29/8/07

Dimecres, 29 d'agost de 2007
RETORNEM
Recordo que quan era petita sempre volia que acabessin les vacances per retornar a l’escola i mirar els llibres nous i poder estrenar tots els estris.
Un cop adolescent volia tornar per retrobar les meves coses: la meva habitació, el mirall sencer, les meves sabates, la meva roba...
Actualment malgrat que no m’agrada anar tot el dia amb samarretes i xancletes, ni amb el cabell mullat, em molesta el sol i la platja cada cop m’agrada menys us he de dir que em resisteixo a tornar a la rutina.
El Setembre és un mes curiós. Tots fem grans propòsits. Els nens han crescut, estan morenos i absolutament descontrolats. No recorden res i en prou feines encerten a agafar el llapis de manera correcte. De fet ara és el millor moment per a fer el Quadern de vacances, d’aquesta manera agafen el ritme, comencen a recordar i es treuen una mica la mandra.
Poc a poc hauríeu de retornar-los a l’horari escolar, a les rutines i als hàbits. Intenteu no fer-ho a l’últim moment.
Com podeu veureu jo també, poc a poc, retorno a la “normalitat” i espero retrobar-vos en el bloc a tots ben aviat.

26/8/07

Diumenge, 19 d'agost de 2007
INUNDACIÓ
Tenim per costum anar de tant en tant, durant les vacances, a donar una ullada per l’escola i comprovar, així, que tot està correcte.
El Sr. Pinyol obre la porta i entra ben decidit quan els seus dos peus queden coberts per un mar d’aigua. Un cop superat l’ensurt investiga d’on prové la font: al vestíbul d’anada cap el pati hi troba un gran sortidor d’aigua que surt d’una de les canonades.
Ràpidament tanca l’aixeta i es disposa a demanar reforços.
Quan em truquen a mi, agafo els estris de salvament (galleda i motxo) i ben decidida baixo Galileu avall pensant què com arriben a ser d’exagerats.
Quan arribo a l’escola el vestíbul era literalment una piscina, allò era impossible de recollir.
El que se m’acut és trucar als Bombers. El primer que em pregunten és quants centímetres d’aigua hi ha i jo contesto que uns 5 ó 6 cm, resposta equivocada... els Bombers no venen si no hi ha als menys uns 20 ó 25 cm. (durant uns instants tenim la idea secreta de deixar l’aixeta oberta fins arribar als 20 cm)
La companyia d’assegurances ens arregla el desperfecte però no ens envia ningú a treure l’aigua.
L’últim pas va ser trucar al RACC i llavors ens van enviar un camió cisterna que va aspirar, en qüestió d’una hora, tota l’aigua.
Un cop el terra sec vam analitzar la magnitud de la tragèdia.
Si doneu una ullada al vostre despatx de ben segur que hi ha tocant a terra alguna carpeta, un parell de pòsters enrotllats, alguna bossa, paper per la impressora o la fotocopiadora... tot queda fet un desastre, per no parlar del fang que s’acumula. Però tot això ja és una altra història, quan tornem de vacances hi tornarem a pensar i ho tindrem tot a punt per començar.