31/5/11





Dimarts, 31 de maig de 2011
ACABA EL MAIG
Els nens de P5 escriuen cada dia a la pissarra els dies que falten per la Graduació i els que falten per les convivències.
Avui posava: Falten 3 dies per la Graduació i falten 14 dies per les convivències.
Estan emocionats, nerviosos i neguitosos. Els de 6è també ho estan.
Aquest any, els grans, han triat ells, passant per la meva censura, les cançons que volien cantar. Potser no són tan emotives com quan les trio jo però si que és cert que al triar-les ells les han cantant molt motivats i se les han fet més seves que mai.
Per altra banda l’escola continua a plena ebullició.
Portes obertes a piscina amb entrega de medalles.


Fent salts de longitud a Educació Física.


Tècniques de dibuix a plàstica.



30/5/11

Dilluns, 30 de maig de 2011
DEURES D'ESTIU
El curs s’acaba i és el moment de decidir si han de fer deures durant l’estiu.
L’any ha estat llarg i dur. Han treballat molt i cal donar-se un respir.
De totes maneres no hem d’oblidar que les vacances són llargues i els nens no haurien d’estar tres mesos sense agafar un llapis ni llegir.
Seria interessant que a l’acabar el curs no es fes el llibre de vacances de seguida. Molts el fan per acabar-lo i no pensar-hi més però en aquests casos no serveix de res fer-ho. Si es vol avançar es pot fer la part de Medi, pintar i poca més.
Els deures d’estiu són per no perdre un hàbit de treball, per no oblidar conceptes i per mantenir un cert ordre no tan ociós i gandul.
L’ideal seria, segons el meu criteri i el que recomano sempre, no perdre l’hàbit de llegir.
Haurien de llegir cada dia. La lectura fomenta bons hàbits, ens educa, ens informa, ens diverteix i si anem a les tardes a les biblioteques estarem fresquets i més tranquil•lets que no pas passar-nos hores a les places caloroses, brutes i sense fer res de profit ni aprenent res de bo.
Durant les vacances familiars no cal fer deures, ni emportar-los d’estiueig. Al cap i a la fi el que fem és passejar el quadern i oblidar-lo. Les estones més caloroses es poden passar llegint a l’ombra.
Un cop la família torna a treballar i el setembre treu el nas, seria el moment per fer el quadern. Una bona organització diària farà que s’acabi a temps.
Fent-ho així els nens tornen a la feina paulatinament, recorden conceptes i no arriben a l’escola havent oblidat fins i tot els conceptes més mínims.
Clar que això és viable si el curs comença el 12 de setembre. Si comencem el dia 7 aleshores caldrà posar fil a l’agulla la darrera setmana d’agost.

29/5/11

Diumenge, 29 de maig de 2011
NOMÉS HO FAIG PER TU
Escoltar per no escriure.
Pensar per no demanar.
Callar per no vacil•lar.
Mirar per no oblidar.

Extret del Blog: País Secret http://www.paissecret.blogspot.com/

No m’agraden els finals de curs. No m’agrada aquesta calor que no ens deixa treballar amb rapidesa. No m’agrada dir adéu.





24/5/11

Dimarts, 24 de maig de 2011
CATALÀ DE L'ANY 2010
El Sr Cuní diu el català de l’any és aquella persona que té prou mèrits acumulats per ser-ho.
Mèrits? He anat a buscar la definició de mèrit a l’enciclopèdia catalana i diu: Allò que fa digne
de recompensa, d'estima, que dóna valor a una cosa.
Fa estona que penso en la definició i com que no ho veig clar decideixo esbrinar quins van ser els catalans de l’any en les edicions anteriors.
Ràpidament trobo la informació que cerco de les persones que han estat catalans de l’any i el perquè han tingut aquest honor.
Llegeixo l’explicació de per què els han fet catalans de l’any i me n’adono que han aconseguit aquest prestigi per què són personatges públics, però que jo convisc a diari amb catalans de l’any.
Decideixo fer la meva pròpia elecció.

Any 2000: Ernest Lluch, va destacar perquè va ser un fervent defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans.
Jo el dono a totes les persones anònimes que han mort per aconseguir el dret a opinar.

Any 2001: Pau Gasol, ha destacat com a líder indiscutible del seu equip.
Jo el dono a tots els esportistes que es desviuen i són líders del seu equip del poble, del barri i de la seva pròpia escola.

