Des de 1927 fent escola

29/4/11

Divendres, 29 d'abril de 2011
JOCS FLORALS ESCOLARS
Com ja sabeu aquest any hem fet els Jocs Florals escolars amb la participació dels pares i mares que es van implicar.
Tots els alumnes van escriure un text o poesia.
La mestra de català va fer una primera selecció i els textos així seleccionats van ser valorats pel Jurat de pares i mares.
Avui hem fet l’entrega de premis.
Un acte on han participat els nens seleccionats i el Jurat.
Ha estat bonic i personalment estic molt contenta de com anat tot plegat.
Qualsevol cosa, per petita que sigui, que s’organitzi porta feina però la resposta i la il•lusió de les famílies i els nens i les nenes amb somriures emocionats no té preu. Això compensa tot l’esforç, la feina i les hores invertides.
Gràcies per ser-hi.
Podeu veure les fotos al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

27/4/11

Dijous, 28 d'abril de 2011
DEURES
Parlar de deures és complicat.
Cal que els nens en tinguin? Quanta estona han de dedicar a fer-los?
Els deures són el pare nostre de cada dia a totes les cases on hi ha fills i moltes vegades són niu de conflictes entre pares i nens.
Hi ha moltes maneres d’afrontar aquest tema.
L’actitud dels pares està entre els que no controlen en absolut si el fill ha fet els deures, fins aquelles que es seuen amb ells per fer-los conjuntament.
Cap de les dues situacions ajuda a l’alumne.
La primera actitud fomenta l’autonomia i ensenya responsabilitat però es poden sentir “abandonats” i no es massa motivador adonar-se que el treball escolar importa poc i que només ens fixem amb els resultats finals.
La segona actitud fomenta massa dependència, manca d’organització i seguretat i, el més perillós, comoditat. Si la mama o el papa m’expliquen com ho he de fer tot, no cal prestar atenció a classe.
Els deures ens ajuden a organitzar el temps familiar.
Al sortir de l’escola cal berenar de camí cap a casa. Fer una extraescolar esportiva i lúdica, mai escolar. Arribar a casa i posar-se a fer els deures.
Si ens parem una o dues hores al parc és impossible tenir temps de tot. Arriben suats, cansats, nerviosos i amb poques ganes de posar-se a fer res.
La majoria de vegades és més terapèutic pel pares estar-se al parc que no pas pels propis fills.
Hem de considerar l’estona de fer deures com un vincle. Ens poden explicar el que han après a l’escola, comentar els exercicis i mentre que ells van treballant aprofitar per fer una xerradeta del que ha passat durant el dia, donar un cop de mà i crear una atmosfera de tranquil•litat.
Ells van fent la seva tasca i nosaltres podem llegir, posar-nos a l’ordinador o fer feina pendent a l’hora que podem anant contestant dubtes que vagin tenint, preguntes importants i neguits o alegries que tenen.
I evidentment és absolutament vital tenir la televisió tancada.

26/4/11

Dimecres, 27 d'abril de 2011
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Ja hem començat la recta final de curs, queden dos mesos justos de classe.
Vuit setmanes i acabem.
Comencem a pensar en les Graduacions, Casal d’estiu i sobretot en les convivències.
Avui és el meu sant i és molt divertit que caigui en un dia d’escola. Els nens em feliciten cada vegada que em veuen.
Això vol dir que si em veuen per les escales em feliciten, si em troben al despatx em feliciten, si vaig al pati em feliciten i cada cop que entro en una classe n’hi ha algú que em felicita.
A mig matí els hi dic: a veure, feliciteu-me un cop i prou i no cada vegada que em veieu. Aleshores el que fan és que no em feliciten però em diuen: abans t’he felicitat eh?, avui és el teu sant, recordes que t’he felicitat?
La veritat és un dia divertit.
L’altre problema que em trobo és que no sé el nom de pila de les mames, per tant en cas de que es diguin Montserrat no retorno la felicitació i sempre em quedo amb el dubte. Des d’aquí doneu-vos totes les Montserrat per felicitades.
Poques vegades em criden pel diminutiu de Montse i això fa que el meu nom, tal vegada tan comú, esdevingui una mica més personal.
Fins i tot als nens els hi és estrany i a vegades m’han preguntat si jo també em dic Montse.
L’altra dia la Daniela, de cinc anys, em diu:
- Oi que tu ets dius Montse de nom i Montserrat de cognom i nosaltres et diem pel cognom?
- Com dius? Per què creus que és el meu cognom?
- Perquè jo conec a “Montses” però a cap Montserrat, només a tu.
Ahhh i també em trobo que a vegades em truca algú per telèfon i dubte si ha de demanar per la Montserrat de l’Escola del Carme, o a la Carme de l’Escola Montserrat.
Tant és, els hi dic!!! Entre “santes” tenim el cel guanyat.

