Des de 1927 fent escola

29/9/12

Divendres, 28 de setembre de 2012
EL GRAN MURAL
El curs passat la Srta Elena, molt emprenedora ella, va dir-li al professor Marc, molt dispost ell, que volia fer un gran mural de gairebé cinc metres pel passadís d’entrada.

Dit i fet.
Bé, més aviat dit i ens posem a treballar.
El profe va tenir la idea de fer, amb els de 5è del curs passat, una mena de Skyline de Barcelona fent un collage.
Ha estat una obra titànica.
Calia buscar els milers de paperets de colors en revistes, retallar-los a una mida concreta i anar-los enganxant meticulosament.
Un cop acabat l’altra problema ha estat portar-lo a plastificar ja que no ens ho volien fer enlloc per la dificultat de moure un mural que anava perdent paperets de colors.
Si la Srta Elena és emprenedora per donar idees, el Professor Marc és dispost per fer-les i els alumnes són entusiastes en ejecutar-les... jo sóc molt tossuda per aconseguir-ho tot, per tant des d’ahir penja aquest flamant mural al passadís de l’escola.
Un fort aplaudiment a tots els qui han participat. Bona feina.



27/9/12

Dijous, 27 de setembre de 2012
PADRINS I FILLOLS
Els nens i les nenes de 5è i 6è han fet ja el curs d’apadrinament lector.
Els padrins lectors és una activitat que vam engegar el curs passat i que ens ha aportat a tots moltes satisfaccions i grans aprenentatges.
La idea és que els nens de 6è apadrinen als de P5 i els de 5è apadrinen als de 1r.
Cada divendres a la tarda padrins i fillols passen junts una estona de lectura compartida, jocs i converses.
L’experiència va ser un èxit rotund.
Els padrins lectors es comprometen a:
-          Ajudar al meu fillol en l’aprenentatge de la lectura
-          Escoltar atentament i amb paciència com llegeix el meu fillol
-          Corregir les paraules que llegeix amb dificultat i explicar-li les que no entén
-          Ser un guia i un model de comportament
-          Gaudir de l’estona que passarem junts i establir un vincle d’afectivitat i d’amistat.
Aquests propòsits han estat treballats a l’hora d’ètica i han pres consciència del que vol dir compromís.
Els més petits reben als grans amb admiració.
És molt bonic veure’ls quan padrins i fillols es troben per l’escola i es saluden, o quan ho fan pel carrer.
Us animem a que els pares conegueu els padrins i fillols que tenen els vostres fills i a que els hi pregunteu cada divendres que han fet plegats per poder així aprofitar molt més l’experiència viscuda.
Demà divendres farem les presentacions i junts faran el punt de llibre.
 
 

26/9/12

Dimecres, 26 de setembre de 2012
BON DIA
He llegit la faula del quiosquer i com que val la pena la vull compartir amb vostaltres.
Resulta que l'actriu Cindy Harris va acompanyar un amic a comprar el diari al quiosc.
El seu col·lega es va adreçar al quiosquer amb un somriure a la boca, amb unes maneres exquisides i amb un tarannà digne del millor manual de civisme i urbanitat. El va saludar i amb una amabilitat exquisida li va demanar el diari, que solia comprar cada dia, li va pagar el que costava i se'n va acomiadar amb un altre desplegament de bones maneres modèlic.
A tot això, l'home que regentava el quiosc havia tingut un comportament indigne. Sec, eixut, distant, fred, desagradable.
El quiosquer no li va dirigir la paraula, amb prou feines se'l va mirar quan li va pagar el diari. Remugava i rondinava feinejant entre piles de revistes i diaris, gairebé aliè al client que li agraïa amb un somriure i un Déu vos guard, un servei inexistent.
Quan van sortir del quiosc, Harris va preguntar al seu amic “Què ho fa que siguis tan amable amb un paio que no es mereix ni que el saludis?”
En la resposta hi ha la clau per entendre una manera de ser i de fer que hem d'aplicar ara. L'amic de Harris li respon: “Cindy, ja em coneixes, sóc així –així d'amable, considerat i atent– i no vull que sigui ell qui decideixi com he de ser jo.”
Sí senyor! Em trec el barret.
Cadascú ha de poder decidir com vol ser, sense que les actituds de les persones del seu voltant el condicionin ni més ni menys del que ell vulgui ser o fer. Si esperem que aquest algú ens entengui o que ens torni d'alguna manera la nostra amabilitat estem arreglats.

Jo intento cada dia començar amb un somriure i lluitar alegrement malgrat les tempestes que em trobo de bon matí. De ben segur per això m'agrada tant el mal anomenat "mal temps".


25/9/12

Dimarts, 25 de setembre de 2012
LA CULTURA DE L'ESFORÇ (2a Part)

El declive de la cultura de l’esforç també va lligat a un nou paternalisme educatiu que cada cop és més preocupant.

