21/12/11

Dimecres, 21 de desembre de 2011
MERRY CHRISTMAS I PATINADORES
Les Girafes i els Pingüins en desitgen Bon Nadal en anglès.



Les nostres boniques patinadores ens han fet passar una tarda molt agradable. Les grans es nota que han après molt i molt i les petites ho han fet d'allò més bé.

19/12/11

Dilluns, 19 de desembre de 2011
MANUALITATS DE NADAL
Avui hem fet una manualitat de Nadal: un bonic centre de taula. La peculiaritat és que ha estat un taller que hem fet amb les nenes i amb les mames.
Una experiència nova que m'agradat molt de fer.
Ha estat una estona agradable i tranquil·la.
Ha quedat un bonic centre de taula per posar el dia de Nadal.

16/12/11

NADAL 2011
FELICITACIÓ
Avui m’han dit que la felicitació de Nadal del Blog és el primer regal de Nadal que s’obre.
És un regal que saps que ha d’arribar però fins que no l’obres no saps que hi trobaràs.
Amb il•lusió s’espera i s’obre amb emoció.

Per mi, aquestes paraules, han estat també el primer regal de Nadal.
Amb molta il•lusió us el fem i us el regalem.
Està embolicat amb els millors desitjos de Felicitat i d’Amistat.
Fet amb tot el carinyo del món.
Espero que us agradi i que gaudiu tant o més com ho hem fet nosaltres.

13/12/11

Dimarts, 13 de desembre de 2011
TWITTER
No recordo l’edat que tenia, de fet m’interessa ben poc aquesta dada. Jo penso que es té l’edat que aparentes i que mai ets massa gran, ni massa jove, per fer allò que vols fer.

Però això és una altra història per un altre dia.

Us deia que no recordo el dia però si la sensació. El meu pare em va portar d’excursió pel Montseny i em va fer pujar al Matagalls. Ell, gran excursionista i amant de la muntanya, em va ensenyar a estimar-la i respectar-la.
Caminant recordo que era feliç pensant que hi havia moltes coses que m’agradava fer, moltes les coses que m’emocionaven i moltes les coses que m’entusiasmaven.
Però això és una altra història per un altre dia.

Llegeixo, no sé on, que la gent es classifica en dos gran grups: els que només tenen una afició i els que en tenen moltes. Jo em considero del segon grup. M’agraden moltes, moltíssimes coses, i sobretot m’agrada aprendre.
I parlant d’aprendre... aquesta vegada he descobert, fa quatre dies, el twitter.
De ben segur molts de vosaltres fareu un somriure burleta: a veure, Montserrat, el Twitter fa molt de temps que existeix...
Tot i així jo l’acabo de descobrir i estic entusiasmada amb aquesta nova eina.
El meu entusiasme arriba a tal punt que estic amb una prova pilot d’introduint-lo a l’escola.
És per això que acabo d’obrir un twitter de l’escola: @Escola del Carme.
El twitter és una xarxa social que permet enviar missatges curts de manera immediata.
Us convido a fer-vos seguidors i a provar aquest nou projecte. Veure’m si funciona.
Per fer-vos seguidors heu de seguir el següent procediment:

1.- Entrar al blog i clicar l’icona de Twitter.

2.- Fer el registre posant el vostre nom, el correu, la contrasenya i el nom d’usuari.

3.- Buscar @Escola del Carme

4.- Fer-vos seguidors

A partir d’aquest moment obrim un món nou a les noves tecnologies i a la informació immediata.

12/12/11

Dilluns, 12 de desembre de 2011
AVIS MÓN
De fa una pila d’anys l’escola col•labora per Nadal amb la Fundació Privada Avis Món tot recollint menjar durant aquests dies.

Aquests voluntaris actuen sobre el col•lectiu d’avis que viuen sols, que tenen una pensió molt baixa i escassos recursos.
Crec que són transparents i professionals i per això mereixen el meu reconeixement i respecte.
Sóc de les que penso que no hem d’anar massa lluny quan cal donar ajut.
Aquí hi ha feina a fer.
Hem explicat als nens i nenes de cicle mitjà i superior, que ja tenen una edat per començar a entendre coses, que hi ha avis que viuen sols i que tenen pocs recursos.
La generositat cal aprendre-la i ser generós dóna moltes satisfaccions. Treballeu aquest valor amb l’exemple.
Els hi explicava avui el perquè l’escola feia aquest projecte solidari tot intentant tocar la fibra sensible i que s’adonessin dels privilegis que ells tenien i el valor que calia donar a les coses.
Les reaccions dels més petits, en aquest cas els de tercer, no s’han fet esperar. Un em preguntava si podia portar un tupper amb llenties com les que mengem a l’escola que són boníssimes i un altre volia portar un pollastre que fa la seva mama i que és molt gran i que no cap ni al plat.
Un altre volia portar galets de Nadal, tot i afegint si havia de portar el paquet o ja cuinats..
També hi ha els més pràctics que preguntaven si podien portar un paquet d’arròs.

Portin el que portin la reacció era el que volem aconseguir.



11/12/11

Diumenge, 11 de desembre de 2011
ADVENT 2011
Desembre és un dels meus mesos favorits de l’any i sense adonar-me ja estem a dia 11. Gairebé faig tard a moltes coses que he de fer aquest mes.
Malgrat tot arribarem a tot.
Les classes del Parvulari tenen el seu calendari d’Advent i així de contents el van rebre el primer dia de mes.

6/12/11

NADAL AL BLOG
Si voleu que els vostres fills i filles surtin a la felicitació de Nadal del Blog cal que enviu l'autorització al mail de l'escola:  escoladelcarme@hotmail.com

TANCADA L'AUTORITZACIÓ!!!

