Des de 1927 fent escola

29/5/08

Dijous, 29 de maig de 2008
INTERRELACIÓ
M’agrada molt que es treballi l’interrelació dels més grans amb els més petits.
És una manera de crear vincles entre els alumnes de la mateixa escola i aprendre a respectar-se els uns als altres, cosa que cada vegada costa més d’aconseguir.
Els alumnes més grans han d’ajudar als més petits i col·laborar amb ells. Els més petits han de veure en els més grans uns amics amb els que poden confiar.
La complicitat entre els alumnes no és fàcil, fins i tot a vegades costa que s’entenguin els nens d’una mateixa classe, però cal treballar aquests valors.
Una escola és una petita societat i per aquí hem de començar.
Avui els nens i les nenes de 6è. feien uns experiments amb imans. S’ho han passat molt bé i s’han involucrat molt. Estaven tan entusiasmats descobrint noves coses que la seva mestra ha aprofitat el moment, per què anessin a les altres classes a mostrar el que havien aprés: màgia amb els imans!
Han vingut a demanar-ne si els hi podia fer fotos. Res m’agrada més que deixar la meva feina burocràtica de despatx per anar amb nens plens d'entusisme a una altra classe, on ens reben amb un ampli somriure.

28/5/08

Dimecres, 28 de maig de 2008

MANIPULAR
Només cal arròs, farina, pa ratllat, i evidentment els ànims i la paciència de la Isabel i la Elsa, per a què els nostres Pollets puguin manipular, tocar, experimentar, embrutar, provar... i divertir-se d'allò més.


27/5/08

Dimarts, 27 de maig de 2008
MESTRES...
Quan jo feia BUP, (algú recorda el batxillerat unificat polivalent???), vaig tenir una mestra que sempre anava carregada de llibres. Els deixava sobre de la seva taula i no en feia cap comentari.
Quan algú tímidament s’acostava i els mirava, remenava la seva pila i et donava un llibre. Aquest privilegi era considerat un tresor. Em va costar molt apropar-me a la taula per aconseguir que em deixés un llibre dels seus, però al final ho vaig fer. Em va donar “Nada” de Carmen Laforet. Recordo el títol i la coberta negre del llibre perfectament però molt poc de l’argument, algun dia l’hauré de rellegir. El que si que recordo és el sentiment d’emoció que vaig sentir quan tenia el llibre a les mans. Aquesta professora ho sabia tot sobre literatura i jo l’admirava.
Aquesta admiració és, ara per ara, molt més difícil d’aconseguir, però no impossible.
Malgrat tot amb una mica d’entusiasme, imaginació, il·lusió i moltes ganes, els mestres encara podem encendre l’espurna de la curiositat dels nens.
Difícil? Molt... però qui us va dir que era fàcil?
Sigui com sigui avui he agafat un mal de cap impressionant escoltant a gairebé 50 nens tocant el xilofon (no tots a l’hora!!!) i descobrint que, venir a tocar el xilofon a la meva taula, és tot un esdeveniment. Potser algú ho recordarà, en el seu blog, d’aquí uns quants anys, tot dient... jo tenia una mestra de música que ...
Bromes a part, no em direu que no val la pena. Tots formem part del record d’algú.
Quina és la vostra mestra, o mestre, preferit??? Quin recordeu???

