31/1/09

LA CULTURA DE L'ESFORÇ
El proper 10 de Febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Polivalent de l'Escola, conferència a càrrec de Jordi Sedó, mestre, escriptor i filòleg.Parlarem de la importància de l'esforç, la constància i els hàbits. Una xerrada que ens pot ajudar molt per enriquir i tirar endavant l'etapa escolar dels vostres fills i filles. No hi falteu!!!

30/1/09

Dijous, 29 de gener de 2009
REFLEXIÓ
Avui m’heu deixat sense paraules. Després dels comentaris que m’heu fet arribar, via blog o personalment, em permeto un dia de reflexió.
Podem reflexionar sobre els sentiments i la importància de dir, sense vergonya i sense por a fer el ridícul, allò que sentim.
Li heu dit avui que l’estimes?

29/1/09

Dimecres, 28 de gener de 2009
REPRENENT EL FIL GRÀCIES A TU
Quan vaig començar a escriure el blog no tenia ni idea el gir que donaria amb el temps, ni la difusió, ni tan sols sabia massa bé a qui l’interessaria. El que tenia clar és que obria un blog per que m’agrada escriure i m’interessa compartir fets i anècdotes que visc a l’escola.
També tenia clar que era un blog personal. No vull que passi a ser només un enllaç d’informació de les activitats del col·legi. No vull que sigui un full informatiu aliè a sentiments, idees, vivències i opinions pròpies i personals.
Fa temps vaig escriure un post dedicat a una nena que es va fent gran. Està escrit pensant en ella però el sentiment de fons és el que a vegades sento quan veig als meus alumnes créixer i fer-se grans a l’escola.
Quan va ser el moment de penjar-lo no ho vaig fer. Feia dies que el blog estava agafant aquest gir, que no m’agrada, de ser només informatiu i, sense voler, vaig deixar l’escrit aparcat.
Per una sèrie de coincidències que ara no venen al cas, li vaig ensenyar l’escrit a una amiga meva fa un parell de dies i li vaig explicar que era un post que no havia penjat. Em va dir que no entenia per què no ho feia i que de la mateixa manera que els compositors dedicaven cançons plenes de sentiments jo podia dedicar un post a la persona que més estimo. La comparació em va agradar.
Tot i està dedicat a la Marta espero que tots vosaltres llegiu entre les paraules el sentiment que expressa el moment de adonar-te com els nens i les nenes que ens envolten es fan fantàstica i meravellosament grans.

MARTA
Sempre que miro els seus ulls foscos, recordo la primera vegada que els vaig veure i em va mirar.
Era un dia ennuvolat i fred d’hivern però el meu cor estava calent i feliç. En aquell instant vaig saber que estàvem unides per sempre. Res ni ningú podria trencar la màgia que vam crear just en el moment que va néixer.
Somriu.

Els seus cabells negres cauen com una cascada de rínxols entremaliats. Es mou suament.
Quan la mires endevines la noia que serà, deixant al darrera una infantesa tranquil·la, tendra i feliç.
Somriu.

L’abraço. Fa olor a matí, a sol, a frescor... una olor que només pot fer la joventut.
És més alta que jo i els seus braços em dominen físicament però emocionalment la meva abraçada és mes forta. Es deixa estimar i abraçar per mi.
Somriu.

Mira el paisatge que l’envolta, és el nostre lloc preferit. Els avets ens protegeixen, alts i majestuosos. El rierol ens dona vida, clar i transparent. Les muntanyes ens acullen, esveltes i imponents. Els camins, estrets i complicats, ens donen seguretat i llibertat.
Somriu.

El Sol l’escalfa i l’acarona. Juga entre els seus cabells, el seu gest, el moviment de les seves mans i amb la seva mirada.
La preciosa nena es transforma com el paisatge. La primavera esclata a cada pas, com ella.
Els colors brillen, com ella. La vida li somriu, com ella.
Somric.

28/1/09

Dimecres, 28 de gener de 2009
La retransmissió esportiva ha guanyat avui la guerra als polls. El programa l’emetran el proper dimecres.

