31/3/09

Dimarts, 31 de març de 2009
OUS, CONILLS, MONA... I DRACS!!!
Orígens de la Mona:
La Mona és un pastís que regala el padrí, als més petits, per Pasqua Florida, és a dir, el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera.
Tradicionalment, la Mona era una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs.
La Mona s’ha anat convertint, amb el temps, en un gran pastís de pa de pessic, mantega i xocolata, adornat amb plomalls, fruita confitada, i ous i figures de xocolata que es compra a les pastisseries.
La irrupció de la xocolata a les Mones sembla que s’originà a Barcelona al segle XVI amb l’arribada del cacau d’Amèrica.
La paraula Mona ve del llatí munda, és a dir, menjar net i bonic.

Origen dels Ous per Pasqua:
En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En altres casos, és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. D’aquest model de Mona amb ous durs se’n té constància, almenys, des del segle XV. L’ou és el símbol còsmic de la fecundació i la creació en quasi totes les cultures, l’engendrador de la vida. Les ofrenes i àpats amb ous formen part dels ritus primaverals que celebren la renovació de la natura.

Els Conills de Pasqua:
Té els seus orígens en les celebracions anglosaxones sobre el segle XVI. El conill és un animal molt fèrtil, símbol terrenal de la deesa Eastre, a qui se li dedicava el mes d’abril ja que és llavors quan la natura torna a ressuscitar, amb la primavera.
El conill amaga els ous, símbol de vida, per tot arreu i els nens els van trobant.


EL DRAC DE SANT JORDI
Avui he tingut notícies sobre el nostre Drac i m’ha comunicat que ha amagat ous, de paper, per tota l’escola.
Els haurem de buscar, demà us explico.

30/3/09

Dilluns, 30 de març de 2009
DE NOU... FINAL DE TRIMESTRE
Encetem la darrera setmana del 2n trimestre.
Les flors guarneixen les classes però la calor no acaba d’arribar, tot i que als mestres aquesta temperatura ja ens va bé per que facilita el treball a l’aula.
Un altre cop immersos en el ritme frenètic: àlbums, quaderns que hem d’acabar, les notes, els darrers controls...
Ahhh i la Mona!!! Dibuixos de conills, d’ous... tapes i contraportades.
Conec l’origen de la Mona i dels Ous pintats però desconec d’on ve la tradició del conill i per què és un conill, i no un altre animalet, el que amaga els ous. Ho buscaré i us informaré.
Com a curiositat us faig saber que la Classe dels Lleons ha deixat en llibertat les seves mascotes. Es tractava d’un parell de Cargols, l’Àlex i l’Arnau, (els noms els hi van posar els nens després d’una votació democràtica). Fins i tot han tingut un fillet, el Simba. (No entrarem en detalls de com ha passat)
Els teníem des de la tardor. Els han cuidat molt bé, els hi hem posat enciam, els hem mullat una mica cada dia, els hi hem fet una caseta de plàstic amb forats per que respiressin i cada cap de setmana se l’ha endut un nen a casa.
Els cargols han fet 25 viatges i a l’últim que li ha tocat ha tingut la missió de deixar-los en llibertat.
És curiós per que gairebé no els hi feien cas i avui els trobaven a faltar i preguntaven per ells.
Sort que l’Arnau, el nen no el cargol, ens ha portat fotos del lloc on els va deixar ja que alguns tenien por de que acabessin llençats al wàter.
Les fotos ens han demostrat que estan en un bon lloc i aquestes pluges els hi aniran d’allò més bé.


29/3/09

Diumenge, 29 de març de 2009
BOC'N ROLL
Un dels Projectes que estem estudiant a l’escola per portar-lo a terme i involucrar als nens i a les famílies és el d’Escola Verda.
Una escola Verda és aquella que té en compte el seu entorn, que procura no malgastar recursos de manera gratuïta i que ensenya a utilitzar l’entorn de manera sostenible
L’educació ambiental és molt important i cal anar introduint hàbits senzills i clars en els nens.
Estic recollint informació sobre aquest Projecte i estudiant en quina mesura ho podem introduir a les característiques del nostre centre. És un tema complicat i cal entrar poc a poc.
El que primer caldria fer és intentar treure el paper d’alumini dels esmorzars, però cal donar solucions molt clares de com fer-ho tot plegat.
Estava buscant per Internet informació i m’he trobat en un estri que m’ha fet molta gràcia i que desconeixia que existís.
Es tracte d’un sistema per embolicar entrepans, fruita, galetes... que no és d’un sol ús i que l’he trobat molt interessant.
Caldrà estudiar la seva utilització. Ahir, curiosament, el vaig veure que el venien a l’herbolari que hi ha al carrer Vallespir i val 5,50 euros.
Si voleu veure com funciona mireu aquí http://www.bocanroll.com