26/5/08

Dilluns, 26 de maig de 2008
GERMANS O FILLS ÚNICS
Avui he rebut un comentari desesperat sobre una mare que no sap que fer amb les baralles constants entre germans. Avui parlaré sobre aquest tema.
Per a un nen el seu germà és sempre una amenaça, per tant la complicitat amb cada fill ha d’esser sempre única. Si tinc dos fills no és un pastís dividit en dos trossos, hem de tenir clar que són dos pastissos sencers i diferents.
Mai hem de tractar els nostres fills igual, ells són diferents i nosaltres també tenim sentiments diferents cap a ells.
La família no és un pack que va a tot arreu junta. Hi ha activitats que cal fer-les només amb el pare, o només amb la mare o amb un fill o un altre. Encara que només tingueu un fill heu de tenir una complicitat única amb ell, estones que són només vostres (pare o mare) i d’ell, no de tota la família. Això crea vincles i records que després recordaran.
El pack unifica, iguala i anul·la.
Recordo que a l’escola teníem una família de tres fills, una nena i dos bessons. Cadascú era tractat com a germà únic. Els dissabtes un d’ells anava a dinar amb els avis, però un de sol. El que li tocava es sentia únic, important i exclusiu. L’àvia li feia el seu dinar preferit i l’avi li dedicava la seva atenció. Mai havien fet les mateixes activitats extraescolars, fins i tot anaven al teatre o al cinema segons les preferències i els gustos de cadascú. Compartien joguines i estris però també tenien molt clar que hi havia coses pròpies que calia respectar, i demanar permís per utilitzar. La fórmula de que tot és de tots no acostuma a funcionar mai.
L’època de les comunes ja ha passat (us recordo que va fracassar), tots necessitem la nostra privacitat i la nostra individualitat. Han de compartir habitació, pares, joguines, televisió, roba... com no voleu que no hi hagi conflictes?
Els germans es barallen per que lluiten per una major atenció.
Fa un temps em vaig trobar en un centre comercial a un nen que anava amb el seu pare. Estaven mirant maquetes i cotxes. El pare em va explicar que a la planta de roba estava la mare i la nena. D’aquesta manera, em va dir, no es barallen i tots ho passem bé. La solució no pot ser més simple.
La família feliç i sana no és aquella que ho fa tot junts sinó aquella on cadascú hi troba el seu lloc, les seves afeccions, saben divertir-se separats i d’aquesta manera es retroben, en feliç harmonia, tots junts.

22/5/08

Dijous, 22 de maig de 2008
ENTREGA DE PREMIS DEL LOGO
Fa estona que estic davant la pantalla en blanc de l’ordinador. Estic pensant en com descriure l’acte d’avui. Volia escriure alguna cosa especial i transmetre bé l'estoneta que hem viscut.
Ens hem trobat amb els pares i les mares que han participat en el concurs de logos. Hem repartit els llibres, hem donat el primer premi i hem brindat.
Ha estat un acte natural, espontani i agradable. És bonic compartir aquestes estones. Fer-ho possible.
La senzillesa moltes vegades és el que ens fa sentir més còmodes.
La xerrada planera amb una copa de cava a la mà.
Les gràcies d’un petit quan li dones una piruleta.
La felicitat de la guanyadora.
L’ambient escolar d’una classe, amb els llibres, els pupitres, les bates i la pissarra on encara quedaven rastres de la lliçó que han explicat avui.
La foto de família.
Tot plegat molt entranyable.
Gràcies a tots per fer-ho possible.

21/5/08

Dimecres, 21 de maig de 2008
CORPUS I L'OU COM BALLA
Dijous és Corpus. Abans era dia festiu.
El dia de Corpus a Barcelona, i altres zones de Catalunya, es celebra una tradició que, de ben segur, molts de vosaltres no deveu haver vist mai. Estic parlant de l’Ou com balla.
Aquest ritual data de 1440 i és únic arreu del món. No hi ha cap més lloc que es faci, fora del nostre país. Ningú sap del cert ni l’origen ni el significat.
Consisteix en posar un ou buit damunt del raig d’una font i deixar que es mantingui a l’aire, impulsat per la força de l’aigua.
Recordo que quan era petita els meus pares m’hi portaven a veure’l a la Casa de l’Ardiaca. Em fascinava mirar com no queia l’ou. Sempre pensava que cauria en qualsevol moment i es trencaria davant de tota la gent. En el fons volia que caigués, em divertia pensant-ho, però mai el vaig veure caure.
Si el voleu veure ballar (a lo millor cau davant vostre) estarà a la Casa de l'Ardiaca, a l'Ateneu Barcelonès, al Palau del Lloctinent, al Convent de la Concepció i al Claustre de la Catedral.


