Dimecres, 21 de setembre de 2011
EN EL MATEIX VAIXELL
Aquesta és la setmana de reunions de família.
Sempre observo aquestes reunions des de la barrera, si més no, ho intento.
M’agrada observar. La sociologia m’interessa molt i em dóna informació molt interessant.
Avui en la reunió dels més petits de l’escola es respirava un ambient tranquil, distès i familiar.
Els pares dels més petits no s’enfronten encara a lliçons, deures, exàmens, esforç... això facilita molt el camí.
El problema comença quan cal lluitar cada dia, no sobreprotegir l’infant i adonar-se que fer de pare no és fàcil i que la comoditat acostuma a ser un problema a la llarga.
Tot just comencem a caminar plegats.
De vegades fer entendre que família i escola som aliats és complicat. Fins que no arribem a interioritzar aquesta idea el camí fa pujada i ens costa caminar.
Llegiu aquestes reflexions.
Llegiu-les a poc a poc i penseu.
No em donis tot el que et demano.
De vegades només demano per veure fins on puc arribar.
No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.
Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi dóna-me'l; però també si és un càstig.
No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana.
Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà. I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.
No canviïs d'opinió tant sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.
Deixa'm valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.
No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo en digui per tu.
Em fas sentir malament i perdre la confiança en el que dius.
Quan estiguis equivocat en alguna cosa accepta-ho.
Així creixerà l'opinió que tinc de tu i així m'ajudaràs a admetre també les meves equivocacions.
No em diguis que faci una cosa si tu no la fas.
Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis. Però mai faré el que diguis i no facis.
Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "No! No tinc temps per tonteries!" o "Això no té importància".
Tracta de comprendre'm i ajuda'm.
Estima'm. I digues-m'ho.
A mi m'agrada sentir-ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.
Respecte els mestres de la meva escola. Ells treballen per mi I necessiten que els ajudis I els hi donis suport.
Cal dir-los que el seu treball dóna fruits. Ells col•laboren en la meva educació.
Són una part important en la nostra vida.