24/1/12

Dimarts, 24 de gener de 2012
ESTUDIAR
Els nens de 2n han començat aquest trimestre a estudiar lliçons.

Estudiar no és fàcil. Requereix una tècnica i un aprenentatge, això és ben cert, però també cal recordar que estudiar vol dir esforç i responsabilitat.
A l’escola fem un procés al llarg de la Primària per ensenyar a estudiar. Ensenyem a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar, a entendre el que ens pregunten, a redactar, a respondre amb coherència... Una feina que és diària i constant.
A casa els nens cal que es sentin recolzats en aquest aspecte i intentar facilitar l’aprenentatge d’aquest procés amb les eines adequades.
Recordeu aquests punts bàsics i imprescindibles:

Primer de tot cal tenir un lloc per estudiar. En aquest lloc ha d’haver el material necessari (papers, llapis, bolígrafs, colors...) per evitar al màxim que s’aixequin constantment a buscar coses i perdin molt de temps. Aquesta habitació ha de ser còmode i si han de trobar a gust i amb el mínim de coses que els pugui fer distreure. No pot haver la TV engegada, ni l’ordinador, ni les joguines per allà a l’abast. Recordeu que tot distreu.

La taula ha d’estar ordenada. La cadira és molt important. Ha de tenir el respatller recte per acostumar a seure amb l’esquena amb bona postura. Si estan mal asseguts es cansen abans i llavors s’estiren i recolzen el cap. No els hi permeteu fer els deures estirats a terra ja que no aconseguirem hàbits.

El soroll no és amic de la concentració. Quan es fan deures cal silenci. No poden treballar si algun altre membre de la família està veient la TV i ells la senten. Tampoc si hi ha converses que els hi pugui interessar.

La llum ideal és la natural però com que els deures es fan al vespre ens cal llum artificial. Cal una làmpada que concentri la il•luminació a la zona de treball i per evitar ombra cal situar el llum al cantó contrari de la mà amb què s’escriu.

Cal berenar abans de posar-hi, no menjar tot fent els deures.

No seieu al seu costat mentre fan deures i esteu pendents en tot moment. L’ideal és anar fent les vostres tasques a la vora d’ells i així us puguin preguntar si tenen dubtes.

Quan acabin repasseu-los amb ells, pregunteu les lliçons i reviseu l’agenda.

Estudiar requereix disciplina, constància i esforç però ens dóna satisfacció i autoestima quan es fa la feina ben feta.
Feliciteu els èxits aconseguits però no dubteu en corregir i recordar que no s’està fent tot el que es pot quan els resultats no són satisfactoris.




20/1/12

Divendres, 20 de gener de 2012
PER FI... DIVENDRES!!!
Divendres tarda. Decideixo aprofitar i anar a comprar la roba “perro caniche”. Agafo el cotxe i tot traspassant la ciutat arribo al meu destí.

La meva intenció és aparcar en doble fila, baixar, comprar ràpid i marxar però penso que comprar “perro caniche” no serà una tasca fàcil. No tinc pressa, no he de tornar a l’escola i és divendres per tant puc fer-ho amb calma i sense estrès.
Entro al Pàrquing. No m’agraden els pàrquings perquè em fan por. Dono moltes voltes per dins buscant una plaça lliure que estigui just al costat del Caixer automàtic i d’una porta de sortida. Al final trobo la plaça perfecte. Faig una foto del número de plaça per si de cas i contenta de creure’m previsora surto.
Arribo a la botiga.

És un lloc molt gran ple de rotllos i rotllos de teles. Només hi ha uns clients i uns cinc o sis dependents que estan fent la xerradeta.
Demano per la persona que em va atendre per telèfon i evidentment és l’únic d’ells que està atenent als únics clients de la botiga.
Paciència, em dic a mi mateixa, és divendres i no has de tornar a l’escola.
Em distrec passejant pels estrets passadissos plens a vessar de tubs de coloraines.
Per fi la parella acaba amb la seva tria de roba i el depenent em pot atendre.
- Bona tarda, sóc de l’Escola del Carme i vinc pel tema de la tela de “perro caniche”.
- Si, ho recordo. Vine que t’ensenyo.

