que cada any són nous, que quedin força lluïts, però també que vagin molt abrigats.
La veritat és que és molt divertit anar-la seguint i anar donant caramels tot i que, si no en dónes, la gent fins i tot s’enfada. Malgrat la quantitat de caramels que portem sempre ens en falten.
Us espero a tots allà, a primera fila, cal que els Reis us vegin, no se sap mai que pot passar aquella nit màgica, si més no, si jo us veig, us donaré algun que altre caramel.

17/12/06

Dilluns, 18 de desembre de 2006
COLORS
Aquesta és una història trista que va passar fa uns anys i avui, no sé ben bé perquè, l’he recordat.
Teníem a l’escola un nen negre que va venir de Guinea. Li diré Rubén.
Es va adaptar bé, o això era el que creiem.
Aquell Nadal vam pintar l’escola i quan els nens van tornar el pintor no havia acabat i encara voltava pels passadissos, xiulant i pintant.
Un matí, tornant del pati, el Rubén, que llavors tenia uns 6 anys, es va acostar al pintor i amb els ulls molt oberts i molt seriosament li va dir: em pintes de blanc?
El pintor va quedar molt trasbalsat i només va encertar a dir-li que el seu color ja era bonic i que no calia canviar-lo.
El nen, sense contestar, va donar mitja volta i va entrar a la classe.
Aquell matí no vam sentir en cap moment el pintor taral·lejant cap cançó.

16/12/06

Dissabte, 16 de desembre de 2006
"L'home que no juga ha perdut per sempre el nen que vivia dintre seu" Pablo Neruda

14/12/06

Divendres, 15 de desembre de 2006
A petició d’alguna mestra de l’escola avui us parlaré dels vers de Nadal.
Els nens i les nenes de l’escola, fins i tot la classe dels cargols (P2), aprenen durant aquests dies un vers de Nadal.
El practiquem cada dia i tots el saben perfectament.
La tradició explica que el dia de Nadal, després de l’escudella i la carn d’olla, el nen o la nena de la casa s’ha de posar dalt de la cadira i recitar el vers, provocant un somriure d’orella a orella a tota la família i uns forts aplaudiments.
Un cop l’ha dit cal passar el plateret i recollir una propineta per part de tots els familiars que estan asseguts a la taula.
Nosaltres els hi expliquem com ho han de fer i ens consta que la majoria ho feu així però sempre hi ha algú que ho desconeix i potser a partir d’ara ho vol implantar.
Per norma general escrivim el vers en la felicitació de Nadal que han fet i d’aquesta manera ho podeu practicar abans o ajudar-los, si hi ha algun despistat, en el moment culminant.
Sempre hi ha anècdotes divertides, o d’altres que no tant: el nen que no ho vol dir i la mare s’enfada, el que ho vol dir a tothora, els germans que es barallen per ser els primers, al pare que no li funciona el vídeo, l’àvia que no ho sent i interromp contínuament, els adolescents que posen mala cara... però tant és!!! Cal que ens ho prenguem amb sentit de l’humor, al cap i a la fi aquests són els records que es guardaran a la nostra memòria i ens fan gaudir intensament de tot plegat.

13/12/06


Dijous, 14 de desembre de 2006
Avui, seguint la tònica d’aquests dies, ha estat un dia llarg que ha donat molt de si.
Al matí he anat a fer les fotos de la classe dels Pollets per poder ensenyar-vos totes les activitats que fan aquests menuts.
La Isabel i la Gemma estan molt orgulloses dels seus petits alumnes, sempre expliquen que si fan això, que si fan allò, que si juguen, que si canten, que si aplaudeixen... però us he de confessar que, a la que jo entro, tots es queden bocabadats mirant-me i no fan res de res.
A la tarda hem fet la recollida d’aliments pels avis. L’objectiu d’aquesta activitat és ajudar als nostres alumnes a créixer com a persones compromeses socialment i, alhora, ajudar a aquells avis, que ho necessiten, a viure un Nadal que nosaltres tenim la sort de gaudir amb les nostres famílies.
La resposta ha estat molt positiva i hem omplert unes 15 caixes que demà portarem a Avis Món.
L’anècdota del dia l’ha protagonitzada el Sr. Pinyol que ha vist que una mare, al matí, em donava un pot d’espàrrecs, que jo he deixat al despatx, i ha cregut que ningú més havia portat res, desconeixent que els nens entraven amb les bosses de menjar directament a la seva classe per no col·lapsar l’entrada.
Mirant-se el pot tristament em diu: que direm demà als avis quan vinguin a buscar-nos tot el menjar?

