28/5/09

Dijous, 28 de maig de 2009
CALENDARI ESCOLAR
Ja s'ha publicat el calendari escolar del curs vinent.
Queda de la següent manera:
- El curs escolar comença el dilluns, 14 de setembre
- El curs acabarà el 22 de juny
- Vacances de Nadal: del 23 de desembre al 7 de gener, ambdós inclosos
- Setmana Santa: del 29 de març al 5 d'abril, ambdós inclosos
- Festes de lliure disposició: 7 de desembre, 15 de febrer i 21 de maig

26/5/09

Dimarts, 26 de maig de 2009
LA SORPRESA DEL INSUFICIENT
Una de les moltes coses positives que m’ha donat aquest blog és conèixer les inquietuds de molts de vosaltres sobre temes que jo dono per suposats.
Encara molts de vosaltres penseu que la mama de la fulaneta sap la resposta del vostre dubte escolar millor que nosaltres i que el papa del sotanet sap del que parla quan explica el que passa a la classe quan no hi ha posat els peus en tot el dia.
Jo no entenc massa com podeu preguntar a tothom menys a la persona indicada que és justament l’escola.
El blog ha estat i és un mitjà còmode i fàcil per exposar els vostres dubtes (bé, això ho hauria de matissar millor per què escriure a les 23:00 hores de la nit no és ni massa còmode ni massa fàcil per mi) però bromes a part, és un mitjà que ens serveix com a trampolí per fer arribar una informació que d’altra manera seria difícil de fer-la extensible a vosaltres i a nosaltres.
El tema que avui m’ocupa és la preocupació sobre les notes i la sorpresa del suspens.
En la nostra escola no us trobareu mai amb aquesta desagradable sorpresa de no saber si els nens han suspès per què els controls es signen tots, tots i tots.
A partir de 2n l’agenda és una eina imprescindible per controlar el seguiment escolar.
Allà està tot reflectit: deures, notes, conflictes... clar que la condició és que vosaltres la mireu cada dia.
Mirar l’agenda ha de ser un hàbit diari tan habitual en els pares com rentar-se les dents o tancar la porta amb clau abans d’anar a dormir.
Si vosaltres mireu la carpeta, signeu els controls i mireu l’agenda no tindreu mai la sorpresa quan rebeu les notes al final de curs.
Si teniu aquesta sorpresa vol dir que algun canal no ha funcionat i llavors caldrà posar remei i analitzar personalment per on ha fallat la situació.

25/5/09

Dilluns, 25 de maig de 2009
3r. PRIMÀRIA
La setmana passada se’m va preguntar sobre el curs de 3r.
Si que és veritat que és un curs complicat.
A 1r i 2n els llibres s’escriuen ja que són llibres-fitxes però a 3r ja són llibres de text pròpiament i cal fer tota la feina en fulls. Això implica copiar anunciats, respondre els exercicis i organització.
Els conceptes són molt més difícils i les lliçons llargues.
Han de fer la feina amb rapidesa i cada hora tenen una assignatura diferent, i a vegades fins i tot amb mestres diferents.
Fins aquí els inconvenients.
Els avantatges són que els nostres alumnes ja estan acostumats a treballar molt, a estudiar i a portar deures cada dia.
La base de l’èxit no es altra que la constància i el treball diari.
A partir de 3r l’escola assumeix la responsabilitat de ser un eix vertebrador més que mai.
Tot volta al voltant d’aquest eix: les activitats extraescolars, les tardes, els deures i les lliçons.
Ja no és suficient llegir 10 minuts abans de dormir, ni es fan els deures en 15 minuts... les rutines canvien i si s’és conscient d’aquest canvi tot serà més senzill. De fet fins i tot m’atreviria a dir que és la primera vegada que heu de tractar els vostres fills com a nens més grans que comencen a tenir responsabilitats amb conseqüències futures.
De totes maneres no serem alarmistes ni cal exagerar.
Els que ja ho heu passat teniu la feina feta i els que encara heu d’arribar caminarem pas a pas, si hi ha l’ajut familiar la feina es redueix a la meitat.
El camí escolar és complicat però ningú us va dir que fos fàcil, el que si que podem fer és que sigui planer, útil i el més fàcil que podem.

