30/11/07


Divendres, 30 de novembre de 2007
HUMOR
Una mica d'humor sempre va bé.
Bon cap de setmana.
(cliqueu sobre la imatge per poder-la llegir)

29/11/07

Dijous, 29 de novembre de 2007
ADVENT
Dissabte, dia 1, comença l’Advent.
L’Advent, paraula llatina que significa arribada, és el període de 25 dies previs a Nadal, és a dir, el compte enrere fins el gran dia: 25 de desembre.
Totes les classes, des dels Pollets fins a 6è, ja tenen a punt el seu calendari.
Cada dia li toca a un nen o nena obrir la finestreta i menjar-se la xocolata que hi troba amagada.
Fins i tot els Pollets i els Cargols molt aviat entenen el joc, i corren quan veuen que agafem el calendari.
Els de 5è. i 6è. dissimulen l’entusiasme però també els hi fa il·lusió obrir la finestra que els hi pertoca. Els deixarem gaudir, no els feu grans abans d’hora.
Per tant demà, al sortir de l’escola, ja podeu anar a comprar el calendari i obrir cada dia una finestra. No els hi deixeu obrir totes alhora, cal que aprenguin a esperar ja que sinó es perd la gràcia, l’emoció i el moment d’assaborir els segons dolços del dia.

28/11/07

Dimecres, 28 de novembre de 2007
MEMIMA
Us hem penjat a la web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme/ la font Memima per si la voleu descarregar.
La memima és el tipus de lletra lligada que treballem a l’escola.
Us pot anar molt bé per repassar i reforçar la lectoescriptura a casa, d’aquesta manera no caldrà repetir tantes vegades la mateixa lectura del llibre de llegir.
A part dels recursos que ja teniu a la web per la lectoescriptura, us en dic d’altres.
Podeu utilitzar aquesta lletra per deixar-los notes. Els hi deixeu un petit missatge i així l’hauran de llegir per poder fer el que hi ha escrit. Missatges divertits dient que heu amagat el peluix a sota el llit, preguntant si ja s’han rentat les dents, si han trobat la xocolatina que els hi heu deixat sota el coixí... coses que els motivi a llegir sense tornar a agafar el llibre de cada dia.
Fer que escriguin ells coses a l’ordinador i després que ho llegeixin.
Pels de Primària pot ser un recurs diferent per millorar la lletra. Per això també us hem posat la memima puntejada. Que escriguin el que vulguin i després els hi deixeu repassar amb retoladors florescents, o llapis de colors... sempre els hi serà més divertit que fer el típic quadern de cal·ligrafia que ja fem a l’escola.
Espero que sigui una bona eina de treball.

27/11/07

Dimarts, 27 de novembre de 2007
FELICITATS PETITES
La vida és plena de felicitats petites i de grans maldecaps. Em coneixeu ja una miqueta i sabeu que no acostumo a veure el costat fosc de les coses. No escric per recordar els problemes de l’ensenyament, tenim altres canals per fer-ho. Tornem doncs a les felicitats petites.
A vegades us sembla impossible però estem envoltats tot el dia d’elles. El problema és que tenim els ulls tancats, el cap emboirat de conflictes, la pressa a les cames i l’ansietat al cor.
No cal veure-ho tot de color rosa però si que cal posar una mica de color a les coses.
On podem trobar-les? Us explicaré a on les he trobat jo avui:
- el despertador em sona una mitja horeta abans per poder estar uns vint minuts esmorzant, en la meva cafeteria preferida, llegint el diari, parlant amb un amic o senzillament observant a la gent
- hem escoltat el mar, dins d’un cargol, amb els de 3 i 4 anys
- m’he assegut a terra, tot explicant un conte, mentre 20 parells d’ulls em miraven amb sorpresa. A l’acabar la Neus m’ha somrigut i m’ha abraçat.
- L’Arnau m’ha regalat un dibuix on sortim, ell i jo, amb la caixa dels angelets.
- La Sara s’ha posat malalta i l’han vingut a buscar, la seva germaneta bessona em diu: jo em quedo, és igual que ella marxi, jo em vull quedar a cantar amb tu
- He trucat a la Judith per saber com es trobava, aquesta tarda s’ha fet un trau al cap, i hem tingut una encantadora conversa per telèfon
- He dinat amb un bon amic
- Li he fet una pizza casolana a la Marta, i només entrar a casa, quan ha sentit l’olor del forn, ha cridat: Pizza un dimarts!!! Que bé!!!