2/12/11

LECTURA
Els nens han de llegir 25 llibres l'any

La consellera d'Ensenyament vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres a l'any i els de secundària 30.
 

30/11/11

Dimarts, 29 de novembre de 2011
SOLUCIÓ
Una de les coses que em treu de polleguera és quan el dentista, que té ficades les seves mans dins la meva boca i que no se pas que hi està fent, no para de xerrar. Què no veu que no li puc contestar?

Només encerto a dir algun mmmmm, ahhhhhh, i altre so inintel•ligible mentre em vaig posant nerviosa i em controlo per no aturar-lo i dir-li que si vol parlar hem d’estar en igualtat de condicions i sinó que faci el què ha de fer en silenci.
Tot i la meva angoixa ell no calla.
Avui quan ha recordat que jo era mestra ha començat la seva reflexió personal.
Jo pensava: ohhh nooo ara parlarà d’ensenyament i ni tant sols podré replicar-lo. Malgrat tot el seu monòleg ha estat molt interessant. Per un moment he pensat que des de la meva boca podia llegir el meu cervell.
Aquests dies amb un excés de Tutories individualitzades ja que el trimestre està a punt d’acabar, les històries es repeteixen sovint però molts pares, no tots, no acaben d’entendre el missatge. Tot i que soni presumptuós i amb ganes de remoure pensaments, diàlegs, i discussions cordials i enriquidores per a tots, us he de dir que el 95% de vegades que els mestres us diem el que cal treballar, reforçar, corregir... tenim raó.
Quan ens escolteu acostumem a aconseguir l’èxit entre tots però quan no ho feu anem directes al fracàs. Però jo avui el que volia era escriure el que m’ha dit perquè han estat paraules sàvies, plenes de raó i molt interessants de recordar.
Ha anat més o menys així (us recordo que era un monòleg on només de tant en tant es sentia ummm shhhhhhh ajaaaaaaaa yaaaaaaaaa... cal posar també de fons el soroll irritable que tots coneixeu d’aquells artilugis i de l’aspirador)

Mestra oi? Déu n’hi do... no t’ho canvio pas. Tal i com esta tot els nens són cada vegada menys autosuficients, menys autònoms i menys solidaris.
Sobreprotegits al màxim i desconeixedors absoluts de la frustració.
Els pares tenim tantes inseguretats que fem de les seves frustracions ens afectin directament i ens sentim culpables.
Intentem que no s’equivoquin i llavors els nens tenen por al fracàs. El que aconseguim són nens egoistes i exigents. Petits dictadors.
Els pares no volen sentir a parlar de problemes de relació, d’aprenentatge, de nens que no saben perdre... no ho volen acceptar i és una pena perquè tots aquests problemes tenen SOLUCIÓ.

SOLUCIÓ

SOLUCIÓ.

Immersa en aquesta paraula el dentista ha acabat la seva feina i ha posat solució als meus problemes odontòlegs.
De tornada a casa pensava que si confiéssim en els professionals i els hi deixéssim fer la seva feina mo0ltes coses tindrien SOLUCIÓ

28/11/11

Dilluns, 28 de novembre de 2011
PILAR DE TRES
Molts m’heu comentat que durant el mes de novembre les entrades al blog no han estat tan regulars i diàries sinó que han estat més escalonades.
És cert que he escrit una mica menys del que és habitual en mi i del que us tinc acostumats.
El motiu principal és la meva manca de temps estrictament escolar. M’explico.
Novembre és un mes amb moltes gestions burocràtiques que m’esgoten i em produeixen un tedi espantós.
Tot i viure el dia a dia de l’escola el fet d’angoixar-me i perdre’m en una muntanya de papers, fa que no gaudeixi plenament de la meva funció de mestra, passejant per l’escola, escoltant els nens i les nenes i gaudint al cent per cent de la vida escolar.
Però no hi ha res que duri eternament, ni per bo ni per dolent.
Acaba novembre i amb ell una gran part de la paperassa i d’aquesta manera tornaré a les meves passejades, observacions, comentaris i anècdotes.
Gràcies als que m’heu trobat a faltar i m’ho heu dit.
El blog es sosté per tres fortes columnes: la primera recau amb les meves ganes d’escriure i compartir una de les meves passions, la segona són les visites que em feu i la tercera columna és sosté amb els vostres comentaris, ja sigui via blog, via mail o a la porta de l’escola.
De moment tenim el pilar de tres amb una bona pinya, mentre sigui així no farem llenya.

Malgrat tot sempre trobo la part bonica a tot el que m'envolta, com aquesta preciosa cançó "Dolç Novembre" de Enya.

23/11/11

Dimecres, 23 de novembre de 2011
AMUNT QUE FA PUJADA
Sóc de lletres pures. De les que va estudiar llatí i traduïa a la perfecció la Guerra de les Galies. Presumia, falsament, d’entendre els versos d’Espriu i somiava, això encara ho faig, llegint “Estimada Marta” de Martí Pol.

Malgrat això m’agraden les estadístiques tot i ser una ciència absolutament falsa.
Recolzo l’explicació aquella que diu que si jo em menjo dos peixos i tu cap l’estadística dirà que tu n’has menjat un i jo un altre. Mentida.
Tot i així m’interessen les estadístiques.
Avui em comentaven en una reunió informal, tot mirant el partit del meus jugadors preferits, que hi ha un bon nombre de nens i nenes que han estat alumnes de l’escola i que són alumnes brillants a batxillerat. Em comentaven que el tant per cent era alt.
De seguida he pensat la manera de tenir accés aquestes dades i obtenir una estadística.
Dit i fet. He anat directe a la persona que em pot facilitar les dades i no ha posat cap impediment a que jo consultes aquests expedients.
Encara no les tinc però és molt satisfactori saber que els resultats són positius.
L’esforç que fem plegats, pares i claustre, dóna fruits.
Ànims no us canseu, nosaltres no ho fem.