Em porta per un passadís estret i per unes escales encara més estretes fins una sala amb prestatgeries fins el sostre plenes de teles peludes que em provoquen de sobte i sense avís, una mena d’al•lèrgia i em dóna per esternudar sense parar.
El “perro caniche” és qüestió resulta tenir pedigree d’alta casta, si més no el seu preu, per tant cal buscar una altra opció que s’acosti més al pressupost.
Entre esternut i esternut trobem el què busquem. És una mena de pel de foca nadó blanca, sense pedigree, però que ens anirà a la perfecció.
- Genial! Em quedo aquesta.
El depenent somriu alleugerat. Suposo que els meus esternuts l’estan posant una mica nerviós i vol marxar d’allà aviat. Jo encara més.
- Quants metres vols? Em diu mentre que agafa la peça.
- 100 metres
Em mira incrèdul i deixa la peça al seu lloc.
- No tenim pas 100 metres d’això aquí!
- T’he dit que vinc d’una escola. Podies imaginar que necessitaria bastant. I ara què?
- Cal trucar al magatzem que ens ho baixin.
- Cap problema. No tinc pressa. Truca i m’espero que ens ho baixin.
- Ohhh són les sis. El magatzem tanca a les sis.
- A les sis? Però si fa una hora que heu obert!
- Sí, però ells tanquen a les sis.
- En fi, hauré de venir demà
- Nooo demà el magatzem no obre. Ara ja fins dilluns.

Paciència, Montserrat, em dic a mi mateixa. No t’estressis. És divendres.
Abans de sortir de la botiga obro el bolso per agafar les claus del cotxe, monedes i el tiquet del pàrquing. Sempre ho faig per no entretenir-me allà dins.
De sobte no trobo el tiquet.
El meu bolso és com el de la Mary Poppins: ple d’andròmines de tot tipus.
El tiquet no pareix. Regiro les meves butxaques. Res. Començo a rondinar i a perdre la paciència.
Estic amb el cap dins la bossa regirant i fent soroll amb les claus, la colònia, la càmera, els carregadors, el mòbil i tot allò que ni us podeu imaginar trobar.
Remugant en veu alta aixeco el cap i em trobo a tots els dependents mirant-me i interrogant-me amb la mirada.
Els hi explico que no trobo el tiquet del pàrquing i ràpidament es disposen a ajudar-me.
Un d’ells fa lloc al mostrador i em diu que buidi allà el bolso.
No em veig en cor de mostrar allà al mig, públicament davant uns desconeguts, la intimitat que amaga el que hi porto.
Li dic que no es preocupi que ja remeno. Insisteix.
Un altre em dóna un cop de mà i li diu: mai li has de dir a una dona que buidi el seu bolso al mig de tothom.
Sospiro alleugerada.
Miro de nou als dependents i els veig a tots mirant per terra entre els passadissos de roba.
El tiquet no apareix.
La situació em comença a incomodar i donant les gràcies i dient que no es preocupin surto de la botiga.

Ara sóc jo la que miro a terra buscant que apareixi el tiquet pel terra brut de la ciutat.
Entro al pàrquing i parlo amb l’intèrfon tot explicant a crits, per fer-me sentir, el que m’ha passat.
Em sembla entendre que he d’anar a l’oficina que està a l’entrada amb Roger de Llúria. Evidentment jo estic a l’altra punta de pàrquing.
Començo a caminar ara entremig de cotxes solitaris. Cada cop vaig més ràpid i només es sent el soroll de les meves botes. Gairebé corro. Començo a tenir por. Cada vegada més, els pàrquings em fan molta por.
Arribo a les oficines i li explico gairebé sense alè després de corre, el que m’ha passat.
Per sort l’empleat és un noi molt amable que em diu que tranquil•la, que li he d’omplir uns papers i cap problema.
Treu uns papers i em diu:
- Matrícula del cotxe?
Ara si que la hem fet bona!!! No tinc ni idea de la matrícula del meu cotxe!
- uixxxxx no me la sé.
- Doncs és imprescindible. Saps on està aparcat?
- Siiii, això si que ho sé! Fins i tot he fet una foto al nro de plaça per si oblidava on el tenia. Li dic contenta de saber aquesta resposta.
- Doncs has d’anar al cotxe, fer la foto de la matrícula, tornar aquí, signar els papers, pagar, tornar al cotxe i sortir.
- No podem agafar aquesta motoreta elèctrica i anar en un moment?
- Sí que podríem però estic sol i no puc deixar l’oficina sense ningú.