27/1/09

Dimarts, 27 de gener de 2009
ELS DE 5è. I MOZART
Gairebé em va agafar un atac de riure. La veritat és que vaig haver de parar la classe per uns moments i pensar, per enèsima vegada, que a vegades mestres i alumnes sembla que parlem en idiomes diferents.
Estava parlant de Mozart, de la seva vida i de les característiques principals de l’època en que va viure.
Val a dir que quan parlo d’aquest músic, un dels meus preferits, els hi dono molta informació i barrejo anècdotes curioses i elements històrics i musicals a fi de captar la seva atenció.
En un moment de la meva dissertació vaig dir més o menys:
- En aquella època no havia electricitat... (Vaig explicar alguna cosa més que no recordo i vaig afegir...) Mozart NO HAVIA VIST MAI UN PIANO.

Jo volia continuar afegint que encara no s’havia inventat el piano i que ell tocava el clavicèmbal, però un mà es va aixecar ràpidament. M’agrada que en facin preguntes just quan tenen el dubte i vaig dir immediatament, sense acabar l’explicació:
- Diga’m, quin dubte tens?
- Senyoreta, i quan era de dia no podia VEURE un piano???

El vaig observar detingudament... m’estava prenen el pèl?
Em mirava seriós, i la classe també estava silenciosa. Tots em miraven i esperaven la meva resposta. Ningú va riure.
Li vaig fer repetir:
- Com dius?
- Mozart no havia vist mai un piano per què no havia electricitat, però de dia, amb sol, no s’hi veien?

26/1/09

Dilluns, 26 de gener de 2009
GUERRA ALS POLLS
El programa “QUÈQUICOM”, de divulgació científica oferirà el proper dimecres 28 de gener, un capítol dedicat als polls.
En el programa explicaran com són i com es reprodueixen aquests insectes, però sobretot investiguen quin és el producte més efectiu per eradicar-los i quina és la manera correcta d'aplicar els tractaments.

Encara hi ha molts dubtes entre pares, mestres i fins i tot farmacèutics sobre com es poden atacar els polls d'una manera efectiva. En el “Quèquicom” us ajudem a aclarir-los. El programa s'emetrà el dimecres 28 a les 21.30 al canal 33.

Si voleu veure el programa abans a través de la nostra pàgina web, ho podeu fer a partir de dilluns, dia 26, en aquesta adreça:

http://www.tv3.cat/quequicom/el_programa.html

24/1/09

LA CULTURA DE L'ESFORÇ
El proper 10 de Febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Polivalent de l'Escola, conferència a càrrec de Jordi Sedó, mestre, escriptor i filòleg.
Parlarem de la importància de l'esforç, la constància i els hàbits. Una xerrada que ens pot ajudar molt per enriquir i tirar endavant l'etapa escolar dels vostres fills i filles.
No hi falteu!!!

22/1/09

Divendres, 23 de gener de 2008
TENIM LA FRUITA I LA VERDURA A DOMICILI
Tot tafanejant per blogs amics, he trobat una noticia que m’ha fet molta gràcia, que vull portar-la a la pràctica jo mateixa i us en vull fer ressò.
Menjar sa és un tema que em preocupa. Tots coneixeu les normes de l’escola i sou coneixedors de que no es pot portar bolleria industrial i galetes, per esmorzar a l’escola, de manera sistemàtica. La lluita per aconseguir hàbits alimentaris sans és constant.
Encara ens trobem massa sovint amb nens que venen a l’escola amb dejú, o només han begut un got d’aigua o en els millors dels casos s’han pres un got de llet.
Sóc conscient que és molt més còmode entrar al forn de la cantonada, tot venint a l’escola, i comprar qualsevol pasta. També és més còmode, i ràpid, embolicar quatre galetes abans de fer un entrepà.
L’esforç, però, de ben segur, a la llarga, val la pena.
Tornant al tema del company blocaire ell m’ha descobert una web on venen fruita i verdura a domicili, directament des d’un hort de Cambrils. http://disfrutaverdura.com
En Guillem (http://guillemcarbonell.blogspot.com ) ens explica que podem comprar cada setmana fruita i verdura fresca, segons la temporada, i a sobre ens la porten a casa.
De ben segur serà la solució per a moltes persones que els hi costa comprar-la. Si la tenim allà al davant, a la cuina, serà més fàcil menjar-la abans de llençar-la.
Si algú ja ho ha provat expliqueu l’experiència que heu tingut.
Dijous, 22 de gener de 2008
NIU


Portar un niu a una escola urbana pot arribar a ser tota una experiència molt enriquidora.
Quan els hi ensenyo fins i tot dubten del que és. La majoria d’ells no n’han vist mai cap i cal explicar molt bé com està fet, qui ho ha fet i perquè.
Gairebé els hi fa angunia tocar-ho i es preocupen per que és massa petit i els ocellets de ben segur cauran del niu i no sabran tornar a pujar-hi.
Poder apropar els nens a la natura sempre és interessant.