20/5/08

Dimarts, 20 de maig de 2008
EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
He començat, aquesta setmana, a explicar el Palau de la Música catalana a la classe.
Avui als Peixos i als Óssos, durant la setmana ho faran les altres classes.
Per cridar la seva atenció els hi explicat aquest conte:
Una tarda estava Beethoven intentant escriure una simfonia. No li sortia bé i va decidir pensar en les fades de la Música.
Aquestes fades viuen al Palau de la Música. Són 18 i cadascuna té un instrument a la mà. Elles ajuden als músics a fer boniques cançons.



Les fades entren a casa seva per un enorme rebedor, amb escales, catifes, mosaics i vitralls.


Quan entrem a la gran sala allà les esperen els seus cavalls alats, el Pegàs.
D’aquesta manera poden anar on volen sense ser vistes.

Una làmpada preciosa penja del sostre. Entra molta llum i així no cal encendre cap més bombeta. Si mireu bé hi veureu les cares de les fades en els vitralls de les claraboies.


Tots han mirat les fotografies extasiats i m’han preguntat si les fades existeixen.
La resposta és molt clara: les fades només existeixen si tu creus en elles.


AFEGITÓ:EL DIJOUS, 22 DE MAIG, A LES 18:00 HORES DE LA TARDA, A LA SALA POLIVALENT DE L’ESCOLA, FAREM L’ENTREGA DEL PRIMER PREMI DEL DISSENY DE LOGOS I DELS LOTS DE LLIBRES. US ESPEREM, PER FER LA FOTO I BRINDAR, A TOTS ELS QUE VAU PARTICIPAR EN EL CONCURS.NO HI FALTEU!!!

19/5/08

Dilluns, 19 de maig de 2008
6è DE PRIMÀRIA
Avui vull que us imagineu que és fer una classe amb 23 pre-adolescents.
Us asseguro que és un còctel explosiu.
Tinc davant meu 23 nens i nenes (no són ni tan sols nois i noies) plens de canvis hormonals. Tot els hi fa riure, amaguen el seu cos entre la roba infantil i són maldestres. El que més tenen desenvolupat, a part de la seva alçada, és el sentit del ridícul. Plens de grans a la cara i amb boques d’ortodòncia. Tenen uns peus enormes, la bata els hi ve petita i fan una mena d’olor característica, malgrat la dutxa diària.
Són insegurs i no donen la seva opinió, en veu alta, fins que veuen que la majoria ho fa. Aleshores imiten.
Us heu fet una idea? Surrealista... però bonic.
Surrealista perquè són una fauna difícil de controlar. Bonic per què acabo per controlar-los.
Els faig cantar i ballar, portar el ritme i picar de mans. Tot plegat és, la majoria de vegades, un orgue de grills però aconsegueixo implicar-los a tots. Aquest és el meu objectiu.
Cantem cançons de Sau, de grups de rock com el Simple Plan (he de reconèixer que ignorava qui eren fins que vaig tenir una adolescent a casa), fins i tot d’Operación Triunfo... i sense que gairebé se n’adonin els hi col·loco simfonies, concerts i cançons dels Beatles.
Fer aquesta classe a 6è. és francament esgotadora.

AFEGITÓ:
EL DIJOUS, 22 DE MAIG, A LES 18:00 HORES DE LA TARDA, A LA SALA POLIVALENT DE L’ESCOLA, FAREM L’ENTREGA DEL PRIMER PREMI DEL DISSENY DE LOGOS I DELS LOTS DE LLIBRES. US ESPEREM, PER FER LA FOTO I BRINDAR, A TOTS ELS QUE VAU PARTICIPAR EN EL CONCURS.
NO HI FALTEU!!!