M’estic adonant que avui estic escrivint un dels post més llargs i encara no he acabat d’anomenar felicitats petites. Evidentment si us expliqués els problemes que he tingut seria tan o més llarg però aquesta és una altra història.
Feu l’esforç de trobar cada dia les vostres felicitats petites. Les voleu compartir i explicar?

26/11/07

Dilluns, 26 de novembre de 2007
LA FESTA DELS CARGOLS
M’he promès a mi mateixa, i a una altra persona, que avui no ensenyaria cap foto de la festa d’avui. És massa aviat i l’esperit nadalenc encara queda lluny però què voleu que us digui, no m’hi he pogut estar i us he posat aquesta foto que és un aperitiu del que molt aviat veureu. No hi ha manera de que jo em pugui callar una sorpresa. No puc evitar-ho, si no ho dic cantant o dic ballant però he de dir allò que em fa il·lusió.
Avui hem fet la festa amb els cargols de 2 anys. Què bufons!!!
Ha vingut el Pere, amb la seva guitarra i les seves cançons.
Hem descobert un cop més que la Música desperta els nostres sentiments, les nostres alegries i les nostres emocions. Tan petits com són i ja es podia endevinar trets de la personalitat dels nostres petits artistes: aquell que tot ho fa, el que no vol fer res, el que riu o el que està seriós, el que vol sortir per participar espontàniament de la festa, el que s’amaga quan demanen voluntaris, el que canta divertit i el que plora... però tots ens ho hem passat genial.
Al final havien de dir el vers de Nadal per poder-los gravar. La Maria i l’Anna recitaven amb tot l’entusiasme del món però us puc assegurar que cap dels nostres artistes ha obert la boca ni ha fet cap gest. Elles han insistit en dir que tots ho saben fer i que la majoria el diuen però caldrà repetir un altre dia la gravació del vers.
Sabeu què és la passió de pares, no? doncs elles tenen passió de mestres.

24/11/07

Dissabte, 24 de novembre de 2007
LA COMUNICACIÓ
El dijous passat em van dir una de les frases més boniques que he sentit últimament. És del poeta, narrador i dramaturg Josep Palau i Fabra i diu així: “Fer créixer les coses dient-les. Heus aquí el miracle”
Me la va dir la Carme Puche, impulsora del projecte Dedicatòries http://www.dedicatories.net/blog/
La frase ha passat a ser la capçalera del blog, ja que és aquest un dels motius de per què l’escric.
Dir les coses que sents, que vius, que estimes i que penses és una oportunitat que tenim tots a les nostres mans però que no sempre sabem utilitzar, ni ho sabem fer del tot bé.
El regal de la comunicació és trencadís i fort. Dur i sensible. És una eina essencial i una mortífera arma.

Us convido, a compartir amb mi, la xerrada que vam tenir a la Com Ràdio, on em van convidar per parlar de la fundadora de l’escola, D. Elena. El podeu escoltar descarregant-lo des de la web.

23/11/07

Divendres, 23 de novembre de 2007
RECERCA A PRIMÀRIA
Avui hem anat a visitar el Parc Científic de Barcelona.
L’objectiu de la sortida era apropar la ciència als alumnes de Primària.
Un parell de científics esbojarrats ens han acompanyat al llarg de tota la visita i ens han fet veure que és l’experimentació directe, la recerca a l’àmbit de la biomedecina i els instruments i les tècniques dels laboratoris.
Ha estat una visita molt i molt interessant. Els nens i les nenes han tornat entusiasmats.
Estaven tots molt contents, incloses les mestres que els han acompanyat.
De ben segur la sortida ha estat d’allò ben profitosa, només espero veure què responen al qüestionari que els hi ha donat per fer a l’escola.
Us dono algunes de les preguntes que hi ha, a veure quantes en sabeu respondre.
- Com funciona un medicament?
- Què tenen en comú un físic i un pastisser?
- En què ens assemblem a les mosques?
- Amb quins animals estudiem les malalties humanes al Parc Científic?