Any 2002: Manuela de Madre, ha destacat pel seu coratge davant la malaltia que pateix i pel seu paper al capdavant d'una fundació impulsada per ella mateixa dedicada a la fibromiàlgia.
Jo el dono a totes aquelles que pateixen en silenci una malaltia crònica, que no en fan bandera i que lluiten a diari.

Any 2003: Ferran Adrià, reclamat per dirigir la cuina de grans esdeveniments, com el sopar de gala de l'enllaç dels prínceps d'Astúries. És creador de noves tècniques culinàries i per elevar la gastronomia a la categoria d'art.
Jo el dono a totes les mares i pares que cada dia entren a la cuina i dirigeixen el gran esdeveniment de cuinar pels seus fills menjars variats, equilibrats i sans. Creadors de noves tècniques per aconseguir fer menjar fruita i verdura a un públic poc entusiasta i no defallir en l’intent. Tot un art.

Any 2004: Joan Manuel Serrat, per ser la banda sonora de diverses generacions.
Jo el dono a tots aquells homes i dones, que van ser, i són, la banda sonora de la meva vida.

Any 2005: Joan Massagué, considerat un dels investigadors del càncer més prestigiosos.
Jo el dono a tots els investigadors i metges que no tenen el privilegi d’investigar als EE.UU amb tots els mitjans necessaris però que realitzen cada dia la seva tasca en consultoris petits i ens atenen a diari personalment.

Any 2006: Neus Català, és l'única supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück. Va ser capturada i deportada pels nazis quan col•laborava en activitats de la resistència francesa.
Jo el dono a totes les dones que van patir de manera anònima abusos de tot tipus en els camps de concentració.

Any 2007: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona durant quinze anys, en els quals va destacar la renovació de la ciutat per acollir els Jocs Olímpics del 1992. Malalt d’Alzheimer.
Jo el dono a tots els “alcaldes” de la nostra ciutat que lluiten per fer-ne un lloc bonic per viure i criar als nostres fills, i a tots els nostres amics que també estan malalts d’Alzheimer i lluiten amb força.

Any 2008: Vicente Ferrer va dedicar tota la seva vida a millorar les condicions dels més desafavorits de l'Índia.
Jo el dono a totes les persones que destinen temps i recursos a millorar les condicions dels més desafavorits lluny de casa nostra però sobretot als que pensen que no cal anar tan lluny per ajudar, a casa també tenim molta feina per fer.

Any 2009: Josep Guardiola va aconseguir el 2009, com a entrenador del Barça, una fita històrica en el món del futbol: guanyar sis títols en una temporada. També per la seva tenacitat, disciplina i humilitat.
Jo el dono a tots els entrenadors de petits equips, com els escolars, que lluiten per aconseguir valors, humilitat i disciplina en els nostres nens i nenes, bressol de grans jugadors.

Any 2010: David Miret, cap de colla i haver portat la millor temporada de la història dels Castellers de Vilafranca i que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Jo el dono a tots els caps de colla que aconseguiu cada dia portar als que us envolten a fer la millor temporada com a pares, mares, mestres, amics… persones.

A qui donaríeu vosaltres el premi de CATALÀ DE L'ANY???

23/5/11

Dilluns, 23 de maig de 2011
LES FADES DE LA MÚSICA
Una muntanya de feina i algun que altre problema amb el queixal del seny, que malgrat tot en tinc, m’han tingut uns dies apartada del blog.
Sense cap mena de dubte una de les meves frases favorites diu: La felicitat és tenir bona salut i mala memòria.
Quan no et fa mal res la lluita és inacabable i saludable i en quant a la mala memòria... la meva és molt selectiva i arxivo amb gran facilitat allò que no m’interessa.
Però tornant a la feina hem de dir que ara si que estem a la recta final. Dues setmanes i un darrer esforç per acabar les darreres pàgines dels llibres i quaderns.
Uns quants controls més que arrodoniran les notes i tots marxarem de convivències, per gaudir de la natura, els jocs, la diversió, els amics i omplir les motxilles de records inoblidables.
Avui, però, he rebut un paquet que ha fet que se’m passessin tots els mals.
Quan la Marta tenia uns 5 anys vam anar a veure un concert infantil a Can Déu.
Van tocar, amb la col•laboració del públic, una peça amb uns instruments peculiars. La meva deformació professional va fer que a l’acabar anés directe a preguntar on havien aconseguit aquells instruments.
No em van aclarir on els podia trobar i des de llavors que els he anat buscant sense èxit.
Dimecres de la setmana passada fullejant distretament un catàleg de material musical escolar em van aparèixer els originals instruments.
Vaig trucar sense pensar-m’ho un moment i vaig fer la comanda.
Avui he obert el meu valuós paquet i he improvisat una peça amb els de P5, per la Graduació.
Ells nerviosos reien seguint les meves indicacions i a l’acabar m’han dit:
- Això tan bonic segur que t’ho han regalat les teves amigues, les fades de la música.

