29/5/10

Divendres, 28 de maig de 2010
TALLERS DE CONSUM
Hem fet ja tots els tallers de Consum. Molt interessants, dinàmics, engrescadors i educatius.

3r:Em faig gran?

El dia de l’aniversari és un dia especial. Tothom et felicita, compres un pastís, en bufes les espelmes i et fan regals. És un dia en què tant el consum com el
pas del temps hi són presents.
A partir de l’organització d’una festa d’aniversari, van fer reflexionar als nens sobre els canvis socials i personals que s’esdevenen a mesura que ens fem grans.


4: A què juguem?

Reflexionar sobre l’ús de la joguina a partir dels regals.
Jugant ens divertim, ens relacionem, ens solidaritzem, fem estratègies, ens
endinsem a mons imaginaris, descobrim nous horitzons.
El taller pren com a eix central el joc i la joguina, amb l’objectiu de reflexionar
entorn de la diversitat d’oferta de joguines i el valor social que tenen. Alhora,
també es dóna eines a l’alumnat perquè entengui que jugar implica prendre
decisions entorn de l’adquisició i l’ús de les joguines. No tot acaba amb una consola.


5è: Què fem aquesta tarda?
Les activitats d’oci i els nostres drets i deures
Durant el temps d’oci prenem un seguit de decisions que impliquen actes de
consum. Aquest taller se centra en la gestió de l’oci, tot relacionant-lo tant
amb aspectes externs (els equipaments, els amics, la família...) com amb les
individualitats de cadascú (els gustos, els drets i els deures, les limitacions
personals...). Alhora, el taller fa reflexionar sobre l’ús de serveis durant el
temps d’oci i sobre les responsabilitats i els drets com a persones consumidores

Dijous, 27 de maig de 2010
AU... VINGA AMUNT... AMUNT!!!

27/5/10

Dimecres, 26 de maig de 2010
ARROGANT
He rebut aquest escrit i l'he trobat força interessant.
Diu així:
Dedicado a los jóvenes que creen saberlo todo, ¡¡una interesante reflexión!!

Un presumido estudiante que se encontraba en un autobús lleno hasta los topes... se tomó la molestia de explicarle a un señor mayor sentado a su lado , porqué le es imposible a la vieja generación comprender a su generación.
"Usted creció en un mundo diferente, realmente casi un mundo primitivo", dijo en voz lo suficientemente alta para que lo escucharan alrededor. "Los jóvenes de hoy crecimos con televisión, internet, aviones a reacción, viajes al espacio, el hombre caminando sobre la luna. Nuestras sondas espaciales han visitado Marte. Tenemos naves con energía nuclear y coche eléctrico y de hidrógeno. Computadoras con procesos a la velocidad de la luz... y más"


Después de un breve silencio el señor mayor respondió lo que sigue:

Tienes razón, hijo mío. Nosotros no tuvimos esas cosas cuando éramos jóvenes..... así que las inventamos.
Ahora, ¡¡¡arrogante imbécil!!!,
¿qué estás haciendo TÚ para la próxima generación?"

25/5/10

Dimarts, 25 de maig de 2010
CONTINUEM
Dia intens després de les mini vacances.
La majoria estàvem morenets, una mica de color sempre va bé.
A primera hora del matí ja ens esperaven les monitores que han fet el taller a Cicle Inicial. Demà el farem al cicle mitjà i dijous al cicle superior.
El taller anava a càrrec de l’Agència Catalana del Consum.
Va destinat als nens i nenes de Primària a fi de reflexionar i aprofundir sobre diferents temàtiques relacionades amb el consum.
La reflexió l’hem encaminat cap el fet de decidir quan tenim una necessitat de comprar alguna cosa, escollir el producte, utilitzar-lo i mantenir-lo.
En resum, són uns tallers destinats a educar el consum per aconseguir joves crítics, actius i responsables.
Vaig trobar la iniciativa molt interessant.
Els de 1r han fet l’activitat: veig, veig... les botigues, la seva diversitat i la quantitat de productes.
Han presenciat l’escenografia d’un conte. La Cric ve d’un altre món on tot és blanc i negre. L’Arc de Sant Martí l’ha portat al nostre barri i està sorpresa de la quantitat de colors que ens envolta i les sensacions que transmeten. Entre tots l’ajudarem a identificar els colors de les botigues.

