28/2/08

Dijous, 28 de febrer de 2008
ENQUESTA MUSICAL
Avui hem fet, amb els de 5è, la posada en comú de l’enquesta que us vaig explicar.
Havien de preguntar, als pares, el nom de dos músics clàssics, primordialment compositors d’òpera.
La primera sorpresa per a ells ha estat en comprovar que els pares si que sabien dir músics clàssics, cosa que ells mateixos dubtaven fa una setmana.
Els guanyadors han estat, amb diferència, Mozart i Beethoven. Malgrat que Beethoven només va escriure una sola òpera: "Fidelio"
A l’enquesta també han sortit altres músics com Wagner, Verdi, Donizetti, Puccini... fins i tot Vivaldi, Bach i Chopin.
Els hi he explicat anècdotes, curiositat o fets històrics de tots els músics que anaven dient. Sense adonar-nos ha passat gairebé l’hora de música.
Han après moltes coses, han gaudit de la classe, s’han escoltat els uns als altres i m’han fet un munt de preguntes interessants.
Les programacions del Departament d'Ensenyament no contemplen aquest tipus de classes. Cal fer llenguatge musical, qualitats del so, musicogrames llargs i avorrits i escoltar uns fragments de música que ni tan sols jo aguanto.
Si els vostres fills un dia d’aquests us parlen de música, de compositors, d’òpera... serà el moment perfecte per tenir una conversa amb ells, tot oblidant la violència i la TV i creant vincles amb ells.
És ben bé igual no acabar de complir el programa oficial. Al cap i a la fi els que escriuen les programacions no llegeixen aquest bloc. La realitat escolar interessa ben poc des d’un despatx.
ACTIVITATS EN FAMÍLIA
Hem posat noves activitats per fer en família al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme

27/2/08

Dimecres, 27 de febrer de 2008
Pressing Catch
Aquest post d’avui vol ser un atac directe (ja que parlaré de violència utilitzaré vocabulari adient) a tots els pares que compren als seus fills la col·lecció de SmackDown o Pressing Catch.
Com es pot fomentar, des de casa, a que els vostres fills tinguin aquesta afecció que només desencadena violència?
En quin moment del dia perdeu els papers i, esteu tan cansats i desmotivats, que us gasteu els diners en cromos, on surten homes i dones, mig despullats, amb cares violentes?
Com podeu veure, amb tranquil·litat, que els vostres fills fan que aquests lluitadors siguin els seus ídols?
Què penseu quan els veieu que passen hores mirant aquesta mena de dones i homes, musculats artificialment, i no hi ha cap llibre per llegir a la tauleta de nit?
Com podeu permetre que portin aquests àlbums a l’escola, i què només vulguin jugar a barallar-se al pati?
Com a mestra necessito que algú m’ho expliqui i em doni raons de pes.

26/2/08

Dimarts, 26 de febrer de 2008
UN MATÍ AL PARVULARI
Aclaparada per la feina de despatx, que no m’agrada fer, decideixo anar a donar una volta pel parvulari.
Heus aquí el que em trobo.
Els Pollets, d’un any, estan intentant desxifrar si la Isabel els hi ensenya una pera, o una taronja o una poma.
Els Cargols, de 2 anys, estan treballant el traç horitzontal.
Els Peixos, de 3 anys, intenten trobar totes les “e” amagades en un text.
Els Óssos, de 4 anys, estan molt concentrats. Fa un dia de primavera. Tenen els finestrals de la classe oberts de bat a bat i senten els ocells del pati.
Els hi crido l’atenció tot dient que escoltin els ocells però no em fan gaire cas. Tots estan concentrats en la feina. És la primera vegada, en la seva vida escolar, que fan un dictat.
Tenen el full pautat, el llapis amb bona punta i la goma a punt d’utilitzar.
La senyoreta els hi repeteix la síl·laba que cal escriure: pi...
Ho han d’escriure amb lletra lligada, començar pel punt marcat i no sortir de la pauta... quina feinada!!!
Malgrat el seu esforç tots estan tranquils, conscients del treball que estan fent i contents dels seus resultats.
M’agrada molt veure els nens de l’escola així...