20/1/09

Dimarts, 20 de gener de 2009
BIBLIOTECA MÒBIL PER A FAMÍLIES
Seguint amb el tema de l’ortografia tots estem d’acord que, per fer menys faltes, hem de llegir i llegir.
Volem que els nostres fills tinguin aquest hàbit ben adquirit però recordeu que sempre hem de predicar amb l’exemple.
És per això que se’ns ha ocorregut muntar a l’escola una BIBLIOTECA MÒBIL PER A PARES I MARES.
Als nens els hi pot fer gràcia que els pares entrin a l’escola a buscar un llibre i que després dediquem una estoneta tots junts a llegir a casa.
Funcionarà de la següent manera: vosaltres heu de venir amb un llibre que ja hàgiu llegit. Escolliu un entre els que tindrem exposats. Agafeu el que més us agradi i deixeu el que porteu.
A fi de portar una estadística caldrà que apunteu el vostre nom, en una llibreta de registre.
D’aquesta manera sempre tindrem llibres diferents i de temàtiques molt variades.
Us animo a participar i a donar exemple als nostres nens i nenes.
Us espero a tots amb un nou llibre, apunt de fer intercanvis.

JA TENIM LA BIBLIOTECA EN MARXA. PODEU VENIR, QUAN VULGUEU, EN HORARI ESCOLAR.
RECORDEU QUE HEU DE PORTAR VOSALTRES UN LLIBRE I INTERCANVIAR-LO.

18/1/09

Divendres, 16 de gener de 2009
L'ORTOGRAFIA: ASSIGNATURA PENDENT
Personalment penso que l’ortografia és una de les batalles perdudes a les escoles. És un tema que em preocupa molt i que té molt difícil solució.
Jo penso que l’ortografia és principalment visual, és a dir aprenem ortografia gràcies a la memòria visual. Les normes ortogràfiques també cal treballar-les, ja què en cas de dubte ens poden fer servei, tot i que llavors sempre et trobes en les excepcions que donen al trast amb tot allò que has aprés. Però, bromes a part, crec que hem de ser molt exigents a l’hora d’escriure i exigir l’ús correcte de la llengua escrita.
Nosaltres a les escola debati’m moltes vegades aquest tema i sempre busquem recursos per fomentar l’ortografia.
Sóc clarament partidària de fer copiar els enunciats dels exercicis, de fer dictats, fins i tot de fer “estudiar” un dictat preparat que entrarà en un examen i copiar de nou aquelles paraules que han escrit malament.
La pedagogia moderna no és partidària de fer massa correccions als nens i aposta per l’ortografia natural. Jo no hi estic d’acord amb això. Cal ensenyar a escriure bé des del començament. Si s’interioritza l’hàbit de fer-ho malament després no els hi podrem treure aquest mal hàbit.
Jo tinc una teoria, és un estudi que tinc pendent de fer i potser m’hi posaré a fer-ho ben aviat (si el Departament em dóna un respir), però estic convençuda, basant-me en la meva experiència com a mestra, que com més aviat ensenyem a llegir menys faltes d’ortografia fan els nens.
Hi ha escoles que no comencen la lectura fins els 5 ó 6 anys. Això és un error. Nosaltres ho comencem als quatre anys, per mi és el millor moment.
El sistema que utilitzem és el fotosil·làbic, mètode considerat obsolet per molts psicòlegs de la nova escola però un dels que millor funcionen i que d’aquí uns anys tornarà a estar de moda. Per a mi la lectura és massa important per anar canviant de sistema, segons les modes. S’aprèn a llegir, llegint i s’aprèn a escriure, escrivint. No hi ha més.

15/1/09

Dijous, 15 de gener de 2008
SEGUIM A L'HIVERN



L’hivern ha arribat amb el fred a sota el braç. Guants de llana a les mans i la neu dins d’un cabàs. L’hivern ha arribat ple de neu i glaç al nas. Porta festes de les grans, el Nadal i el Carnaval.
L'hivern ha arribat abrigat de peus a cap. Del desembre fins el març, ai, quin fred que tinc al nas.