Quan ells les hagin respost us donaré les solucions. De moment feu l’esforç de pensar.

22/11/07

Dijous, 22 de novembre de 2007
ESTACIÓ ESPACIAL ARGOS
Avui hem anat amb els nens i les nenes de Cicle Superior a l’exposició espacial Argos.
Aquesta exposició, molt recomanable, vol donar a conèixer, d’una forma interactiva, la importància i la repercussió que té sobre el Medi Ambient, les diferents accions que l’home realitza en la vida quotidiana.
L’exposició consisteix en una atracció que simula una aventura espacial. L’escenari és en una estació anomenada Argos, l’any 2015.
Aquesta estació està estudiant l’estat de la ozonosfera. La supercomputadora Medea (la que veieu a la foto), arriba a la conclusió de que és l’home el que causa el mal i decideix eliminar la raça humana.
Els nens s’han convertit en els protagonistes d’una missió que consisteix en assegurar la supervivència de l’home a la Terra. Ha calgut convèncer a Medea de que els humans hem pres consciència del problema i a partir d’ara realitzarem us ús eficient dels recursos energètics.
S’ho han passat molt bé i han tornat molt contents.
Podeu veure fotos a la Web.

21/11/07

Petita errada tècnica: el programa a Com Ràdio, dedicat al Projecte Dedicatòries, http://www.dedicatories.net/blog/ en el qual he participat explicant la història de la fundadora de l’escola, no es passarà avui, tal i com us vaig informar. Avui es grava i ja us avisaré el dia que ho passaran.
Dimecres, 21 de novembre de 2007
RIEM JUNTS
Que tots els nens i nenes de les meves classes cantin i ballin sense vergonya és, podríem dir, el meu principal objectiu a les classes de Música.
El respecte per les nostres qualitats, més o menys encertades, és fonamental per respectar-nos i tolerar-nos uns amb els altres.
Tornar a fer una divisió o una còpia, per que està mal feta, són fets habituals i quotidians a l’escola però sentir-se ridícul cantant o ballant pot ferir molt la sensibilitat.
Els nens saben tot això, per tant, és molt estrany que algú rigui quan es fan interpretacions una mica maldestres.
Avui estàvem assajant Nadales amb els de 4r. molt i molt motivats. Tots dempeus, posats com una coral, mentre jo els dirigia.
No sé si aconseguiré fer que us imagineu l’escena, i el moment còmic que hem viscut.
Venia un tros de la cançó que calia fer-ho fluixet i després cantar amb molta alegria.
A l’arribar el tros de la cançó alegre un dels meus cantaires s’ha posat a cantar fort, molt fort, però absolutament concentrat, intentant seguir les meves indicacions, sense adonar-se del seu voltant. Els altres han anat callant, mirant-me amb ulls oberts, sense saber com reaccionar, mentre ell continuava amb tota la seva veu:.. i els àngels li canten LA DO RE MI FA SOL al·leluia!!! ... fins que s’ha quedat sol i llavors ha vist el que passava.
He hagut de parar la música, rient-nos tots junts.
Hem penjat a la Web el Projecte de “Missatge a l’espai” que hem fet amb els de Primària.
Ja li podeu donar una ullada.

20/11/07

Dimarts, 20 de novembre de 2007
PRE-NADAL
El Nadal ja treu el cap per la finestra a l’escola.
Estem buscant ja el vers dels petits. Avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, han portat Nadales pels Peixos i el Ós de la Música pels Óssos. Després d’una deliberació hem decidit posar-li Clau de Sol, ha calgut fer votació entre aquest nom i el de Twaikovski.
La fotocopiadora treu fum amb les portades dels àlbums, les felicitacions, els treballets... les mestres estan triant la més bonica per fer.
Comencem a demanar cartolines i fasteners... però no us penseu que sigui tan fàcil.
Si demanes una cartolina color verd comencen els problemes, ja que la pregunta és obligada: verd fort, o verd fluix, o verd caqui, o verd poma, o verd ... el mateix passa amb els blaus. Hi ha tants tons de color diferents com noms d’objectes.
Ara gairebé tothom ja sap que és un fastener però sempre hi ha el que no ho sap i cal tenir-ne un de mostra.
I no parlem de les mides de les cartolines, és tot un món les Din-4, les Din-3...
Abans el blau era blau, el verd era verd i les cartolines eren grans o petites. Fora problemes.
Jo ja torno anar amb la meva bossa amb els CD de Nadales. Sempre tinc la Música que necessito a cada classe però les Nadales van amunt i avall amb mi.
Comencen dies durs, cansats, plens de feina, de nervis, de lluita pel final de trimestre, de notes, d’informes, de controls... però el Nadal és una de les meves èpoques preferides i tal i com em diu sempre un amic meu, quan em veu estressada en aquesta època: Vinga no et queixis que en el fons “estás en tu salsa