22/5/09

Divendres, 22 de maig de 2009
MARINA

La Marina estudia violí i avui ens ha fet una audició a tots els nens del Parvulari.
Els hi ha explicat com era l’instrument i l’arquet. Hem senyalat les parts del violí i hem comptat que tenia quatre cordes.
El que més els hi ha cridat l’atenció és quan la Marina els hi ha dit que l’arquet estava format per pèls de cua de cavall.
No s’ho acabaven de creure.
Ha estat una bona experiència tant pel públic entusiasta, com veieu a les fotos, com per la concertista.
El violí és un instrument molt difícil de tocar i es necessita molta constància i estona d’estudi.
Des d’aquí felicitem a la Marina per el seu esforç ja que els aplaudiments ja els

ha rebut del jove públic.

.


21/5/09

Dijous, 21 de maig de 2009
FOTOS DE GRUP
Avui hem fet les fotos dels grups de classe.
Quan els veig tots allà posadets sempre trobo que fan molt de goig.
És un bon record tenir totes aquestes fotos i veure com van creixent.
Aquests dies estic fent el Power-Point dels de sisè amb fotos dels aniversaris, de les sortides, dels festivals i de diverses activitats que hem anat fent al llarg de tota la seva història per l’escola.
Poder posar tot aquest material gràfic junt és un record molt bonic que els hi quedarà per sempre.
Ara encara no ho saben i només desitgen acabar amb l’etapa de Primària per deixar l’escola i conèixer nous amics, però amb el temps recordaran tots els anys que han passat aquí i de ben segur enyoraran aquests moments.
Jo els hi dic moltes vegades: - ja em trobareu a faltar, ja.
Però encara no s’ho creuen.

20/5/09

Dimecres, 20 de maig de 2009
EXAMEN DE FLAUTA
Avui he fet l’examen final de flauta als de 3r.
Sóc molt benèvola a l’hora de puntuar aquest tipus d’examen.
Els exigeixo treball, dedicació i atenció en les meves classes però tocar sols allà davant de tothom, mentre que jo me’ls miro fixament, imposa a tothom i en sóc molt conscient.
Recordo quan jo m’examinava al Conservatori del Liceu.
Ens tancaven en una saleta i ens anaven cridant d’un en un. Llavors quan ens tocava havíem de tocar el piano davant d’un tribunal, tres persones series i silencioses que no ens dedicaven ni un somriure. Les mans em suaven i tremolava casi descontroladament.
Quan examino als meus alumnes de flauta acostumo a recordar aquells exàmens.
Tot i que els tranquil·litzo es queden sense bufera i la flauta els hi tremola.
Pel sol fet de saber col·locar els dits en la nota adequada ja tenen un Bé. Si alguna nota sona tenen un Notable i si sona la majoria tenen l’Excel·lent. Aquest és el criteri que segueixo.
Han passat un per un a tocar. Podien triar entre “El gegant del Pi” , “Aniversari feliç” o “Cançó de maig”.
No ho han fet malament i els que han tret un Notable els hi he dit que podien repetir l’examen a les 16:00 hores per pujar nota.
Un d’ells ha vingut puntualment:
-A veure, que fas aquí??? No t’he posat un Excel·lent???
- Siiiii, però vinc a pujar nota per aconseguir un Excel·lent, Felicitats!!!
- Ja pots marxar, hi dóna’t per felicitat.
Han anat passant i tots han pujat nota. Entre nosaltres us he de dir que només per l’interès de tornar a fer l’examen ja els hi pujava directament.
El millor però ha estat que mentre que ells repetien les cançonetes els de 2n els estaven escoltant.
Quan hem acabat els hi he dit:
- Us ha agradat com toquen?
- Siiiiiii
- Dons l’any que ve ja tocareu vosaltres
- És difícil??? – M’han preguntat
- Una mica
- Ho fan bé. Però Srta. una pregunta... quines cançons tocaven???