22/11/11

Dimarts, 22 de novembre de 2011
SENZILL COM UNA FOTO
Hi ha setmanes que passen volant. Gairebé ni te n’adones del dia que és.
Tens la sensació d’estar muntada en una muntanya russa, no acabes de perdre el control però tampoc ho controles tot.
Odio quan no tinc el control absolut, si més no quan m'ho sembla.
Penses que el curs està enfilat però en realitat portem ja un bon tros treballat.
En els claustres ja parlem de Nadal, tapes, felicitacions, notes i nadales. Com pot ser que parlem de tot això si encara no ha fet ni un sol dia d’hivern?
Trobo a faltar el fred que ens obliga a treballar amb finestres tancades i jugar amb els pingüins que m’acompanyen durant els vespres freds, però alhora acollidors, quan em quedo fins tard a l’escola.
Aturem-nos un moment i posem fre a l’any que s’esmuny entre els dits de manera irremediable.
No m’he acostumat encara al nou nom que tenen les classes del parvulari.
Els de sisè són cada dia una mica més pre-adolescents... amb tot el que això comporta.
La frase  d'avui seria: Malgrat tot somriu... sempre hi ha algú que et farà acabar el dia fent un somriure.
Una preciosa foto que m’han regalat ha fet que avui fos un dia bonic. Demà us l’ensenyaré ja que ara ja està penjada a l’escola.
Gràcies.


Aquí la teníu.

17/11/11

Divendres, 17 de novembre de 2011
EL FOC A TORRECABOTA
Si hagués de posar un adjectiu a l’excursió d’avui seria PERFECTE.
El temps ha estat l’ideal, ni fred ni calor, fins i tot el Sol ens ha somrigut al migdia.
El bosc estava humit per tant no hi havia pols.
Les plantes aromàtiques, mullades durat tota la setmana, deixaven anar una flaire a romaní, farigola i espígol.
La casa és preciosa i els voltants molt bonics.
Les activitats han estat molt interessants. Hem treballat el foc des de la vessant de festa, d’utilitat i de perill.
Els nens i les nenes han participat molt motivats, han gaudit i han jugat molt tranquils. Per a que us feu una idea de tot plegat us explicaré que quan he comentat a les tutores: - hauríem d’anar cridant fila per pujar a l’autocar.. la Srta Pilar em diu: Ja??? Quina hora és? Ha passat volant! I la Srta Dolors ha dit: ohh deixa’ls deu minutets més que estan tan i tan bé que sap greu marxar.
Crec que aquests dos comentaris fan el resum del dia.
No s’han pogut fer fotos de les activitats ja que era gimcana i teníem els nens fent coses per tot arreu, de totes maneres alguna podeu veure.  

Dijous, 17 de novembre de 2011
EXCURSIÓ A TORRECABOTA
Bon dia des de Torrecabota.
Ja hem arribat. Tot molt bé. De moment fa bon temps.
Esperem passar un bon dia.

15/11/11

Dilluns, 14 de novembre de 2011
INAUGURACIÓ PATI DELS ARBRES
Avui hem inaugurat el pati dels arbres.
Diuen que fer actes amb la pluja de companya porta bona sort i si no ho diuen m’ho invento i m’ho crec.
Poques coses aconsegueixen que perdi el meu bon humor i la meva il·lusió i la pluja no és una d’elles. 
Hi ha una frase que diu: gaudeix del dia fins que un impresentable te l’arruïni!!!
Conec a molt poca gent que pot a arribar a arruinar-me el dia. De fet en conec a molta però no ho aconsegueixen. No els hi deixo fer.
La pluja ens ha fet companyia tot el matí i ha impedit que els Lleons inauguressin el pati. Caldrà fer-ho un altre dia.
En canvi tota la Primària ho ha pogut fer.
Metros de cinta ha estat tallada per fer l’estrena oficial.
Cadascú té el seu trosset que ha enganxat en un full tot fent una redacció i un dibuix.
Sens dubte avui he rebut moltes moltes felicitats petites.

Les fotos són molt divertides


















13/11/11

Divendres, 11 de novembre de 2011
CASTANYADA A LES QUINGLES
Ho vam passar molt i molt bé. Va ser un dia ple d'il·lusió i novetats. Jocs, somriures, castanyes i molt de sol.
De nou, i no per això menys important, els monitors ens van preguntar on estava aquesta escola on hi havien aquests nens i nenes que es portaven tan bé i eren tan educats. Ahhh i també van comentar que no era habitual que tot el professorat estigués tot el dia tan pendent dels alumnes com ho estàvem nosaltres.
Estem molt contents.

Aquí teníu les fotos i algun vídeo.

http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

11/11/11

Divendres, 11 de novembre de 2011
EXCUSIÓ A LES QUINGLES
Bon dia des de Calders.
Ja hem arribat a la Casa i ara, després d'un bon esmorzar, començarem les activitats i la diversió.
 Serà un gran dia.
Fa un dia molt soleiat i ara ens disposem a ajudar a la castanyera a buscar les castanyes.

El dia va perfecte. La Castanyera està molt contenta, l'hem ajudat molt.
Ara estem cantant i fent la gran festa.

10/11/11

Dijous, 10 de novembre de 2011
PATI DELS ARBRES I EDUCACIÓ VIAL
Ja tenim les tanques a punt. El Jordi i jo hem fet avui una excursió per la Conreria, que per cert té unes magnifiques vistes al mar, per anar a buscar-les directament a la fàbrica.
Un dels molts defectes que tinc és la immediatesa en les coses. No he pogut esperar a que me les portessin. Van dir que trigarien dues setmanes... això és una eternitat.
Sense pensar-m’ho dos cops hem agafat el cotxe i Conreria amunt hem arribat al nostre destí.
Viatge de tornada molt complicat amb unes tanques que no ens hi cabien però hem arribat sans i estalvi.
Dilluns farem la inauguració oficial del Pati dels Arbres, que val a dir que aquest bonic nom ha estat idea del Jordi.
Per altre costat la Guàrdia Urbana ha fet Educació Vial als nens i nens de 1r i 2n.
Una activitat que m’agrada molt de fer.