24/4/11

TRADICIONS DE CASA NOSTRA IV
Dilluns de Pasqua
La Mona de Pasqua és un dolç que es menja acompanyat de xocolata. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
El nom prové de munus, que significa regal en grec. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones.
Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata.
Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia el nen.
La presència de l'ou de Pasqua, és present a tot Europa, com a símbol de la resurrecció primaveral.
És tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, actualment es regala el Dilluns de Pasqua.

Bona Pasqua a tothom

22/4/11

TRADICIONS DE CASA NOSTRA III
SANT JORDI
Per a tots els qui feu el camí amb mi.
Feliç diada.



21/4/11

Dijous, 21 d'abril de 2011
TRADICIONS DE CASA NOSTRA II
DIJOUS SANT
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar.

El Dijous Sant acaba la quaresma. És el dijous previ a la Pasqua Florida i com aquest es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars.

Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles.

Avui es cel·lebren les processons de silenci, on s'escenifiquen la captura, la crucifixió, l'agonia i mort de Crist.
També es representa a Verges la dansa de la mort, una dansa d'origen medieval, on es recrea l'arribada de la mort.

LO TEMPS ÉS BREU
NEMINI PARCO

20/4/11

Dimecres, 20 d'abril de 2011
LA LLUNA I SETMANA SANTA


Setmana Santa no cau mai al mateix període ja que es basa en un esdeveniment astronòmic.
Sempre coincideix amb la primera Lluna plena després de l’equinocci de primavera.
Per això es mou amunt i avall en el calendari.
Dilluns passat vam tenir lluna plena, la primera des de que hem entrat a la primavera.
Aquí a Barcelona a vegades és complicat trobar la lluna i saber si és plena o minvant. Jo he arribat a confondre-la, de lluny, amb algun fanal una mica potent.
A mi la lluna em fascina. M’agrada mirar-la o que simplement m’acompanyi en moments determinats.
Em fa gràcia que em piqui l’ullet de tant en tant i em somrigui amb complicitat.
Normalment sé en quina fase està i mirar-la em porta records.
També sóc de les que penso que l’home no l’ha trepitjat mai, tot i que vaig tocar religiosament un trosset de pedra que, diuen, van portar els astronautes i està exposada a Nova York, si no recordo malament. De totes maneres això és una altra història, de moment aquesta setmana il•lumina el cel mentre va minvant.



19/4/11

Dimarts, 9 d'abril de 2011
VACANCES?
Dimarts al migdia. Estem dinant en un bonic i acollidor restaurant.
Dinar fora és una de les meves debilitats. Sempre estic a punt per anar a provar qualsevol cuina. Tot m’agrada i no faig mai lleig a cap plat.
Gaudeixo de les meves vacances. De veritat que les necessitava.

Sona el telèfon.
Miro la pantalleta del mòbil i veig que és una de les mestres de l’escola.
- Déu meu! Ara què vol? Estic de vacances!
Decideixo no agafar-lo (ho sento Rosa), amb el beneplàcit dels meus comensals.

Sona un missatge.
- Perdoneu, però hauria de llegir-lo.
- Fes, fes... em diuen acostumats a aquestes interrupcions.
És un missatge de la Rosa. Com que no he contestat em diu que ja es troba millor i que em desitja unes bones vacances.
Pobre, penso, hauria d’haver contestat.