27/3/09

Dijous, 26 de març de 2009
A L'ESPERA DEL DRAC DE SANT JORDI...
Els nens em preguntaven:
És un peluix?
És de veritat?
És bo o dolent?
Cap a dintre de la classe?
Vindrà volant?
Què ens dirà?
Té les dents corcades?
Traurà foc?
T'ha escrit ell el mail dient que venia?
Qui li ha fet la foto?

25/3/09

Dimecres, 25 de març de 2009
ANEM DE CONCERT!!!


Tarda de concert a l’escola. Ha estat un privilegi gaudir de les cançons d’aquest grup de persones que, d’una manera generosa, han compartit el seu Hobby amb els nostres nens.
Moltes cançons de diferents gèneres (sardanes, sarsuela, líriques i balades) ens han omplert de joia i a vegades d’emoció
Sempre és una experiència interessant tenir aquestes activitats a l’escola. Aprenen a escoltar, a estar quiets, a respectar el que fan les altres persones i, en aquest cas, apropar-se de nou a la música.
Ho hem passat molt bé però, val a dir, que els cantaires també han gaudit amb aquest públic tan entregat i ple d’entusiasme.
Iniciatives que se’ns posen en safata i que sempre aprofitem.
Gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres.




24/3/09

Dimarts, 24 de març de 2009
CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT
Ho he dit moltes vegades: la vida és plena de grans maldecaps i de felicitats petites.
El secret està en saber equilibrar les dues coses.
Hi ha una frase que em fa molta gràcia que diu: Gaudeix del dia fins que un imbècil te l’arruïni.
Sempre, sempre, més aviat o més tard, apareix aquest imbècil.
Malgrat tot, estar amb nens cada dia, fa que miris les coses d’una altra manera.
No treballen, no estudien, criden quan baixen per les escales, es barallen al pati, falsifiquen firmes, no escolten... però et dediquen un somriure quan els hi regales una bonica flor.
I aquells que treballen, estudien, no criden, no es barallen, no falsifiquen les firmes i t’escolten (creieu-me que d’aquest també n’hi ha... i molts) també et dediquen un ampli somriure.
Avui hem celebrat la primavera amb boniques flors per a tots els nens. Tots sortien contents amb la planteta. Tal i com, un cop més, diu la cançó: Cal que neixin flors a cada instant.




23/3/09

Dilluns, 23 de març de 2009
QUATRE PUNTS IMPORTANTS
Hi ha uns punts que són molt importants si volem que els nostres fills ens facin cas i que seria interessant que en reflexionem.
El primer és la coherència, la congruència amb allò que diem i allò que fem.
És important mantenir sempre una línia d’actuació: un dia no podem ser molt estrictes i l’endemà totalment permissius.
Cal tenir unes normes d’hàbits i de comportament a casa ja que sinó ens trobem amb nens desorientats que no saben massa que han de fer.
L’altre punt important és saber escoltar. Escoltar no vol dir que ells decideixin sempre el que volen fer.
Cal que també ells aprenguin a escoltar i si volem que ells ho facin nosaltres també ho hem de fer. Les decisions que es prenen a vegades no seran les que ells volen però cal donar l’oportunitat a parlar, no pas a cridar i a exigir. Són coses ben diferents.
Un tercer punt seria la valoració. Quan us exposin la seva idea o la seva opinió no ens en poden riure, es sentirà ferit i no tindrà autoestima.
La implicació és un altre dels punts que hem de tenir en compte. Us ha d’importar el què fa, el què pensa, el què li agrada i el què li desagrada però ell també ha de saber el mateix de vosaltres.
Aquets quatre punts no són unidireccionals, cal que siguin d’anada i tornada.
Un cop més prediquem i ensenyem en l’exemple.
Coherència, escoltar, valorar i implicació.
Recordeu-los però no oblideu que ells també els han de tenir presents i els han d’aprendre a utilitzar.