Aquí teniu les fotos.

8/11/11

Dimarts, 8 de novembre de 2011
NOU ESPAI
Avui estem molt contents. Després de dies de gestions, informes, trucades, reunions i visites hem aconseguit un nou espai per l’escola.
La clau sempre consisteix en saber on trucar i parlar amb la persona adient.
L’autorització que hem aconseguit consisteix en l’ús exclusiu, en horari escolar, del espai del carrer Saleta que està ubicat al llarg de tota la façana de l’escola.
De fet feia dies que sabia que ens ho havien autoritzat però ha estat avui que he rebut el document i fins que no l’he tingut a les meves mans i l’he llegit no n’he volgut fer difusió. Ja ho diuen: no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat.
Demà anirem a comprar les tanques per delimitar l’espai i espero fer de seguida ús de l’espai i dir-ho als nens.

Estic molt contenta i m'agrada compartir-ho amb tots vosaltres.

Es dirà el Pati dels Arbres.

6/11/11

Divendres, 4 de novembre de 2011
PLOU, PLOU I PLOU
Quan plou es poden fer moltes coses.

Es pot badar per la finestra tot mirant com cau aigua, es pot llegir amb el soroll de la pluja de fons, es pot anar de passeig ben protegit i deixar volar els pensaments, fins i tot es pot donar classe de socials i de cop i volta fer escoltar la pluja als nens.
Però el que no es pot fer es anar d’excursió amb cinquanta criatures i empastifar-les en un mar de fang, tampoc les podem tenir tancades en un taller d‘una masia quan frisen per sortir a fora a córrer i gaudir de la natura que queda força lluny del seu dia a dia.
Tampoc es pot fer el partit de futbol de la nostra lliga escolar i estrenar la nova equipació. Encara menys es pot fer una llarga fila de nens i nenes amb totes les mides de paraigües, per anar a la piscina on es mullaran de cap a peus però que han d’arribar secs al vestuari.
El que també implica la pluja és que anular una excursió suposa molts mal de caps.
Primer cal prendre la decisió i resar perquè al cap de mitja hora no surti un sol espatarrant.
La casa que ens espera arrufa el nas pel mal de cap que suposa avisar als monitors i programar un altre dia. La companyia d’autocars contempla que un cop els cotxes surten de cotxeres és un servei que cal pagar plogui, nevi o s’enfonsi el món.
Cal negociar un altre dia, que ja no pot ser un divendres ja que les excursions es programen amb un o dos cursos d’antelació i no estic exagerant gens ni mica.
Cal amenaçar a la companyia d’autocars en no tornar a treballar amb ells si em cobren el servei sencer o ni que sigui una penalització. Això és complicat de fer.
El que tampoc es pot fer és una sortida escolar on tothom porta el paraigua a la cara impedint veure qui s’amaga a sota i cal deixar sortir els nens amb l’esperança en que tothom trobi el seu fill de manera ràpida i senzilla.
Tot això a més cal fer-ho tot sentit la rialla burleta del Sr Pinyol que em diu: no t’agrada tant la pluja? No és tan bonic? Això és un desastre, home!

Veritablement els pares sempre tenen raó.

28/10/11

Divendres, 28 d'octubre de 2011
JOSEP, EL BOLETARIRE
 Avui ha vingut a visitar-nos en Josep el Boletaire.
Ell viu a la muntanya i cada dia va a buscar bolets.
Allà es troba amb la Maria Castanyera que es molt velleta i com que avui plovia no ha pogut venir a Barcelona a visitar a totes els nens i les nenes de l’Escola.
En Josep ens ha portat de part d’ella un cistell ple de castanyes i així poder celebrar la castanyada.
Li hem cantat i li hem ballat, si més no ho hem intentat.
Ha estat molt divertit.
Aquí teníu fotos i videos.
Bona castanyada a tots.

27/10/11

Dijous, 27 d¡octubre de 2011
ANGLÈS EXTRAESCOLAR
No he estat mai a favor de que els nens de primària facin anglès extraescolar.
Després de reflexionar sobre els resultats obtinguts en les proves de sisè encara hi estic menys a favor.
Avui comentàvem amb la mestra d’anglès que els resultats satisfactoris en els nostres alumnes no van relacionats en fer o no anglès extraescolar. (Un 15% dels alumnes en fan)
A la classe no es nota el nen o la nena que fa anglès extraescolar vers els que no en fan.
No tenen un nivell més alt, ni més compressió. Potser tenen una mica més de vocabulari.
A primària si es treballa bé a l’escola, tal i com ho fem en vista als bons resultats obtinguts, no cal fer més hores.
Després d’estar vuit hores a l’escola treballant de valent el que necessiten és desconnectar fent un esport, activitats que no requereixin concentració escolar o fins i tot anar tranquil·lament cap a casa tot passejant, berenant i tenint una bona conversa de com anat el dia.
Un cop fet aquest petit descans poden fer una estoneta de deures i estudiar.
És impossible fer vuit hores a l’escola, una hora més d’anglès i després posar-se a fer deures i estudiar.
Els nens que fan aquest esforç es troben que quan cal fer-lo de debò, a l’ESO, estan ja cansats i fastiguejats i amb el handicap que estan al mateix nivell que aquells que comencen, molt més receptius, a l’activitat extraescolar nova per ells.