25/2/08

Dilluns, 25 de febrer de 2008
AVUI ÉS... UN GRAN DIA!
Aquests dies estem immersos, de nou, amb les entrevistes a pares i mares dels nostres alumnes d’infantil. El curs vinent aquests nens i nenes començaran una nova etapa educativa i cal parlar de varies qüestions.
M’he adonat, amb molta satisfacció, que les famílies tornen a preocupar-se per la disciplina a l’escola, pel treball ben fet, per la cultura de l’esforç i pels valors.
El club social, amb poques normes, en que algunes escoles s’havien convertit, ja no són del gust de tothom.
Cal recordar que a l’escola anem a treballar,a aprendre moltes coses, tot gaudint d’un ambient tranquil, alegre i de respecte per part de tota la comunitat educativa.
Ja sabeu que sóc optimista de mena però les entrevistes, que he tingut aquesta tarda, m’han donat molta energia per seguir treballant en la mateixa línea que portem.
Malgrat que soni presumptuós i mai a gust de tothom, a la nostra escola, i gràcies també a vosaltres, fem la feina molt ben feta.
Hi ha una mestra que cada matí comença el dia dient:
- Bon dia. Avui és...
I tots responen: - ... un gran dia!!!
Fem que ho sigui.

24/2/08

Divendres, 22 de febrer de 2008
NOVES PROGRAMACIONS
Ens tornen a demanar noves programacions que s’adaptin a la nova Llei.
Ens tornen a demanar que omplim papers i papers.
Canvien els Llibres d’escolaritat i hem d’omplir-ne de nous i tancar els vells.
Hem d’escriure tot allò que fem cada minut a la classe.
Hem d’escriure cadascuna de les xerrades que hem tingut amb les famílies, el que hem decidit al Claustre, la memòria del dia...
Hem de treballar per competències, plantejar els controls d’una altra manera.
Tornar a escriure totes les decisions que prenem i per què les prenem.
Les reformes fetes des d’un despatx mai poden ser satisfactòries per la realitat escolar.

DIBUIX: FRATO

21/2/08

Dijous 21 de febrer de 2008
WAGNER
Avui els hi parlava, als de 5è, de Wagner.
Explicava anècdotes curioses i així, d’aquesta manera, penso que ho recordaran més.
Al remarcar-los la importància de Wagner i la seva influència en el món de l’òpera m’han preguntat que com era que aquest personatge, segons ells, no era massa famós.
He preguntat que entenien per músics famosos i han contestat: Beethoven, Bach, Vivaldi, Mozart...
Els hi he parlat de la diferència que hi ha entre ser famós i popular.
Al final hem decidit que faríem un sondeig i preguntarien al pare i a la mare quins dos músics clàssics els hi venien al cap de primer moment. Després ho posaríem en comú i trauríem conclusions.
Tot d’una han començat a dir:
- això no sortirà bé...
- el meu pare no en té ni idea de música...
- la meva mare no coneix cap músic...
- ho hauríem de preguntar als AVIS, ells sabem més coses IMPORTANTS que els pares.

Tots han estat d’acord.
“Els avis saben més coses importants que els pares”, aquesta frase és digna de ser estudiada per un sociòleg.
Els nens pensen que els avis saben més, coneixen més coses...
Per què han arribat a aquesta conclusió? Ho ignoro però jo penso que pot ser per la falta de diàleg quotidià, de sobretaula, del dia a dia.
Els nostres fills desconeixen allò que sabem?, allò que ens agrada? Les nostres opinions? El nostre bagatge cultural?
Un cop més deixo la pregunta a l’aire.

