28/9/11

Dimecres, 27 de setembre de 2011
TXAIKOVSKI
Com cada matí a primera hora entro al parvulari.
La Srta Elena i jo fem una petita reunió per posar-nos al corrent de l’entrada dels respectius edificis.
De sobte me n’adono que hi ha silenci.
No ploren! Els nostres petits Pollets, perdó Picarols, estan jugant.
Evidentment això es mereix un parell fer fotos.















Els Dofins juguen al pati i les Girafes escolten “El vals de les flors” de Txaikovski. Mouen els braços a ritme de la música segons sigui lenta o ràpida.


Em venen ganes d’explicar-los que aquesta música és d’un conte que es diu Trencanous però m’ho repenso. No veig clar com puc explicar aquests petits com un Trencanous agafa vida i s’enamora de la nena. De ben segur explicar que és un trencanous ja em portarà el primer problema del dia.

Deixo que feliçment gaudeixin de la música i vaig fent fotos per compartir-les amb vosaltres.  










27/9/11

Dimarts, 27 de setembre de 2011
ROMEU I JULIETA
Tarda de Música amb els de 4t.

Avui l’audició és “Montescos i Capuletos” del Ballet “Romeu i Julieta” de Prokófiev.
Aprofito l’avinentesa i els hi dic que Shakespeare va escriure aquesta tragèdia i començo a explicar la història dels dos enamorats.
No està en la programació del llibre però jo penso que cal explicar moltes coses, de ben segur alguna queda.
M’agrada molt posar èmfasis en tot allò que explico a la classe i començo amb una adaptació fàcil i senzilla de l’obra acompanyada de misteri per cridar-los l’atenció:
Romeu i Julieta es van enamorar però els seus pares eren enemics i no volien que ells estiguessin junts.
Silenci a l’aula, tots em miren esperant esdeveniments.
Julieta es pren una pastilla i sembla que s’ha mort i així podrà escapar-se amb Romeu, però Romeu no sap que se l’ha pres.
Romeu veu a la seva estimada morta i llavors allà mateix es mata.
Julieta es desperta i veu a Romeu mort.
Aquí la meva intensitat és ja una tragèdia. Els nens em miren amb ulls interrogants.
Julieta es desespera i llavors és ella qui es treu la vida.
Just acabo la frase i uns somriures escandalosos omplen la classe.
El riure ha estat tan general que m’ha deixat una mica descol•locada.
- De què rieu? Què us fa gràcia?
- Seran Tontos... han exclamat casi a l’uníson.
- Què voleu dir? Per què els trobeu tontos
En aquest moment totes les mans estaven aixecades i les respostes han estat:
- Jo no em mato per una nena!
- Apa... ni jo per un nen!
- Podria escriure una nota dient que no estava morta no?
- I per què feien cas als seus pares? A ells que més els hi dóna de qui s’enamoren?
- I per què no es buscaven un altre núvia?
- O un altre nuvi!
...
Fins ara quan acabava d’explicar aquesta història acostumaven a fer un ohhhhhhhh general i a continuació gaudíem de la música.
Avui primer ha calgut calmar els ànims i els somriures burletes.

Alguna cosa està canviant i no sé si m’agrada massa aquest canvi.

26/9/11

Dilluns, 26 de setembre de 2011
QUÈ PASSA...?
De sobte tot em somriu.

Una pau i tranquil•litat planeja l’escola.
Els més petits sembla que ja no ploren tant.
Tothom, o gairebé tothom, fa deures i treballa.
Porten la bata posada i la uniformitat, lluny d’unificar, dóna serenor als ulls aliens a l’aula. No ens distraiem amb colors i podem individualitzar més. Sembla estrany però és així. Els colors de les samarretes i els vestits ja no em fan badar i veig els nens amb una mirada més clara i amb més perspectiva.
Comencem a penjar feina a les sureres. Bonics dibuixos, làmines complicades, taules de multiplicar, càrrecs i hàbits.
Tot i que les finestres estan encara obertes de bat a bat les cortines comencen a planejar i el vent suau s’emporta la calor xafogosa.
Els ànims estan més calmats.
Colors suaus, llum meravellosa que entra acariciant-nos subtilment.
Una nena m’abraça serenament.
Un altre nen només desitja que li tregui la dent que se li mou i que demostrarà que ja és gran, que és valent, que no li fa mal però que innocent espera que el Ratocinto Pérez li porti una cosa ben bonica...
- què creus que em portarà? Em pregunta
- No ho sé, què voldries que et portes? Si em diu que li fa il•lusió faré de missatgera...
- Tot el que em porti m’agradarà i demà t’ho ensenyaré.
Demà un ulls negres em buscaran per ensenyar-me el seu regal i altres ulls esperaran amb esperança quan caurà la dent que tot just comença a moure’s.

