Des de 1927 fent escola

30/11/11

Dimarts, 29 de novembre de 2011
SOLUCIÓ
Una de les coses que em treu de polleguera és quan el dentista, que té ficades les seves mans dins la meva boca i que no se pas que hi està fent, no para de xerrar. Què no veu que no li puc contestar?

Només encerto a dir algun mmmmm, ahhhhhh, i altre so inintel•ligible mentre em vaig posant nerviosa i em controlo per no aturar-lo i dir-li que si vol parlar hem d’estar en igualtat de condicions i sinó que faci el què ha de fer en silenci.
Tot i la meva angoixa ell no calla.
Avui quan ha recordat que jo era mestra ha començat la seva reflexió personal.
Jo pensava: ohhh nooo ara parlarà d’ensenyament i ni tant sols podré replicar-lo. Malgrat tot el seu monòleg ha estat molt interessant. Per un moment he pensat que des de la meva boca podia llegir el meu cervell.
Aquests dies amb un excés de Tutories individualitzades ja que el trimestre està a punt d’acabar, les històries es repeteixen sovint però molts pares, no tots, no acaben d’entendre el missatge. Tot i que soni presumptuós i amb ganes de remoure pensaments, diàlegs, i discussions cordials i enriquidores per a tots, us he de dir que el 95% de vegades que els mestres us diem el que cal treballar, reforçar, corregir... tenim raó.
Quan ens escolteu acostumem a aconseguir l’èxit entre tots però quan no ho feu anem directes al fracàs. Però jo avui el que volia era escriure el que m’ha dit perquè han estat paraules sàvies, plenes de raó i molt interessants de recordar.
Ha anat més o menys així (us recordo que era un monòleg on només de tant en tant es sentia ummm shhhhhhh ajaaaaaaaa yaaaaaaaaa... cal posar també de fons el soroll irritable que tots coneixeu d’aquells artilugis i de l’aspirador)

Mestra oi? Déu n’hi do... no t’ho canvio pas. Tal i com esta tot els nens són cada vegada menys autosuficients, menys autònoms i menys solidaris.
Sobreprotegits al màxim i desconeixedors absoluts de la frustració.
Els pares tenim tantes inseguretats que fem de les seves frustracions ens afectin directament i ens sentim culpables.
Intentem que no s’equivoquin i llavors els nens tenen por al fracàs. El que aconseguim són nens egoistes i exigents. Petits dictadors.
Els pares no volen sentir a parlar de problemes de relació, d’aprenentatge, de nens que no saben perdre... no ho volen acceptar i és una pena perquè tots aquests problemes tenen SOLUCIÓ.

SOLUCIÓ

SOLUCIÓ.

Immersa en aquesta paraula el dentista ha acabat la seva feina i ha posat solució als meus problemes odontòlegs.
De tornada a casa pensava que si confiéssim en els professionals i els hi deixéssim fer la seva feina mo0ltes coses tindrien SOLUCIÓ

28/11/11

Dilluns, 28 de novembre de 2011
PILAR DE TRES
Molts m’heu comentat que durant el mes de novembre les entrades al blog no han estat tan regulars i diàries sinó que han estat més escalonades.
És cert que he escrit una mica menys del que és habitual en mi i del que us tinc acostumats.
El motiu principal és la meva manca de temps estrictament escolar. M’explico.
Novembre és un mes amb moltes gestions burocràtiques que m’esgoten i em produeixen un tedi espantós.
Tot i viure el dia a dia de l’escola el fet d’angoixar-me i perdre’m en una muntanya de papers, fa que no gaudeixi plenament de la meva funció de mestra, passejant per l’escola, escoltant els nens i les nenes i gaudint al cent per cent de la vida escolar.
Però no hi ha res que duri eternament, ni per bo ni per dolent.
Acaba novembre i amb ell una gran part de la paperassa i d’aquesta manera tornaré a les meves passejades, observacions, comentaris i anècdotes.
Gràcies als que m’heu trobat a faltar i m’ho heu dit.
El blog es sosté per tres fortes columnes: la primera recau amb les meves ganes d’escriure i compartir una de les meves passions, la segona són les visites que em feu i la tercera columna és sosté amb els vostres comentaris, ja sigui via blog, via mail o a la porta de l’escola.
De moment tenim el pilar de tres amb una bona pinya, mentre sigui així no farem llenya.

Malgrat tot sempre trobo la part bonica a tot el que m'envolta, com aquesta preciosa cançó "Dolç Novembre" de Enya.

23/11/11

Dimecres, 23 de novembre de 2011
AMUNT QUE FA PUJADA
Sóc de lletres pures. De les que va estudiar llatí i traduïa a la perfecció la Guerra de les Galies. Presumia, falsament, d’entendre els versos d’Espriu i somiava, això encara ho faig, llegint “Estimada Marta” de Martí Pol.