La polèmica està sobre la taula.
Serà interessant conèixer els motius que teniu alguns de vosaltres per allargar la jornada escolar dels vostres fills, al menys dos cops per setmana, per aconseguir resultats dubtosos i pocs clars.

26/10/11

Dimecres, 26 d'octubre de 2011
PROVES DE 6È PRIMÀRIA
Avui, tot en un plegat, he recordat que no he publicat les dades de l’Avaluació de 6è del curs passat.
No estic massa d’acord en avaluar a nens de 12 anys en un parell de dies. De ben segur les dades canviarien d’una setmana a l’altra perquè influeixen molts factors que les fan variables.
Malgrat tot les dades existeixen i ja que les tenim poden donar-nos uns indicadors a tenir en compte.

ASSIGNATURA
   ALUMNES QUE ES TROBEN EN LA FRANJA MITJA-ALTA
Llengua Catalana
  77.7 %
Llengua castellana
  89.5 %
Llengua Anglesa
  94.7 %
Matemàtiques
  78.9 %

Com podeu observar els resultats continuen sent molt satisfactoris com en els anys anteriors.
Va ser el primer cop que es feia la prova de Llengua Anglesa i els resultats han estat espectaculars. Estem molt contents.
Un cop més reafirmem que l’esforç, el treball de tots, la lluita, els deures, les lliçons, els exàmens, els criteris de correcció, l’exigència, la il·lusió i la bona feina donen grans resultats.  
Seguirem així i millorarem sempre.

24/10/11

Dilluns, 24 d'octubre de 2011
EXTRAESCOLARS

Les grans artistes pintant, retallant i dibuixant.


Les valentes patinadores

22/10/11

Divendres, 21 doctubre de 2011
ELS NOSTRES FUTBOLISTES PREFERITS
Els més petits però grans entusiastes

1r Primària, gran "cantera" 


2n Primària, grans aprenents


El nostre equip competitiu, amb força i il·lusió.
Uns campions sens dubte.

20/10/11

19/10/11

Dijous, 20 d'octubre de 2011
CINC ANYS!!!
Escola del Carme 1927





Escola del Carme 2011
De la primera foto a la segona han passat 84 anys.
Quatre generacions senceres que han fet escola amb nosaltres.
Avui el blog fa cinc anys i forma part d’aquesta història que va començar Donya Elena en una habitació de casa seva.
Ella em va ensenyar a escoltar, una cosa que sembla tan senzilla però que és de vegades molt difícil.
La història la va seguir la Srta Elena. D’ella he aprés esforç, dedicació, empenta i sobretot tolerància.
El blog existeix perquè tots vosaltres hi sou.
De vosaltres aprenc a viure amb entusiasme i a millorar cada dia.
Dels nens i les nenes que omplen l’escola aprenc alegria, curiositat, espontaneïtat i somriures.
Si l’escola fos una cançó seria aquesta:



Gràcies per ser-hi.
DIMARTS, 18 D'OCTUBRE DE 2011
VIDEO 3
video

Dimarts, 18 d'octubre de 2011
VIDEO 2


video



18/10/11

Dimarts, 19 d'octubre de 2011
ANGLÈS

L’anglès és una assignatura molt polivalent.
Permet treballar a l’aula la gramàtica, el vocabulari, l’ortografia i normes estructurals.
També cal fer expressió oral, parlar, escoltar i escriure.

Per últim podem aprendre cançons que entren fàcil, d’aquesta manera recordar estructures i paraules i finalment sortir al pati per intentar fer un petit ball i gaudir aprenent.

Us asseguro que ho han passat molt bé però us he de confessar que la Srta Candi i el Professor Marc ho han passat encara millor.
Ho podeu veure en aquests videos.

video



17/10/11

Divendres, 14 d'octubre de 2011
DITES
La Classe de les Girafes cada dia diuen la dita del mes.

Per si les voleu practicar les d’aquest trimestre són:

OCTUBRE:
Si a l’octubre plou
El rovelló es mou

NOVEMBRE:
Novembre enllà
Agafa la manta i no la deixis anar

DESEMBRE:
Al desembre el fred i el vent
Fan tremolar al més valent

A veure si són capaços de recordar-les.

12/10/11

Dimarts, 11 d'octubre de 2011
MANELET I LA TARDOR
El nostre esquelet Manelet ha tornat a fer acte de presència.












Al Parvulari  els Dofins treballen els fruits i els colors de la tardor: castanyes, fruites, fulles...
Les Girafes ja van pel nombre 2 i amb l'esforç de distingir números i lletres.
Els Pingüins aprenen la lletra U i la seva grafia.
L'aprenentatge no té límits.

10/10/11

Dilluns, 10 d'octubre de 2011
TREBALLEM
Això és un no parar constant.
Els de P5 han fet aquest bonic mural de la tardor.








