Des de 1927 fent escola

30/11/10

Dimarts, 30 de novembre de 2010
MAI CAMINARÉ SOLA
Ahir me la van regalar a mi i avui us la regalo a tots vosaltres que esteu aquí, que estem junts, i que mai caminarem sols.



Quan caminis travessant una tempesta, manté ben alt el cap.
No et preocupis per la foscor.
Al final de la tempesta hi ha un cel daurat i el dolç i argentí cant d'una alosa.
Camina a través del vent, camina a través de la pluja.
Encara que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats segueix caminant, segueix caminant.
Amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.
Segueix caminant, segueix caminant, amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.

29/11/10

Dilluns, 29 de desembre de 2010
NADAL TRUCA A LA PORTA
Desembre comença aquesta setmana i queda tanta feina encara per fer que estaria bé parar el temps.
En el fons necessitaríem una setmana més per acabar de tenir-ho tot ben arrodonit.
Avui al Claustre hem acabat de lligar les últimes coses: tapes, postals, notes, àlbums...
De totes maneres encara no noto la pressió de final de trimestre. No em sembla que quedin justets 14 dies lectius per arribar a Nadal.
No sé si em passa això degut a què encara tenim moltes coses per fer i coses per decidir. Potser la culpa de la meva tranquil•litat és degut a aquesta mena de capsules de Nespresso que ens han posat als carrers del nostre barri com a guarniment i encara no ha despertat en mi l’esperit nadalenc.
Però no patiu què les nadales, els pessebres i el Tió no ens faltarà a l’escola ben aviat.
I per començar a fer ambient... totes aquelles famílies que voleu que els vostres fills i filles participin en la felicitació de Nadal del blog, aquest any no m’heu d’enviar una foto, només cal que m’escriviu un correu i em digueu que voleu que els nens participin. Jo faré la resta.
El correu me l’heu d’enviar aquesta setmana, abans de divendres. escoladelcarme@hotmail.com
INSCRIPCIÓ TANCADA!!!

AFEGITÓ:
Moltes gràcies a tots els que heu entrat en el blog del Diari Ara i heu deixat un missatge d’ànims, i a tots aquells que heu vingut a la porta a dir m’ho. Caminar amb vosaltres és un honor. Una abraçada.

27/11/10

Diumenge, 28 de novembre de 2010
ARA, NOU BLOG
El projecte del nou blog, dins el diari ARA, ja és una realitat.
Començo aquest nou repte amb molta il•lusió però no patiu que no deixaré de banda “la meva escola”.
Els dos blogs parlen d’educació i ensenyament, al cap i a la fi sóc mestra, i l’escola i els nens estan presents cada dia de la meva vida.
Se’m gira feina, és ben cert, però a vosaltres també perquè ara haureu de llegir dos blogs.
De totes maneres amb empenta i bones energies arribem a tot i a tot arreu. No en tinc cap dubte.
Espero que tots els que passeu per aquí visiteu també l’altre blog i si us ve de gust comenteu.
L'adreça del nou blog és: http://mestres.ara.cat/unpasseigperlesaules/

25/11/10

Dijous, 25 de novembre de 2010
LES SURERES
Les sureres de les classes estan sempre plenes de dibuixos, treballs, anotacions i mil coses diferents.
Als nens els hi agrada molt que es pengi la seva feina i els seus dibuixos. Gairebé és una qüestió personal.
Avui al matí he entrat a la classe de 2n a donar un cop d’ull, una cosa que faig sovint per totes les classes.
Només entrar un nen em diu molt ofès:
- Srta el XXXX m’ha dit que no em penjaran el meu dibuix perquè no sé dibuixar i és lleig!!!
- Ohhh que antipàtic que és el XXXX. He respost.
Tu no et preocupis que segur que la Srta el penja.

Us obro una finestra a cada classe i així veurem com lluïen avui les sureres de l’escola.