14/1/09

Dimecres, 14 de gener de 2009
LES FAULES D'ESOPO
RELAT TRADICIONAL DE LA FAULA D’ESOPO EXPLICADA A LA CLASSE DE 2n.
Un lleó es va enamorar de la filla d’un pagès. Al pagès no li feia gens de gràcia aquella bèstia. Li va dir al lleó que si volia entrar a festejar la seva filla havia de tallar-se les ungles i arrencar-se les dents. El lleó ho va fer.
A partir d’aquell dia el pagès maltractava sempre al pobre lleó indefens.
Moralitat: Vigila molt a qui entregues la teva confiança ja que llavors et podrà vèncer.

RELAT SEGONS L’ERNEST DE 2n DE PRIMÀRIA
- Avui, a castellà, ens han explicat una faula d’Esopo. - Explica el nen a casa.
- Ah si???? Quina???
- El león y el labrador
La mare coneixedora del nivell de vocabulari de castellà del seu fill li pregunta:
- Ernest, tu saps que és un labrador???
- Mama!!! Doncs clar que ho sé, és un gos com els dels avis!!!
Morts de riure li expliquen de nou la faula i li deixen ben clar que un “labrador” és un pagès, però el nen respon:

- si, si... alguna cosa així era la faula, però... el labrador és un gos!!! És que no t’enteres eh, mama!!!

Moralitat: a vegades els mestres expliquem, expliquem... els nens escolten, escolten... i finalment tots arriben a entendre les coses més surrealistes que us podeu imaginar.

13/1/09

Dimarts, 13 de gener de 2009
POLLETS I PEIXOS
Qui ha dit que no es poden treballar les matemàtiques amb nens i nenes de tres anys???
Les matemàtiques no són avorrides i sinó ho podeu preguntar als nostres Peixos.
Aquest matí treballaven el número 3. La grafia, la quantitat i el valor.
Havien de fer conjunts de tres taps, calia resseguir el número i enganxar paperets dins el número 3. Quina feinada!!!

Així els he trobat treballant.



Mentrestant els Pollets treballaven l'hivern tot pintant un gorro de color blau.
.

12/1/09

Dilluns, 12 de gener de 2009
REALITATS I BUROCRÀCIA (POST REAL I DUR)
Fa estona que estic intentant escriure el post d’avui però ser políticament correcte és complicat. Tot i així escriuré, per sobre, el que penso del nostre sistema educatiu i del treball extraescolar i inútil que hem de realitzar.
Els mestres del nostre país hem de treballar moltes hores fent papers que ens demana el Departament d’ensenyament (i/o educació). Papers que serveixen de ben poc i que ens comporta una feinada impressionant.
En teoria ho hem d’apuntar tot: allò que fem a la classe i allò que no fem, els resultats positius obtinguts i els negatius, les reaccions dels nens... els objectius, els continguts, les activitats d’aprenentatge, les de reforç, les d’ampliació, les de millora... Allò que avaluarem i el que reforçarem. Les estratègies, els plans lectors... les memòries, els plans setmanals... Les hores que destinem a parlar del cos humà o les que destinem a parlar de com viuen els esquimals. Les cançons que aprendrem, els conflictes diaris, les propostes de millora, el que has comentat amb cadascú dels pares, les hores que dediques a estructures comuns, a ètica... de ben segur que si ho apuntem tot el millor que podem fer és sortir de l’aula, deixar els nens sols i començar a escriure tot allò que passa.
Us asseguro que no estic exagerant gens, al contrari, encara em deixo coses que hauríem d’apuntar.
L’ensenyament de cada dia no es fa des d’un despatx. La realitat escolar està dintre de l’aula, amb uns nens reals, amb problemes reals, amb aprenentatges reals i amb dificultats reals.
Als mestres ens haurien de deixar treballar a l’aula, les nostres energies han d’anar destinades únicament als nens.
Acabaré el post amb unes definicions, molt divertides, que he rebut i que us garantitzo que són una realitat.
Ens fan aprendre un vocabulari complicat però no ens donen cap pista per poder resoldre el dia a dia, per motivar als nens i mai mai mai ens donen solucions. Només demanen papers.