L’avi ha marxat però els néts floreixen amb intensitat. Ells estan aquí perquè ell va fer el seu camí amb vosaltres. Deixar-lo marxar forma part del camí.

Algú em diu que va sentir una cançó i la va relacionar amb mi de seguida. És bonic que et relacionin amb una cançó. Ha estat un bonic regal. De fet el més bonic és que t’ho diguin.
Si pogués posar una dent sota el coixí m’agradaria que el Ratocinto Pérez em portés ... tinc milers d’idees. De fet sóc la persona més fàcil per rebre regals, tot m’agrada.
Tinc la mateixa facilitat en fer regals com en rebre’ls.
Tanco l’escola rient, divertida i feliç.
Ohhhhh ja sé que passa!
Acabo d’adonar-me el que acaba de passar!
Ja entenc d’on venen aquests colors preciosos.
Ja sé perquè la llum és suau.
Ja sé perquè es percep aquesta olor subtil.
Ja sé perquè el vent suau m’embriaga.
Ja sé perquè tinc aquest esclat.
Tot això és possible perquè acaba d’arribar... la preciosa i meravellosa TARDOR.

Gaudiu-la.

23/9/11

Divendres, 23 de setembre de 2011
PADRINS LECTORS
Tarda plena d’emoció tot fent els Padrins Lectors.
Estaven molt nerviosos, especialment els padrins.
Els fillols s’ho miraven sense entendre massa bé que passava.
Han signat el contracte d’apadrinament.

Per part del Padrí:
 1.- Escoltar atentament i amb paciència al nostre fillol o fillola.
 2.- Corregir-lo i ensenyar-li com es pronuncia correctament quan s’equivoca.
 3.- Llegir el text amb bona pronunciació i entonació perquè li serveixi d’exemple.
 4.- Explicar les paraules que no entén.
 5.- Fer-li preguntes per saber si ha entès el que ha llegit.
 6.- Felicitar-lo quan ho faci bé o millori, així arribarà a ser un gran lector gràcies al nostre ajut

 Per part del fillol:
 1.- Escoltar el que ens diu el nostre padrí.
 2.- Fer-li cas.
 3.- Portar-se bé.
4.- Contestar el que em pregunta.

 Per part de tots: Gaudir de la lectura.

21/9/11

Dimecres, 21 de setembre de 2011
EN EL MATEIX VAIXELL
Aquesta és la setmana de reunions de família.

Sempre observo aquestes reunions des de la barrera, si més no, ho intento.
M’agrada observar. La sociologia m’interessa molt i em dóna informació molt interessant.
Avui en la reunió dels més petits de l’escola es respirava un ambient tranquil, distès i familiar.
Els pares dels més petits no s’enfronten encara a lliçons, deures, exàmens, esforç... això facilita molt el camí.
El problema comença quan cal lluitar cada dia, no sobreprotegir l’infant i adonar-se que fer de pare no és fàcil i que la comoditat acostuma a ser un problema a la llarga.
Tot just comencem a caminar plegats.
De vegades fer entendre que família i escola som aliats és complicat. Fins que no arribem a interioritzar aquesta idea el camí fa pujada i ens costa caminar.
Llegiu aquestes reflexions.
Llegiu-les a poc a poc i penseu.

No em donis tot el que et demano.
De vegades només demano per veure fins on puc arribar.

No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.

Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi dóna-me'l; però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana.
Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà. I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.

No canviïs d'opinió tant sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.

Deixa'm valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.

No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo en digui per tu.
Em fas sentir malament i perdre la confiança en el que dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa accepta-ho.
Així creixerà l'opinió que tinc de tu i així m'ajudaràs a admetre també les meves equivocacions.

No em diguis que faci una cosa si tu no la fas.
Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis. Però mai faré el que diguis i no facis.

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "No! No tinc temps per tonteries!" o "Això no té importància".
Tracta de comprendre'm i ajuda'm.

Estima'm. I digues-m'ho.
A mi m'agrada sentir-ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

Respecte els mestres de la meva escola. Ells treballen per mi I necessiten que els ajudis I els hi donis suport.
Cal dir-los que el seu treball dóna fruits. Ells col•laboren en la meva educació.
Són una part important en la nostra vida.

20/9/11

Dimarts, 20 de setembre de 2011
SOM-HI!!!
Després de l’estrés que comporta l’inici de totes les coses i un cop enfilat el curs ja puc començar amb la meva rutina gratificant d’escriure el blog.


Novetats, idees, fotos, algun concurs interessant i moltes més coses ens esperen en aquest petit indret virtual de la nostra escola.