Els de 2n han fet: nyam, nyam... què hi ha per berenar?, on hem treballat tot el procés de compra.
L’escenografia l’explicava en Menjamí Bon Profit que té moltes ganes de treballar i guanyar diners. Per això ha decidit obrir una botiga nova al barri. En aquesta botiga es vendran berenars.
En Joan Poca gana és un client habitual. A partir d’aquests personatges els farem reflexionar sobre la necessitat de comprar, els gustos i la relació econòmica de tot plegat.

A la tarda hem rebut la visita del pare d’en Xavi.
Ens ha fet una classe de còmic, dibuix, perspectiva... molt i molt interessant.
El seu hobby és dibuixar còmics. Em va presentar un projecte per exposar als de 6è. De Primària.
Aquestes iniciatives de pares sempre són interessants, molt americanes, val a dir, ja que em va recordar el dia de les professions que veiem en sèries, però vaig creure que valia la pensa.
Els dibuixos que fa són extraordinaris i de ben segur hem aprés coses noves.






































22/5/10

Dijous, 20 de maig de 2010
TALES DE MILETO
Tales de Mileto (Tebas, 625 a.C.) fou un filòsof grec fundador de l’escola Jònica. Considerat un dels 7 savis de Grècia.
Diuen que hi ha 9 preguntes que són les més importants en la vida. Aquí us les poso, amb les respostes de Tales de Mileto.
El joc és interessant i curiós, si més no ens fa pensar i això sempre és important.
Què respondríeu vosaltres?
1.- Què és el més antic?
Déu, perquè sempre ha existit
2.- Què és el més bell?
L’Univers
3.- Què és el més gran de totes les coses?
L’espai
4.- Què és el més constant?
L’esperança, perquè sempre queda en l’home després d’haver-ho perdut tot
5.- Què és el millor de totes les coses?
La virtut, perquè sense ella no existiria res de bo
6.- Què és la cosa més ràpida?
El pensament
7.- Què és la cosa més forta?
La necessitat, perquè amb ella l’home s’enfronta a tots els perills
8.- Què és el més fàcil de totes les coses?
Donar consells que no t’han demanat
9.- Què és el més difícil?
Conèixer-se a un mateix i acceptar-se

19/5/10

Dimecres, 19 de maig de 2010
SATURACIÓ
Els dies i la feina ens empenyen de manera alarmant.
No tinc temps de res.
En prou feines d’escriure el blog.
Un munt de coses passen al llarg del dia però, com si d’un ordinador infectat es tractés, no processo tot el que passa davant meu.
Ja m’agrada tenir mil coses a fer però entre poc i massa.
L’escola és com una olla en plena ebullició: exàmens, acabar fitxes i llibres, matrícules noves pel curs vinent, venda de llibres, graduacions...
Parlant de graduacions.
La de P5 ja està muntada. Com que els nens són petits facin el que facin queda bé i és facilíssim motivar-los.
La de 6è també la tenia muntada gairebé però faré canvis d’última hora.
Una mare em diu que cantem poques cançons en català a la graduació, una altra vol fotos impossibles d’aconseguir i una altra em demana un clàssic: “La vida es bella”
- Com pot ser que no la canteu? La van cantar amb la seva germana i és preciosa i l’estic esperant.
- D’acord, d’acord!!! Ja els hi ensenyaré.

No puc ignorar la petició. Com a mestra de música el meu ego puja com l’escuma quan algú recorda, amb tendresa, una cançó que han cantat els meus alumnes.

Demà faré un passeig tranquil per tota l’escola... en tinc ganes i ho trobo a faltar. Només observaré, prendre nota, faré fotos i us ho explicaré.

17/5/10

Dilluns, 17 de maig de 2010
HOQUEI

Així de macos vam quedar tots els que vam anar a fer-nos la foto amb els jugadors de l’Hoquei F.C.Barcelona.
Una activitat més de dissabte que ens permet gaudir de l’esport i de la bona companyia.