POLLETS



CARGOLS



PEIXOS



ÓSSOS


LLEONS



1r PRIMÀRIA



2n PRIMÀRIA


3r PRIMÀRIA



4t PRIMÀRIA


5è PRIMÀRIA



6è PRIMÀRIA



I aquesta és la foto que penja de la meva surera del despatx. De tant en tant vaig a la cabana, mai al mar, durant uns minuts. Quan surto tot torna a estar sota control i amb forces per seguir endavant.

24/11/10

Dimecres, 24 de novembre de 2010
EL DIA QUE HE VISCUT AVUI
Sons de nadales acompanyades per dolces flautes.
Poemes de Reis, trineus, camells, pastors i pastores.
Infants nascuts al Portal i àngels que anuncien.
Colors vermells i verds que omplen mans infantils.
Dibuixos que recorden que arriba Nadal.
Fred gèlid que ens escalfa el cor.
Llaçades plenes de petons.
Missatges que em recorden aniversaris feliços.
Males cares que oblido quan miro ulls brillants i somrients.
Arriba Nadal a l’escola, arriba el fred.
Mans carregades de regals.
Arriben les il•lusions i arriba la pau... tot el demès és anecdòtic i no m’interessa.

23/11/10

Dimarts, 23 de novembre de 2010
NI MANERES, NI SENY
Per molt temps que passi i per molt que cregui que n’he sentit de tots colors sempre hi ha alguna cosa que em sorprèn.
Avui ha estat especialment sorprenent.
Han trucat a la porta de l’escola i he anat a obrir.
Una noia portava el seu currículum.
Amb una ullada ràpida en diagonal he vist que estava escrit en castellà i a l’apartat de Llengües que entenia, parlava i escrivia només constava: espanyol.
Poca feina et donaran en una escola si no tens el Nivell C de català, he pensat. He preferit no fer cap comentari sobre política lingüística del nostre país i m’he limitat a seguir llegint per sobre.
Mentrestant he vist que era Psicòleg.
- Ets Psicòleg? Una psicòleg no és mestra, no pots donar classes a Primària.

He quedat a l’espera de la seva resposta. Pensava que protestaria i em diria alguna cosa sobre el meu comentari.
M’ha mirat i em diu:
- No importa, de todas formas te dejo el currículum por si acaso. Puedes hacerte una fotocopia?

A veure... vens a portar el teu currículum per demanar feina i demanes a l’empresa que es faci les fotocopies?
NI seny, NI modals, NI educació, NI saber anar pel món.

22/11/10

Dilluns, 21 de novembre de 2010
MANUALITATS
Així de divertides (i divertit) lluïen el grup de manualitats amb la seva flor.
Fer manualitats agrada molt als nens. Ells voldrien posar purpurina brillant a tot arreu. Cada vegada que la Marta els hi demana: Com voleu fer-ho? Tots responen: Amb purpurina!!!
Han fet coses molt boniques.
Aprenen hàbits, tècniques manuals, escolten música i passen una bona estona.
Una estrena d’extraescolar que estan sent tot un èxit.

20/11/10

Amb la puntualitat catalana que ens caracteritza... abans que acabi el dia ja teniu les fotos al web
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

19/11/10

Divendres, 19 de novembre de 2010
EXCURSIÓ A "CAN CANADELL"
9:20 Els alumnes de 2n, 3r i 4t hem sortit en dos autocars des de l'escola cap a la masia "Can Canadell" situada al terme municipal de Calders, molt aprop de Manresa, on farem l'activitat anomenada "plantes aromàtiques".
http://www.manresaportal.com/elcanadell


10:20 Ja hem arribat sense cap incidència. Fa molt fred.

10:35 Ja estem tots assegudets esmorzant. Quan acabem ens explicaran les activitats que farem al llarg del dia.

11:00 Ara mateix acaba de venir l'àvia Remei. Ens està explicant que ella és una gran coneixedora de les herbes remeieres, i precisament avui té un veí que li fa mal tot el cos, i li ha vingut a demanar si li pot donar algun remei per curar-lo. L'àvia Remei quan ha vist tants nens i nenes disposats a col-laborar, ens ha demanat que li ajudem a buscar herbes per fer-li una infusió. Ara estem tots buscant menta, farigola, romaní, salvia, tila, camamilla, etc..etc..