Mentre m’envoltin nens que creuen en les fades de la música i que estan segurs que són amigues meves podré dir que la vida és bella.

17/5/11

Dimarts, 17 de maig de 2011
JOCS FLORALS DE LES CORTS
El Martí, la Ingrid, l’Ernest i el Marc Anton han estat els representants de la nostra escola en els Jocs Florals del Districte de Les Corts.
Amb il•lusió hem assistit a l’acte d’entrega de premis.



Ser jurat no és una feina fàcil, ho sé per experiència, i valorar treballs de nens encara és més complicat.
Escriure és difícil però que algú jutgi el que has escrit és una tasca de molta responsabilitat.
Malgrat que tots han guanyat perquè ser capaç d’escriure sempre és guanyar i estar aquest acte ja és un premi, avui cal felicitar especialment a la Ingrid que s’ha emportat el

PRIMER PREMI DE PROSA DE CICLE INICIAL DE TOT EL DISTRICTE DE LES CORTS.
Felicitats!




Jo li comentava al seu pare: mentalitza-la que allà no guanyarà, però ell em va respondre:
Mentalitzada està, sap que justament el premi és ser-hi allà, ara bé tampoc li hem dit que és impossible guanyar donat que entenem que també cal tindre aquesta espurna de il•lusió i neguit....però no pateixis que si no guanya es quedarà tan contenta i si la fan pujar a l' escenari més encara....

Amb aquesta naturalitat la Ingrid ha gaudit del seu premi, ha llegit la seva obra i amb discreció i un ampli somriure acceptava les nostres felicitacions.
Això és saber guanyar.

L'obra guanyadora és la següent:
LA GRANOTA I EL GRIPAU
Hi havia una vegada una granota que esperava al seu príncep blau.
Un dia pel matí, estant a l’estany, va sentir unes pases i es pensava que era el seu príncep.
Però en realitat era un nen que la volia com a mascota i la va caçar.
Quan va arribar a casa del nen la van posar en una peixera i a dins no hi havia cap príncep blau però hi havia un gripau.
Es van mirar i es van enamorar i van fer una gran família
.

15/5/11

Divendres, 13 de maig de 2011
BERENARS SANS
L’alimentació sana i equilibrada és un dels eixos transversals que treballem a l’escola de manera molt activa.
Els nens que es queden a dinar gaudeixen cada mes d’un menú equilibrat, sà, nutritiu i molt variat. A l’escola no es llença res i aprenen a menjar de tot.
Un dels objectius que també portem a terme és aconseguir que tots portin esmorzars saludables.
El fet de portar les carmanyoles amb entrepans variats i fruita talladeta ha facilitat molt la feina.
Ningú porta bolleria industrial, ni galetes, ni dolços.
El 99% dels alumnes porten uns esmorzars que són d’estrella Michelin: entrepans variats cada dia, sucs, llet, cereals, fruita, fruits secs...
Seguint en aquesta línia els de P5 han fet un concurs de receptes originals per berenar i divendres van fer, i menjar, la guanyadora.
Per llepar-se els dits.







Divendres Blogger va està tot el dia sense funcionar i no es podia entrar al Blog ni veure les entrades de dimecres i dijous. Un cop solventat el problema alguns comentaris d'aquests dos dies han desaperescut, n'he pogut recuperar alguns però no tots.

12/5/11

Dijous, 12 de maig de 2011
PLÀSTICA
L’art requereix paciència, concentració i com més incòmodes ens sembla a nosaltres que es posen, millor treballen els nens.

La Plàstica és d’aquelles assignatures que de vegades no reben la importància necessària. Treballar la proporció, la perspectiva, el traç i potenciar la creació són coses que sovint oblidem. La famosa frase de fer coses urgents i deixar coses importants es podia aplicar en la plàstica.
Totes les altres matèries acostumen a ser més urgent de fer. Sigui com sigui avui l’escola s’ha omplert d’art sota la batuta de la Srta Laura i el “profe”.