I els de 1r han fet el de Picasso







I els de 6è un d'història








Els de 3r descobreixen les energies renovables. Tot un món meravellós

4/10/11

Dimarts, 4 d'octubre de 2011
DE NOU ESFORÇ
Aquests nens que veieu darrera la carpeta són de tercer. Estaven fent el seu primer examen d’aquest curs.
El tercer és sens dubte el curs més complicat de la primària.
Això no vol dir que a partir d’ara, i un cop superat, tot seran flors i violes. El que vol dir és que comença el camí de l’esforç i de la superació per part dels nens i un camí de sacrifici pels pares.
Els nens han d’esforçar-se en solucionar els seus propis problemes a l’aula.
Per part dels pares cal enfrontar-se a no caure en la temptació de resoldre a cada moment els problemes dels seus fills.
Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen.
Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè hauran de viure amb ell tota la vida.
Fins i tot mantenir una amistat en el temps comporta esforç.
El problema no és que els nens busquin qualsevol drecera per aconseguir el mínim esforç, això ho hem fet tots.
El que és inexplicable és que els pares no es comprometin a potenciar la cultura de l’esforç.
És cert que no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no aconseguirem mai res.
L’esforç és el mitjà.
També és veritat que el declivi de la cultura de l'esforç va lligat a un paternalisme mal entès que cada cop és més preocupant.
No volem que el nen hagi d'esforçar-se en accés, ens fa por que s'angoixi i li posem un paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el salt.
Fem veure que sap quan no sap, li amaguem els defectes i els errors, l'aplaudim i potenciem la falsedat que tot va bé i que amb el temps ja s'adonarà que les coses costen d'assolir.
De moment diguem-li que sigui feliç, pensem erròniament.
Cal posar-los davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix.
I sobretot cal ajudar al mestre i estar al seu costat.
Recordeu??? Estem al mateix bàndol.

3/10/11

Dilluns, 3 d'octubre de 2011
LA FORÇA
Si hi ha una cosa que m’emociona sempre, absolutament sempre, són els castellers.

De ben petita els meus pares em portaven a la Plaça de Sant Jaume a veure’ls. Recordo que admirava la força i la valentia.
Veure l’anxaneta a dalt em produïa, i em produeix, un corrent elèctric per tot el meu cos. Els pèls de punta i l’emoció acostumen sempre a paralitzar-me quan els veig.
El so de la gralla explica l’estat del castell i ens informa del valor.
Malgrat tot jo sempre admirava secretament a l’aixecador. El més petit, el que no saluda, el que no rep els aplaudiments, el que no fa un petó al públic però el que sosté a l’anxaneta.
De fet és el que fa l’esforç en silenci, però no per això és menys esforç.
Un castell és com la vida.
L’anem fent amb esforç, amb força, amb perseverança, amb emoció... i quan tot cau tornem a pujar amb superació, amb més esforç, amb voluntat i amb més força que mai.
Si puc transmetre als meus alumnes una petita part d’aquest missatge de ben segur em sentiré el millor aixecador del món. Ells seran la pinya que aixecaran la seva vida... i seran els anxanetes de la seva pròpia vida.
La vida és plena de dificultats.
L’important és tornar-se a aixecar
I lluitar fins al final.



2/10/11

Dijous, 29 de setembre de 2011
CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA
Nervis i somriures abans de començar la classe.
No caldrà tallar ungles.


28/9/11

Dimecres, 27 de setembre de 2011
TXAIKOVSKI
Com cada matí a primera hora entro al parvulari.
La Srta Elena i jo fem una petita reunió per posar-nos al corrent de l’entrada dels respectius edificis.
De sobte me n’adono que hi ha silenci.
No ploren! Els nostres petits Pollets, perdó Picarols, estan jugant.
Evidentment això es mereix un parell fer fotos.















Els Dofins juguen al pati i les Girafes escolten “El vals de les flors” de Txaikovski. Mouen els braços a ritme de la música segons sigui lenta o ràpida.


Em venen ganes d’explicar-los que aquesta música és d’un conte que es diu Trencanous però m’ho repenso. No veig clar com puc explicar aquests petits com un Trencanous agafa vida i s’enamora de la nena. De ben segur explicar que és un trencanous ja em portarà el primer problema del dia.

Deixo que feliçment gaudeixin de la música i vaig fent fotos per compartir-les amb vosaltres.  










27/9/11

Dimarts, 27 de setembre de 2011
ROMEU I JULIETA
Tarda de Música amb els de 4t.

Avui l’audició és “Montescos i Capuletos” del Ballet “Romeu i Julieta” de Prokófiev.
Aprofito l’avinentesa i els hi dic que Shakespeare va escriure aquesta tragèdia i començo a explicar la història dels dos enamorats.
No està en la programació del llibre però jo penso que cal explicar moltes coses, de ben segur alguna queda.
M’agrada molt posar èmfasis en tot allò que explico a la classe i començo amb una adaptació fàcil i senzilla de l’obra acompanyada de misteri per cridar-los l’atenció:
Romeu i Julieta es van enamorar però els seus pares eren enemics i no volien que ells estiguessin junts.
Silenci a l’aula, tots em miren esperant esdeveniments.
Julieta es pren una pastilla i sembla que s’ha mort i així podrà escapar-se amb Romeu, però Romeu no sap que se l’ha pres.
Romeu veu a la seva estimada morta i llavors allà mateix es mata.
Julieta es desperta i veu a Romeu mort.
Aquí la meva intensitat és ja una tragèdia. Els nens em miren amb ulls interrogants.
Julieta es desespera i llavors és ella qui es treu la vida.
Just acabo la frase i uns somriures escandalosos omplen la classe.
El riure ha estat tan general que m’ha deixat una mica descol•locada.
- De què rieu? Què us fa gràcia?
- Seran Tontos... han exclamat casi a l’uníson.
- Què voleu dir? Per què els trobeu tontos
En aquest moment totes les mans estaven aixecades i les respostes han estat:
- Jo no em mato per una nena!
- Apa... ni jo per un nen!
- Podria escriure una nota dient que no estava morta no?
- I per què feien cas als seus pares? A ells que més els hi dóna de qui s’enamoren?
- I per què no es buscaven un altre núvia?
- O un altre nuvi!
...
Fins ara quan acabava d’explicar aquesta història acostumaven a fer un ohhhhhhhh general i a continuació gaudíem de la música.
Avui primer ha calgut calmar els ànims i els somriures burletes.

Alguna cosa està canviant i no sé si m’agrada massa aquest canvi.

26/9/11

Dilluns, 26 de setembre de 2011
QUÈ PASSA...?
De sobte tot em somriu.