20/2/08

Dimecres, 20 de febrer de 2008
RECORDS D'ESCOLA
Eren gairebé les 8:00 del vespre quan he anat a tancar l’escola.
Entrar de nit a una escola buida fa certa basarda. Sents el vent com s’escola pels racons. Les taules cruixien. Les bates penjades esperen als nens de bon matí. Els calaixos plens de llibres, fulls i llapis sempre esperen a caure a terra quan hi ha el màxim silenci.
L’olor característic. El silenci escandalós.
Normalment entro ràpid, poso les alarmes, tanco els llums i marxo gairebé corrents. Avui, en canvi, m’hi he passejat.
Tota la meva vida gira al voltant d’una escola. O he estat alumna o mestra.
Durant 13 anys vaig ser alumna de l’escola de la qual ara en parlo com a mestra.
Tots els racons estan plens de records.
He recordat els entrepans que menjava a l’hora del pati i que trobava boníssims. Les tardes plujoses que feia que els vidres s’entelessin. El moment que deien el meu nom per que em venien a buscar. La Srta. Maria, la meva mestra preferida, que em va ensenyar a llegir, la Srta. Elena amb bata blanca i fent les classes amb micròfon...
Les hores tocant el piano. L’he obert per tocar una estona però, en el silenci, les notes han ressonat massa fort i trencaven la màgia del moment.
He llegit el nom dels nens i les nenes en els penjadors.
Quins records tindran ells de la seva escola? Què és el que recordaran? M’agrada pensar que formo part d’aquests records.
Mentre llegiu ara, de ben segur, estareu pensant en la vostra escola.
Què recordeu?

19/2/08

Dimarts, 19 de febrer de 2008
PICASSO
No em direu que els nostres petits, de tres anys, no són uns grans artistes, tot imitant a Picasso.
Una imatge val més que mil paraules.

Dilluns, 18 de febrer de 2008
FELICITAT
A vegades algú em pregunta: Què puc fer per què el meu fill sigui feliç?
La resposta no la sé però jo crec que el que cal fer per ser feliç és actuar des del cor.
Avui us explicaré un conte:
Estaven reunits els Déus de l’Univers. Pensaven que la Felicitat era un Do especial, per tant havien d’amargar-la en un lloc ben complicat, ja que només els que la cercaven i la valoressin, serien mereixedors d’ella.
La conversa, entre els Déus, va anar així:
- L’amagarem dins dels mars...
- No, que arribaran allà amb facilitat
- L’amagarem a dins els volcans...
- No, l’home no es domina a ell mateix, però acabarà dominant el foc
- Dins les roques...
- No. Anirà en busca de metalls i la trobarà i llavors la vendrà com si fos or
- En el cel?
- Tampoc. Dominarà l’aire i la trobarà.
- Ja ho sé!. Amagarem la felicitat en un lloc que mai imaginarà.
- A on, a on?
- El lloc de l’univers on l’home més trigarà en mirar és: a l’interior del seu cor

La vostra felicitat, i la dels vostres fills, està dins de cadascú de vosaltres. En el dia a dia. En el somriure. En el bon dia. En l’empenta de viure cada moment. En la valoració del molt que ja tenim.

Què passeu un feliç dia.

17/2/08

Divendres, 15 de febrer de 2008
ANEM AL TEATRE
Anar al teatre i que, els nens i les nenes, quedin meravellats amb l’espectacle, les mestres contentes i els actors ens felicitin pel comportament del nostres alumnes, és una gran satisfacció.
“La Via Làctia” és un espectacle Musical de titelles gegants amb llum negra. Per tant dalt de l’escenari es pot crear una màgia que sorprèn constantment pels efectes de llum i color.
La història s’ubica al planeta Argos. Els seus habitants tenen la característica que com més aprenen més els hi creix el cap. A tots els hi passa això menys al nostre protagonista Karim.
Els argonians s’alimenten exclusivament de llet, però les reserves del planeta s’estan acabant.
Karim serà el responsable de fer un viatge per l’espai i buscar un estrany animal que dóna llet. D'aquesta manera arribarà a la Terra i podrà salvar el seu planeta.
Amb aquest argument es pot treballar l’autoestima, les pors, el reciclatge, el respecte, la tolerància...
Des d’aquí felicito a la Companyia “El Cau de l’unicorn” per la seva feina ben feta.