Sona, de nou el mòbil. És la meva mare.
- Holaaaaaaaaaa què vols? Li contesto
- Estàs be?
- Siiiii... perquè no hauria d’estar be?
- Saps que venien els fusters arreglar coses a l’escola?
- Siiiiii clar que ho sabia
- Com és que no has vingut cap dia?
- És dimarts!!! És el meu segon dia de vacances!
- Uiiiii tens raó. Descansa, descansa que prou t’ho mereixes però ens ha estranyat molt i estàvem preocupats
- Tranquils que estic molt bé i no em passa res.

Hem acabat de dinar en pau i sense més interrupcions. Tot i que val a dir que he decidit posar el mòbil en “modo avión”. Això de “modo avión” em fa gràcia. És com tancar-lo però sense arribar a fer-ho.

Un cop acabat el dinar us podeu imaginar que he anat cap a l’escola.
Els fusters ja recollien les seves eines i he tingut temps just per mirar per sobre la feina que havien fet i fer una xerradeta sobre la feina ben feta.
M’han explicat que el seu taller el va començar l’avi i ara estaven el cinc germans. A mi les històries sobre l’amor a l’ofici i a la feina em fascinen i m’admiren.
Aquests dos fusters han passat dos dies arreglant calaixos, penjadors, seients, portes, taules... un munt de coses simples però imprescindibles. M’agrada molt valorar el treball que es fa ben fet, és un bé escàs i costa poc felicitar per la feina ben feta.
Avui l’escola feia olor de fusta nova. Ja no fa olor de xocolata però si et quedes una estona quieta al vestíbul sense moure’t, es torna a percebre l’olor de guixos, llibres, llibretes, bates i nens.
El més meravellós d’aquest silenci és que aviat tornarà a haver-hi activitat i soroll.

16/4/11

TRADICIONS DE CASA NOSTRA

DIUMENGE DE RAMS
El diumenge de Rams es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un acte com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons.

Les padrines compren els palmons i les palmes als seus fillols.
Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es guarden a casa com a elements de protecció.
Abans es penjaven als balcons. Ara gairebé ningú ho fa.

Recordo l’últim any que vam anar a beneir amb la Marta, que sempre havia portat una bonica i enorme palma molt treballada, va voler anar amb palmó.
Amb la padrina vam anar al mercat del ram de Rambla Catalunya tal i com acostumàvem a fer i era tota una tradició.
Una volta per les parades fins que la nena s’enamorava de la palma més bonica que veia, i després anàvem a berenar.
Aquell any vam anar de parada en parada fins que va trobar el palmó més llarg.
La primera dificultat va estar entrar a la cafeteria amb aquell palmó però els problemes no havien fet res més que començar.
Vam berenar i quan estàvem a punt de cridar un taxi per tornar a casa ens vam adonar que portàvem aquell enorme palmó que no entrava en un cotxe.
Estàvem lluny de casa i tornar a peu era impensable.
La nena no volia sentir ni parlar de retornar el palmó que havia triat i canviar-lo per un que entrés dins el vehicle.
Vam anar a buscar el nostre cotxe i mentre el seu pare conduïa jo el portava agafat per fora, ja que més de la meitat sortia per la finestra.
Només pensàvem que si ens trobàvem amb un guàrdia urbà la multa seria segura però la Marta només pensava en que no se li trenqués el palmó.
Un cop a casa va caldre pujar-lo per les escales i tenir-lo a terra perquè tocava al sostre.
Contenta i il•lusionada el diumenge va agafar el seu palmó que tal i com no parava de dir “mama... serà el més alt de tots”.
Ja us imagineu que el palmó el va portar dos minuts perquè pesava i era tan alt que li feia contrapès i se li anava enrere i es va cansar de seguida.
Em va tocar carregar el palmó tot el matí.
Crec que no he tornar a anar a beneir des d’aquell any. No m’han quedat més ganes de fer-ho.
Potser aquest any m’animo i vaig a veure la processó de la Plaça Can Mantega que dóna la sensació que els personatges són els mateixos de tota la vida.