19/11/07

Dilluns, 19 de novembre de 2007
LA GAVINA DEL PATI
Cada dia ens visita una gavina al pati de l’escola. De fet jo no l’havia vist mai però avui m’ho han comentat uns nens i una senyoreta.
He sortit a veure-la i allà estava, enfilada a dalt de tot, vigilant.
Li he volgut fer una foto però no s’ha deixat en cap moment, se'm dóna millor fer fotos als nens.
Les gavines només tenen de maco el nom però aquesta m’ha caigut especialment bé.
Malgrat ser una mena de rata amb ales, segons la descripció de gairebé tothom, la nostra gavina manté a ratlla els coloms i només per això m’és simpàtica.
Els coloms pul·lulen pel pati, tot menjant les molles de pa, però si hi ha la gavina vigilant aquests no s’atreveixen a baixar.
La gavina apareix, de sobte, quan es toca el timbre de canvi de pati. Baixa, reina i senyora de l’escena, i picoteja trossets de fuet, galetes, formatge o bastonets que han deixat els nens.
Això ho fa varis cops, entre canvi i canvi de classes, fins que està tipa. Aleshores desapareix per donar pas als coloms.
Amb els més petits m’agrada cantar una cançó que diu: Al pati de l’escola hi havia un ocellet, que es deia pica-soques i feia el seu niuet... hauré de buscar una bonica cançó que parli de les gavines, però em sembla que no m’ensortiré.

18/11/07

Divendres, 16 de novembre de 2007
MIRÓ
Autèntics artistes són els nostres Lleons de 5 anys!!! No creieu?

15/11/07

Dijous, 15 de novembre de 2007
GUÀRDIA URBANA
Avui ha vingut la Guàrdia Urbana per fer Educació Vial a les classes de 1r., 2n i 6è.
L'educació viària és una activitat important en matèria de prevenció.
Els continguts de les activitats que es desenvolupen té per objectiu que els nens i les nenes adquireixin els hàbits correctes de comportament com a vianants, com a conductors de bicicletes, com a usuaris dels transports públics i de vehicles particulars.
Segons l’edat i el curs, han vist un vídeo, han fet un joc i han aprés a utilitzar la guia de Barcelona.
Aquests conceptes ja els treballem constantment a les classes, però el fet de que vingui un Guàrdia els impressiona més i trenca la rutina de cada dia amb una activitat diferent.



ENTREU A LA WEB... ACABEM DE PENJAR FOTOS DE TOTES LES CLASSES.
Dimecres, 14 de novembre de 2007
GRÀCIES
Explicar que se sent quan fas una reunió de pares i te n’adones que hi ha cinc famílies que són antics alumnes de l’escola i que, a més a més, la Tutora també ho ha estat, és una emoció difícil d’explicar.
Avui és molt tard, són gairebé les 12:00 de la nit, acabo d’arribar del Palau de la Música, i es pot dir que he sortit de casa a les 8:00 del matí i només he tornat un ratet al migdia. Malgrat que estic cansada no volia acabar aquest dia sense donar les gràcies a totes i cadascuna de les famílies que any rere any, generació darrera generació, confien en nosaltres, en la nostra escola, i també a les famílies nouvingudes que també ho fan.
Tenir actualment una quarta generació a l’escola és un orgull i un honor.
Seguirem treballant plegats i ajudant-vos a fer dels vostres fills i filles persones bones, responsables i amb valors.
Gràcies.