11:50 Quan la Montserrat diu que fa fred....és que fa moooolt de fred. Per entrar una miqueta en calor ara estem bebent Tila, Camamilla, Menta i Farigola.

13:15 Anem a dinar

14:15 Ja hem dinat tots i ara anem a rebre en Tonet que és l'amic de l'àvia Remei, que fa més de 50 anys que no es veuen i avui ha de venir a curar-se.

15:00 Amb les plantes aromàtiques que hem recollit aquest matí, ara farem "sacs d'olor".

15:30 L'olor de Romaní ens envolta esplendorosament per les bossetes que hem fet.

16:05 Tots dalt l'autocar i de tornada cap a Barcelona.

17/11/10

Dimecres, 17 de novembre de 2010
COLLA CASTELLERA DEL CARME
Aquest matí, abans de sortir de casa, he sentit que els Castellers ja eren Patrimoni de la Humanitat.
De seguida he pensat que la notícia era prou important per treballar-la a l’escola.
Per tant avui hi hagut un canvi de plans en la programació del dia.
Quan el Claustre ha entrat s’ha trobat una nota informativa penjada en el lloc on acostumo a deixar els missatges urgents del dia, posava: avui hem de treballar a totes les classes el tema dels Castellers. Tinc informació ja impresa, fotos i el diari on explica tot. Ara us ho faig arribar a totes.
Cal fer una fitxa i un dibuix.

A les 4:30 de la tarda han baixat els dos missatges de la classe dels Lleons al despatx:
- Diu la Srta Laura si pots pujar tu i la càmera ara.
- De seguida... Som-hi!!!

Quan pujava les escales pensava que hauria de fotografiar bonics dibuixos que havien fet però m’he trobat amb aquests divertits castellers.

16/11/10

Dimarts, 16 de novembre de 2010
EXAMEN DE FLAUTA
El dia que hi ha control individual de flauta és especialment intens.
Estan nerviosos i neguitosos.
Es curiós perquè entre ells s’estableix una xarxa de protecció especial que no acostumo a veure en altres camps a l’escola, ni tan sols en l’esport.
Els nens són per naturalesa competitius i molt molt xivatos.
En canvi quan hi ha l’examen de flauta s’animen i s’ajuden d’una manera especial.
M’agrada molt observar-los.
Les normes de la flauta són molt estrictes a l’escola. Ells no poden tocar mai la flauta si jo no estic al davant. La flauta no es pot treure de la funda fins que jo ho dic i no es pot tocar fora de la meva classe, i sota cap concepte a l’hora del pati.
Aquesta norma respon senzillament a una qüestió de seguretat: si tens la flauta a la boca i et piquen per darrere les dents surten volant.
El dia d’examen m’esperen tots amb la flauta a la mà i només entrar em recorden: Senyoreta avui hi ha control!!!
Seguidament poso una feina, que ja sé que no faran, i començo l’examen.
La rutina és sempre la mateixa: a la meva taula venen per ordre de llista. Sempre ha d’haver el nen que s’examina i l’altre que espera. D’aquesta manera es fa tot molt àgil.
S’esperen el seu torn amb nervis, es donen copets a l’esquena i pateixen fins l’últim moment.
Superar aquests moments és important. Malgrat que en aquell moment ho passen malament cal enfrontar-se amb la por al ridícul, amb la vergonya de que només es sentin les notes desafinades a la classe i sentir-se centre d’atenció quan no domines la situació. Tot el que es supera de petit és feina feta per més endavant.
L’anècdota més divertida ha estat la següent:
- saps què senyoreta, vaig estudiar amb una flauta dels xinos!!!
M’ho ha dit amb mirada burleta sabedor de què vull totes les flautes de la mateixa marca i que sóc força contraria a productes barats, de qualitat dubtosa, com a material escolar.
- Què dius??? Explica’m
- Em vaig deixar la flauta a Barcelona el cap de setmana i la mama em va comprar una als xinos per poder estudiar
- No m’ho puc creure!!!
- I saps que??? Aquella flauta de joguina sona millor que aquesta que ens vas fer comprar tu!!!
- Toca d’una vegada perquè estic perdent la paciència.

