Des de 1927 fent escola

30/12/07

Diumenge, 30 de desembre de 2007
ANY NOU
Tot i ser un tòpic, fer balanç de l’any que s’acaba és una excusa per intentar millorar en el proper any.
2007 no ha estat un mal any.
He escrit força però he llegit menys del que voldria. He conegut a gent interessant i he fet nous amics. He portat a terme més de la meitat dels meus projectes personals i gairebé tots els professionals.
He tingut grans malsdecap i un munt de felicitats petites, crec que la balança compensa.
He gaudit d’un bon cafè amb bona companyia, he rigut i m’he emocionat.
He compartit experiències, pensaments, idees i opinions amb tots vosaltres i espero fer-ho durant tot el proper any que ve.
He anat al gimnàs menys vegades de les que voldria però “progresso adequadament”.
Tinc noves idees i nous projectes per realitzar.
Ens retrobem tots ben aviat per seguir educant criatures, riure amb elles i patir amb elles.
Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.

22/12/07

BON NADAL!!!

20/12/07

Divendres, 21 de desembre de 2007
ÚLTIM DIA DE TRIMESTRE
Hem acabat el primer trimestre. Ha passat ràpid? Tot depèn de com ho mireu. El temps sempre és relatiu. Personalment no acostumo a dir que tot passa ràpid. Sóc de les que veu sempre el got mig ple. Els dijous la gent sol dir: ja estem a dijous! Jo dic: encara estem a dijous!
Viure amb intensitat no vol dir viure ràpidament. Jo penso que si valorem, cada dia, el molt que ja tenim, la vida ens passa una mica més a poc a poc.
De totes maneres ja hem arribat a Nadal. I què voleu que us digui? A mi m’agrada el Nadal. M’agraden les felicitacions, les nadales, les llums i els arbres guarnits.
M’agrada fer regals i m’agrada que me’n facin. M’agraden les taules parades, les copes brillants i les espelmes. M’agrada seure a la taula amb la família i els amics. Les llargues xerrades de la sobretaula. Emocionar-nos recordant els que ja no estan entre nosaltres però amb el record del que hem viscut junts. M’agrada el fred i que el dia de Nadal sigui gelat i gris. M’agrada felicitar el Nadal a desconeguts, pel carrer. M’agrada quan els nens demà ens diuen: Bon Nadal! L’alegria dels més petits, l’esperança dels més grans.
Hem de jugar amb les cartes que ens han tocat per tant posem el millor dels nostres somriures i desitgem-nos tots BON NADAL!!!

Entre avui i demà anirem penjant fotos a la web del Nadal a l’escola.

19/12/07

Dimecres, 19 de desembre de 2007
LES NOTES DE TOTA LA VIDA
He rebut, amb molta satisfacció, la notícia de que, a Primària, tornen les notes de tota la vida.
No sé d’on va sortir la idea del Progressa Adequadament o Necessita Millorar. Qualificacions que han estat absurdes, sense informació precisa i amb cap possibilitat de valorar l’esforç.
Les reformes educatives es fan des d’un despatx, lluny de la realitat escolar, i sense escoltar als mestres. Així van les coses a ensenyament en aquest país.
Després es fan informes oficials, surten com surten, i llavors fan una nova reforma, un altre cop sense consultar als mestres, per tant res canvia en realitat.
Totes aquestes reformes només serveixen per una cosa: donar als mestres molta feina de paperassa, moltes hores per la burocràcia i pocs recursos pràctics per solventar problemes i conflictes del dia a dia dins l’aula.
De fet, a les escoles, no hem rebut cap notificació oficial sobre el tema. Ens hem assabentat per la premsa. Tot plegat molt lamentable.
A l’escola nosaltres només utilitzàvem el PA i el NM pel Llibre d’escolaritat. Sempre hem cregut que les famílies havien d’estar molt més informades sobre el rendiment dels nens.
Aquest trimestre donarem els informes, del cicle inicial i mitjà, en el format d’informe i amb les qualificacions que utilitzàvem fins ara (cal millorar, arriba just, bé i molt bé).
Els de cicle superior els hi donarem la primera setmana, tornant de les vacances de Nadal, per donar-nos temps a canviar l’aplicació informàtica i retornar, el més aviat possible a l’Insuficient, el Suficient, el Notable i l’Excel·lent.