18/5/08

Diumenge, 18 de maig de 2008
VALLROMANES
El dissabte a la tarda vaig anar a Vallromanes a la presentació del llibre “La catosfera literària 08”
Les presentacions de llibres no acostumen a ser actes tan festius i entranyables com aquest. Parlaments, pica-pica i un concert de jazz (amb volum excessiu, pel meu gust, que dificultava la conversa entre blocaires).
Toni Ibañez, un dels impulsors del projecte, va dir en el seu parlament “abans de connectar-me a Internet, jo era l’ésser més individualista del món. Internet és també una eina socialitzadora, una finestra oberta al món."
Tot tornant de Vallromanes, conduint sota una tempesta impressionant, pensava en aquestes paraules.
A mi el fet d’escriure un blog no m’ha sociabilitzat, sóc una persona social de mena. El que si que ha fet, és que descobrís que molta gent s’acosta, a vegades tímidament, a la finestra de l’escola. Ha servit per explicar el que fem, el que sentim, els problemes que tenim els mestres i les nostres inquietuds. També ha servit per expressar-nos sentiments i per conèixer més la sensibilitat d’algunes persones. He rebut comentaris, felicitacions i encoratjaments que, per norma general, poca gent s’atreveix a dir-los personalment.
La por al ridícul, a mostrar-se massa vulnerable i sensible, la vergonya i el pensar que diran de mi, fa que moltes vegades callem tot allò que volem dir. La paraula escrita és més fàcil per a molts. Tant és la manera que utilitzarem per comunicar-nos, el cas és fer-ho. Només per això continuaré en el món blocaire.

15/5/08

Dijous, 15 de maig de 2008
EL VALOR DELS DINERS
Regalava diners als seus companys. Quan li he preguntat per què ho feia m’ha contestat molt segura: - és que en tinc molts!!!
Us podeu imaginar que aquest “molts” correspon a monedes de cèntims.
A partir de quina edat hem d’ensenyar el valor dels diners?
Jo no sóc massa partidària de donar setmanada a nens de Primària. Els nens han de demanar als pares el que necessiten. Nosaltres hem de saber dir que no si veritablement el que demana es massa car, ha fet mal ús del que ja tenia o per que senzillament és un capritx sense fonament.
Quan ja tenen uns 12 anys pot estar bé que ja tinguin una setmanada. D’aquesta manera aprendran a administrar-se i s’adonaran que quan s’acaben, s’acaben. Aquest és un aprenentatge important.
Una altra qüestió molt interessant és que facin feinetes a casa, de manera esporàdica, per cobrar uns diners.
Per exemple, treure el seu plat de taula o fer-se el llit són obligacions i hàbits que cal fer, sense demanar res a canvi, però un dia podem demanar que fregui els vidres, feina més puntual, i donar-li una propina per poder gastar en allò que li faci il·lusió.
Tenir una guardiola també pot ser recomanable. Pot anar estalviant poc a poc fins aconseguir tenir-la ben plena. De ben segur que quan això passi sempre hi haurà el que correrà a gastar-s’ho tot i en canvi un altre decidirà continuant guardant els seus diners com un tresor.
No hi ha un únic sistema bo. Ho heu d’adaptar segons el vostre criteri. El més important és que aprenguin a valorar les coses, a tenir cura d’elles i que cal esforç i treball per aconseguir allò que volem. Recordeu, però, no facilitar-los tant les coses.

14/5/08

Dimecres, 14 de maig de 2008
EL MEU PRIMER LLIBRE
Diuen que en la vida cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre.
Avui amb la sortida del llibre “La catosfera literària” jo ja ho he fet tot. Hauré de tornar a repetir de nou les tres coses, o inventar-ne de noves.
El llibre és una antologia catalana de textos escrits en diferents blogs.
Em fa molta il·lusió que un dels escrits, inspirat en una alumna, estigui publicat.
Un cop més els meus alumnes em donen la possibilitat d’escriure el que sento, el que visc i les meves experiències, no exemptes de sentiment.
M’agrada veure créixer els meus alumnes.
M’agrada compartir amb vosaltres l’escola.
M’agrada ser mestra.
Aquest és l’escrit que s’ha publicat:
Maria
Ella és molt bonica.Quan entra a l’escola el seu somriure il·lumina l’estança.Va molt ben pentinada, una clenxa perfectament recte i a cada costat dues cues bellugadisses. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més bonica.És treballadora, bona companya i força patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna.Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati; però fa uns dies que la seva alegria ha minvat, els seus ulls no brillen amb la intensitat de sempre, el seu somriure està amagat i fins i tot les seves cues ja no juguen distretes quan es mou.Algú un dia li va dir que estava massa grassona i ha deixat de menjar.La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum.Et vigilo a tota hora, tu no ho saps, però vigilo que esmorzis, que et prenguis el suc i et mengis l’entrepà que la mare, patint, et prepara cada matí.Algú et va dir que estaves grassoneta i t’ho vas creure... espero que quan algú et digui que has de ser feliç tal com ets... t’ho creguis; que quan algú et digui que el teu somriure és més bonic emmarcat per unes boniques galtes també t’ho creguis i que quan algú et digui que el millor de tu no és l’aspecte físic sinó el que tu transmets també t’ho creguis.