Imagineu-vos com toquen els Excel·lents que el públic no ha distingit si era el “Aniversari Feliç” o el “Gegant del Pi”!!!
No em pregunteu com toquen els que han tret Suficient, ens queden encara moltes hores de vol per fer.

19/5/09

Dimarts, 19 de maig de 2009
ALIMENTACIÓ, JOCS FLORALS I ROSA
Avui hem fet les últimes xerrades sobre alimentació i hàbits saludables als de 3r. i 4r. i d’aquesta manera donem per tancat aquest eix transversal aquest curs.
Les xerrades han estat molt interessats i molt aprofitades per els nens però en aquest àmbit és essencial la col·laboració de la família.
Els nens que es queden a dinar a l’escola és molt més senzill de portar aquest tema de manera saludable ja que mengen de tot.
Tot i que gairebé tothom porta per esmorzar entrepà i deixen de banda les galetes i la bolleria industrial encara hi ha qui no acaba de facilitar-nos la feina. En alguna classe hem intentat engegar un programa d’esmorzar sa i variat però a la que nosaltres hem baixat la guàrdia alguns nens (la majoria no) han tornat a les galetes i a l’embotit que més els hi agrada de manera diària.
De totes maneres continuarem treballant en el tema, sempre hi ha qui ho aprofita molt i fa el seguiment a casa, en benefici dels nens.


Avui han estat els Jocs Florals del Districte.
Aquest any no hem tingut massa sort i no ens han donat cap premi. Ho seguirem intentant el curs vinent. De totes maneres tots han sortit amb la seva rosa i el seu diploma.
La felicitat petita del dia la he tingut quan un d’ells m’ha regalat la seva rosa.
Moltes gràcies

18/5/09

Dilluns, 18 de maig de 2009
LLIBRES DE TEXT
Estem ja acabant els llibres de totes les assignatures.
Jo sóc partidària dels llibres de text. Hi ha mestres que no els hi agrada però jo penso que els nens han d’acostumar-se a manejar llibres, i no pas dossiers fets pel professorat.
Tenir llibres de text et dóna la seguretat que no et deixes cap tema per tractar de competències bàsiques i que segueixes una línia coherent. A part dels llibres pots ampliar tan com vulguis si el temps t’ho permet.
Com a mestra de Música segueixo el llibre que tenim però amplio els coneixements que crec que són imprescindibles per a uns nens de Primària.
A mi no m’agrada massa donar coneixements de Llenguatge Musical, són feixucs, difícil d’entendre i fàcils d’oblidar. Tenint en compte que en el currículum només tenim una hora a la setmana de Música no en vull entretenir amb conceptes teòrics i que no treballa la Música com a art.
A mi m’agrada molt explicar anècdotes de músics, escoltar peces i cantar. Crec que això és molt més interessant pel futur que no pas saber els tons, els semitons i les alteracions.
Malgrat tot aquest curs ja gairebé tenim la feina feta, tot i que queda encara un munt de coses.
Avui per avui tinc els meus dubtes de si arribaré sana i estalvi al final.

14/5/09

Dijous, 14 de maig de 2009
50 CANÇONS... TRIA I REMENA
He arribat a casa, aquest vespre, amb la idea de fer mil i una coses que tinc per acabar.
Però...sabeu que ha passat? Que m’he posat a escoltar les més de les 50 cançons que m’heu dit avui.
La música és una de les meves passions i m’he quedat aquí a l’ordinador entre el you Tube i el Goar. Escoltant cançons, veient vídeos, recordant... i tota la feina per fer.
Jo també he fet una tria que us he penjat aquí al lateral del blog, però no hagués acabat mai la llarga llista.
La conclusió ha estat que entre tots els que heu participat heu recordat 50 cançons i només s’ha repetit alguna del Serrat.
La Música ens envolta a tots de manera màgica i suau.
De totes formes jo continuo amb l’enorme dilema de no saber quines músiques posar, però tard o d’hora m’hauré de decidir.
Ho deixaré una mica a la primera que em vingui al cap quan hagi de fer el muntatge.
La primera impressió és la que val no?