Dons, va. Desfés el camí de la por per apuntar la matrícula del cotxe. De nou ràpid i vigilant la meva esquena he arribat al cotxe però he desobeït l’ordre. He pujat directament i he anat amb ell fins l’oficina. He anat en contra direcció per dins, he aparcat en doble fila impedint la sortida però el meu humor ja no donava per més.
Quan m’ha vist arribar i deixar el cotxe mal posat i impedint el pas, ha arrufat el nas però ha omplert els papers ràpidament i per fi he pogut sortit.

Tornant per la Gran Via maleïa l’estona perduda i el meu mal cap. De reüll he vist a terra del seient del copilot el tiquet del pàrquing que des d’allà em mirava burleta.
He rigut sorollosament sola dins el cotxe.

Què més dóna! Al cap i a la fi... per fi és divendres!!!

18/1/12

Dimarts, 17 de gener de 2012
LLEGIR ÉS DIVERTIT
Hem fet una dinàmica per recordar i insistir en la importància de la lectura.








La Tortuga Tuca ens ha visitat i ens ha explicat que llegir és divertit.


Si llegim aprenem moltes coses, descobrim nous llocs i entrem en el fabulós món del saber.

Nosaltres a l’escola fomentem molt aquest hàbit però de vegades si ens ho diuen d’una altra manera, amb noves dinàmiques i nous recursos, arriba més.










Els nens i les nenes que llegeixen tenen més facilitat a l’hora d’estudiar i saben moltes més coses que aquells que no ho fan.

La tasca de formar bons lectors i entusiastes és compartida (com tot) amb l’escola i la família.


16/1/12

Dilluns, 16 de gener de 2012
VOLCANS A 1R
Els de 1r estan estudiant els volcans i aquest cap de setmana la Mariona, el Gerard i el Martí han fet aquestes maquetes.
Els hi ha quedat molt bé. Són uns artistes.
Una de les coses que més els hi agrada de fer a tots, grans i petits, és anar passant per les taules i ensenyar taula per taula allò que han portat i que està relacionat amb el que estan aprenent.
Sentir-se protagonista, ni que sigui per uns instants, sempre agrada.
L’estona que han passat a casa fent aquesta feina és el més important. Permet compartir coneixements escolars, ajuda a valorar el que aprenen a l’escola i premia l’esforç. Fomenta el diàleg i amplia continguts.

Aquí els teniu orgullosos amb les seves obres.

15/1/12

Dijous, 12 de gener de 2012
FLAUTA
Un any més he començat amb la flauta amb els de 3r.

Flautes noves, fundes molt boniques, nervis per tocar-la i un so estrident durant la primera classe.
La majoria aprendrà a toca-la amb molta rapidesa. Si més no de seguida saben les notes i la posició de dits, ara bé, que soni amb un so dolç, tal i com fa referència al seu nom de flauta dolça, ja són figues d’un altre paner.
Si us molesta que la toquin a casa per practicar sempre recordeu que només heu d’escoltar una de sola. A l’escola sonen 25 al mateix moment.
No sé massa per què aprendre a tocar la flauta forma part del currículum de la Primària i de l’ESO. Potser algun psicòleg entès en la matèria ens diria que coordinar digitació, melodia i bufera estimula el cervell o potser es fa perquè en algun moment donat se’ls hi va ocórrer pel fet de que és un instrument barat i fàcil de transportar dins la cartera.
M’agradaria saber si els que heu fet flauta a l’escola recordeu alguna cançó i sou capaços de tocar-ne alguna o en canvi no recordeu absolutament res. Seria un estudi interessant a tenir en compte.
Jo els hi faig aprendre les cançons de memòria amb les notes. Si més no exercir la memòria sempre és beneficiós i estimula el cervell.