Hem fet desaparèixer la paraula fracàs del vocabulari educatiu, també les paraules sacrifici i abnegació. Evitem que l'estudiant hagi d'esforçar-se en accés, ens fa por que es trenqui, que s'angoixi, que en surti malparat; li posem un paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el salt; fem veure que sap quan no sap, li amaguem els defectes i els errors, l'aplaudim en penoses exhibicions i potenciem la immensa falsedat que tot va bé i que amb el temps ja s'adonarà que les coses costen d'assolir. De moment diguem-li que sigui feliç.

Sóc totalment contrari a aquesta manera de fer. Cal potenciar el sentit de l'esforç des de la base, des d'abans ja d'anar a l'escola, cal posar-lo davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix. Només es pot potenciar realment l'autonomia de l'educand si se'l posa davant de situacions que desconeix i que el forcen a pensar i a espavilar-se per si mateix.

És essencial assumir la condició limitada i vulnerable de cada persona, no amagar els defectes i, menys encara, imputar els propis errors als altres.

Partim de la immensa fal·làcia de creure que tots tenim facultats per fer de tot i que, a més a més, ho arribarem a fer sense esforç. I, no obstant això, no hi ha cap personatge rellevant en el món de l'art, de la cultura, de l'esport o de la filosofia que hagi assolit les cotes d'excel·lència que té en el seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi de tenacitat i de constància en el treball.

Les capacitats ens vénen donades i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet estirar el màxim el potencial humà que tots portem a dins.


Francesc Torralba Roselló, filòsof i professor de la facultat de psicologia, ciències de
l'educació i de l'esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull

24/9/12

Dimarts, 25 de setembre de 2012
LA CULTURA DE L'ESFORÇ (1a part)
Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen.
Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és
precisament el que cal educar, perquè l'hauran de conrear tota la seva vida i sense
ell no podran reeixir com a ciutadans

Molts mestres i educadors del nostre país constaten, amb preocupació, el descrèdit
de la cultura de l'esforç. Consideren que aquest valor ha quedat eclipsat darrere
d'altre valors que, aparentment, són més necessaris per viure.

És, fins a cert punt, lògic que l'estudiant es regeixi per la coneguda llei del mínim esforç, que intenti
provar fent la viu-viu i prenent perilloses dreceres; però el que és inexplicable és
que el qui educa no es comprometi intensament a potenciar la cultura de l'esforç i de
l'abnegació.

És pueril i insostenible la idea segons la qual els objectius s'assoleixen sense esforç,
però també és infantil transmetre la tesi que amb l'esforç ja n'hi ha prou, perquè,
senzillament, no és veritat. En el món real en el qual hauran de viure els nostres
estudiants, no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no podran reeixir en res.

S'ha instaurat la falsa idea que les fites es poden assolir sense esforç; que es poden
aprendre nous conceptes i noves llengües sense haver de patir, que és possible
mantenir una amistat en el temps sense fer cap esforç o que és possible acabar una
determinada cursa atlètica sense sacrifici. Aquesta idea és tan estèril com absurda.


Francesc Torralba Roselló, filòsof i professor de la facultat de psicologia, ciències de
l'educació i de l'esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull

22/9/12

MERCÈ 2012

20/9/12

Dijous, 20 de setembre de 2012
REUNIÓ P5 I PRIMÀRIA
Reunió de P5 i Primària feta.


Un munt d’informació transmesa i que ara cal anar digerint. El curs és llarg i podem fer molta feina.

Hem recordat la importància de la cultura de l’esforç, l’excés de sobreprotecció que de vegades observem i la importància d’ensenyar hàbits i responsabilitats.

Orgullosos dels nostres alumnes i dels objectius aconseguits seguirem lluitant per la qualitat d’ensenyament, per la bona educació i pel treball diari i constant.
Fidels al nostre Projecte Educatiu ja sabeu que remem a bon port.

Moltes gràcies a tots els que ens ajudeu a portar la nau, el vostre ajut fa més forts als vostres fills. Els que defalliu us encoratgem a continuar i sempre estem disposats a donar-vos el recolzament que necessiteu.

Com diu la cançó: el camí fa pujada i vaig a peu.

I com diem nosaltres: si caminem plegats el camí és ple de flors. Som-hi.

LA NOSTRA RECOMPENSA ES TROBA EN L'ESFORÇ I NO EN EL RESULTAT.
UN ESFORÇ TOTAL ÉS UNA VICTÒRIA COMPLERTA.
M Gandhi

19/9/12

Dimecres, 19 de setembre de 2012
REUNIÓ GIRAFES I PINGÜINS
Reunió de Girafes i Pingüins feta.


Idees noves amb el Protagonista de la setmana, el Llibre viatger i el Projecte Interdisciplinari que gairebé espanten a les famílies amb la feina que els hi ve a sobre. Poc a poc. Arribem, i arribeu, a tot.

Ja us vaig dir que començàvem aquest curs plens d’energia i amb moltes ganes de treballar, il•lusionats i fent, com sempre, escola.