11/5/11

Dimecres, 11 de maig de 2011
VIURE LA PRESÈNCIA
Com si d’una onada gegant es tractés el final de curs s’abalança sobre nosaltres.
No m’agrada dir-ho i molt menys reconèixer que els dies passen volant però aquest curs ha passat com una exhalació per mi.
Una amiga meva l’altre dia em deia que això em passa perquè gaudeixo de cada instant i de tot moment i sobretot perquè em diverteixo en tot allò que faig. Això, diu ella, és viure la presència, és a dir viure plenament el present, reconeixent-lo com a únic instant que existeix realment. La frase em va agradar i em va recordar a Scarlett O’Hara la protagonista de “Allò que el vent s'endugué”. Dona carismàtica i extraordinària que sempre deia: això ja ho pensaré demà. Amb aquesta idea vivia el present intensament.
Retornant al present avui hem donat les fotos de grup. Són un record preciós del pas per l’escola d’Infantil i Primària. Es veu l’evolució de com van creixent i que sempre recordaran com uns anys meravellosos.
També hem donat la inscripció pel Casal d’estiu d’enguany, dies calorosos que passarem fent esport, tallers, anglès, jocs i activitats lúdiques.
Cal donar ja la circular per la venda de llibres del curs vinent, les normes i instruccions de les convivències, els àlbums, els llibres acabats, les notes, les graduacions... sabeu que us dic: tot això ja ho pensaré demà.

10/5/11

Dimarts, 10 de maig de 2011
LES MESTRES DEL PARVULARI
L’anglès continua sent una gran prioritat a l’escola.
L’aprenentatge de llengües foranies és un camp on et pots lluir poc ja que és acumulatiu i tot el que es treballa té efectes retardats que surt al cap del temps.
No és una assignatura agraïda i dóna la sensació que quan col•loques la base ferma i resistent ningú se n’adona del teu treball i és un blanc fàcilment criticable .
Poc a poc allò que s’ha treballat dóna el seu fruit però ningú recorda els mestres que van començar en els cursos primerencs.
Això de vegades també passa en la lectura. A l’escola es treballa des de P4 on llegeixen cada dia, plogui, nevi o faci sol.
Aquesta base col•locada poc a poc no dóna els seus fruits fins a finals de P5 on llavors diem: ohhh com a aprés aquest any.
Sense desmerèixer la feina de P5 ara llegeixen tan bé perquè fa dos cursos que es treballa intensament.
També passa amb el dibuix, el traç i la bona lletra.
La Psicomotricitat fina comença a P1, pintant amb sucre, amb els dits, amb els pinzells... i quan arriben a primària recollim tot el que hem treballat.
Des d’aquí faig avui un aplaudiment a la feina de totes les mestres d’educació infantil, a vegades oblidades però que realitzen una tasca essencial pel desenvolupament dels nens i per aconseguir èxits a Primària.

9/5/11

Dilluns, 9 de maig de 2011
SINCERITAT
Avui revisàvem els quaderns de música de 1r. que tot estigués ja acabat, pintat i corregit.
Venien un per un a la meva taula i enllestíem la feina de manera individualitzada.
Sonava de fons “El matí” de Grieg.
Aquesta classe d’avui tan tranquil•la em permet fer una petita xerradeta amb cadascú d’ells. És un dels moments preferits meus. A part de la Música no dono cap altra assignatura i estar dins l’aula, en comptes del despatx, m’agrada molt.
Els hi pregunto coses i els hi faig broma. Això els descol•loca i els provoco verbalment de manera que a vegades dubten de si estic parlant seriosament o no.
És un moment dolç, especialment avui.
La sinceritat dels nens em meravella i sempre em pregunto en quin moment les persones deixem de ser espontànies per passar a dir allò que sovint no pensem.
No ha estat el cas d’avui. Tot i ser un petit trapella té una naturalitat que espero no perdi, si més no en molt de temps.
La conversa ha anat així:
- Ohhhh que moreno que estàs! Com és?
- És que he anat a la piscina.
- Quina sort. Jo vull anar aquesta piscina, on és?
- És a Cambrils, però jo ja sóc moreno.
- Puc venir a la teva piscina?