Malgrat això m’agraden les estadístiques tot i ser una ciència absolutament falsa.
Recolzo l’explicació aquella que diu que si jo em menjo dos peixos i tu cap l’estadística dirà que tu n’has menjat un i jo un altre. Mentida.
Tot i així m’interessen les estadístiques.
Avui em comentaven en una reunió informal, tot mirant el partit del meus jugadors preferits, que hi ha un bon nombre de nens i nenes que han estat alumnes de l’escola i que són alumnes brillants a batxillerat. Em comentaven que el tant per cent era alt.
De seguida he pensat la manera de tenir accés aquestes dades i obtenir una estadística.
Dit i fet. He anat directe a la persona que em pot facilitar les dades i no ha posat cap impediment a que jo consultes aquests expedients.
Encara no les tinc però és molt satisfactori saber que els resultats són positius.
L’esforç que fem plegats, pares i claustre, dóna fruits.
Ànims no us canseu, nosaltres no ho fem.



22/11/11

Dimarts, 22 de novembre de 2011
SENZILL COM UNA FOTO
Hi ha setmanes que passen volant. Gairebé ni te n’adones del dia que és.
Tens la sensació d’estar muntada en una muntanya russa, no acabes de perdre el control però tampoc ho controles tot.
Odio quan no tinc el control absolut, si més no quan m'ho sembla.
Penses que el curs està enfilat però en realitat portem ja un bon tros treballat.
En els claustres ja parlem de Nadal, tapes, felicitacions, notes i nadales. Com pot ser que parlem de tot això si encara no ha fet ni un sol dia d’hivern?
Trobo a faltar el fred que ens obliga a treballar amb finestres tancades i jugar amb els pingüins que m’acompanyen durant els vespres freds, però alhora acollidors, quan em quedo fins tard a l’escola.
Aturem-nos un moment i posem fre a l’any que s’esmuny entre els dits de manera irremediable.
No m’he acostumat encara al nou nom que tenen les classes del parvulari.
Els de sisè són cada dia una mica més pre-adolescents... amb tot el que això comporta.
La frase  d'avui seria: Malgrat tot somriu... sempre hi ha algú que et farà acabar el dia fent un somriure.
Una preciosa foto que m’han regalat ha fet que avui fos un dia bonic. Demà us l’ensenyaré ja que ara ja està penjada a l’escola.
Gràcies.


Aquí la teníu.

17/11/11

Divendres, 17 de novembre de 2011
EL FOC A TORRECABOTA
Si hagués de posar un adjectiu a l’excursió d’avui seria PERFECTE.
El temps ha estat l’ideal, ni fred ni calor, fins i tot el Sol ens ha somrigut al migdia.
El bosc estava humit per tant no hi havia pols.
Les plantes aromàtiques, mullades durat tota la setmana, deixaven anar una flaire a romaní, farigola i espígol.
La casa és preciosa i els voltants molt bonics.
Les activitats han estat molt interessants. Hem treballat el foc des de la vessant de festa, d’utilitat i de perill.
Els nens i les nenes han participat molt motivats, han gaudit i han jugat molt tranquils. Per a que us feu una idea de tot plegat us explicaré que quan he comentat a les tutores: - hauríem d’anar cridant fila per pujar a l’autocar.. la Srta Pilar em diu: Ja??? Quina hora és? Ha passat volant! I la Srta Dolors ha dit: ohh deixa’ls deu minutets més que estan tan i tan bé que sap greu marxar.
Crec que aquests dos comentaris fan el resum del dia.
No s’han pogut fer fotos de les activitats ja que era gimcana i teníem els nens fent coses per tot arreu, de totes maneres alguna podeu veure.  

Dijous, 17 de novembre de 2011
EXCURSIÓ A TORRECABOTA
Bon dia des de Torrecabota.
Ja hem arribat. Tot molt bé. De moment fa bon temps.
Esperem passar un bon dia.

15/11/11

Dilluns, 14 de novembre de 2011
INAUGURACIÓ PATI DELS ARBRES
Avui hem inaugurat el pati dels arbres.
Diuen que fer actes amb la pluja de companya porta bona sort i si no ho diuen m’ho invento i m’ho crec.
Poques coses aconsegueixen que perdi el meu bon humor i la meva il·lusió i la pluja no és una d’elles. 
Hi ha una frase que diu: gaudeix del dia fins que un impresentable te l’arruïni!!!
Conec a molt poca gent que pot a arribar a arruinar-me el dia. De fet en conec a molta però no ho aconsegueixen. No els hi deixo fer.
La pluja ens ha fet companyia tot el matí i ha impedit que els Lleons inauguressin el pati. Caldrà fer-ho un altre dia.
En canvi tota la Primària ho ha pogut fer.
Metros de cinta ha estat tallada per fer l’estrena oficial.
Cadascú té el seu trosset que ha enganxat en un full tot fent una redacció i un dibuix.
Sens dubte avui he rebut moltes moltes felicitats petites.