15/4/11

Divendres, 15 d'abril de 2011
BONA PASQUA!!!
Gaudiu de les fotos fent la Mona i amb els ous de Pasqua
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

13/4/11

Dimecres, 13 d'abril de 2011
JURAT JOCS FLORALS
De nou ha estat una grata sorpresa i una gran satisfacció veure la bona resposta que ha tingut la constitució del Jurat dels Jocs Florals d’enguany.
És molt gratificant anar rebent al llarg del dia correus on em dèieu que volíeu col•laborar.
Ha calgut tancar les inscripcions ja que si som massa gent no ens entendrem i els vots no queden ben repartits.
Veure aquesta resposta per part de vosaltres és una injecció d’il•lusió, motivació i em dóna moltes ganes de tirar endavant nous projectes.
Perquè consti en acta i fer-ho el més seriós possible aquí publico els components del Jurat:
Judit Aixalà (Ernest i Jofre)
Núria Alonso (Marta i Daniel)
Laura Bellmunt (Sara i Alba)
Berenguer Camps (Olga i Víctor)
Cristina Capilla (Gerard)
Laia Godia (Raquel i Víctor)
Sandra Juan (Ainhoa i Xavi)
Cristina Labad (Ot i Jordi)
Jordi Martínez (Arnau)
Noelia Massagué (Éric)
Francesca Prat (Neus i Sergi)
Marta Sanromà (Marc)
Montserrat Serrano (Laia)

Moltes gràcies a tots.

12/4/11

Ja tenim a tot el Jurat format. Inscripció tancada o serem més al Jurat que participants.

Dimarts, 12 d'abril de 2011
SANT JORDI
Aquest any Sant Jordi cau en dissabte de Setmana Santa per tant no tindrem sarau al carrer Saleta. Tampoc farem l’intercanvi de llibres i els Jocs Florals de pares i mares hauran d’esperar una nova edició. Fer-ho abans és materialment impossible i després ja no té dita.
El que si farem és els dels alumnes. Tots els nens han de fer un conte o un poema. De fet la majoria ja ho han fet. Escollim els millors i després, en la reunió de Claustre, votem el guanyador de cada classe.
Aquest any ho farem diferent. Per motivar als nens i a les nenes d’una altra manera el Jurat aquesta vegada seran els pares o mares que així ho desitgin.
Si voleu col•laborar en la votació de les redaccions us heu d’inscriure enviant un correu a l’escola. escoladelcarme@hotmail.com Distribuirem els cursos de manera que cap pare o mare hagi de votar a la classe on tingui algun dels seus fills. Va, animeu-vos. De ben segur això engrescarà a escriure a tots.

10/4/11

Diumenge, 10 d'abril de 2011
PENÚLTIMA SETMANA
La setmana m’empeny inexorable i inflexible sense donar treva i no em deixa un minut sense activitat.
De nou em trobo que cal fer un resum ja que seure per escriure el blog ha estat impossible.
Us he de confessar que tinc ganes d’avorrir-me mortalment, de no fer res més que llegir i escriure mandrosament mentre sonen de fons les meves cançons preferides.
Un últim esforç.
Gent nova que entra a l’escola amb aire fresc i també per no dir-ho amb forces plors dels dos petitons, la Jana i el David, que tot just amb un any, es neguen a adaptar-se de manera pacífica.
Els Peixos es fan grans per moments


Nous Projectes a Educació Física


L’equip de futbol de l’escola va aconseguir una merescuda victòria. Alegria, satisfacció, paciència, tenacitat, constància, esforç, perseverança... així podríem definir aquest equip i encara em quedo curta ja que hauria d’agafar un diccionari per seguir buscant adjectius per ells. Aquests nens suen la samarreta de l’escola i estan al peu del canó. Gràcies per ser-hi, mantenir-vos fidels a l'equip de l'escola i no perdre la il·lusió.