14/2/08

Dijous, 14 de febrer de 2008
MENJADORES
Els llibres de text no tenen en compte la situació geogràfica dels nens i les nenes.
A Medi natural cal fer una menjadora pels ocellets.
Il·lusionats els nostres alumnes de 3r. han fet menjadores pels ocells i clar... que fem amb elles?
Tenir-les a la classe no té massa sentit.
Ja sabeu que les mestres som persones de recursos per tant... ja ens veieu penjant-les a l’arbre més proper.
Davant mateix de l’escola, al carrer del darrera (menys mal!) hi tenim arbres i hem sortit a penjar les menjadores.
La veritat és que ens hem divertit tots plegats mentre les col·locàvem, tot i que dubtem de la seva eficàcia.
El més probable és que hi vinguin a menjar els coloms o les gavines que ens envolten, però el que compte és l’estona divertida que hem passat.
De moment fa tres dies que estan penjades. No ha vingut cap bonic ocell però ningú les ha fet malbé.
Potser haurem de tornar a posar-les a la primavera per tenir més sort.

13/2/08

Dimecres, 13 de febrer de 2008
EDUCACIÓ FÍSICA EN ANGLÈS
Aquesta setmana hem començat un nou projecte a l’escola: l’educació Física en anglès.
És un projecte pilot que hem engegat amb molta il·lusió.
Ho portarem a terme des de P3 fins a 6è.
Hem programat una sèrie de frases, ordres i rutines, totes elles en anglès, segons l’edat i els coneixements previs.
No es tracta de parlar tota l’estona en anglès, de moment l’objectiu que ens hem marcat, és anar introduint aquesta llengua fora de l’àmbit estrictament gramatical i ortogràfic.
La idea és que d’una manera molt lúdica aprenguin construccions i vocabulari.
El fet de fer-ho en una activitat que els hi agrada molt, esperem aconseguir resultats bons i sobretot molt motivadors.
Ja anirem valorant l’experiència poc a poc. De ben segur que serà satisafactòria.

12/2/08

Dimarts, 12 de febrer de 2008
MATRIOSKAS I CANÇONS
Que tots cantin a la classe de Música és un dels meus objectius primordials, ja ho sabeu.
Amb els més petits he d’inventar mil recursos per motivar-los.
Aquesta setmana el Penta i la Grama, els nostres angelets de la Música, els hi ha portat una Matrioska molt i molt gran.
El joc consistia en que havien de cantar, tots junts, una cançó si volien que la nina s’obrís i en sortís una altre de petita dintre.
Els hi ha encantat el joc! Han cantat tots, amb molta emoció, riallers i sense treure la vista de la matrioska. Jo la feia ballar i l’obria, amb molt de misteri, cada vegada que s’acabava una nova cançó.
M’ho he passat tan bé com ells, la veritat.

11/2/08

Dilluns, 11 de febrer de 2008
INFORMES
Aquesta setmana donarem els informes a tots els nens i les nenes d’Infantil, segon cicle.
Aquests informes porten una gran feina per fer-los. Només són vàlids fins al moment que s’entreguen, després només us han de servir com a punt de partida per seguir treballant.
Imagineu que jo us donés unes 1000 o més frases i vosaltres haguéssiu d’escollir una cinquantena per definir-vos, per valorar el vostre comportament, les vostres qualitats, el vostre caràcter... feina difícil, no trobeu? Doncs això és el que han d’intentar fer les tutores.
Sóc conscient que a tots ens agrada llegir un informe sobre el que fan els nostres fills a l’escola, com es relacionen, com actuen... però no hem de fer de l’escrit el perfil social del nostre fill.
Els informes els hem de llegir tranquil·lament, un parell de vegades i prou. No analitzeu frase per frase. No llegiu entre línies.
Us heu de quedar amb la primera impressió, guardar-lo i rellegir-lo a final de curs quan se us doni l’altre, per poder veure l’evolució. D’aquí uns anys us faran molta gràcia i a ells encara més.
Els millors informes són els del dia a dia a la porta de l’escola, quan entra feliç, quan l’han passat de pàgina o tot allò que us explica amb il·lusió.
Recordo una vegada una nena de 5 anys que no cantava mai, no participava a la classe i es quedava quieta mirant. Vaig escriure a l’informe: No vol participar, no li agrada cantar, és molt vergonyosa.
L’endemà la mare va venir angoixada. A partir d'aquell dia, sense més ni més, va començar a participar de les classes de manera molt activa.
Els nens canvien d’avui per demà, estan evolucionant i creixent constantment.
Llegiu l’informe però no us caseu amb ell.
Si teniu dubtes veniu a parlar a l’escola i sobretot no compareu els informes dels nens al carrer, sempre n’hi ha un que hi surt perdent.