18/12/07

Dimarts, 18 de desembre de 2007
ESTIC A L'ESPERA DELS COMENTARIS SOBRE EL DVD!!!

17/12/07


Dilluns, 17 de desembre de 2007
AVUI MATEIX...
A la foto podeu veure la meitat dels DVD’s que ha calgut fer.
Enfeinada com estava, pensava que avui us explicaria tot allò en que us havíeu de fixar, en veure el DVD.
Us volia parlar de les lletres de les cançons, llargues i difícils.
De com portaven el ritme. De l’ordre que tenien els nens. De la bona postura al cantar. La innocència dels més petits i els nervis dels més grans. De tot el que havien aprés en un trimestre.
La llista era llarga.
Però aquesta tarda he vist un dels vídeos amb un pare, i he canviat d’idea.
Els aspectes pedagògics quedaven aparcats per donar pas al sentiment.
Els nervis, la tendresa, la il·lusió, la innocència... tot el que els nens transmetien ha arribat al pare que ho mirava.
En aquell moment he pensat en la recompensa de la feina.
És per això que us dic: gaudiu, un cop més, del petit i feliç moment.
Mireu-lo el mateix dia que us el donem, no el deixeu a sobre la taula, tot esperant tenir una estona. L’estona és ara mateix.
Valoreu el seu esforç, comenteu-lo amb ells, emocioneu-vos amb ells i rieu amb ells.
Només d’aquesta manera els ensenyareu a valorar l’esforç i a saber transmetre valors i emocions.

16/12/07

Diumenge, 16 de desembre de 2007
PREMI!!!
Ens acaben de donar el nostre Primer Premi Virtual!
Gràcies, Carme!(http://somnisirealitats.blogspot.com)

M’ha fet molta il·lusió rebre’l. Des de gairebé el primer dia que vaig començar a escriure aquest blog, m’ha sorprès l’èxit que té, les entrades diàries, els comentaris...
Dedico aquest premi a tots els que em seguiu, als que em llegiu diària o periòdicament, a tots els que us emocioneu amb mi, els que somrieu amb mi i els que discutiu amb mi... però sobretot a tots als meus alumnes.
Ara jo he d’entregar aquest premi a altres blogs.
De fet el donaria a tots els que llegeixo habitualment però al final n’he escollit cinc.
La meva tria ha estat la següent:
- “Diario de un ocioso” (http://diariodeunocioso.blogspot.com/) va ser el primer blog que vaig llegir i el que em va donar la idea d’escriure el meu. M’agrada llegir-lo.
- “Safarisurbans” (http://safarisurbans.blogspot.com/) el millor blog de fotografies de Barcelona.
- “La Bruixoleta” (http://labruixoleta.blogspot.com/) m’ha fet descobrir llibres, pel·lícules i hem compartit pensaments i idees molt interessants
- “Guillem Carbonell” (http://guillemcarbonell.blogspot.com/) va ser el primer blocaire que em va lincar. Les seves cròniques de la ciutat són molt interessants
- "Diarimef" (http://diarimef.blogspot.com/) company de “fatigues” professionals

15/12/07

Divendres, 14 de desembre de 2007
MÉS NADAL...
La recollida de menjar per AvisMón va ser tot un èxit.
Vam omplir 12 caixes. Gairebé després no les podíem ni aixecar per carregar a la furgoneta., de tant que pesaven.
Moltes gràcies a tots el que van col·laborar.

La nostra web s’ha vestit de Nadal. No deixeu d’entrar-hi. Espero que l’esperit nadalenc que es respira aquests dies a l’escola, se us encomani una miqueta.

13/12/07

Dijous, 13 de desembre de 2007
PREPARANT EL NADAL
Purpurina, nadales, estrelles, pessebres, Tió, DVD, fotos, caràtules, àlbums, notes, informes, versos, avis-món, cartolines daurades, CD, guarniments, felicitacions, festa pels petits, cavalcada de Reis...
Avui no puc escriure sobre res més. En el meu cap només ressonen aquestes paraules.