Val a dir que ha tocat perfecte, amb la flauta oficial, i ha tret un Excel•lent, Felicitats

15/11/10

Dilluns, 15 de novembre de 2010
VOLCANS
Els volcans és un tema que apassiona als nens.
La setmana passada els de 1r van estar estudiant-los.
Avui aquests cinc nens ens han portat el que han fet a casa el cap de setmana.
De ben segur han passat una bona estona fent-ho amb el papa o amb la mama.
Sens dubte han aprés molt i avui estaven així d’orgullosos davant la seva feina.

Dedicar temps d’oci a ampliar allò que s’ha treballat a l’escola és molt enriquidor tant pels nens com pels pares.
No deixeu de fer-ho.

14/11/10

Divendres, 11 de novembre de 2010
ELS "CARGOLS" SÓN ARTISTES
L’any passat van descobrir la pintura.
Aquest any gaudeixen i són veritables artistes.

11/11/10

Dijous, 10 de novembre de 2010
COL·LECCIÓ DE REGALS
Tot i que ultimament no parlo de felicitats petites no vol dir que no les tingui. Cada dia intento tenir-ne alguna, si més no la rebusco entre els fets del dia i normalment la trobo.
Avui però, arrel d’una cosa que m’ha passat, he pensat que cada dia rebré un regal.
Heu llegit bé: rebré un regal i seré conscient d’això.
Evidentment parlo de regals no materials.
Proposar-se donar un regal és relativament fàcil.
Malgrat soni pressumptuós a mi no em costa fer regals i sóc generosa amb facilitat. Però l’altra banda de la moneda, i un defecte meu, és que embolicada entre el que dono no veig el que rebo i això ho he de canviar.
Ser conscient de que algú et fa un regal i trobar la felicitat i la gratitud en aquell detall crec que és més complicat i requereix més esforç.
Tot regal és un desig de felicitat quan t’el donen.
A vegades som exageradament egoistes i només valorem i recordem el que hem donat i no som capaços de veure el que hem rebut.
Hi ha mil regals diferents, embolicats amb papers meravellosos d’emoció i grans llaçades plenes d’amor.
Aquesta tarda m’han donat el regal de la confiança i la sinceritat i aquests quatre minuts que ha durat la conversa ha estat el millor moment del dia.
Jo ja he rebut avui el meu regal, i tu?
Col•lecciona regals que et facin i de ben segur acabaràs millor el dia recordant el que han fet per tu.

10/11/10

Dimecres, 9 de novembre de 2010
EL COLOR VERMELL
Vermell, vermell, vermell
És el vestit que porto
Vermell, vermell, vermell
És tot el que jo tinc
Perque m’agrada el vermell de la flama
I el meu amic és un bomber

Els "Pollets" estaven molt traquilets pintant amb la Isabel i la Sheila i escoltant Mozart.
Fins que he arribat jo a esverar-los, fer fotos i cantant la cançó del color vermell.

8/11/10

Dilluns, 8 de novembre de 2010
NOVA EQUIPACIÓ DE FUTBOL SALA
Portàvem força temps buscant equipació pels equips de futbol.
No m’acabava de decidir.
Jo trobo que el xandall de l’escola és prou bonic per jugar però és ben cert que els equips necessitaven un altre tipus de roba i disseny.
Al final, després de que un parell de papes es moguessin molt, m’ensenyessin varis models i em fessin tota la feina feixuga de comparar qualitat i preus, vam posar fil a l’agulla.
Un cop triats els models, un avi va acabar de col•laborar fent la impressió amb el logo: ara ja ho tenim tot a punt.
Tot un treball en equip que va donar com a resultat aquests feliços nens amb la seva nova equipació.
Divendres lluíem així de bé.