Les fotos són molt divertides


















13/11/11

Divendres, 11 de novembre de 2011
CASTANYADA A LES QUINGLES
Ho vam passar molt i molt bé. Va ser un dia ple d'il·lusió i novetats. Jocs, somriures, castanyes i molt de sol.
De nou, i no per això menys important, els monitors ens van preguntar on estava aquesta escola on hi havien aquests nens i nenes que es portaven tan bé i eren tan educats. Ahhh i també van comentar que no era habitual que tot el professorat estigués tot el dia tan pendent dels alumnes com ho estàvem nosaltres.
Estem molt contents.

Aquí teníu les fotos i algun vídeo.

http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

11/11/11

Divendres, 11 de novembre de 2011
EXCUSIÓ A LES QUINGLES
Bon dia des de Calders.
Ja hem arribat a la Casa i ara, després d'un bon esmorzar, començarem les activitats i la diversió.
 Serà un gran dia.
Fa un dia molt soleiat i ara ens disposem a ajudar a la castanyera a buscar les castanyes.

El dia va perfecte. La Castanyera està molt contenta, l'hem ajudat molt.
Ara estem cantant i fent la gran festa.

10/11/11

Dijous, 10 de novembre de 2011
PATI DELS ARBRES I EDUCACIÓ VIAL
Ja tenim les tanques a punt. El Jordi i jo hem fet avui una excursió per la Conreria, que per cert té unes magnifiques vistes al mar, per anar a buscar-les directament a la fàbrica.
Un dels molts defectes que tinc és la immediatesa en les coses. No he pogut esperar a que me les portessin. Van dir que trigarien dues setmanes... això és una eternitat.
Sense pensar-m’ho dos cops hem agafat el cotxe i Conreria amunt hem arribat al nostre destí.
Viatge de tornada molt complicat amb unes tanques que no ens hi cabien però hem arribat sans i estalvi.
Dilluns farem la inauguració oficial del Pati dels Arbres, que val a dir que aquest bonic nom ha estat idea del Jordi.
Per altre costat la Guàrdia Urbana ha fet Educació Vial als nens i nens de 1r i 2n.
Una activitat que m’agrada molt de fer.

Aquí teniu les fotos.

8/11/11

Dimarts, 8 de novembre de 2011
NOU ESPAI
Avui estem molt contents. Després de dies de gestions, informes, trucades, reunions i visites hem aconseguit un nou espai per l’escola.
La clau sempre consisteix en saber on trucar i parlar amb la persona adient.
L’autorització que hem aconseguit consisteix en l’ús exclusiu, en horari escolar, del espai del carrer Saleta que està ubicat al llarg de tota la façana de l’escola.
De fet feia dies que sabia que ens ho havien autoritzat però ha estat avui que he rebut el document i fins que no l’he tingut a les meves mans i l’he llegit no n’he volgut fer difusió. Ja ho diuen: no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat.
Demà anirem a comprar les tanques per delimitar l’espai i espero fer de seguida ús de l’espai i dir-ho als nens.

Estic molt contenta i m'agrada compartir-ho amb tots vosaltres.

Es dirà el Pati dels Arbres.

6/11/11

Divendres, 4 de novembre de 2011
PLOU, PLOU I PLOU
Quan plou es poden fer moltes coses.

Es pot badar per la finestra tot mirant com cau aigua, es pot llegir amb el soroll de la pluja de fons, es pot anar de passeig ben protegit i deixar volar els pensaments, fins i tot es pot donar classe de socials i de cop i volta fer escoltar la pluja als nens.
Però el que no es pot fer es anar d’excursió amb cinquanta criatures i empastifar-les en un mar de fang, tampoc les podem tenir tancades en un taller d‘una masia quan frisen per sortir a fora a córrer i gaudir de la natura que queda força lluny del seu dia a dia.
Tampoc es pot fer el partit de futbol de la nostra lliga escolar i estrenar la nova equipació. Encara menys es pot fer una llarga fila de nens i nenes amb totes les mides de paraigües, per anar a la piscina on es mullaran de cap a peus però que han d’arribar secs al vestuari.
El que també implica la pluja és que anular una excursió suposa molts mal de caps.
Primer cal prendre la decisió i resar perquè al cap de mitja hora no surti un sol espatarrant.
La casa que ens espera arrufa el nas pel mal de cap que suposa avisar als monitors i programar un altre dia. La companyia d’autocars contempla que un cop els cotxes surten de cotxeres és un servei que cal pagar plogui, nevi o s’enfonsi el món.
Cal negociar un altre dia, que ja no pot ser un divendres ja que les excursions es programen amb un o dos cursos d’antelació i no estic exagerant gens ni mica.
Cal amenaçar a la companyia d’autocars en no tornar a treballar amb ells si em cobren el servei sencer o ni que sigui una penalització. Això és complicat de fer.
El que tampoc es pot fer és una sortida escolar on tothom porta el paraigua a la cara impedint veure qui s’amaga a sota i cal deixar sortir els nens amb l’esperança en que tothom trobi el seu fill de manera ràpida i senzilla.
Tot això a més cal fer-ho tot sentit la rialla burleta del Sr Pinyol que em diu: no t’agrada tant la pluja? No és tan bonic? Això és un desastre, home!

Veritablement els pares sempre tenen raó.