Per cert, avui era Santa Llúcia, i la dita diu: "Sta, Llúcia, la Bisbal, tretze dies per Nadal!"
Ja cal que ens espavilem que ja el tenim aquí.

12/12/07

Dimecres, 12 de desembre de 2007
AVISMÓN
Comencem la Campanya de Recollida d’aliments que fem per a Avis Món.
Avis Món és una associació que treballa per donar suport i ajudar a la gent gran del nostre país. Tenen la seu al barri de Sants.
Els nens i les nenes de 3r fins a 6è portaran entre avui i divendres menjar, que nosaltres entregarem a l’associació.
Penso que és important començar a fer-los veure de la importància que tenen els avis que ens envolten. Que sàpiguen que hi ha avis que estan sols.
L’objectiu és també aconseguir que valorin als avis propis, els respectin i els estimin.
No vull fer pas demagògia, però a vegades tenim tendència d’anar a donar el nostre ajut lluny, i no ens adonem que al nostre costat hi ha avis que també el necessiten.
De ben segur tots coneixeu algun avi o àvia que viu sol, fins i tot a la mateixa escala. Amb pocs mitjans econòmics i amb gairebé ninguna relació social.
No cal anar tan lluny.

11/12/07

Dimarts, 11 de desembre de 2007
LA CAPSA DE MÚSICA
Quan era adolescent col·leccionava capsetes petites. No serveixen ben bé per a res, però m’agradaven. Era com guardar petits secrets misteriosos dins de cadascuna. Fins i tot avui m’han regalat una, amb el dibuix d’un dels angelets de la Música, i m’ha fet molta il·lusió.
Una altra cosa que em fascina són les capses de Música.
Avui n’he portada una a la Classe del Peixos i del Óssos.
Gairebé ningú sabia que era.
La he agafat amb molta cura, mentre que em miraven silenciosos.
Li he donat corda, i encara amb més misteri la he obert.
La Música ha envoltat la classe suament. Era increïble veure’ls.
Els hi ha fascinat.
Quan la Música ha acabat enseguida han dit: obre-la una altra vegada!
La han tocat amb molta cura, amb els seus dits destralers de mena.
Els hi ha fet gràcia veure’s reflectits en el mirall i, sobretot, veure la maquinària, com donava voltes.
Podríeu afegir aquest regal a la carta als Reis. Probablement passarà desapercebuda entre la muntanya de joguines però, quan les coses tornin a la calma, podreu gaudir junts de la màgia d’obrir una capsa de Música.

10/12/07

Dilluns, 10 de desembre de 2007
MALHUMOR???... NO, GRÀCIES
Els finals de trimestre són força estressants.
No estic de massa bon humor.
Acabem de cantar i ballar. Estan molt esverats i quan això passa faig que es posin tots a la paret.
Estic enfadada, per tant no m’escolto a ningú.
Imagineu-me a mi com si fos l’estatua de Colom, assenyalant la paret i dient:
- tots a la paret! No vull sentir a ningú.
Mentre dic això noto que un petit em pica a la cama. No li faig cas. Repeteixo, tots a la paret, senyalant amb el braç estès.
El nen insisteix, no em parla, sap que no escolto a ningú, però continua picant-me a la cama.
M’està posant nerviosa. Me’l miro, amb cara de pocs amics, i li dic: tots a la paret!
Aleshores em senyala a terra i me n’adono que estic trepitjant el cordill de la seva bamba, per tant no es pot moure.
- Uiii, perdona. Li dic, tot aixecant el peu de sobre el seu cordill i que així pugui anar, per fi, a la paret.
Em retorna un ampli somriure, aixeca les espatlles i marxa. De lluny em fa l’ullet.
Acabo d’oblidar per què estava de mal humor.