7/11/10

Diumenge, 7 de novembre de 2010
NO DIGUIS Y GREGA MAI MÉS
La y grega desapareix i passa a dir-se ye. A partir d’ara no s’accentuarà l’adverbi ni els pronoms demostratius, fins i tot en cas de possible confusió.
Els monosíl•labs perden l’accent gràfic i canvia la utilització de la “q”.
Es cataloga “ex”, “anti” i “pro” com a prefix, de manera que s’escriuran enganxats a la paraula que acompanyin.
Tot això diuen que és per afavorir la unitat del castellà als dos costats de l’Atlàntic.
??????????????????
Unitat? Per què volem la unitat d’un idioma quan el que el manté ric són les variants pròpies, genuïnes i territorials?
En temps en que l’ortografia és un cavall de batalla important només falta que ara ens canviïn les normes.
Els alumnes es confonen i els mestres dubten, això és el caos de l’ortografia.
Llegia a la premsa que amb aquests canvis ortogràfics podrem llegir Borges i Delibes. Ara entenc perquè no els llegíem, el motiu és perquè no els enteníem.
Dissabte, en una botiga de Barcelona em van dir:
“Estos polleros le sientan chévere. Són un chance por el costo que tienen. Recién llegaron, apúrese. Però no los maneje en el lavarropas.”
Ja que hem d’unificar la llengua amb l’altre costat de l’Atlàntic les mestres de Llengua castellana començaran a parlar així als nens a les escoles.
D’aquí a poc no entendran a Cervantes però tranquils que, segons els entesos, entendran a Vargas Llosa.
Quina tranquil·litat que ens dóna això.

6/11/10

Dissabte, 6 de novembre de 2010
MANIES
Em va fer molta gràcia que m’enviessin aquesta foto que em van fer.
Tinc per costum anar a xerrar amb els xofers dels autocars abans de marxar.

Em presento, els hi dic si els hi cal que els hi imprimeixi el plànol de la casa on anem i els hi recordo que vull que agafin sempre l’autopista encara que sigui el camí una mica més llarg. De vegades fins i tot pregunto quin itinerari faran, tot fent veure que conec les carreteres de Catalunya i que tinc un gran sentit de l’orientació.
Per últim els hi dic que vagin en compte i a poc a poc ja que porten, dalt de l’autocar, els tresors més valuosos de tota la gent que estan allà acomiadant-se.
Les reaccions són diverses. Hi ha xofers molt simpàtics, altres em diuen que estigui tranquil•la i de vegades, molt poques, em trobo amb algun malcarat que no accepta massa bé les meves indicacions.
Jo no dubto de la seva professionalitat. De ben segur el meu comentari no farà que vagin amb més prudència (ja hi van) però em dóna la sensació que el fet de recordar, just abans de sortir, que dins el cotxe porten les nostres millors joies farà que ho tinguin més present al llarg de tot el viatge.

5/11/10

Divendres, 5 de novembre de 2010
CASTANYADA DELS PETITS

LES FOTOS A: http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

10:30 hores
Ja han arribat a Can Canadell.
El viatge molt bé.
Ara estan esmorzant, coneixent els entorns i la casa.
Ben aviat la Castanyera farà la seva aparició.

12:00 hores
Matí tranquil i calorós a Can Canadell.
Tots enfeinats fent Panellets I escoltant les histories que ens explica la Maria castanyera.

13:00 hores
Dia espectacular. Jocs a l'aire lliure. Estan tots gaudint de l'excursió al cent per cent

15:00 hores
S'ha dinat molt bé i ara toca jugar per tota l'esplanada que hi ha davant de la casa.

16:00 hores
Tots dalt de l'autocar!!! Ara a dormir fins arribar a Barcelona. Contents i feliços

17:00 HORES EN PUNT
Arribada a l'escola. Cansats i bruts però amb una vivència d'un gran dia viscut.


VESPRE
Treballant, l'equip que ho fa possible, per penjar les fotos al web el més aviat possible.

23:55 HORES
Abans de que acabi el dia ja estan penjades les fotos al web.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

3/11/10

Dimecres, 3 de novembre de 2010
REALITATS. EXAGERADES POTSER... PERÒ REALITATS

1) Enseñanza de matemáticas en 1970:
Un cortador de leña vende un carro de leña por 100 pts . El costo de producción de ese carro de leña es igual al 80% del precio de la venta. ¿Cuál es la ganancia?