13/11/07

Dimarts, 13 de novembre de 2007
L'OFICI DE SER PARES
Avui hem tingut la reunió de les famílies de la Classe dels Pollets.
La majoria d’ells novells en l’ofici de ser pares, tot i que he de reconèixer que mai deixem de ser aprenents.
Els observava a tots com escoltaven les explicacions de la Isabel. S’interessaven per saber quines rutines feien els seus fills i filles, quines eren les joguines més adients, les cançons que cantaven... tot era alegria i motivació.
Jo em preguntava: quan perden els pares aquest interès i aquesta il·lusió per dedicar temps als nens?
Dediquem hores als nostres nadons i després ens trobem que quan cal preguntar la lliçó, o les taules de multiplicar, o a mirar l’agenda CADA dia hem perdut les ganes i les forces.
Gastem massa energia al començament de ser pares i després ja estem cansats?
És més fàcil jugar a pilota que preguntar una lliçó? Evidentment que si.
Els nens entre 8 i 12 anys són els grans oblidats.
No són ja els nostres “bebès” i no ens donen els problemes dels adolescents.
No porten notes desastroses, ni es revelen massa en contra nostra.
No els hi donem una línia clara i acaben sense arrelar en els hàbits d’estudi i constància.
El camí és llarg, recordeu cada dia no caure en el cansament i en la llei del mínim esforç donant-los totes aquelles coses que, precisament, no requereixen esforç.

12/11/07

Dilluns, 12 de novembre de 2007
LA WEB DE L'ESCOLA
Com ja sabeu, alguns de vosaltres, hem engegat de nou la Web de l’escola:
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
L’equip que porta a terme aquest projecte, amb molt d’esforç però amb molta il·lusió, professionalitat i entusiasme, voldria que ens féssiu arribar les vostres propostes.
L’objectiu de la Web és que arribi a ser una eina de consulta pràctica, còmode i eficaç.
Ens agradaria que ens diguéssiu el que hi trobeu a faltar, el que us agrada més, el que hi voleu consultar, si us és còmode i si creieu que pot ser un mitjà ràpid i eficaç d’informació.
Podeu escriure els vostres comentaris i suggeriments directament al Bloc o a la nostra nova adreça: escoladelcarme@hotmail.com
Esperem les vostres idees i comentaris ja que són un estímul i una motivació per seguir treballant per donar, com sempre, el millor servei en benefici a tota la nostra comunitat educativa.

10/11/07

Divendres, 9 de novembre de 2007
BABÚ
Ahir el papa del Christian i l’Alba ens va portar, per la classe dels Pollets, aquest Babú que va fer ell amb col·laboració amb el Christian.
Està fet amb plastelina!
Francament és d’una gran habilitat. No sabria dir-vos qui estava més content de portar-ho si els nens o el papa.

Els nostres Pollets gaudeixen d’una altra imatge de la seva mascota. Gràcies!

8/11/07

Dijous, 8 de novembre de 2007
RUBÉN
Camino tranquil·lament pel carrer, és tard i ja és fosc.
Em criden des d’una moto, em giro i veig un motorista, que tot treient-se el casc ve directament cap a mi. No sé si començar a córrer o a cridar, però com que m’ha cridat pel meu nom penso que em deu conèixer. El meu cap pensa ràpidament mentre intento esbrinar qui és.
Em saluda efusivament i de sobte reconec, en la seva cara contenta de veure’m, a un ex-alumne.
Era un trastet simpàtic, bon nen, però va ser impossible que agafés un llibre per estudiar.
Quan va arribar a l’escola, deuria tenir uns 8 anys, i al veure que jo feia l’entrada i la sortida em cridava: Portera! Portera! Li vaig explicar que jo era la Senyoreta, per tant llavors em deia: Senyoreta portera!
Poc temps després va descobrir que jo era la Directora per tant vaig passar a ser la Senyoreta Directora; vaig desistir en dir-li res més i sempre més em va cridar així.
Tot i que avui m’ha cridat pel meu nom, a mitja conversa ha tingut l’espontaneïtat de dir-me: quina il·lusió em fa tornar-te a veure, Directora!
M’ha explicat que és cuiner en un Restaurant de la Diagonal, s’ha comprat un pis i està estalviant per comprar-se un cotxe... res malament per un noi amb dificultats d’aprenentatge, però treballador i amb uns pares que sempre van col·laborar conjuntament amb l’escola.
Recordeu que en un post us vaig animar a col·leccionar moments amb els vostres fills?
Jo tinc la satisfacció de també col·leccionar moments amb alumnes i aquest ha estat un d’aquests moments.