S’ho pensa. M’assenyala el llibre i em diu:
- Això no ho has corregit.
- Ja ho sé, ara ho corregeixo. Puc venir a la teva piscina? Insisteixo
S’ho pensa de nou i al final respon:
- Si, però allà no hi ha res de música.
- Ah tant és. A mi m’agrada altres coses també.
- Estàvem en una casa de fusta que es diu Bungalow.
- Això si que m’agrada! Ara segur que vinc amb tu. Puc?

Torna a fer cara de pensar i de pomes agres.
- Si, pots venir però allà hi ha hotels que pots estar.
- Lluny de la teva piscina?
- Una mica.

Crec que m’he quedat sense poder compartir la piscina amb ell.

4/5/11

Dimecres, 4 de maig de 2011
PROVES DE 6È
Avui, com la resta d’escoles de tot Catalunya, hem fet les proves de nivell de la Generalitat als de 6è.
Proves estandarditzades que cal passar-les obligatòriament.
Hem fet les de català i matemàtiques. Demà farem castellano i anglès.
Dos matins que aturen el ritme general i que falta una mestra a l’escola ja que una de nosaltres li toca anar a vigilar a un altre centre i un mestre extern ve a la nostra escola.
Proves que porten una feinada inimaginable per corregir amb uns criteris d’avaluació complicats.
De totes maneres, i com sempre he fet, farem públics els nostres resultats i continuarem treballant amb la mateixa línia de rigorositat, exigència i esforç.

2/5/11

Dilluns, 2 de maig de 2011
GUANYADORS JOCS FLORALS 2011

1R PRIMÀRIA
ANEM AL PATI
Estem a la classe i la senyoreta explica els colors i les formes.
RINGGGGGGGGGGGGGG
Ja sona el timbre! Hora d'anar al pati.
Tots sortim disparats.
- Eiiiii aquest s'ha colat!
- Que vaaaa!!!!!! Jo no m'he colat!
- Siiiiii
- Noooooooo
- Que siiiiiiii
- Que nooooooo
La senyoreta sospira.
- No us baralleu, diu
La senyoreta torna a sospirar.
Apa sortiu tots al pati que avui estic de bon humor i no hi ha ningú castigat.

Sara

2N PRIMÀRIA
LES ULLERES
Hi havia una vegada un nen que va perdre les seves ulleres.
Feia poc temps que les portava i no les volia.
Quan sortia de casa se les posava a la butxaca perque li donava vergonya que la gent del barri el miressin.
Anava a fer els encàrregs que li havien demanat i quan tornava a casa es va ficar les mans a la butxaca per posar-se les ulleres i que no el renyessin.
Però... les ulleres no hi eren!
Es va posar a plorar.
La seva mare li va preguntar que li passava i ell li va explicar tota la història.
Tots dos van anar a tots els llocs on havia anat i per fi van trobar les ulleres. El que havia passat és que al ficar-se les mans a la butxaca per treure els diners se li havien caigut i no es va adonar.
Des d’aquell dia va compendre que no s’havia d’avergonyir per portar ulleres i no se les va treure ni amagar mai més