10/2/08

Divendres, 8 de febrer de 2008
TEMPS LLIURE
Veure com els dissabtes, tot i no treballar, hi ha pares que porten els seus fills i filles a un esplai, diga-li cau o com vulguis, és una cosa que no he entès mai.
Anem tota la setmana atrafegats amb l’horari escolar i l’extraescolar. Ens veiem poc, no podem compartir el dinar i algunes vegades en prou feines el sopar, i el cap de setmana els volem també col·locats.
Tots volem que els nostres fills estiguin ben preparats per la societat competitiva, per tant és lògic que vulguem que facin idiomes, o música o esport… però els caps de setmana haurien de ser primordials per la família.
No vull dir que aquests esplais no estiguin bé, de ben segur deuen tenir, suposo i espero, una programació acurada i els monitors deuen ser persones sabedores de la seva responsabilitat, però jo dono prioritat als caps de setmana familiars.
Tenir els nens col·locats tot el matí o tarda de TOTS els dissabtes, i amb excursions constants de caps de setmana dóna molta llibertat als pares i la pèrdua d’aquesta als fills.
Els nens han de tenir temps lliure per aprendre a gestionar-lo ells mateixos. No parlo d’estar tots junts les 24 hores de dia, això crearia problemes de convivència però els nens han de tenir temps lliure igual que els adults i saber planificar-lo.
A vegades ens fa por que no estiguin tot el dia ocupats però si no els hi donem oportunitats i recursos és quan es passen el dia estirats davant la televisió i les mil i una maquinetes electròniques.
Ens molesten quan ens acompanyen al súper, o a la peixateria?
Ens molesten quan sortim a passejar per què no fan res més que demanar?
Els hi heu ensenyat a tenir algun hobby? A fer una col·lecció entusiasta que surt els diumenges i que tots dos aneu a comprar i després us la mireu?
Quants de temps fa que no passa una tarda jugant al terra tot inventant històries?
No els hi treiem el temps lliure als nens, és un tresor que només es té a la infantesa.

7/2/08

Dijous, 7 de febrer de 2008
ELS POLLETS I EL COLOR BLAU
Ara els hi toca aprendre el color blau als nostres Pollets.
Us heu d’imaginar a la Isabel i a la Marta dient ben fort, mentre que ells pinten: blau, blau, blau!!!
Mentrestant hi ha qui repeteix el mateix, n’hi ha que no hi fa cap cas, altres aplaudeixen, altres riuen, altres dormen plàcidament, altres es barallen per seure just al mateix lloc del llarg banc de la classe... tot un ventall de possibilitats.

6/2/08

Dimecres, 6 de febrer de 2008
EL PAS A L'ESO...
Avui hem fet la Reunió a Maristes per a totes aquelles famílies que volen que els seus fills hi vagin a fer l’ESO.
Ay!!! L’ ESO!!! Quina por ens fa!!!
Els canvis sempre ens fan respecte i tenim tots una tendència còmode a deixar-ho tot tal com està però, també hem de pensar, que sempre tenim mecanismes per afrontar-los i que cal fer-ho amb totes les nostres forces i il·lusions.
Jo penso que no és massa recomanable anar a la mateixa escola des dels 3 anys fins els 18. Sovint el canvi, just al començar l’adolescència, va molt bé.
A l’escola han anat sempre amb els mateixos companys i és molt important mantenir les amistats, però obrir-se a noves persones, noves idees, i maneres de pensar i de fer és molt positiu.
La gran majoria dels nostres alumnes s’adapten molt bé al nou centre però tots heu de ser molts conscients que hi haurà un canvi.
Els nens a l'escola estan molt més tutelats, molt controlats i no són massa autònoms. A l’ESO això canviarà..
Aquest és un procés normal i cal que sigui així. Cal prendre decisions i a organitzar-se la vida pròpia però els pares hem de posar molt de la nostra part i totes les nostres energies.
És ara més que mai que hem de controlar, si si... heu llegit bé CONTROLAR, els menors cal controlar-los sense que ells ho notin massa, però vosaltres heu de tenir el control.
Feina feixuga? De ben segur. És més fàcil manejar un nen de 4 anys.
És absolutament lamentable que no coneixeu la majoria dels seus amics, ni el seu tutor ni els professors, que no sapigueu ben bé on van per les tardes, amb qui parlen per messenger o quina és la seva autoestima i el seu estat d’ànim.
Mentre que estiguin al col·legi no us heu de dir mai: ara ja és gran... ell això mai ho faria... sempre em diu tota la veritat...
La feina de pares i mares no es pot escriure en un manual però com sempre hem de pensar amb el nostre sentit comú.
Parleu el que pugueu amb ells, observeu-los molt i escolteu-los encara més.
Informeu-vos moltíssim i viviu amb naturalitat aquesta etapa adolescent.
No hi ha mal que cent anys duri.