7/11/07

Dimecres, 7 de novembre de 2007
FUTBOL A L'ESCOLA
Aquest és l’equip dels petits de Futbol de la nostra escola.
Entrenen dos cops per setmana, tot esperant arribar a ser grans futbolistes.
El seu entrenador, el José Luis, no perd la il·lusió de pensar que potser haurà estat el primer entrenador d’una gran estrella.
Per què no? mai se sap.
Per si de cas preneu nota dels seus noms i de les seves cares entusiasmades.
Asseguts d’esquerra a dreta hi tenim:Mario, Sergi, Roger, Jordi, Chistian
Dempeus d’esquerra a dreta: Joel, Adrià, Sergi, Nicolás, Joaquim, Marc

Dimarts, 6 de novembre de 2007
EDUCACIÓ DIA A DIA
A vegades perdem el nord. L’hem perdut tant que necessitem que una mena de Mary Poppins (digueu-li súper nany) ens faci entrar en raó, tot recordant que les normes, el sentit comú, la disciplina i els valors han de tornar a les nostres cases i a les nostres escoles.
Em considero una mestra amb facilitat per mantenir l’ordre a l’escola. Els meus alumnes callen quan endevinen, a través del vidre, que estic al passadís; fan silenci només veure’m entrar a la classe; obeeixen als pares quan em troben pel carrer i estan fent una malifeta...
Reivindico fermament el model d’autoritat a l’escola, ja que aquest és compatible amb la bona entesa i la comunicació amb els alumnes.
Us posaré un exemple entenedor:
Ell és un belluguet, molt belluguet. No calla. Malgrat tot no li deixo passar ni una a la classe. No li agrada esperar el torn per parlar però cal que ho faci. Vol ser el primer, però a vegades a d’aprendre a ser el segon o el tercer. Reclama l’atenció sovint.
Amb aquesta descripció segur que molts de vosaltres heu endevinat el perfil del vostre fill. No esteu equivocats. És el vostre fill o filla.
A l’escola continua sent un belluguet però intenta seure. Espera el seu torn. Està aprenent a compartir, a ser educat, i sobretot està aprenent a viure en societat sense crear conflicte. Reconeixeu aquest nen? També és el vostre fill o filla.
La diferència que hi ha entre un i l’altre és la disciplina i l’educació en valors, i saber quan no hem de cedir.
Treballeu cada dia en l’educació, no us canseu, no us torneu còmodes, no cediu als capricis fàcils i gratuïts.
Teniu por de perdre el seu amor, la seva estimació? No patiu. Com més clara sigui la vostra línia educativa i de principis més us estimaran i us respectaran... i tindran l’espontaneïtat de portar-te un dibuix, un regalet, donar-te una abraçada i portar-se com a reis a la classe.
Privilegi? No us ho penseu, tan sols és el treball diari, la coherència i els valors de sempre.

5/11/07

Dilluns, 5 de novembre de 2007
JOC SIMBÒLIC
El joc simbòlic és aquell joc on els nens i les nenes juguen a “fer com...”, és a dir, fer com si fossin mares, metges, perruquers, mestres, botiguers… imitant tot allò que els envolta.
Aquest tipus de joc és molt important entre els 2 anys fins als 7 ó 8 anys, ja que s’aprèn a resoldre conflictes quotidians i es canvia la realitat pròpia tot imitant als adults.
A l’escola, els divendres, des dels més petits fins a 2n. de Primària dediquem una estona de la tarda al joc simbòlic.
No cal que sempre els fem jugar amb construccions, trencaclosques, jocs educatius, jocs de pensar... deixeu-los que juguin a nines, a comprar i vendre, a fireta, és a dir, als jocs de tota la vida, aquesta és una manera d’haver d’establir ells mateixos les normes del joc i això fomenta la sociabilització entre ells, ja que les instruccions no venen marcades per unes normes de joc sinó per unes normes de conducta que els apropa al món dels adults, i a una convivència entre ells mateixos.
Recordeu que vosaltres pares i mares, i nosaltres els mestres, som els seus models a imitar.




Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...