5/12/07

Dimecres, 5 de desembre de 2007
CÀMERA... ACCIÓ!!!
Estem immersos en la gravació dels DVD. Feina estressant, plena de nervis però molt divertida.
Hem de vigilar que tots els nens i nenes es vegin però que no se’m vegi a mi.
Que cantin fort però que no cridin.
Que no badallin, que no es distreguin, que no parlin al mig de la cançó, i no es posin el dit al nas.
Que recordin el que han de dir.
Que em mirin a mi per seguir les instruccions en comptes de badar amb el càmera.
Que no caiguin dels bancs on s’han enfilat per veure’ls millor.
És important que a mitja cançó ningú tingui pipi, i que ningú protesti per que el company li ha donat un cop, o que fent els gestos li ha posat el dit a l’ull.
Hem de repetir la cançó per que el micro està massa a la vora meu i només em sento jo, o per què ningú canta o senzillament per que s’han mogut i no es veuen tots.
Amb tot això fa més de mitja hora que gravem i ja estan cansats però ho hem d’acabar per que avui hi són tots i el Nadal se’ns tira a sobre i cal fer les còpies i les caràtules... i hem de muntar-ho tot.
Quan estem gairebé acabant ens adonem que un porta la bata mal cordada, un altre el coll per dintre del jersei i un altre la boca bruta de la xocolata que ha menjat per esmorzar. Però no estem en condicions de repetir el concert.
Confiem que els papes, les mames, els avis i les àvies ho mirin amb ulls sensibles i trobin els nens i les nenes absolutament meravellosos, encantadors i els més bonics del món.

4/12/07

Dimarts, 4 de desembre de 2007
SANTA CLAUS O REIS MAGS?
Avui m’han fet arribar aquest escrit. L’he trobat molt divertit i amb bona part de raó. Espero aprecieu el sentit de l’humor mentre manifesteu les vostres opinions.
Què en penseu de tot plegat?
CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D’UN INVASOR GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU...
Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè:
1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència.
2. Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir no ha passat de moda en dos mil·lenis.
3. Si no existissin els Reis Mags, les vacances s’acabarien el 2 de gener.
4. Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb les seves fems contribueixen a fertilitzar el sòl (res de trineus volant)
5. Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.
6. Santa Claus treballa sol, en canvi els Reis Mags treballen en equip
7. Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s’han de netejar al menys una vegada a l’any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a la brutícia.
8. Els Reis Mags planifiquen a cosnciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.
9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat, els Mags són d’Orient, bressol de la civilització i per això d’una elegància no decadent.
10. Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal, Santa Claus tracta de aprofitar-se del negoci i no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.
11. Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà.
12. Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar una campaneta i dir 'hou, hou, hooouu!'
13. Santa Claus no respeta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.
14. Els Reis Mags són agraïts, sempre mengen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.
15.Sense els Reis Mags no s’hauria inventat el Tortell de Reis.

Que tornin a aflorar las tradicions amb arrelament centenari...
Santa Claus és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals, Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc).
Visca els Reis Mags !

3/12/07

Dilluns, 3 de desembre de 2007
EL MISTERI DE LES NADALES
Sempre que ensenyo una cançó m’agrada que entenguin el significat de totes les paraules i del context en general. Aquesta feina és especialment complicada quan cantem Nadales.
Sóc cent per cent partidària de que es coneguin les nostres nadales tradicionals però a vegades això em posa en veritables conflictes lingüístics.
Us heu parat mai a pensar com explicaríeu les següents frases de les Nadales més habituals que canten els nens?
Us poso exemples i entre parèntesis les preguntes dels nens:
- el desembre congelat confós es retira... (per què es retira confós?)
- és fill de Mare Verge i està mig mort de fred... (què és una mare verge?)
- a prop d’allí passava un dimoni escuat... (els dimonis passen per aquí i són escuats?)
- prop de Jesús i Maria sembla que al cel ja estiguem... (com s'està al cel?)
- Sant Josep fa bugada a dintre d’un morter... (com es pot rentar dins un morter?)
- Per present li va portar tres taronges de la Xina... (les taronges no són de València?)
- Pastorets que viviu amb gran recel, veniu despresa que ja és nat el Rei del cel... (Per què viuen amb recel?)
- Repica el timbal, que són festes d’alegria, pasqua santa de Nadal... (pasqua santa...?)
- Vinc amb el meu gaietet per veure Jesús diví... (què és un gaietet?)
- Per Nadal un pas de pardal... (no han vist mai un pardal... menys entendre un pas de pardal)

Aquestes són les primeres que se m’han ocorregut però n’hi ha de més complicades, per no parlar dels pastorets que mengen ous i botifarra mentre Jesús és nat i el famós, però no menys estrany, fum, fum, fum... que no sé pas què dimonis vol dir.