5/2/08

Dimarts, 5 de febrer de 2008
BEETHOVEN
Carregada amb llibres, CD i fotos entro a les classes, aquesta setmana, amb la intenció de presentar a Beethoven.
He escollit la música que vull que escoltin de manera molt acurada, he imprès la foto més característica i tinc anècdotes de la seva vida per explicar.
Sóc molt prim-mirada en temes musicals. Sabedora que l’assignatura de Música no té gaire valor en el nostre país, jo em prenc les meves classes com una qüestió personal.
M’agrada que aprenguin bé els conceptes i tinc una gran obsessió en que els nens estimin la música.
Els de 2n, fins i tot els de 1r, m’entenen quan parlo de pulsacions, melodies, ritmes, negres i corxeres i que quan fan les notes no vull ni làmpades ni piruletes…(si voleu entendre això els hi haureu de preguntar a ells mateixos i us ho explicaran…)
Cada dia està ple de noves anècdotes…, avantatges de ser mestra.
He començat la classe amb els més petitons, i després d’obrir la caixa dels angelets, que només s’obre si diem molt i molt fort: la Música ens omple el cor!!!, he començat preguntant: algú sap qui era Beethoven???
Tots han callat. He repetit la pregunta.
Un nen ha aixecat la mà. Que bé!!!, he pensat.
- Diga’m, tu saps qui és el Beethoven?
- Si, Beethoven és un gos molt gran que treu babes!!!
De sobte he recordat la pel·lícula Beethoven, un gos Sant Bernat.

Tinc molta feina per fer encara amb el músics i la Música!!!
Ja podeu llegir els Pregons que han escrits els nens i les nenes i donar la vostra opinió.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme

4/2/08

Dilluns, 4 de febrer de 2008
DESPRES DEL CARNESTOLTES... STA. EULÀLIA
Del 8 al 12 de febrer, Barcelona celebra la seva Festa Major d’hivern dedicada a Sta. Eulàlia. Els actes d’aquesta festa donen protagonisme als nens i nenes de la ciutat, i és per això que, amb 3r, 4r i 5è, hem fet un pregó.
Han quedat força bé. De fet va ser una activitat de Llengua (tot treballant les parts d’un pregó, la sintaxis i l’ortografia) i d’ètica (els drets i deures dels infants). La feina els va motivar molt i només per això ja hem acomplert l’objectiu que ens havíem marcat.
Els penjarem al Web per a que podeu valorar vosaltres mateixos.
De ben segur molts de vosaltres us preguntareu: qui era Sta. Eulàlia? Aquesta noia va viure al segle IV i va ser martiritzada 13 vegades quan tenia 13 anys.
Us heu adonat que al Claustre de la Catedral de Barcelona hi ha oques?
En concret n’hi ha 13, per recordar l’edat de la Santa i els seus martiris. Ella està enterrada a l’altar major de la catedral. La llegenda diu que mentre que la ciutat conservi les 13 oques, Sta. Eulàlia protegirà la ciutat.
Si voleu saber el programa de les festes consulteu http://bcn.cat/santaeulalia

Dilluns, 4 de desembre del 2017 ALMA Té vuit anys. Avui ha entrat a l’escola i tot just la he vist li dic: -Ohhhh que bonica que ...