P.S. Història real amb final feliç.

13/5/08

Dimarts, 13 de maig de 2008
PINTEM AMB XOCOLATA
Els nostres “Peixos” han aprés que els homes prehistòrics pintaven amb tot allò que trobaven a la natura. Intentarem fer una pintura rupestre tot utilizant xocolata.
Al començament no els hi feia massa gracia.

Comencen a pintar amb una mica de por. No ho tenen gens clar.


Poc a poc la xocolata es va desfent... la diversió està assegurada.


Cada cop més motivats el somriure apareix en les seves divertides cares.




Us imagineu el final oi???

9/5/08

Divendres, 9 de maig de 2008
JA TENIM LOGO!!!
La votació ha estat un èxit, ja que hem rebut 102 vots.
Després de fer l’escruti, amb testimoni inclòs, i amb vots molt ajustats, el resultat és el següent:

1r. PREMI

2n. PREMI

3r. PREMI

MOLTES FELICITATS A LA GUANYADORA!!!
Moltes gràcies a tots els que heu participat i a tots els que heu votat. Ja us informarem de l'entrega dels lots de llibres i del 1r. premi.

8/5/08

Dijous, 8 de maig de 2008
POBRETS!
Ha vingut a demanar-me la meva opinió sobre la seva filla adolescent.
No estudia, no s’esforça, arriba tard a casa, li contesta i no li explica res de res.
Fuma porros i fa botelló. Ha tingut tres o quatre nòvios. Porta un pírcing i es deixa manipular per la pressió del grup.
Us esteu alarmant? Doncs aquest és el perfil de la majoria dels adolescents que ens envolten.
En educació tot està relacionat. El jove rebel no apareix d’avui per demà, no és un canvi sobtat i inesperat. Tot allò que esteu sembrant és el que recollireu ben aviat.
És tan còmode deixar que facin el que vulguin per no sentir-los!
És tan còmode signar les notes de l’agenda per continuar sense posar solució!
És tan còmode que estiguin a l’ordinador... al menys no molesten.
És tan còmode que surtin i arribin tard...
Vol això? Dóna-li!
No vol menjar? Què no mengi!
No vol fer deures? Què no els faci!
La qüestió és que ens deixin tranquils.
És tan fàcil pensar que els mestres no entenen als nens, que posen massa deures, que exigeixen massa, que els renyen massa...
Pobrets.

7/5/08

Dimecres, 7 de maig de 2007
NEN O NENA?
Avui estava omplint, a l’ordinador, la fitxa d’una pre-inscripió.
El petit, o petita, té un nom tan estrany que he dubtat a l’hora de posar si era home o dona.
Normalment l’ordinador reconeix els noms i ho posa automàticament però aquest no el reconeixia i s’ha quedat aturat a la casella corresponent sense deixar-me avançar.
He anat a mirar la foto que adjunta el formulari però és un nadó, per tant, tampoc he sabut reconèixer, en la cara grassoneta i riallera, al nen o nena que amaga.
Aleatòriament he posat que era un nen. Al setembre sortirem de dubtes.
Tot això m’ha fet recordar una anècdota que em va passar fa un temps.
Va venir una nena nova que es deia Nonna. Deuria tenir uns 7 ó 8 anys. Quan la vaig entrar a la classe i la vaig presentar als nous companys, un dels nens va exclamar en veu alta:
- Jolines, vaya nombre!