13/5/09

Dimecres, 13 de maig de 2009
LA CANÇÓ QUE MÉS US AGRADA
Quan la Marta era petita jugàvem a un joc ella i jo. Consistia en que la nena em deia una paraula, la primera que li venia al cap, i jo cantava una cançó on sortia la paraula que m’havia dit.
A ella li encantava aquest joc i deia que jo sabia totes les cançons més boniques del món. També val a dir que quan va ser adolescent deia que jo sabia totes les cançons més ximples i carrinclones d’aquest món, i tancava la porta de la seva habitació per no sentir-me. Ara fa veure que no em sent. Són etapes que hem de passar tots amb els nostres fills.
Jo canturreixo tot el dia, estigui més contenta o menys. El meu repertori manifesta el meu estat d’ànim però mai deixo de cantar. A les meves classes de Música canten tots els nens, tinguin la veu que tinguin. Cantar bé és molt difícil però desinhibir-se cantant és una gran teràpia.
Diuen que cal cantar com si ningú et sentís, ballar com si ningú et veies i estimar com si mai ningú t’hagués fet mal.
Jo faig les tres coses, de ben segur és per això que no necessito psicòleg.
Tot i conèixer moltes cançons i tenir cent cançons preferides no sé massa perquè però en aquests moments tinc un bloqueig mental.
Les músiques es barregen en el meu cervell i no acabo de treure l’entrellat. Estic preparant la festa de final de curs de l’Infantil (P5) i de Primària (6è) i és per això que avui us demano un cop de mà.
M’agradaria que em diguéssiu una cançó que us arribi al cor, aquella que us posi els pels de punta, que us faci estremir i que penseu que és la cançó més bonica del món.
A veure si em doneu bones idees.

12/5/09

Dimarts, 12 de maig de 2009
EL MEU PASSEIG...
Hi ha gent que passeja a la vora del mar, altres per valls i muntanyes majestuoses, altres per la Rambla... jo passejo per l'escola...
Quan comença a fer bo, vagis a l’hora que vagis a la classe dels Pollets, hi ha nens a l’orinalet.
- Hola guapo, qui sóc jo? - li dic
Em contesta:
- Aigua!!!
- Nooooo Mont-se-rrat!!!
- Aigua!!!
Desisteixo. El deixo assegut al seu orinalet. La Isabel em diu que si l’Eric diu Montserrat abans que Isabel l’escanya allà mateix.

Els Cargols ara estan aprenent els mitjans de transport:
- A veure, que és això???
- Un autobús!!!
- I això?
- Un tren!!!

Són intel·ligents els nostres Cargols, ho saben tot.

Els Peixos estan entusiasmats fent puzles, el silenci és impressionant tots estan concentrats.

Vaig al pati i sento els ocellets (no és broma, al nostre pati es senten ocellets) però m’aturo a escoltar com canten els Óssos. He d’intentar que no em vegin perquè sinó em criden i deixen de cantar. El seu cant em sona fabulosament. És sempre un plaer sentir cantar als nens.

Els Lleons assagen la seva Graduació.
- Molt bé, ho estem fent molt bé – els hi dic. El que estem fent és un secret, no ho digueu a ningú
Però amb la sinceritat més absoluta em diu:
- Srta Montserrat, a mi no se’m poden dir secrets perquè sempre els explico. No em puc aguantar.

Els de 1r. lluiten amb l’ortografia. Fer bona lletra és una tasca complicada. Goma a la mà esborrem allò que no està bé.

Els de 2n. han de respondre controls. Estan estudiant però encara no saben massa bé que han de respondre a totes aquestes preguntes tan complicades. Són capaços de dir la lliçó sencera de memòria però no contestar preguntes breus.

Els de 3r.? Un ampli ventall de personalitats. En aquesta classe hi podeu trobar de tot. Nens encantadors, belluguets, treballadors, ganduls fins la sacietat, simpàtics, silenciosos, xerraires, tremendos, carinyosos... aquí hi ha de tot, fins i tot del Barça fins la medul·la i de l’Espanyol fins el moll.