Però com que no hem de perdre el bon humor aquí us poso un exemple de coses que hem de fer els mestres. Davant la complexitat que ha adquirit el vocabulari de l'àmbit de l'ensenyament, aquest és un recull pensat per ajudar aquelles persones que, quan llegeixen alguna cosa sobre el tema, no entenen res (com resulta lògic i natural). Espero que el diccionari us sigui útil.

DICCIONARI DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT-CATALÀ

ADAPTACIÓ CURRICULAR: Donar llibres de primària als alumnes de secundària

ADAPTACIÓ CURRICULAR INDIVIDUALITZADA: Donar llibres de primària als alumnes de secundària (però un de diferent a cada alumne)

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Dedicar més estona als alumnes que no volen estudiar que als que si volen

AVALUACIÓ INICIAL: Test de principi de curs que serveix perquè el professor constati que els alumnes no saben res

AVALUACIÓ FORMATIVA: Exàmens parcials

AVALUACIÓ SUMATIVA: Exàmens finals

COMPETÈNCIA SOCIAL: Es diu que un alumne té "competència social" quan el noi o noia sap llegir, és prou ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Saber fer la O amb un "canuto"

CONSTRUCTIVISME: Tendència que afirma que els nens i adolescents aprenen les coses sols i que propugna que el mestre o el professor, mentrestant, se'ls estigui mirant tot omplint papers i memòries

CRITERIS D'AVALUACIÓ: Llista de les coses que puntuen per a la nota

CRÈDIT: Fragment d'assignatura que dura 30 hores

CRÈDIT VARIABLE: Assignatura "maria"

CRÈDIT DE SÍNTESI: 30 hores pasturant. La Síntesi del Descrèdit del Sistema Educatiu

CURRÍCULUM: Programa. Pla d'estudis. (Però en llatí, que queda més guai)

NIVELL EDUCATIU: Curs

UNITAT DIDÀCTICA: Lliçó. Tema

ACTIVITAT D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Exercici

EIXOS TRANSVERSALS: Intentar que els alumnes no es droguin, no atropellin les iaies amb la moto i no tinguin relacions sexuals sense preservatiu

ESCOLA INCLUSIVA: Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac. (La intenció és que les podrides es tornin sanes però el resultat és que moltes de sanes, acaben podrides)

ESTABLIR UNA RELACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer classe

MEDIACIÓ: Intentar que un alumne li torni a l'altre el mp3 que li ha pres

POSAR ELS ALUMNES EN SITUACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer que seguin i que callin.

PROJECTE CURRICULAR: Armari molt gros amb molts papers que es sol obrir un cop a l'any quan ve l'inspector

RELACIONS POSITIVES A L'AULA: Comptar a 10 i respirar fons

SALUT I BENESTAR DEL PROFESSORAT: No acabar tancat al manicomi. Prescindir dels serveis del foniatra.

11/1/09

Divendres, 9 de gener de 2009
XILOFONS
Les classes de Música permeten passar-ho d’allò més bé. El divendres els Lleons van estrenar els xilofons que els hi havien portat els Reis.
La idea era començar a aprendre a tocar El gegant del Pi, però em vaig conformar en aconseguir que tots trobessin la nota que jo demanava, que deixessin de fer constantment “glissando” i que entenguessin que estaven davant d’un instrument i no pas d’una joguina.
Aquests xilofons venen preparats amb pintura per pintar cada nota d’un color però jo no sóc gens partidària d’ensenyar la música amb colors, i tampoc m’agrada ensenyar les notes amb el sistema americà. Els hi vaig escriure les notes a sobre de cada peça i crec que és molt interessant que facin l’esforç d’aprendre-ho així.
Les coses cal aprendre-les pel seu nom. Ara serà més difícil però de ben segur, un cop ho hagin aprés, ja ho sabran per sempre i podran tocar, quan arribin a 3r, la flauta amb més facilitat.
El projecte pilot que tinc previs és ensenyar les mateixes cançonetes als Lleons (amb xilofon) i als de 3r (amb flauta) i fer conjuntament una petita orquestra. Ja veurem que en surt de tot plegat.
De moment el primer objectiu és gaudir d’aquesta hora de música i intentar passar-ho el més bé
possible.