20/3/09

Divendres, 20 de març de 2009
JA ÉS PRIMAVERA A L’ESCOLA!!!
Omplim les classes de colors vius i de flors
Comença a fer calor i fem ventalls
Flors, flors i més flors

19/3/09

Dijous, 19 de març de 2009
DIA DEL PARE
Un dels primers post que va crear més polèmica i amb més comentaris el vaig escriure, en aquest blog, el dia del pare de fa dos anys
Avui hem comentat aquesta festa amb un pare i jo continuo amb la mateixa opinió que tenia llavors, ell continua també amb la seva. Polèmica difícil i complicada ja que es mira des de punts de vista molt diferents.
Us recordo el que vaig dir llavors per què avui ho escriuria gairebé igual:
La festivitat del dia del pare se la van inventar, sobre l’any 1910, els Americans i el Sr. Josep Fernández, fundador de Galerías Preciados, la va instaurar a Espanya.
Cada any em trobo que a algú li sap greu que a l’escola no fem res pels pares i algú altre que se n’alegra, degut a la situació familiar, de que no fem res.Ja fa anys vam decidir no fer res, els motius són clars i fàcils d’entendre: el nucli familiar no és avui el mateix que 10 ó 15 ó 20 anys enrere.Hi ha nens sense pare, nens amb un pare i nens amb dos pares... per tant a vegades no saben a qui han de donar-li el regal que acaben de fer i llavors ens ho pregunten:- a qui li dono, al papa que viu a casa o a l’altre papa?- jo no tinc papa, a qui li dono?- no veuré el papa fins d’aquí 15 dies..., li guardo el regal?A aquestes preguntes no tenim una resposta clara, per tant el millor és no ficar-nos en camisa d’onze vares.La família tradicional ha canviat i això és una realitat que hem d’assumir.La felicitat dels nostres nens i nenes no depèn de la presència o no d’un pare o de dos, sinó de saber i sentir-se que és estimat i valorat.Quan algú em diu, avui també m’ha passat, que els nens que tenen una família normal no tenen la culpa del fet de que no fem res pel dia del pare sempre els hi responc: digueu als vostres fills que li facin una abraçada i un petó molt fort al pare i que li diguin que l’estimen, i recordeu que a l’any hi ha 365 dies del pare.

18/3/09

Dimecres, 18 de març de 2009
PIRÀMIDE D'APRENENTATGE
Ja veig que no puc fer campana. Ja m’està bé que ho trobeu a faltar. Escric per què m’agrada però si ningú ho llegís no tindria cap sentit continuar fent-ho. Gràcies per ser-hi.
Avui he anat a una conferència sobre Educació i entre moltes coses interessants han explicat la Piràmide de l’aprenentatge. De seguida he pensat que avui ho compartiria amb vosaltres.
Hi ha un estudi on han comprovat que tot allò que expliquem a les escoles, al cap de dues setmanes, el que recorden els alumnes és el següent:
- si només s’escolta recorden un 5% del que s’ha explicat
- si ho llegeixen recorden un 10%
- si es veu amb un audiovisual recorden un 20%
- si s’estableix un diàleg amb els nens recorden un 50%
- si ho experimenten i ho manipulen es recorda un 75%
- si allò que hem explicat ho expliquen després, ho comparteixen amb la família o amb els amics i s’amplia amb idees i opinions diverses es pot arribar a recordar un 90%

L’estudi, si més no, l’he trobat interessant. Un cop més he pensat amb la importància de treballar plegats família i escola. Preguntar cada dia, a l’hora de sopar que han aprés a l’escola, que els hi ha explicat. Que tothom doni la seva opinió i ampliï els coneixements i que s’estableixi un diàleg i una discussió interessant.

I com que per mostra un botó, avui els de 6è feien un experiment per diferenciar substàncies pures de mescles, distingir mescles homogènies i heterogènies i conèixer les tècniques de separació.
Segons la piràmide haurien de recordar un 75% i si ho comenten a casa arribaríem al 90%.

Ja us ho diré el què han recordat quan corregim els exàmens sobre aquest tema.