Una pau i tranquil•litat planeja l’escola.
Els més petits sembla que ja no ploren tant.
Tothom, o gairebé tothom, fa deures i treballa.
Porten la bata posada i la uniformitat, lluny d’unificar, dóna serenor als ulls aliens a l’aula. No ens distraiem amb colors i podem individualitzar més. Sembla estrany però és així. Els colors de les samarretes i els vestits ja no em fan badar i veig els nens amb una mirada més clara i amb més perspectiva.
Comencem a penjar feina a les sureres. Bonics dibuixos, làmines complicades, taules de multiplicar, càrrecs i hàbits.
Tot i que les finestres estan encara obertes de bat a bat les cortines comencen a planejar i el vent suau s’emporta la calor xafogosa.
Els ànims estan més calmats.
Colors suaus, llum meravellosa que entra acariciant-nos subtilment.
Una nena m’abraça serenament.
Un altre nen només desitja que li tregui la dent que se li mou i que demostrarà que ja és gran, que és valent, que no li fa mal però que innocent espera que el Ratocinto Pérez li porti una cosa ben bonica...
- què creus que em portarà? Em pregunta
- No ho sé, què voldries que et portes? Si em diu que li fa il•lusió faré de missatgera...
- Tot el que em porti m’agradarà i demà t’ho ensenyaré.
Demà un ulls negres em buscaran per ensenyar-me el seu regal i altres ulls esperaran amb esperança quan caurà la dent que tot just comença a moure’s.

L’avi ha marxat però els néts floreixen amb intensitat. Ells estan aquí perquè ell va fer el seu camí amb vosaltres. Deixar-lo marxar forma part del camí.

Algú em diu que va sentir una cançó i la va relacionar amb mi de seguida. És bonic que et relacionin amb una cançó. Ha estat un bonic regal. De fet el més bonic és que t’ho diguin.
Si pogués posar una dent sota el coixí m’agradaria que el Ratocinto Pérez em portés ... tinc milers d’idees. De fet sóc la persona més fàcil per rebre regals, tot m’agrada.
Tinc la mateixa facilitat en fer regals com en rebre’ls.
Tanco l’escola rient, divertida i feliç.
Ohhhhh ja sé que passa!
Acabo d’adonar-me el que acaba de passar!
Ja entenc d’on venen aquests colors preciosos.
Ja sé perquè la llum és suau.
Ja sé perquè es percep aquesta olor subtil.
Ja sé perquè el vent suau m’embriaga.
Ja sé perquè tinc aquest esclat.
Tot això és possible perquè acaba d’arribar... la preciosa i meravellosa TARDOR.

Gaudiu-la.

23/9/11

Divendres, 23 de setembre de 2011
PADRINS LECTORS
Tarda plena d’emoció tot fent els Padrins Lectors.
Estaven molt nerviosos, especialment els padrins.
Els fillols s’ho miraven sense entendre massa bé que passava.
Han signat el contracte d’apadrinament.

Per part del Padrí:
 1.- Escoltar atentament i amb paciència al nostre fillol o fillola.
 2.- Corregir-lo i ensenyar-li com es pronuncia correctament quan s’equivoca.
 3.- Llegir el text amb bona pronunciació i entonació perquè li serveixi d’exemple.
 4.- Explicar les paraules que no entén.
 5.- Fer-li preguntes per saber si ha entès el que ha llegit.
 6.- Felicitar-lo quan ho faci bé o millori, així arribarà a ser un gran lector gràcies al nostre ajut

 Per part del fillol:
 1.- Escoltar el que ens diu el nostre padrí.
 2.- Fer-li cas.
 3.- Portar-se bé.
4.- Contestar el que em pregunta.

 Per part de tots: Gaudir de la lectura.

21/9/11

Dimecres, 21 de setembre de 2011
EN EL MATEIX VAIXELL
Aquesta és la setmana de reunions de família.

Sempre observo aquestes reunions des de la barrera, si més no, ho intento.
M’agrada observar. La sociologia m’interessa molt i em dóna informació molt interessant.
Avui en la reunió dels més petits de l’escola es respirava un ambient tranquil, distès i familiar.
Els pares dels més petits no s’enfronten encara a lliçons, deures, exàmens, esforç... això facilita molt el camí.
El problema comença quan cal lluitar cada dia, no sobreprotegir l’infant i adonar-se que fer de pare no és fàcil i que la comoditat acostuma a ser un problema a la llarga.
Tot just comencem a caminar plegats.
De vegades fer entendre que família i escola som aliats és complicat. Fins que no arribem a interioritzar aquesta idea el camí fa pujada i ens costa caminar.
Llegiu aquestes reflexions.
Llegiu-les a poc a poc i penseu.

No em donis tot el que et demano.
De vegades només demano per veure fins on puc arribar.

No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.

Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi dóna-me'l; però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana.
Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà. I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.

No canviïs d'opinió tant sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.

Deixa'm valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.

No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo en digui per tu.
Em fas sentir malament i perdre la confiança en el que dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa accepta-ho.
Així creixerà l'opinió que tinc de tu i així m'ajudaràs a admetre també les meves equivocacions.

No em diguis que faci una cosa si tu no la fas.
Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis. Però mai faré el que diguis i no facis.

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "No! No tinc temps per tonteries!" o "Això no té importància".
Tracta de comprendre'm i ajuda'm.

Estima'm. I digues-m'ho.
A mi m'agrada sentir-ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

Respecte els mestres de la meva escola. Ells treballen per mi I necessiten que els ajudis I els hi donis suport.
Cal dir-los que el seu treball dóna fruits. Ells col•laboren en la meva educació.
Són una part important en la nostra vida.

20/9/11

Dimarts, 20 de setembre de 2011
SOM-HI!!!
Després de l’estrés que comporta l’inici de totes les coses i un cop enfilat el curs ja puc començar amb la meva rutina gratificant d’escriure el blog.