Àlex

3r PRIMÀRIA
LES COSES NO IMPORTANTS PODEN SER IMPORTANTS
Havia una vegada, en el sistema solar X24, un planeta molt petit que tenia cases, hospitals, col·legis i sobretot piscines.
Al cole Asteroide, el més gran del planeta, hi havia la classe del professor satèl·lit. El professor era molt seriós i no volia nens mandrosos.
En aquest planeta el més important era saber nedar, perque quan eren grans les feines més importants calia fer-les sota l’aigua dels rius i els mars.
També era molt important saber jugar a futbol, dibuixar i pintar molt, però que molt bé.
Un nen anomenat Blitànik, de la classe del professor satelit només sabia fer les coses no importants: matemàtiques, català, castellà, anglès i medi. En canvi no tenia ni la més mínima ideea de nedar. Quan es ficava a l’aigua s’ofegava, jugant a futbol era una bírria, pwer dibuixar fatal i si volia pintar només freia que sortir-se de la línia.
Els seus professors el deixaven per inútil i els seus companys deien que s’ofegués i així no molestaria.
Els seus pares estaven molt preocupats i es preguntaven què farien amb el seu fill que només sabia fer activitats extraescolars comk les matemàtiques, que ja em diràs per a que serveixen.
En Blitànik sempre estava trsit perqu`pe pensava que no servia poer res.
Un dia va arribar un coet al planeta. A dins hi havia dos nens de la Terra, en Pep i la Pepa.
Quan van baixar van veure a u7n extraterrestre plorant a un racó. Era en Blitànik
En Pep i la Pepa li van dir:
- Què et pasa que estas plorant?
- Doncs, perquè no serveixo per res., Només ser fer bé les matemàtiques, el català, el medi... I el que és més important com nedar, jugar a futbol o pintar no en sé gens ni mica.
- Ostres! Quina passada! Mira, vine a la Terra i seràs feliç. Allà és tot al contrari.
El noi se’n va anar corrents cal el seu pare i la seva mare i els va dir:
- mare, pare, gràcies per cuidar-me tan i tan bé, però me’n vaig. Adéu.
I els pares van contestar‑
- si si, ves-te’n que aquí ets un problema i ens quedarem tranquils.
El nens s’en va anar a la Terra amb el Pep i la pepa. Quan va arribar a la nova escola, la senyoreta el va presentar.
El Blitànik va ser el que més bones notes treia de la classe perquè les coses que eren importants eren les que ell feia més bé. Per això ja no plora més i és molt feliç i sap que si alguna cosa no li surt prou bé, no passa res, perquè de vegades les coses que pensem que són més importants, en un altre lloc poden no ser-ho tant.

Dimitri

4r PRIMÀRIA
PETITS FETS
Rodona, molt rodona. Lleugera, molt lleugera. Vermella, molt vermella.
Penjada a l’aparador d’una botiga, esperant que algú la compri.
Petit, no molt, però petit. Poc destre. Trist de que mai l’escollin per jugar. Desitjant ser algun dia el que tots aplaudeixin.
Pati, amics, sorolls, jocs, xuts, pilotes penjades i fi del joc.
- Demà et toca a tu portar la pilota
- D’acord!. N’he vist una de molt bonica.
Tarda, cartera, llibres, deures, sortida, pares, abraçada, berenar.
- Si us plau! La necessito, demà em toca a mi!
Botiga, pilota vermella, nen rialler.
Casa, dutxa, deures, sopar, dormir, somni, protagosnista, gol, felicitat.
Llevar-se amb rapidessa, vestir-se en dos minuts, molt emocionat, pilota a la cartera, escola, classe, amics, pati.
Li toca treure. La pilota és seva, xut, passe, xut de nou i gol.
Abraçades, copets a l’esquena, més moció, molta felicitat. La pilota no s’escapa dels seus peus i somriu amb complicitat.
Somni fet realitat

Ernest

5È PRIMÀRIA
VOLAR
La muntanya m'encanta
perquè m'acompanya fins al cel
volar és el que més m'agrada
com a la resta d'ocells

Ben de matinada
inicio el vol
m'endinso a la muntanya
fins que es pon el sol

M'acompanyen els núvols
veig de lluny el riu
i l'olor de flors
em guia fins el niu

Quan arriba la nit
toca descansar
i des del meu niu
les estrelles admirar

Marc Anton

6È PRIMÀRIA
LA LLUNA
Rodona, blanca i brillant,
tota la nit il·luminant.
nova, plena, creixent i minvant,
a la Terra acompanyant.

Sempre de tu ens recordem,
si no es pot, la lluna demanem,
si estem distrets, a la lluna estem
i si tenim bona lluna, bon humor tindrem.

Sembles la mare de totes les estrelles,
des de dalt, creuràs que som titelles.
Hauries de ser una de les set meravelles,
de les coses que he vist, de les més belles.

No m'agraden les nits ennuvolades
i quan ets plena, és com més m'agrades

Marc

1/5/11

Dissabte, 30 d'abril de 2011
EDUCACIÓ VIAL
Avui hem tingut la cloenda de les activitats escolars d’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ha realitzat a la nostra escola unes classes teòriques i pràctiques.
Els nens han pogut demostrar avui que són bons conductors, coneixedors de les normes i els senyals i que seran uns bons ciutadans cívics i responsables. Si més no aquest és l’objectiu del nostre treball en aquest camp.


Així de contents hem acabat el matí amb l'entrega d'obsequis i la foto final.

Dilluns, 4 de desembre del 2017 ALMA Té vuit anys. Avui ha entrat a l’escola i tot just la he vist li dic: -Ohhhh que bonica que ...