16/5/10

Divendres, 14 de maig de 2010
PARTIT AMISTÓS
La cantera de futbol de l’escola segueix entrenant i fent partits, de moment amistosos.
Els més grans ja han acabat la lliga escolar. Si dura un parell de mesos més remuntem la classificació seguríssim. L’esport ja ho té això.
Vagi per endavant que penso que els nens han de fer esport, han de competir i han de saber perdre i saber guanyar.
Malgrat tot em vaig passar bona part del partit animant i motivant als porters que havien estat golejats. Baixant els fums de la victòria als que ho van fer millor i recordant que l’objectiu era passar-ho bé i gaudir, amb les famílies, d’una tarda esportiva.
Fins aquí res a destacar que no sigui conegut i habitual en partits de futbol de nens que estan aprenen.
El més sorprenen de tot va ser descobrir que per allà corria un individu que buscava fitxar a dos dels nostres millors jugadors. Jo no donava crèdit del que sentia.
De vegades rebo crítiques per la meva manera de dir les coses.
El meu to fort, segur i tallant no agrada a tothom. Fins i tot algú arriba a sentir-se incòmode.
Crec que les coses s’han de dir pel seu nom.
Felicito, admiro, renyo, em disculpo, m’alegro, em meravello, discrepo... però tot ho faig amb sinceritat.
Les meves cartes estan sobre de la taula i sabeu quin joc estic jugant.
La meva veritat no és més veritat que la dels demés però és la que jo ofereixo amb espontaneïtat i transparència.
El missatge que vull transmetre acostuma arribar i dic coses que potser altres callarien o mentirien per no tenir problemes.
És cert que a vegades no tinc massa tacte en dir les coses, però en canvi en altres ocasions en tinc molt.
Aquesta dualitat em fa reflexionar en què quan la gent s’ofèn davant un comentari clar i sincer vol dir que no l’accepta, no el vol veure o què potser té moltes manies i analitza punyentment.
La sinceritat ja ho té això, no agrada a tothom.
El divendres vaig utilitzar aquesta manera de fer davant del personatge que volia endur-se els “meus“ jugadors.
Dir les coses clares i pel seu nom em dóna més alegries que disgustos.

13/5/10

Dijous, 13 de maig de 2010
FOTOS DE GRUP
De nou hem fet les fotos de grup.
Es divertit fer aquestes fotos. Ells estan neguitosos. Les fotos de Nadal són individualitzades i no es veuen uns als altres. Jo els crido de cinc en cinc i a mida que les fem van marxant.
Aquestes, en canvi, venen tots junts.
Els posem segons la mida... dalt del banc, asseguts, a terra...
Sempre a l’últim moment hem de fer canvis: espera!!! Que porta la bata tacada del dinar d’ahir i no s’ha de veure tant, baixat el coll de la bata, corda’t tots els botons: ohhhhhh no queda cap botó a la bata.
La butxaca estripada.
- A veure com riem... apa, tampoc tant...
El Javier va tirant fotos sense parar i la Maribel els va col•locant.
- Han quedat be? Sempre pregunto
- Siii, no et preocupis...

Ara venen els de 6è. Els hi posem la camisa blanca, el llacet i el birret.
No poden dissimular la vergonya que els hi fa.
Jo no puc deixar de pensar que acaba una altra promoció i me’ls miro amb enyorança.
- Senyoreta!!! En què penses???
- Res, res... va espavilem que hem d’acabar les fotos.

No ploris perquè ha acabat... somriu perquè ha passat.

11/5/10

Dimarts, 11 de maig de 2010
Tot escoltant Grieg...


De fet no dormien.
Escoltaven la música i jo els hi explicava...
En un bosc de Noruega, a la vora d’un preciós llac, Grieg tenia una preciosa caseta, amb un gran finestral.
El llac estava envoltat d’un frondós bosc. Amb tots els colors del verd que us podeu imaginar, perquè allà plovia cada dia.
Cada matí, quan sortia el sol, Grieg tocava aquesta bonica melodia i s’imaginava les coses més meravelloses de la vida.
Fins i tot els trolls, en aquell moment, s’aturaven, deixaven de fer entremaliadures i escoltaven la música.
Escolteu... imagineu les coses més boniques que teniu... conserveu-les a la vostra memòria perquè quan aixequeu el cap, potser, tot haurà canviat...