Entreu a 4rt. i sempre sentireu un sermó. No sé perquè però als de 4rt sempre estem fent sermons. Són petits per segons que i grans per altres coses. Un curs complicat, no acadèmicament però si emocionalment.

Els de 5è... la lluita diària: deures, lliçons, responsabilitats, notes a l’agenda, controls... més notes a l’agenda, més controls. No hem de deixar que es cansin, ni tirarem la tovallola, s’ha de lluitar fins l’últim dia.

I acabo a 6è. Quina sort que no tinc adolescents a l’escola!
Quan entres a sisè l’olor a hormones descontrolades et tomba d’esquena, i això que només son pre-adolescents.
Són poca-soltes, costa una barbaritat que treballin, que deixin de riure per la mosca que vola. La bata els hi ve petita i llueixen amb desgana el xandall de l’escola.
Desafinen quan canten i em desespero pensat amb la seva Graduació, que al final serà un èxit. Volen cantar cançons de la Hannah Montana i de cantants que no he sentit en la meva vida.
- Srta, aquesta cançó és preciosa!!!
Jo escolto, amb la meva millor bona voluntat, cançons que no es poden cantar sense ferir la meva sensibilitat de mestra de Música.
Mira canteu el que més us agradi, al cap i a la fi veure com els nostres fills acaben una etapa escolar i deixen la seva escola és un moment tan meravellós que tos els cants sonen a gloria.
Demà més...

11/5/09

Dilluns, 11 de maig de 2009
EL TEMPS... FINAL DE CURS
Avui en el Claustre de mestres ja hem acabat de programar el final de curs.
Dóna la sensació que un tren ens persegueix i que, d’un moment a l’altre, ens agafarà.
Queden uns 30 dies feiners per acabar el curs i una feinada impressionant: àlbums, notes, controls, graduacions, convivències, tancament del curs...
A mi em costa entendre aquest desesperació pel final del curs. Tot ho farem.
Jo tinc una visió molt particular sobre el temps. El temps és sempre relatiu.
Einstein deia: posa la teva mà sobre una estufa durant un minut i et semblarà una hora. Seu al costat d’una dona encantadora durant una hora i et semblarà un minut. Això és la relativitat.
Jo no faig gens de cas al temps que passa volant, això és una frase feta que tothom diu i que la majoria de gent ha assumit com a filosofia de vida. Em nego a fer-la meva.
Ha passat un curs, com podeu oblidar tan fàcilment que hem viscut mil coses? Hem curat molts genolls pelats, posats termòmetres, preguntat lliçons i taules de multiplicar, he parlat amb vosaltres, he rigut i m’he preocupat molt. He renyat, castigat i felicitat. He fet moltes entrades i sortides a la porta de l’escola. Ho he passat molt bé algunes vegades i altres no tant. He anat a Caldes a buscar un enorme Drac. He dinat amb amics, he vist pel·lícules, series, he fet festivals de Nadal, cavalcades, Rua... com podeu dir que ha passat volant si no parem de fer coses?
Gaudiu el què feu al minut i traieu del vostre cap la idea de que ha passat volant.
Les coses les vivim a ritme frenètic però hem de ser molt conscients que ho hem viscut, i hem viscut molt.
Jo no dono cap importància a l’edat, ni als anys. No m’interessa l’edat que té la gent. Hauria de calcular l’edat que tenen els meus pares i els meus germans, no la sabria pas dir de memòria i amb rapidesa, per no parlar de la meva perquè sempre me la invento.
No sé mai en quin dia visc. A mi m’interessa el minut a minut, la immediatesa. El moment de gaudir d’una carícia, d’una trobada, d’un somriure i d’un instant. Si saps viure així el temps no passa mai ràpid.
Diuen que un aniversari és només el primer dia d’una altra volta de 365 dies al voltant del Sol.
Gaudeix del viatge.