14/3/09

Divendres, 13 de març de 2009
DEFINICIONS:
NOSTÀLGIA: un moment que hauria de fugir del record però retorna sempre
INDECISIÓ: és quan saps molt bé el què vols, però et sembla que hauries d’optar per una altra cosa
INTUÏCIÓ: quan et teu cor fa un salt cap el futur
SENTIMENT: el llenguatge que fa servir el cor quan necessita enviar un missatge
FELICITAT: és un moment que no té cap mena de pressa
AMISTAT: compartir moments
SENY: un excés de bogeria al revés
RAÓ: el moment que aprofites quan l’emoció dorm
PASSIÓ: es quan malgrat la paraula perill, el desig arriba i la rauxa es fa càrrec de la situació
AMOR: quan trobes que tot és massa curt per compartir-ho amb la persona especial
AGRAÏMENT: meravellosa sensació que fa que esmercem el temps dedicant-li a algú
La vida t'està observant... brinda-li un bon espectacle

12/3/09

Dijous, 12 de març de 2009
CAL FER-HO TOT A L'ESCOLA?
Avui hem rebut a l’escola una caixa enorme. El remitent era Generalitat de Catalunya. Ràpidament l’hem obert com si es tractes d’un regal de Reis. Hem trobat 100 tubs de plàstic per penjar al coll i que a dins hi havia un raspall de dents i un tub de pasta dentífrica. Uns eren blaus i altres roses. Podria fer ara una apologia sobre aquests colors, tot dient que fomenten la discriminació per raó de sexe i que venint de la Generalitat, (que ens obliga a posar a tots els papers alumne i alumna, nens i nenes, fills i filles, pares i mares…), no deixa de sorprendre. Però no faré cap comentari sobre això, tot i que quan ho reparteixi no hi haurà cap nen que vulgui el raspall de color rosa i totes les nenes voldran el rosa.
El que si que volia comentar és que sembla que a l’escola ho hem de fer tot.
Si els nens tenen càries: cal que es rentin les dents a l’escola.
Si el planeta està ple de contaminació: cal fer un treball sobre ecologia.
Si no es circula bé: cal fer educació viària.
Si a casa no els hi donen una dieta equilibrada: cal que mengin de tot a l’escola.
Si els joves fan un mal ús d'internet: cal fer xerrades a l’escola.
Si no es llegeix: cal fomentar la lectura a l’escola.
Si són maleducats en té la culpa l’escola que ha de fer ètica. Si són malparlats, és per què ho han aprés a l’escola.
La llista pot ser interminable.
Si analitzem això hauríem de pensar que l’escola és la institució que es mereix més confiança i en canvi és la institució que més es critica de tota la societat.
Cal que es faci tot a l’escola?
Quins serien els temes fonamentals que caldria treballar a l’escola?
Quins serien, en canvi, fonamentals que es treballessin a casa?
Penseu-hi. Teniu tot el cap de setmana per fer-ho.

11/3/09

Dimecres, 11 de març de 2009
ARNAU'S (no hi ha cap Arnau bo però...)
Moltes vegades he dit que el dia que deixi de tenir il·lusió per ser mestra ho deixaré de ser. Ho tinc claríssim.
El món dels nens em fascina. No puc evitar gaudir de molts instants absolutament genials amb tots aquests petits que m’envolten cada dia. Malgrat pugui semblar presumptuós per part meva cada dia, els vostres fills i filles, em donen el motiu que necessito per continuar treballant i adonar-me que la feina que fem dóna fruits. A més a més crec amb el què fem i defenso la nostra línia educativa a capa i espasa.
Sóc clarament defensora de la disciplina, l’ordre, els valors i de tot un seguit de criteris claríssims en l’educació. Jo crec que les coses funcionen quan passa una escena com aquesta que era us explicaré.
El Jordi i jo estem al despatx de secretaria parlant sobre expedients acadèmics. S’acosta l’Arnau (un trapella que fa 5è) i es queda allà calladet, sense acostar-se massa, a una distància prudencial.
Jo continuo amb la conversa i al cap de pocs segons em miro l’Arnau.
- Hola, Arnau, què vols?
- Hola Srta. Em pots donar guix que s’ha acabat a la classe?
- I tant!!! Per què no me’l has demanat de seguida?
- Per què no volia interrompte la conversa i volia esperar a que acabéssiu de parlar!!!
No em direu que la resposta del nen no és fantàstica. Torno a ser presumptuosa i penso: malgrat tot estem fent una bona feina, en aquests temps gairebé hauria de ser la notícia del dia del telenotícies de TV3 l’educació d’aquest nen.
Bromes a part, em passa una altra anècdota que em fa pensar què, malgrat la disciplina i l’educació que transmetem als nens, l’espontaneïtat continua formant part de l’escola.
Els petits de P5 baixen per l’escala. Vaig a veure’ls i a controlar que ho facin en silenci.
L’Aina em diu:
- ets la Srta més guapa del món!!!
La meva alegria ha durat molt poc per què l’Arnau (un altre trapella) em diu:
- Això li diu cada dia a la Srta Marta!!!
- Ohhhhhh vaja.... – dic jo
- Buenooooo, saps què? Afegeix l’Arnau, - ets la segona Srta més guapa del món!!!