10/5/10

Dilluns, 10 de maig de 2010
RECTA FINAL
Avui, al Claustre, rematàvem el curs.
Tapes d’estiu, notes finals, graduacions de P5 i de 6è, llibres pel curs vinent, canvi del material que han de portar, valoracions, memòries...
Els mestres compten els anys pels cursos escolars, curiosa manera de veure passar el temps.
Queda molta feina per fer però n’hem fet molta.
Assajava avui cançons amb els de 6è. Per fi dono el repertori per acabat.
Aquest any ha costat. El fet de que en una classe hi hagi més nens que nenes no em facilita la feina a l’hora de cantar.
He de reconèixer que en aquestes edats les nenes ho fan millor i si són majoria em puc lluir més.
Els nens comencen a desafinar estrepitosament amb aquestes veus que no són ni infantils ni d’adults. A part de que tenen un sentit del ridícul més acusat.
Encara no he aconseguit fer-los veure que acaben una etapa de la seva vida.
Hi ha cursos que em costa més d’aconseguir que manifestin sentiments de manera pública.
Em nego a pensar que cada any em costa més tocar la fibra sensible a aquesta colla de pre-adolescents.
Quan alguna mestra em diu: és que cada any costa més!!! Sempre els hi dic: noooooo, el que passa que ja no recordes que sempre costa.

Li has dit avui que l’estimes???

6/5/10

Dijous, 6 de maig de 2010
UNA CONVERSA EN QUALSEVOL MOMENT DEL DIA...
Estic corregint el quadern del Víctor.
- Aquest quadern sembla el d’un drapaire!!!
- Què és un drapaire?
- Una persona que recollia coses velles.
- I què feia amb aquestes coses?
- Les arreglava, les venia... es guanyava la vida així.
- A tu t’agradaria ser drapaire?
- Nooooooooooo. Jo vull ser futbolista!
- Dons per ser alguna cosa, cal estudiar molt, ser polit i sobretot està més calladet quan la Srta explica a classe.
- Per ser futbolista no cal estudiar.
- I tant.... quan tinguis 40 anys no et voldran en cap equip... llavors, què faràs amb la teva vida?

S’afegeix l’Ernest a la conversa:
- Res. El Messi cobra 25 cts cada mil•lèsima de segon!!!
- A veure... tu no ets cap Messi que jo t’he vist jugar

S’afegeix el Jan:
- Quan tingui 40 anys i no jugui a futbol es pot quedar a casa
- I de què viurà? D’on treurà els diners?
- Del caixer!!!
- Per treure diners del caixer cal que li posis, com ho faràs?
- Els treuré de la meva guardiola

S’afegeix el Joaquim:
- El meu pare es caixer!!!
- Ahhh que bé... i regala diners?
- Nooooooooooo

S’afegeix el Sergi:
- Jo ho tinc clar. Seré futbolista i quan tingui 40 anys faré de fuster.

El Jan insisteix:
- En la meva guardiola caben molts diners.

L’Ernest em recorda:
- Saps què és tenir 25 cts cada mil•lèsima de segon?

L’Ariadna em mira i sospira, tot movent el cap.

La Mireia acaba amb la conversa tot dient:
- Saps que passa Srta? Els nens només pensen amb el futbol i els diners.

5/5/10

Dimecres, 5 de maig de 2010
PROVÉS DE 6è
Avui hem realitzar la primera part de les proves oficials de 6è.
Hem fet les proves de català i de matemàtiques. Ara ens falta fer les d’anglès i castellano.
Jo no sóc partidària d’aquestes proves.
I no és pas pels resultats. El curs passat vam superar amb escreix els nivells mínims. En totes les proves vam estar per sobre de la mitjana de Catalunya. Molt per sobre.
Això em permet parlar amb una seguretat (alguns dirien prepotència) del que es sap “vencedor”.
Jo comparo els resultats de les proves amb el pes.
Si, si... amb el pes.
Què més dóna el què peses??? L’important és que tu ets sentis bé, estiguis sa, i la teva autoestima estigui allà on ha d’estar.
Les notes d’un nen de Primària importen poc. Recordo i subratllo que parlem de nens de Primària (la nota no els tancarà cap porta a cap Universitat) i que quan acaben aquesta etapa escolar no obtenen cap títol oficial.
Un nen de Primària ha d’acabar aquesta etapa amb:
- una Primària feliç
- una cultura de l’esforç ben apresa
- un gust per la feina ben feta
- una educació i saber fer
- un respecte cap el mestres i professors
- uns coneixements mínims del currículum
- unes rutines de deures

Ha de saber:
- què és la frustració
- el respecte a totes les persones
- què a vegades es guanya i a vegades es perd
- que la justícia a vegades és relativa

I sobretot ha de saber que els seus actes porten conseqüències.