Ja hem fem una setmana de curs.

Estem reconduint a tots els nens i les nenes en el camí de l’esforç, el treball, els deures, les lliçons i les obligacions escolars.

Feina gens fàcil.

Si volem aconseguir l’èxit us necessitem a tots al nostre costat.

Us recordo un cop més que estem en el mateix front i no en contra. Només el treball plegat, l’esforç conjunt i la saviesa de la força d’un equip aconseguirà l’excel•lència. I de nou, i un cop més, us recordo que l’excel•lència no és només l’èxit escolar sinó també l’èxit de aconseguir persones de bé, responsables i capaços de fer front als problemes de la vida amb la major honestedat possible.

Això no ha fet res més que començar i malgrat que arriba la tardor, jo vaig per un camí ple de flors que creixen al nostre voltant.

Som-hi.

15/9/11

Dijous, 15 de setembre de 2011
BOB ESPONJA
Us convido a llegir aquest article de La Vanguardia. És molt interessant i ens fa reflexionar.


Psicólogos de Estados Unidos advierten: Bob Esponja perjudica el rendimiento cognitivo de los niños de cuatro años. Bastan nueve minutos de exposición a la popular serie de dibujos animados para que los niños pierdan capacidad de atención y de concentración y se vuelvan más impulsivos, según un estudio de la Universidad de Virginia que se publicará en octubre en la revista Pediatrics.




Los autores del estudio atribuyen el problema al ritmo desenfrenado de los episodios de Bob Esponja. El cerebro aún inmaduro de un niño de cuatro años se ve desbordado ante la avalancha de estímulos que le llegan de la pantalla, apuntan. En cambio, series más pausadas como Caillou no han demostrado tener ningún efecto sobre la capacidad de atención o de concentración ni sobre la impulsividad de los niños.



"Los padres siempre deberían controlar lo que sus hijos miran por la tele". Respecto a las series de ritmo rápido como Bob Esponja, "mi consejo es que se fijen en cómo se comportan después los niños y, si observan que tienen menos autocontrol".



El estudio no aclara si los efectos observados son transitorios o permanentes. Se ha limitado a analizar a un grupo de niños y niñas inmediatamente después de ver un fragmento de nueve minutos de Bob Esponja, y a compararlos con niños que habían visto un fragmento de Caillou o que habían estado dibujando.



Se les hicieron tres tests para evaluar su rendimiento cognitivo. Por ejemplo, se les dijeron series de números (tres, cinco, ocho) y los niños debían repetirlas al revés (ocho, cinco, tres). En todos los tests, "los niños que habían visto Bob Esponja obtuvieron la mitad de puntuación que los otros", explica Angelina Lillard.



Después se les hizo un cuarto test para evaluar su capacidad de retrasar una gratificación. Se les dejó solos en una habitación con dos platos con chuches y una pequeña campana. Se les dijo que, si tocaban la campana, vendría un adulto y podrían comer dos chuches. Pero si esperaban a que el adulto volviera sin tocar la campana, podrían comer diez. De nuevo, los niños que habían mirado Bob Esponja se mostraron más impacientes e impulsivos que los otros.



El estudio tampoco aclara hasta qué edad pueden ser perjudiciales series como Bob Esponja. "A medida que los niños crecen, pueden manejar mejor los estímulos", señala Angelina Lillard. "Con niños de seis años hemos visto el mismo tipo de efectos, aunque no tan acusados".



Pese a estas limitaciones, los resultados "tienen consecuencias importantes para el desarrollo cognitivo y social de los niños", destaca Dimitri Christakis, especialista en la influencia de los medios de comunicación en la infancia de la Universidad de Washington en Seattle.



La compañía Nickelodeon, que produce Bob Esponja, ha criticado el estudio destacando que la serie está orientada a niños de 6 a 11 años y no a edades preescolares, informó ayer The New York Times.



En España, Bob Esponja es actualmente la serie de animación más vista en la franja de edad de 4 a 12 años.

13/9/11

Dimarts, 13 de setembre de 2011
CALENDARI ESCOLAR
Estem treballar per penjar el més aviat possible el calendari al web però hi ha moltes dates a programar i tot requereix temps.
De moment les dates que cal anotar importants són les REUNIONS DE CURS.
DILLUNS, 19: Reunió de P3 i P4, a les 18:30 hores
DIMECRES, 21: Reunió de P1 i P2 a les 18:30 hores
DIJOUS, 22: Reunió de P5 i Primària a les 18:30 hores

12/9/11

Dilluns, 12 de setembre de 2011
DIA PERFECTE VS CALOR INFERNAL

Definició de caòtic: entrada a l’escola el primer dia de curs.

Calor infernal.

