28/5/07


Dilluns, 28 de maig de 2007
FASTENER
Ha portat, per fer el seu àlbum, un fastener vell, rovellat i ja utilitzat.
A la pregunta de la mestra del per què estava en aquestes condicions ha contestat: és que hem desmuntat l’àlbum del trimestre passat, l’hem llençat i així hem aprofitat el fastener.
Aquest blog el llegeixen menors d’edat, per tant no escriuré fil per randa el pensaments que en aquests moments se m’acudeixen.
Estic d’acord en què no podem guardar-ho tot però llençar la feina del trimestre passat, per aprofitar el fastener, em sembla absolutament desmotivador per la pobra criatura que ha treballat tant i tant.
Si no voleu guardar-ho tot, per motius d’espai, sempre es pot refer l’àlbum del curs amb els fulls que més els hi ha costat, els controls, els escrits més originals o els dibuixos més bonics... però llençar-ho tot...
Les coses tenen el valor que tu els hi vulguis donar. Valorar la feina dels nens és un primer pas a treballar per estimar allò que fan, sentir-se orgullosos i pensar que no anirà a parar tot en un cubell d’escombraries.
Shakespeare va dir: “conservar alguna cosa que m’ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar”, és evident que ell oblidarà fàcilment tot el que ha aprés a l’escola.

13 comentaris:

Unknown ha dit...

Ostres, jo no se com hagués reaccionat. Sort que no sóc mestre!! Deunidó!!

Anònim ha dit...

Què no tenen espai?....i per la tv, per l´equip de música, el DvD, les pel.lícules, els cd de música, l´ordinador, impresora, la vaixella que només util.litzem 1 vegada a l´any.......etc.....I no hi ha un puesto per la feina dels fills!. Pot ser acumulem coses inutils i no sabe apreciar el que és realment important. Eva

Berenguer ha dit...

Perdoneu la ignorància, què és un "fastener"?

Anònim ha dit...

No m'ho puc creure!! pero si jo encara guardo els meus i tinc 42 anys. No tinc paraules i les que em venen al cap no son aptes (em passa igual que a tu Montserat). Quina pena.

Montserrat ha dit...

Berenguer, no és ignorància és vocabulari escolar que poc a poc aniràs entrant,a mida que la teva filla vagi creixent. Com és complicat fer la descripció he fet una foto a un fastener, una imatge val més que mil paraules. ;-)

Anònim ha dit...

Una curiositat, sabeu quin és el preu d'un fastener???
La caixa de 50 val 2,019 € per tant cada unitat val 4 centims d'Euro. El treball dels nostres fills crec que no te preu i si no els ajudem a valorar-lo, amb quines ganes han de fer-lo?
Jo tinc un arxivador d'anelles on guardo els dibuixos que l'Arnau fa cada dia a casa i li posem la data en que l'ha fet...A ell li fa molta il-lusió veure els dibuixos que va fer quan era més petit i l'evolució que ha tingut.

Anònim ha dit...

Quina pena, que es doni tan poc valor a la feina que fan els nens durant tot un trimestre, que és molta!!!. Ells s'esforcen tots els dies per portar els deures fets a l'escola, per portar a casa un molt bé felicitats en els seus controls, i a nivell dels més petits perque la senyoreta els passi de pàgina de lectura cada dia. Aquest esforç dels meus fills, representat en forma de treballs que fan a l'escola i que ens porten amb tota la seva il.lusió és el tresor més valuós que guardem a casa meva. Cristina

Anònim ha dit...

Increible, crec que ens envaeixen sers d´un altre mòn. A casa mirar fotogràfies i els àlbums escolars és una cosa que fem tots plegats, més ens agrada, més disfrutem, riem, comparem,... L´Andrea observa amb l´evolució de les seves fitxes i treballs l´importància del que fa a l´escola, és un instrument de motivació més, i ja no parlem del valor moral que té per nosaltres.

Anònim ha dit...

A mi m'és impossible llençar res del que ha fet la meva filla!

De moment porto des de Escola Bressol fins P4.

Però quan ho ha portat a casa, ens ho ha ensenyat amb tanta il.lusió que em sembla un sacrilegi llençar-ho.

A més, a mi m'agradaria veure ara records meus de petit, així que penso guardar-li tot el que pugui...

Anònim ha dit...

Quinta raó teniu tots. És una pena no valorar el que fan els nostres petits. A part del cost de Fastener i el problema que puquin tenir a casa per l'espai, el pitjor de tot és no valorar al seu propi fill. Pot ser n'hi ha gent que no ho veu la importància de les petites coses (o grans) i val la pena que algú els hi comenti a aquests pares. El nen fa el que els hi diuen. Sonia.

Anònim ha dit...

hi han coses que si no les veus no te les creus, aquesta és una d'elles...
A casa meva, quan han portat els àlbums, els hem mirat i remirat una, dues, tres,... i de tant en tanttreiem tot el que tenim, que no és poc i ho tornem a mirar.D'aquí uns anys, segurament tindrem problemes d'espai, i poder si que hauem de fer aixó que dius,però de moment ni m'ho plantejo.laia

JRoca_Font ha dit...

Cadascú té les seves prioritats i n'hi ha de ben peculiars per dir-ho suau.
Em vaig trobar un cas d'un nen que no venia de colònies perquè (en teoria) a casa seva no tenien diners per pagar-les. Resulta que en aquella casa la prioritat era fer-se un jacuzzi. El nen no va venir , suposo que es va quedar a casa gaudint del nou "artefacte" del lavabo.

Anònim ha dit...

jo mai en la meva vida he deixat que els pares em tiresin res del que he fet ha casa tot es ple "d'obres d'art"que he fet a l'escola o a casa ,o sino, a qualsevol lloc dic obres d'art perque son molt importants per mi i marquen fets importants de la meva vida.
adeu!!!!!!!!!!!1
Yasmine