7/5/09

Dijous, 7 de maig de 2009
ENTRADES PER L'HANDBOL
Aquest any l’escola ha fet un treball conjunt d’esport amb la Secció d’handbol del Barcelona.
Vam fer uns entrenaments amb el gran jugador Andrei Txepkin, ens va fer una xerrada l’esportista Víctor Tomàs, vam anar a visitar les instal·lacions del F.C. Barcelona, vam assistir a un entrenament... tot un ventall d’activitats esportives i educatives de les quals vam quedar molt satisfets.
Un cop més tenim la possibilitat de poder fer una activitat, aquest cop oberta a les famílies.
Disposem d’un nombre força elevat d’invitacions per poder assistir a l’últim partit de la lliga Asobal.
F.B. Barcelona i SD Teucro Ence, el proper dissabte, 16 de maig, a les 18:30 hores.
Tots aquells que vulgueu invitacions me les demaneu, teniu de temps fins dimarts. Les aniré repartim per odre que aneu demanant. Ho podeu fer via Blog, mail o a la porta de l’escola.
Quan s’acabin... haurem acabat de repartir.
Tots els que demaneu entrades us heu de comprometre a anar, és l’únic requisit que demanem.

6/5/09

Dimecres, 6 de maig de 2009
Sr Conseller...
Ja està. Ja hem fet les famoses proves. Aquestes que determinaran el nivell dels nostres alumnes.
Nerviosos, neguitosos i plens de curiositat entraven avui a l’escola.
Hem hagut d’aixecar acta per certificat que les proves no havien estat manipulades, posar enganxines a tots els quaderns d’exàmens per fer-ho més anònim, seure’ls en taules individuals ben separats i posar pressió a uns nens de Primària.
El senyor Conseller recorda que és un nen de tot just 12 anys?
El senyor Conseller no sap que si aquestes proves es passen a hores del dia diferents els resultats també varien?
El senyor Conseller no sap que és fer tres exàmens en un matí?
El Senyor Conseller avui ha donat a cada tutor de 6è la feina extra de corregir 50 proves de català, 50 proves de castellà i 50 proves de matemàtiques. Ahh i 100 redaccions!!!
No han editat llibret de correcció, ni sabem com s’ha de fer. Han dit que caldrà que ens imprimim, des de l’escola, el llibre d’instruccions, unes 50 pàgines. Això és per què ja han gastat el milió d’euros, i no queden diners per poder fer-ho en una impremta???
Tot això ho haurem d’entrar en un programa informàtic, que no sabem com funciona, abans del dia 18 d’aquest mes.
El Senyor Conseller no recorda que estem a final de curs i tenim una feina impressionant?
El Senyor Conseller el que si sap és que els mestres de Catalunya estan tan poc valorats, estan tan desmotivats i tan cansats que els hi pot donar aquesta feina sense que tinguin ni esma ni força de dir NO.

5/5/09

Dimarts, 5 de maig de 2009
L'EFECTE PAPALLONA
Diuen que el simple moviment de les ales d’una papallona que agita l’aire a Pequín pot desencadenar una tempesta el mes que ve a Nova York.
Això vol dir que tots els nostres actes porten conseqüències.
Cada acció que fem afecta a tot el que ens envolta d’una manera o altra.
Avui, com a mestra, ha estat un dia trist.
M’he assabentat que una ex-alumna, que tot just té 15 anys, està embarassada.
Quan ho he sabut el que primer m’ha vingut al cap ha estat:
- que dius??? Amb els problemes que em va donar la seva mare amb l’excés de protecció que tenia cap a la nena. No anava de convivències perquè ella patia. L’acompanyava fins la porta i la recollia fins i tot a 6è.
No la deixava anar a jugar a casa de cap amic i no volia que es quedés ni a dinar a l’escola.
Sempre creia que la nena no havia de tenir cap problema i que el millor era estalviar-li conflictes.
- Pobreta!!! Em deia

Malgrat els nostres esforços, la seva mare no va entendre mai que darrera un t’estimo molt sempre ha d’haver un No i una frustració.
L’excés de protecció també és una forma de maltractament, i molt còmode.

Quan va moure les ales va desencadenar un huracà que, per desgracia, no té volta enrere.

1/5/09

DIA DE LA MARE
Hi ha un sol nen preciós en el món
i cada mare el té... (i cada pare també)

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...