8/1/09

Dijous, 8 de gener de 2009
SEGON TRIMESTRE
Retornar al ritme normal de l’escola després de les vacances de Nadal és complicat.
L’escola és com un tren que cal pujar-hi, no et pots quedar a l’andana. Els nens necessiten les rutines, els hàbits i les normes i les mestres hem d’arrossegar-los i fer-los pujar ja que no es pot perdre el tren.
El segon trimestre és el més important del curs. Tot allò que no aconseguim ara ja no ho aconseguirem.
El primer trimestre és el de l’adaptació. Llibres nous que ens omple de goig, mestres noves, moltes ganes i noves energies. A l’escola fem un munt d’activitats i tots responen plens d’alegria.
El segon trimestre només tenim carnaval que ens destaroti una mica per tant se’ns presenta davant nostre tres mesos molt llargs, on no ens queda més remei que filar prim i treballar al màxim
Després de Pasqua i amb el bon temps ja comencem a pensar amb Sant Jordi, les convivències i el final de curs.
Com veieu cal aprofitar al màxim aquest trimestre que serà llarg.
Avui ja hem començat el trimestre amb força.
Les joguines reposaven a casa i les classes feien olor a estoig nous, carteres noves, bambes noves i nens amb ressaca nadalenca.
Ni les baixes temperatures calmen a tota aquesta colla de belluguets que no tenen mai fred i van descamisats tot el dia.
Ha estat un dia tranquil amb una petita anècdota que us explico, producte dels excessos que també fan els nostres petits en aquests dies que les taules estan tan plenes:
- Srta. Em dones allò dels vòmits?
- Què dius?
- Si em dones allò dels vòmits?
- Jo no tinc res pels vòmits
- Si, allò que serveix per posar als vòmits
- Ha vomitat algú?
- Si... al mig de la classe i volem tirar aquella pols que tens
- Ahhhh vols dir serradures!!!
- Siii això!!!
Aquestes coses passen sovint a l’escola.

7/1/09

Dijous, 8 de gener de 2008
LA MÀGIA DELS REGALS
Hem sobreviscut a les festes de Nadal. Han passat una darrera de l’altra mentre que nosaltres gairebé ni ens aixecàvem de la taula.
Demà ens espera un dia ple de feina.
Tot i així el Nadal és una de les meves festes preferides.
A mi m’agrada tenir la casa adornada, plena d’estrelles, purpurines, “espumillon”, l’arbre i el pessebre. M’agraden les nadales que turmenten el meu cervell sense pietat.
M’agrada la taula parada i la cuina plena de torrons, neules, menjar que ha sobrat, la vaixella que nomes trec aquests dies i la cristalleria que cal rentar a mà.
Malgrat tot, tot i saber que es un tòpic i que cada cop m’agrada menys, tothom sap que m’agrada el fred i la pluja. Ho he dit tantes vegades que ara ja no puc tirar enrere.
M’agrada fer regals i que me’n facin.
Jo reivindico els regals. Hi ha persones que sempre rondinen perquè no saben que regalar. Pensen que és un problema i un mal de cap i acaben donant diners o aquesta mena de targetes regal que han inventat els grans magatzems.
Jo no he regalat mai diners, i molt menys aquestes targetes. I de ben segur és l’únic regal que no em faria cap mena d’il·lusió.
Un regal sempre ha de ser sorpresa ja que sinó perd la màgia. Si ho encertes genial i sinó cal que filem més prim la propera vegada. Aquest és el risc i l’emoció dels regals.
Un regal ha de ser personalitzat, tant és el seu valor material, això és el de menys.
Darrera el regal que et fan hi ha tot un ritual. L’han anat a comprar pensant amb tu, han dubtat sobre que és el que més t’agradarà, quin color és més bonic. L’han embolicat delicadament i han patit per veure si t’agradarà.
Quan dono un regal m’agrada veure la cara del qui el rep però encara m’agrada més veure la cara de la persona que em dona, amb il·lusió, un regal a mi.
Per Nadal regalem infinitats de coses: entrades, roba, bosses, joies, aparells electrònics, llibres, música... però jo us animo a regalar durant tot l’any, cada dia.
Què es pot regalar??? Moments, felicitats petites, records, històries, somriures, agraïments, petons, abraçades, mirades, silencis...

5/1/09

Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...