Demà seguim amb la resta de cursos.

18/9/12

Dimarts, 18 de setembre de 2012
REUNIÓ DE POLLETS I DOFINS (P1 I P2)
Primera reunió de P1 i P2 feta.

Aquestes reunions tenen l’encant i la il•lusió de les primeres vegades.
Pares novells, altres experimentats però amb la motivació a flor de pell que ens fan gaudir d’una tarda simpàtica i tendre.
Un curs per endavant i molta feina a fer.
Un munt de coses per aprendre tots junts i la satisfacció de compartir i de saber que tots anem al mateix vaixell i que l’únic port on cal arrelar i la única cosa que interessa i volem és que els nostres alumnes, els vostres fills, siguin bones persones, educades, amb valors i sincers.

No es demanar massa, tan sols és saber quina lluita i quina feina cal fer tots junts: família i escola.

Demà més.

12/9/12

INFORMACIÓ PUNTUAL

REUNIONS DE FAMÍLIES
P1 i P2: Dimarts 18, a les 18:30 hores
P3 i P4: Dimecres 19 a les 18:30 hores
P5 i Primària: Dijous 20 a les 18:30 hores

VENDA DE XANDALLS I BATES
Dijous de setembre de 15:00 a 18:00 hores a l’escola de Primària

Podeu passar a recollir els que vau encarregar al mes de juny divendres 14, de 15:00 a 18:00 hores


NOVETATS EXTRAESCOLARS
Seguim amb les Activitats de Natació, Patinatge, Futbol i Manualitats.

Engeguem tres noves extraescolars.
Ball Modern per aprendre coreografies actuals amb una bona base de ball i coordinació corporal per a nenes de P5 i Primària
També obrim un Casal als Dissabtes Matí. Un projecte molt ambiciós i ple d’activitats per fer dissabtes matí. Teniu la informació al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

I per acabar obrim Classes de ball Modern per a mames! Una activitat per gaudir tot ballant amb coreografies actuals, posar-nos en forma i passar una bona estona.
La Classe per a mames serà els dijous de 18:45 a 19:45. Preu 20 euros al mes.
Animeu-vos. Si us voleu apuntar envieu un correu a escoladelcarme@hotmail.com

11/9/12

Dimecres, 12 de setembre de 2012
BON DIA
Avui he passat per davant de l’escola i he entrat a donar un cop d’ull per a constatar de nou que tot estava a punt per obrir demà.

Una volta en silenci. Les classes buides i mudes. Sense cap dibuix, cap treball ni cap full perdut a mig fer.
De nou m’he assegut al meu racó preferit de l’escola.
Pensaments inconnexes anaven apareixen.
La il•lusió d’un nou curs, els projectes que hem pensat, les activitats de sempre i les noves que cal fer. El Claustre entusiasmat de nou i del que em sento tan orgullosa.
La satisfacció de fer allò que més m’agrada: ensenyar.
La responsabilitat del dia a dia.
La lluita fructífera en tot allò que crec.
La seguretat de la feina ben feta.
L’ambició per l’excel•lència.
L’objectiu d’aconseguir persones de bé, generoses i nobles.

M’he aixecat lentament. He anat obrint totes les portes de les classes conscient que d’aquesta manera, es preparaven per donar la benvinguda demà a tots aquests nens i nenes sorollosos que ompliran de rialles, de plors també, la nostra escola.
Papallones a la panxa com si fos una mestra novella que demà s’enfronta al seu primer dia. Però ja m’està bé de notar-les perquè de nou em confirmen el perquè sóc tan feliç fent de mestra i reinventar-me de nou cada dia.

Amb el cap ben alt i el somriure resplendent demà obrirem la porta a un nou curs ple d’esperança, molta feina i nous reptes.

Sigueu benvinguts.

Bon dia a tothom.



9/9/12

Diumenge, 9 de setembre de 2012
OBRIM LA PARADETA

Després d’aquest estiu tan xafogós tornem a estar tots aquí a punt de començar.
Molta il•lusió, amb motivació excel•lent per part de tot el claustre i entusiasmats amb nous projectes donem el tret de sortida al curs 2012-13.
La primera setmana ja ens hem posat les piles amb el Casal de setembre que ha estat un èxit de gent i amb la tranquil•litat que caracteritza la tornada a la rutina després de vacances.
Poc a poc us anirem informant de les novetats, del calendari escolar i del dia a dia de l’escola. Ara de moment el que cal fer és escalfar motors i començar entrant en la dinàmica pas a pas.

Benvinguts a tots i esperem fer un camí plegats, treballar conjuntament i sobretot ajudar a créixer a tots aquests nens i nenes que entren cada dia a l’escola.

Una abraçada per tots, un ampli somriure i el regal mutu d’estar treballant per aquest projecte escolar del que ens sentim molt orgullosos.

Gràcies per ser-hi.

Comencem!!!