Em conformo. No tothom pot dir que és la SEGONA srta més guapa del món.

És hora de plegar. Faig la sortida i com cada dia, al migdia i a la tarda, l’Arnau de 3r., un súper trapella, s’acomiada de mi. Sempre quan passa pel meu costat em diu:
- Adéu Srta Montserrat!!! Fins demà i em dedica el millor del seus somriures.

Què voleu que us digui, aquestes són les meves felicitats petites de cada dia.

10/3/09

Dimarts, 10 de març de 2009
ELS POLLETS EXPERIMENTEN
Avui, tot fent una reunió amb futurs pares de nous alumnes, els hi deixava molt clar que nosaltres no som una "guarderia", nosaltres som una ESCOLA.
La diferència i el matís és important. En una guarderia guarden els nens, en una escola ensenyen als nens.
I si voleu un exemple aquí en teniu un.
Els Pollets (P1) estan descobrint les fruites.
El primer que hem fet ha estat posar totes les fruites que han portat en una carro, tot fent el simulacre d’un gran mercat.


Els més agosarats han començat a provar, mentre que els més prudents s’ho miraven a distància.



Això es menja així???


Poc a poc, i molt motivats per les mostres d’entusiasme de la Isabel i la Sheila, es van animant i al final hem acabat tots gaudint de la fruita. Tot es començar a ensenyar a tenir una dieta ben equilibrada.


9/3/09

Dilluns, 9 de març de 2009
EDUCACIÓ VIAL

De nou l’Educació Vial ha format part del Currículum.
Prova teòrica i pràctiques de circulació en bicicleta, en un circuit tancat, ha omplert el matí.
Espero que els ajudi a ser bons conductors.


5/3/09

Dijous, 4 de març de 2009
COOPERATIVISME
Quan jo estudiava magisteri tenia un professor que era jesuïta. Recordo que un dia me’l vaig trobar al monestir de Poblet. Era el vespre i la meva família i jo fèiem una estada de cap de setmana just allà. Volíem veure el monestir però ja era tard. Tot i així vam trucar i ens va obrir ell què, casualment, havia anat també el cap de setmana i estava allotjat amb els monjos. Em vaig presentar i ens va deixar entrar per fer una visita lliure. Jo vaig preferir quedar-me allà al vestíbul amb ell.
No us podria dir quina assignatura em va donar a la Universitat però us podria repetir la conversa que vam tenir allà mateix com si l’hagués viscut fa un instant.
Era un home savi que havia estat Director de macro col·legis jesuïtes per tot l’estat i la seva opinió, de manera instintiva, m’interessava.
Em va dir coses que encara ara recordo sobre el funcionament de les escoles. Una de les coses que em va dir va ser: quan siguis Directora de l’escola de la que em parles un dels teus objectius ha de ser el cooperativisme entre els alumnes. El teu equip de mestres treballaran plegats, de ben segur, però tu has de treballar per a què tots els alumnes sentin l’esperit de la “teva” escola i que la facin “seva”. Els grans han d’ajudar als petits i els petits han d’admirar als grans.
Quan siguin adults i es trobin en una empresa, a la Universitat o viatjant pel món i descobreixin que han estat a la mateixa escola, han de sentir un vincle que els uneix de seguida. Has de crear una xarxa invisible de camaraderia, de complicitat i d’estima.
Estimar és difícil en els nostres temps, si més no és difícil dir que estimes, però jo lluito cada dia per a que els nens estimin l’escola, estimin el que fan i valorin allò que els envolta. Jo no tiro la tovallola fàcilment, i menys avui que ha estat un gran dia.
Els nens estan aprenent un munt de coses sobre l’espai, les mestres estan contentes de l’entusiasme que demostren i jo he guanyat alguna que altra batalla.
Els petits han jugat als planetes, els mitjans han vist la pel·lícula ET que els hi ha encantat i els més grans han explicat el que han aprés del Sistema Solar als Lleons (P5).
Baixaven sorollosament per l’escala però no els he fet callar, m’agrada sentir com diuen:
- que guai poder explicar el que sabem als petits
- heu vist quina cara que feien?
- m’agradaria fer-ho moltes vegades

Les rialles s’han apagat lentament mentre s’allunyaven. Aquest és el cooperativisme que m'agrada veure a l'escola.