Les proves de 6è tan sols són propaganda electoral.

4/5/10

Dimarts, 4 de maig de 2010
CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT...
Si avui em preguntessin perquè m’agrada la meva feina us diria que és perquè em dóna més satisfaccions que disgustos.
També us diria que és perquè em permet créixer com a persona.
Us diria que tenir nous reptes cada dia m’enriqueix.
La comunicació que molts de vosaltres establiu amb l’escola ens ajuda molt.
Venir, preguntar, treballar plegats, comentar... és la millor manera de treballar.
No us quedeu amb dubtes. Veniu.
Potser, de vegades, no trobareu la resposta que esperàveu, ni la solució al problema. El que sense cap mena de dubte trobareu és un camí per recórrer plegats.
Què hi ha millor que recórrer junts un camí?

També hi ha coses que no m’agraden de la meva feina però avui no les diré.
No cal. Avui les flors tapen tots els cactus.

3/5/10

Dilluns, 3 de maig de 2010
JOCS FLORALS ESCOLARS
Em veu demanar poder llegir els Jocs Florals escolars.
No poso tots els finalistes per què n’hi havia dos per classe i l’experiència em diu que no es llegeix tant.
Us poso els guanyadors que opten al premi del Districte.
També us poso l’accèsit. Parla del nostre equip de futbol i el vam trobar francament genial.
Espero les vostres opinions.

1r PRIMÀRIA
Un nen molt espavilat

Havia una vegada un nen que vivia amb el seu avi.
Aquest nen no coneixia el Nadal, per que vivia en un poble on no celebraven el Nadal.
Un dia per la nit es va pujar a un camió de patates i va arribar a la ciutat.
Quan va baixar del camió va veure tots els carrers decorats i va veure la cavalcada dels Reis Mags.
Va tornar a agafar el camió de patates per tornar al poble amb el seu avi.
Des d’aquell dia ja sabien que era el Nadal per que ell li va explicar a l’avi.
El seu avi estava molt content.
Van fer una festa i van ballar.
Cadascú va portar menjar de casa i des d’aquella vegada celebren aquest dia amb gran alegria i molt feliços.

Monique

4R PRIMÀRIA
JO

Casi 10 anys
Han contemplat aquets ulls la bellesa de la vida

Casi 10 anys
Han contemplat aquests ulls la bellesa del mar

Casi 10 anys
Preguntant-me que estranyament té la sal
Per estar en les nostres llàgrimes i en el mar


José Maria


6È PRIMÀRIA
AQUELLA LLUMETA


Jo sóc aquella llumeta d’allà que sempre brilla.
Aquella que sempre t’espia.
Aquella que et segueix a tot arreu
Aquella que sempre et vigila. Nit i dia.
Aquella que et veu mentre dorms, mentre sopes, mentre t’ho passes bé i sobretot quan estàs feliç.
També quan la lies, o quan estàs preocupat, quan suspens i quan et fas mal.

Saps aquella sensació que a vegades sents d’alegria?
Doncs sóc jo que t’acompanyo sempre que em necessites.
Quan estàs feliç i també quan estàs trist
Quan estàs preocupat i no saps a qui dir-ho i parles amb tu mateix i llavors... jo t’escolto atentament i et faig reflexionar, et faig pensar abans de fer les coses..

Però allò més fort és que tu m’estimes tan com jo a tu

Èric


3r. PRIMÀRIA (accèsit)
FUTBOL

Hi havia una vegada un equip de futbol
Que no marcava ni un gol

La gent es posava trista
A l’hora de sortir a la pista

No tocaven pilota
Tenien com nova la bota

I per molt que corrien
Mai no la tenien

Però ells no es donaven per vençuts
Encara que eren molt menuts

Un dia van marcar un gol
Que les hi va fer aixecar el vol

Van posar-hi més passió
Per fer un equip campió

Professionals volien ser
I cap cop jugaven més bé

I un dia es van meravellar
Per què per fi van guanyar


Sergi

2/5/10

DIA DE LA MARE
Només hi ha un nen preciós en el món... i el té cada mare.


FELICITATS A TOTES LES MARES