7/4/11

Dimecres, 6 d'abril de 2011
POLÈMICA AMB EL BATXILLERAT D'ELIT
Podeu llegir l'article al diari ARA
http://mestres.ara.cat/unpasseigperlesaules/

6/4/11

Dimarts, 5 d'abril de 2011
VALOREM EL QUE TENIM
Estava escrivint un post sobre els psicòlegs quan m’han cridat que feien un programa a la televisió sobre autisme que de ben segur m’interessaria.
He deixat l’escrit a mitges i he anat a veure’l.
Ara he tornat a seure davant de l’ordinador i tinc el cor encongit i un nus a la gola.
He esborrat el post que tenia a mig fer per escriure aquest.
Els testimonis dels pares i mares m’ha impactat. He escoltat la lluita diària per que el teu fill t’abraci, entenguis el que et diu, sàpigues que vol i coneguis les coses que li agraden.
No saber si prefereix un color o altre, una llaminadura o altre i ni tan sols saber si és feliç ha de ser de les coses més dures que et poden passar a la vida.
En aquests moments qualsevol crítica a un psicòleg amb poca educació del post que havia començat, els comentaris gratuïts, malintencionats i amb ràbia, l’enveja i la falta de sentit de l’humor davant qualsevol broma em resulten d’una futilesa ridícula, ignorant i mediocre.
Els nostres problemes amb els nostres fills, els nostres alumnes, són que recordin dir bon dia a l’entrar, que facin els deures, que no oblidin l’agenda i que treguin bones notes.
Els que heu vist el programa entendreu el que intento transmetre.
Gaudiu del que teniu i assaboriu lentament els resultats que tenim.
Cada dia fem un pas endavant, n’hi ha que fan un pas un cop a l’any.

L'autisme
Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida.

Els símptomes fonamentals són tres:

•alteracions de la comunicació,
•alteracions de les competències socials i de la imaginació,
•i un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat.
A més, s'observen sovint conductes anormals, com a moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.

El nivell d'intel ligència de les persones afectades és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers. La major part d'aquesta població requereix una gran ajuda durant tota la seva vida.

2/4/11

Darrera setmana de Març 2011
De tant en tant el follet poca-solta de l’informàtica decideix entrar en els meus ordinadors i col•lapsar tot el sistema.
Això és el que m’ha passat aquesta setmana i per això el blog se n’ha ressentit.
Tot en un plegat les coses es solucionen i tot torna a funcionar.
Us poso ràpidament al corrent de la setmana que ha estat força moguda.

Dimecres varem anar al circuit d’Educació Vial com a cloenda d’aquesta activitat que realitzem amb la Guàrdia Urbana.
És una activitat que està molt bé ja que el circuit està força ben preparat amb semàfors, senyals i guàrdies urbans.
Els nens se n’adonen el que representa circular i la importància de complir amb les normes de seguretat. Fins i tot jo em decideixo a fer el recorregut com podeu veure a les fotos.



Dijous es va jubilar la Srta M. Àngels.
Ha estat 38 anys amb nosaltres.
Sens dubte una bona mestra. És planera, intel•ligent, propera, carinyosa i amb una gran senzillesa que fa que sigui una gran persona.
Treballar amb ella ha estat molt fàcil. Moltes promocions d’alumnes han passat per les seves classes i forma part de la nostra escola.
Ha estat un luxe tenir-te entre nosaltres.
Ho saps i t’ho he dit moltes vegades que et trobaré a faltar.
També saps que jo no m’acomiado mai, absolutament mai de ningú que ha fet part del camí amb mi, per tant això no és un acomiadament. És un agraïment per tot allò que ens han donat, el que ens has ensenyat, els anys dedicats a l’escola i el goig d’haver-te tingut entre nosaltres.
Gràcies pel teu passeig.


Divendres ja es van donar àlbums i notes. Espero que valoreu molt la feina i l’esforç que hem dedicat tots. La feina ben feta no té fronteres i nosaltres estem oberts al món.