Li vaig cridar l'atenció per la seva manca de delicadesa davant una nena que estava espantada el primer dia, en una escola nova, i per la seva falta de respecte.
El més curiós de tot plegat és que el nen que va dir això es deia Crescenci!
Només un nen pot ignorar la seva pròpia realitat.
Dimarts, 6 de maig de 2008
BITS MUSICALS
La setmana passada vaig començar a passar bits als nens i nenes d’infantil. Aquesta setmana els hi passaré als de Primària.
Els bits són unes cartolines amb fotos que es passen ràpidament, una darrera l’altra, mentre que es diu el nom de la imatge amb veu alta.
És tot un mètode pedagògic amb moltes pautes però jo me l’he adaptat a la meva manera.
Els bits que els hi passo hi surten tots els instruments de l’orquestra i la foto de 6 músics (Mozart, Handel, Bach, Vivaldi, Beethoven, Verdi i Wagner).
Els hi passo dos cops al començar la classe i dos cops al final.
He obtingut uns resultats molt satisfactoris, fins i tot estic gratament sorpresa.
Treballar els instruments i els compositors en unitats didàctiques no acabaven de donar el resultat que jo buscava, i la majoria no distingeixen una oboè d’un fagot, o un trombó d’una trompa.
Avui els he passat per segona vegada als peixos (P3) i als Óssos (P4) i després he deixat, expressament, les cartolines per allà sobre mentre seguíem amb la classe.
Entre cançó i cançó, mentre jo encenia i apagava el CD, s’acostaven a la taula i miraven els bits. Els meus petits alumnes reconeixien amb facilitat les imatges i anaven cridant: Bach, fagot, Vivaldi, trompeta!!!
Recordeu que hem de tenir felicitats petites? Aquesta ha estat una d’elles.

LOGOS
Ja teniu tots els Logos penjats al Web.http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
Si voleu votar per Internet ho podeu fer per correu electrònic. M’envieu un mail a escoladelcarme@hotmail.com i em poseu qui sou i a quin logo doneu el vot. Una persona, un vot.
Animeu-vos a votar!!!

5/5/08

Dilluns, 5 de maig de 2008
CONCURS DE LOGO
Avui acabava el termini per presentar-se al concurs de Logos de l’escola.
No tinc paraules.
El concurs ha estat un èxit absolut.
Hem rebut més de 25 dissenys!
El procés que seguirem és el següent: dijous i divendres tindrem tots els Logos exposats al vestíbul de l’escola i podreu venir a votar, en horari escolar.
No hi falteu!!!
També els penjarem al web i així els podreu veure tranquil·lament.
Un cop fet el recompte de vots ja us anirem informant de les novetats i de l’entrega dels lots de llibres i del primer premi.
Dono les gràcies a tots aquells i aquelles que heu participat. També sé que a molts us hagués agradat fer-ho però no és fàcil fer un disseny.
La votació serà emocionant, n’hi ha de molt bonics i originals. Jo mateixa no sabria pas amb quin quedar-me.
“Alea jacta est” (la sort s’ha llençat)

3/5/08

Diumenge, 4 de maig de 2008
DIA DE LA MARE
Per a totes les mares... especialment PER A TU.

La teva força i la teva convicció no tenen edat.
El teu esperit trenca qualsevol teranyina.
Darrera de qualsevol meta, torna haver una partida.
Darrera tot assoliment hi ha un altre desafiament.
Mentre que estiguis viva, actua com a tal.
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
Mira les fotos antigues, però fes-ne de noves.
Segueix endavant malgrat que alguns vulguin que abandonis.
No deixis mai que es rovelli el ferro que hi ha en tu.
No facis que et tinguin mai llàstima, sinó respecte.
Si no pots corre ves al trot.
Si no pots trotar, camina.
Camina lentament, si és l’únic que pots fer.
Però mai t'aturis.
(Teresa de Calcuta)
.

1/5/08

Dimecres, 30 d'abril de 2008
ESFORÇ, TREBALL ... I AMOR
Avui he llegit aquest fragment del testament de Pau Casals.
Sàvies paraules que m’han fet pensar, i recordar, que cal fomentar el treball, l’esforç i l’estimació.

La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.
“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”