No caldrà dir res perquè les caixes plenes parlen per elles mateixes.
Dimecres, 13 de desembre de 2006
Tinc alguna foto més del dia de la festa de Nadal de la classe de P2. Si alguna família les vol que m'envii un mail i les enviaré.
pinyolbone@hotmail.com

12/12/06

Dimarts, 12 de desembre de 2006
En mig de la bogeria de final de trimestre, avui hem rebut aquest mail, que vull compartir amb vosaltres, i que dona sentit a tota la nostra feina.

Benvolguts professors,
Som 3 ex-alumnes de l´Escola del Carme...probablement no us recordeu de nosaltres, ja que gràcies a Deu l´escola segueix funcionant, i passen molts nens. Nosaltres la recordem amb molt de carinyo.
Tant l´Anna com jo Irene, ens recordem de: Cóm ens treia les dents, quan ens queien o estaven a punt, la Srta. Maria; quan la Srta. Teresa ens ensenyava cançons populars; quan la Srta. Judith li donava classe a l'Anna, quan anàvem a la piscina i ens acompanyava la Srta. Lluïsa; quan havia puré per dinar i a l'Anna, que no li agradava, deia que li feia mal la panxeta i li donaven arròs; quan el Sr. Quimet ens controlava perquè ens ho mengéssim tot, per fer-nos molt grans; quan als matins que arribàvem molt aviat, perquè els pares treballaven, i estàvem amb la Srta. Elena; quan no em trobava bé (mal de panxa) i el Sr. Piñol amb donava l’aigua del Carme tan famosa.
Agraeixo amb un carinyo especial, la paciència dipositada per la Srta. Rosa, gràcies a la seva professionalitat i dedicació plena pels seus alumnes, que va ajudar-me a poder tirar endavant amb les assignatures, i donar-me entendre, que tot el que un es proposa, pots arribar a aconseguir-ho.
En fi, sabem que ens hem deixat altres persones al tinter, però per no estendre’ns més, a tots vosaltres, us donem les gràcies pels bons records de la nostra infantesa.
Aprofitem per desitjar-vos un BON NADAL i un ANY 2007 molt feliç.
Les ex-alumnes: Núria (mare) anys 1953-60 Irene i Anna anys 1980/87

11/12/06



Dilluns, 11 de desembre de 2006
Avui ha estat un dia molt intens pels nens i les nenes de la classe dels Cargols (P2).
Ha vingut a fer-nos una actuació en Pere Salicrú. Ell és un músic-guitarrista que canta i escriu cançons pels petits i pels no tan petits. Amb la seva guitarra és capaç de copsar l’atenció, en un moment, a tot un grup de nens entremaliats amb ganes de gresca.
L’entrada a la classe ha estat una mica surrealista. Imagineu aquests petits, tranquil·lament, amb les seves dues senyoretes i que de sobte apareixen a la seva classe el Pere, amb la guitarra, el Jordi, amb la seva màquina de gravar i el trípode, i jo amb una bossa plena de barrets de Pare Noel.
Els plors han estat rotunds, generals, cridaners... jo anava posant barrets mentre que ells se’ls treien, els fèiem seure amb rotllana i ells s’aixecaven... però de sobte la guitarra del Pere ha començat a sonar amb uns acords suaus cantant La Lluna La Pruna i el silenci ha començat a sobrevolar per l’aula. Els que ploraven han callat i els que s’ho miraven amb cara de pomes agres han començat a aplaudir, riure, ballar, mirant-se entre ells divertits i participar de la gresca.
Poc a poc els hem tingut a tots amb el barret posat, algun s’ha resistit, gaudint de la música, mentre el Pere els portava pel camí de les cançons, els contes i la màgia, i el Jordi anava gravant... esperem tenir un bon material per poder fer-vos un regalet per endur-vos a casa.

10/12/06


Diumenge, 10 de desembre de 2006
Hem acabat els dies de pont, ja tenim les cases guarnides, els pessebres fets, els arbres engalanats, el Tió amb la safata plena de mandarines a punt de menjar, menys diners a la butxaca i els nostres fills amb els ulls plens d’il·lusió.
Ens esperen dues setmanes plenes d’activitats.
Ja us aniré explicant totes les coses que anem fent però us avanço que tenim feina per estona. Demà comencem a muntar la sorpresa que tenim preparada per les famílies dels més petits i que fa dies que assagen, ja veure’m que tal va.
Els de 6è. han d’anar al campionat de bàsquet, aquest any són força bons, a veure en quin lloc quedem classificats.
Les mestres comencen a retocar el treball de Nadal i a comentar: i si posem una estrella aquí, i si pintem amb retolador daurat, i si enganxem purpurina... mentre que hem de fer les mitges per les notes i intentar mantenir al màxim l’ambient de treball de l’escola.