2) Enseñanza de matemáticas modernas en 1985:
Un leñador cambia un carro "P" de leña por un conjunto "M" de monedas.
El cardinal del conjunto "M" es igual a 100. y cada elemento vale 1.
Dibuja 100 puntos gordos que representen los elementos del conjunto "M". El conjunto "F" de los gastos de producción comprende 80 puntos gordos del conjunto "M".
Representa el conjunto F como subconjunto del conjunto "M", estudia cuál será su unión y su intersección, y da respuesta a la cuestión siguiente:
¿Cuál es el cardinal del conjunto "B" de los beneficios?
Dibuja "B" con color rojo.

3) Enseñanza L O G S E :
Un leñador vende un carro de leña por un importe de 100 pts . Los gastos de producción se elevan a 80 pts , y el beneficio es de 20 pts .
Actividad: subraya la palabra "leña" y discute sobre ella con tu compañero

4) Enseñanza de matemáticas en 2008:
Un cortador de leña vende un carro de leña por 100 €. El costo de producción de ese carro de leña es de 80 €.
Si Ud. sabe leer coloque una X en los 20€ que representan la ganancia.

(20 €) (40 €) (60 €) (80 €) (100 €).

5) Enseñanza de matemática curso 2009/10:
No hay que preocuparse si no saben responder el ejercicio anterior: llevarán a los profesores a la Oficina de Supervisión del Ministerio de Educación y les exigirán, a los profesores, repetir la prueba en vista de que la pregunta es de alta dificultad.

Además, también se puede utilizar, como elemento de apoyo, chuletas, libro o cualquier método o sistema para copiar en el examen sin que por ello sea expulsado de dicho examen ni suspendido, ya que, están en su derecho.

2/11/10

Dimarts, 2 de novembre de 2010
ESCOLA NETA I POLIDA
Cada dia a les 7:30 del matí al parvulari i a les 8:30 en punt a Primària les finestres mandroses s’aixequen.
La llum entra per il•luminar una escola neta i polida que espera a tots els nens i les nenes.
Les taules ben col•locades, els calaixos endreçats, cap material per terra, el terra ben polit i tot al seu lloc.
Cap jaqueta per terra i totes penjades al penjador.
Tot això no ho fan els follets, ni tan sols el fantasma que viu a l’escola.
Què el col•legi estigui net i endreçat cada matí vol dir que a la tarda, quan tothom ha plegat i els nens han marxat, algú posa les coses al seu lloc.
Discretes.
Fan la seva feina ben feta i amb això ho dic tot.
Recullen colors de terra, mouen taules plenes de llibres i netegen tots els racons de les classes.
No programen enormes graelles d’objectius i continguts, ni corregeixen llargs exercicis i tampoc preparen fitxes i controls. El que sí fan és treballar amb sentit comú. Netegen parets, taules, vidres i lavabos de manera acurada. I sobretot també senten que formen part de l’escola.
Al matí, a primera hora, jo no obro l’escola. Això ho fa la Srta Elena i el Sr Pinyol. però el que si faig és tancar-la.
Normalment, distreta a l’ordinador, espero que acabin.
Una gran bossa plena de brossa, l’aigua tancada, els llums apagats. Tot al seu lloc.
Cada dia em diuen:
- Fins demà. Ja ho hem tancat tot. Et tanquem la reixa i el llum de l’entrada.
A ple hivern afegeixen:
- Et falta molt per acabar? No et quedis massa estona que agafaràs fred.
Sempre contesto:
- Noooo ja plego ara. Ja marxo.
El divendres sempre em diuen també:
- Bon cap de setmana!

L’escola tancada espera a que surti el Sol per rebre els nens, mentre que la nit amaga històries i secrets com tots els llocs plens de vida i persones.
La gent que treballa bé són una satisfacció i un privilegi tenir-les entre nosaltres.