4/3/09

Dimecres, 4 de març de 2009
LA LLUNA I LES ESTRELLES
Muntar un planetari portàtil té la seva gràcia. Ha estat divertit aconseguir posar la classe totalment a les fosques, controlar que no xisclin i que no facin uhhhhhhhhhhhh, encendre la petita làmpada i… meravellar-se veient les estrelles.
Hem vist l’estrella Polar i poca cosa més per què no entenien les formes que fan les estrelles.
- Mireu el carro!!! Els hi deia jo
- Un carro? On hi ha un carro?
- Mireu el Drac!!! El veieu?
- Un drac? Com el de Sant Jordi? On?
- Mira la constel·lació de Lleó, aquest és el meu horòscop!
- Horòscop? Que vol dir? Lleó? On hi ha un lleó?
- Ho veieu?
- Siiii, em contestaven alguns, però les seves cares deien que no veien res del que jo els hi estava explicant.

En aquest moment he decidit callar i deixar que miressin en silenci. Al cap i a la fi mirar el cel sempre és bonic encara que sigui vist de manera artificial i que no hi veiem res més que puntets brillants a la paret de la classe.
A vegades hi ha coses que no necessiten cap explicació, ni cap paraula. Només cal deixar-se envoltar i deixar-se portar.
Avui és quart creixent, ho sabíeu? Jo sempre sé en quina fase està la Lluna, m’agrada saber-ho, però he de reconèixer que fa molts dies que no la miro.
Els nens estan aprenent moltes coses aquesta setmana però potser el més important que estan aprenent és a adonar-se de que l’espai que ens envolta és fantàstic, preciós i que de tant en tant hem d’aturar-nos per observar aquesta meravella.
Quan estiguem de convivències, tot just aquell diumenge anterior, haurà estat Lluna plena, per tant sortirem a veure la Lluna, casi plena. Allà serà fàcil trobar-la.
Quants dies fa que no mireu la Lluna? I les estrelles?
Tagore va dir: Si plores per què has perdut el Sol les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
El Sol ens escalfa i ens dona llum i alegria però la màgia de la Lluna i de les estrelles ens pot fer viure moments increibles. Us deixo... m'en vaig al terrat a veure les estrelles.

3/3/09

Dimarts, 3 de març de 2009
PROJECTE INTERDISCIPLINARI: INVESTIGUEM L'UNIVERS
Immersos tots en el Projecte que hem començat avui. Molta informació, noves activitats i un ritme frenètic de treball.
Els Lleons i els de 1r, 2n i 3r han vist un conte a l’ordinador. De ben segur que els hi agradat molt per què els seu comentaris eren: que guai!!!
És una col·lecció de tres contes: El Sol i la Lluna, El piset del Sol i de la Lluna i La filla del Sol i de la Lluna.
El podeu veure a la següent pàgina web: http://www.unamadecontes.cat/web/blog/tema/87

2/3/09

Dilluns, 2 de març de 2009
PROJECTE INTERDISCIPLINARI: INVESTIGUEM L'UNIVERS
L’any 2009 és l’any internacional de l’astronomia i es celebra el 400 aniversari de les primeres observacions telescòpiques de Galileu Galilei.
Aquesta setmana farem el Projecte Interdisciplinari. Hem escollit el tema “Investiguem l'Univers”.
Es tracta d’adaptar tots els continguts de la setmana, de totes les asignatures, a aquest centre d’interès.
Ens endinsarem dins del món de l’espai i descobrirem aquest món fascinant.
Hem penjat la programació al web de l’escola i cada dia us anirem informant, via blog, del que anem fent. També us facilitarem documentació, webs i llocs d’interès per poder continuar l’aprenentatge des de casa, o per si voleu fer alguna sortida familiar algun planetari.
Esperem que la setmana sigui interessant i molt educativa. Anem doncs a començar el nostre fascinant viatge per l'espai.

Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...