Sigui com sigui aquí us deixo unes fotos ja que un vídeo podria ferir la sensibilitat de les vostres oïdes.



Dimecres, 11 de gener de 2012
CARNAVAL
Primer de tot cal dir que no són Barrufets.

Personalment els barrufets no m’agraden massa.
Està relacionat amb el fred. Veig que em coneixeu molt.
Haureu d’esperar una setmana més que arribi tota la roba de “caniche” i que arribin els jerseis i llavors penjaré una foto.

Cal a dir que algú ho ha endevinat.

10/1/12

Dimarts, 10 de gener de 2012
COSES VÀRIES I CONCURS DE CARNAVAL
La majoria de nens i nenes juguen al Pati dels arbres. M’agrada veure’ls escollir el seu espai.

Els de 5è han començat a jugar a bàdminton amb la raqueta que els hi ha portat els Reis. Estan il•lusionats.

Els de 3r comencen amb la flauta. Estan contents i nerviosos. Jo, com a mestra de música i malgrat el que suposa enfrontar-se amb 25 nens i 25 flautes, estic contenta de començar amb ells aquesta nova etapa. A mi m’agrada ensenyar a tocar la flauta. Ho passarem bé.

Reunió dels de 6è per parlar de l’ESO. És increïble pensar que ja acaben, tot just fa quatre dies que començaven l’Educació Infantil. De totes maneres no m’entristeixo perquè estic molt feliç d’haver fet aquest camí plegats. Ha estat enriquidor.

Carnaval. Comença la cursa per trobar una disfressa que quedi bé tant a nens com a nenes. Que els petits d’un any la puguin portar i que els grans de 6è es vegin bé. Que sigui econòmica però que no quedi “cutre”.
Refiar-se que la comanda arribi a temps i que el càlcul dels metres de roba que cal comprar sigui el més ajustat possible, és a dir, que no sobri roba per fer disfresses per dos anys seguits però que no en falti.
De què anirem aquest any? Si us dic que encara no ho sé no us ho creureu. Normalment quan encara no acabat la Rua ja pensem amb la següent disfressa.
Aquest any la disfressa la tinc pensada de fa molt de temps. El curs passat ja volia que hi anessin però quan vam trobar aquells paraigües tan divertits vam canviar de parer.

Anem a fer un concurs per endevinar la disfressa d’enguany. Hi haurà premis i tot.
Us donaré tres pistes. Teniu tota aquesta setmana per escriure la vostra proposta. Anem a veure...

Pista nro 1: no aniran amb capa com la majoria de vegades, portaran un jersei blau

Pista nro 2: necessitarem metres i metres de “pelo caniche blanco”

Pista nro 3: és una cosa que a mi personalment m’agrada molt

Espero les vostres respostes.

8/1/12

Diumenge, 8 de gener de 2012
AMANIDA DE COLORS I SABORS
Comencem el nou trimestre amb moltes ganes, molt entusiasme i molta il·lusió.
Hi ha un munt de feina per fer, coses interessants per aprendre i molts projectes per realitzar.
Si s’acaba el món, tal i com diuen, cal anar per feina i si no s’acaba també cal fer un munt de coses i no perdre l’empenta i l’entusiasme.
Divertir-se costa poc si en tens ganes.
La vida és com una amanida amb molts i molts ingredients que et venen donats, uns millors que altres, però la sal i el pebre que li dóna el toc de gràcia només el podem posar nosaltres mateixos amb la nostra actitud.

Sigui com sigui sigueu benvinguts al segon trimestre i aquest nou any que acabem d’estrenar.

Som-hi!!!


Dilluns, 23 d'octubre de 2017 EDUQUEM AMB SENTIT COMÚ Interessant article a La Vanguardia. Crec que ens pot servir de reflexió C...