8/12/06

Divendres, 8 de desembre de 2006
"Un nen no és una ampolla que cal omplir, sinó un foc que cal encendre" L. Montaigne

7/12/06

Dijous, 7 de desembre de 2006
"El progrés no consisteix en millorar allò que està fet, sinó fent l'esforç d'aconseguir el que encara queda per fer" K. Gibran

6/12/06

Dimecres, 6 de desembre de 2006
"Encant és el que tenen els nens fins el dia que s'ho creuen" S. Beauvoir

4/12/06

Dimarts, 5 de desembre de 2006
Amb els nens i les nenes de 6è. hi faig una classe, els divendres, que li diem Miscel·lània. Aquesta classe consisteix en presentar-los activitats, històries, tradicions, llocs... de la nostra ciutat. L’objectiu és intentar que coneixin la ciutat i que no es quedin tot el cap de setmana al sofà davant la TV.
N’estic força contenta del resultat que hem obtingut, de 25 nens n’hi ha uns 10 que, algun cap de setmana, ha anat a alguna de les activitats que els hi he proposat, o a passejar per algun racó de la ciutat que he explicat, o a visitar algun dels museus...
El millor de tot és que ells em busquen el dilluns per explicar-me que és el que han fet, que han vist... gaudeixo veient-los fent cua, mantenint l’ordre, per parlar amb mi i comentar-ho... aquests moments són d’aquells en que el fer de mestra té sentit.
Ja que venen 5 dies de festa, per a la majoria, he pensat fer-vos a tots vosaltres una Miscel·lània d’algunes de les activitats que podeu fer amb els vostres fills i filles aquests dies.
Us proposo:
Teatre pels més petits:
- “Els contes del Sr. Nil” Teatre Romea
- “El cargol Mossi i el cuc” Fundació Miró
- “Nadal Màgic” Guasch Teatre
- “Pérez, el ratoncito de tus sueños” (teatre musical) Teatre Victòria
- “Contes de Nadal” Poble Espanyol

Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat (és un dels més bonics que jo personalment he vist, i és a la vora de Barcelona, pels horaris i preus consulteu www.amicsdecorbera.org)

Fira de Sta. Llúcia i el pessebre de la Pç. de Sant Jaume

Si voleu anar més lluny us recomano el Mercat Medieval de Vic

Hi ha un munt d’ofertes més però he pensat que aquestes us podrien agradar. De totes formes s'accepten propostes.
Espero que vosaltres també feu cua per explicar-me que és el que heu fet i que és el que us ha agradat, si més no ells ens ho explicaran.
Gaudiu de les festes tots plegats.

3/12/06

Dilluns, 4 de desembre de 2006
Un problema freqüent actualment és que les mares volen ser amigues de les seves filles, si, si... he dit problema, les nostres filles no necessiten una amiga, el que necessiten és una mare. D’amigues al llarg de la vida en tindran moltes, de mare només una. (Apliqueu la frase en masculí també, no fos cas que s’enfadin els pares)
La mare renya, controla, demana una habitació endreçada, estira les samarretes massa curtes i vigila els amics.
El pare controla, especialment, els amics de les seves filles.
Una mare ha d’establir una complicitat amb la seva filla que durarà tota la vida però ha de jugar el paper que li ha tocat.
Les nostres filles no ho expliquen tot a la seva mare, tampoc ho fan els nostres fills, ni la nostra parella, ni tampoc nosaltres, això és un instint de protecció normal, tots expliquem el que ens convé , mai ho expliquem tot i ens arreglem les coses per sortir ben parats.
Quan una mare arriba a l’escola i em diu: la meva filla (o el meu fill) no diu mentides, m’ho explica tot. Amb aquest pensament anem malament, el més probable és que hagi explicat el que li ha convingut i ha callat la resta.
Evidentment això no és mentir però no és dir tota la veritat.
Confieu amb els vostres fills però vigileu-los d’aprop, no baixeu la guàrdia. Un adolescent és vulnerable i necessita tenir una mare (o un pare) a la vora que li piqui de tant en tant la cresta.
El paper d’una mare és únic i només el pots fer tu, els nostres fills ja tenen els seus amics, deixa que ells actuïn com a tal i fes tu el paper més important que t’ha tocat fer en aquesta vida: el de mare.
Diumenge, 3 de desembre de 2006
"Tenir fills no et converteix amb pare, de la mateixa manera que tenir un piano no et converteix amb pianista" M. Levine

2/12/06

Dissabte, 2 de gener de 2006
"Quan tenia 14 anys el meu pare era tan ignorant que no el podia suportar. Quan en tenia 30 em semblava impossible que el meu pare hagués après tant en tan poc temps" Mark Twain

Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...