Definició de humanitat: una llarga fila de nens i nenes per entrar a l’escola.

Calor infernal.

Definició de sobrepès: agafar unes 100 caixes de material i llibres i no morir en l’intent.

Calor infernal.

Definició de solidaritat: pares que es solidaritzen amb la Directora i ofereixen el seu ajut.

Calor infernal.

Definició de poca paciència: pares que no es solidaritzen i critiquen tot.

Calor infernal.

Definició de por: entrar en una escola on tot i tothom és nou.

Calor infernal.

Definició de complicitat: mirar-se i somriure.

Calor infernal.

Definició de frustració: no poder saludar a tots i cadascú de vosaltres de manera personalitzada.

Calor infernal.

Definició de felicitat: escoltar soroll, somriures i veus dels nostres alumnes.

Calor infernal.

Definició de satisfacció: obrir la porta i veure els antics alumnes que et venen a veure.

Calor infernal.

Definició d’emoció: rebre un impressionant ram de flors que et dóna la benvinguda al nou curs. Gràcies.

Calor infernal.

Definició de feina ben feta: el meu claustre de professors.

Calor infernal.

Definició de plenitud: LA MEVA ESCOLA

Si no fes aquesta calor infernal avui hagués estat un dia perfecte.

Gaudiu de les fotos del primer dia.









10/9/11

Divendres, 9 de setembre de 2011

Classes a punt…

Mestres a punt...

Nens i nenes a punt...

Famílies a punt...

COMENÇA EL NOU CURS!!!


7/9/11

Dimecres, 7 de setembre de 2011
L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA
Ja no recordava que era entrar dins la roda d’activitat frenètica, però si una cosa et fa tornar a la realitat és la programació general d’un nou curs escolar.
De vegades els que no sou mestres no enteneu massa bé quina feina tenim quan l’escola està buida.
Aquests dies la feina té una sola paraula: paperassa.
Cal omplir expedients acadèmics, redactar propostes de millora, escriure memòries, aixecar acta de cada pas que fem i pensar nous projectes.
Parlant de projectes avui hem acabat de programar el nou Pla Lector que estrenarem amb el P5, 1r, 5è i 6è.
Padrins lectors que fomentaran la lectura pel plaer de llegir i una interacció molt enriquidora pels més grans de l’escola i els nostres petits lectors que comencen a descobrir la lectura.
També hem decidit, després de un interessat debat i amb votació final per part del Claustre, el tema del Projecte Interdisciplinari: Barcelona, la nostra bonica ciutat.
Els nous noms dels petits ja estan decidits. El P1 seran Picarols. El P2 seran les Baldufes. El P3 Girafes i el P4 Pingüins.
Sens dubte les vacances ens han provat.





5/9/11

Dilluns, 5 de setembre de 2011
MERAVELLÓS SETEMBRE
Una bonica cançó diu: desperteu-me quan acabi el setembre. Lluny de pensar això, tot i que la cançó és preciosa, jo diria: desperteu-me quan arribi setembre.



Avui han començat els petitons de l’escola. Uns Pollets i uns Cargols que han passat anomenar-se Picarols i Baldufes.
Diuen que cal renovar-se o morir i evidentment ens renovem.
El nom els hi està prou bé per què els Picarols no han parat de fer soroll tot el dia plorant i xisclant i les Baldufes no han parat de moure’s.
També hem començat el casal de setembre. És el primer cop que l'engeguem i ha tingut avui un bon començament.
Per altre costat les reunions de Claustre estan plenes de nous projectes.
Les vacances ens han provat molt perquè tots estem amb moltes ganes de nous projectes.
Jo no he entès mai això de l’estrès i la depressió post-vacacional, penso que és una manera delicada d'anomenar la mandra.
A tots ens costa, més o menys, agafar el ritme però això està lluny, o hauria d'estar lluny, de la depressió i de l’enyorança exagerada.
Els bons moments no estan tan sols a les vacances, si fos així malament aniríem.
Un tastet dels nous projectes passen per nous programes de lectura, padrins lectors, anglès amb pissarra digital, jornades esportives... la festa no s’acabat, només ha fet que començar.
Einstein va dir: Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bonic i meravellós món del saber.
Em sento en el lloc adequat en el moment adequat.

Setembre
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba.

Ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí Pol


4/9/11

Diumenge, 4 de setembre de 2011
BENVINGUTS
Ja som aquí!!!

Hem tornat amb vitalitat, entusiasme, il•lusionats, apassionats i sobretot engrescats pel nou curs.
De fet si avui jo fos una cançó seria aquesta:

Miro
i cada persona al meu davant
porta un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou, com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou, com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

SIGUEU BENVINGUTS AL NOU CURS



Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...