Novetats, idees, fotos, algun concurs interessant i moltes més coses ens esperen en aquest petit indret virtual de la nostra escola.

Ja hem fem una setmana de curs.

Estem reconduint a tots els nens i les nenes en el camí de l’esforç, el treball, els deures, les lliçons i les obligacions escolars.

Feina gens fàcil.

Si volem aconseguir l’èxit us necessitem a tots al nostre costat.

Us recordo un cop més que estem en el mateix front i no en contra. Només el treball plegat, l’esforç conjunt i la saviesa de la força d’un equip aconseguirà l’excel•lència. I de nou, i un cop més, us recordo que l’excel•lència no és només l’èxit escolar sinó també l’èxit de aconseguir persones de bé, responsables i capaços de fer front als problemes de la vida amb la major honestedat possible.

Això no ha fet res més que començar i malgrat que arriba la tardor, jo vaig per un camí ple de flors que creixen al nostre voltant.

Som-hi.

15/9/11

Dijous, 15 de setembre de 2011
BOB ESPONJA
Us convido a llegir aquest article de La Vanguardia. És molt interessant i ens fa reflexionar.


Psicólogos de Estados Unidos advierten: Bob Esponja perjudica el rendimiento cognitivo de los niños de cuatro años. Bastan nueve minutos de exposición a la popular serie de dibujos animados para que los niños pierdan capacidad de atención y de concentración y se vuelvan más impulsivos, según un estudio de la Universidad de Virginia que se publicará en octubre en la revista Pediatrics.




Los autores del estudio atribuyen el problema al ritmo desenfrenado de los episodios de Bob Esponja. El cerebro aún inmaduro de un niño de cuatro años se ve desbordado ante la avalancha de estímulos que le llegan de la pantalla, apuntan. En cambio, series más pausadas como Caillou no han demostrado tener ningún efecto sobre la capacidad de atención o de concentración ni sobre la impulsividad de los niños.



"Los padres siempre deberían controlar lo que sus hijos miran por la tele". Respecto a las series de ritmo rápido como Bob Esponja, "mi consejo es que se fijen en cómo se comportan después los niños y, si observan que tienen menos autocontrol".



El estudio no aclara si los efectos observados son transitorios o permanentes. Se ha limitado a analizar a un grupo de niños y niñas inmediatamente después de ver un fragmento de nueve minutos de Bob Esponja, y a compararlos con niños que habían visto un fragmento de Caillou o que habían estado dibujando.



Se les hicieron tres tests para evaluar su rendimiento cognitivo. Por ejemplo, se les dijeron series de números (tres, cinco, ocho) y los niños debían repetirlas al revés (ocho, cinco, tres). En todos los tests, "los niños que habían visto Bob Esponja obtuvieron la mitad de puntuación que los otros", explica Angelina Lillard.



Después se les hizo un cuarto test para evaluar su capacidad de retrasar una gratificación. Se les dejó solos en una habitación con dos platos con chuches y una pequeña campana. Se les dijo que, si tocaban la campana, vendría un adulto y podrían comer dos chuches. Pero si esperaban a que el adulto volviera sin tocar la campana, podrían comer diez. De nuevo, los niños que habían mirado Bob Esponja se mostraron más impacientes e impulsivos que los otros.



El estudio tampoco aclara hasta qué edad pueden ser perjudiciales series como Bob Esponja. "A medida que los niños crecen, pueden manejar mejor los estímulos", señala Angelina Lillard. "Con niños de seis años hemos visto el mismo tipo de efectos, aunque no tan acusados".



Pese a estas limitaciones, los resultados "tienen consecuencias importantes para el desarrollo cognitivo y social de los niños", destaca Dimitri Christakis, especialista en la influencia de los medios de comunicación en la infancia de la Universidad de Washington en Seattle.



La compañía Nickelodeon, que produce Bob Esponja, ha criticado el estudio destacando que la serie está orientada a niños de 6 a 11 años y no a edades preescolares, informó ayer The New York Times.



En España, Bob Esponja es actualmente la serie de animación más vista en la franja de edad de 4 a 12 años.

13/9/11

Dimarts, 13 de setembre de 2011
CALENDARI ESCOLAR
Estem treballar per penjar el més aviat possible el calendari al web però hi ha moltes dates a programar i tot requereix temps.
De moment les dates que cal anotar importants són les REUNIONS DE CURS.
DILLUNS, 19: Reunió de P3 i P4, a les 18:30 hores
DIMECRES, 21: Reunió de P1 i P2 a les 18:30 hores
DIJOUS, 22: Reunió de P5 i Primària a les 18:30 hores

12/9/11

Dilluns, 12 de setembre de 2011
DIA PERFECTE VS CALOR INFERNAL

Definició de caòtic: entrada a l’escola el primer dia de curs.

Calor infernal.

Definició de humanitat: una llarga fila de nens i nenes per entrar a l’escola.

Calor infernal.

Definició de sobrepès: agafar unes 100 caixes de material i llibres i no morir en l’intent.

Calor infernal.

Definició de solidaritat: pares que es solidaritzen amb la Directora i ofereixen el seu ajut.

Calor infernal.

Definició de poca paciència: pares que no es solidaritzen i critiquen tot.

Calor infernal.

Definició de por: entrar en una escola on tot i tothom és nou.

Calor infernal.

Definició de complicitat: mirar-se i somriure.

Calor infernal.

Definició de frustració: no poder saludar a tots i cadascú de vosaltres de manera personalitzada.

Calor infernal.

Definició de felicitat: escoltar soroll, somriures i veus dels nostres alumnes.

Calor infernal.

Definició de satisfacció: obrir la porta i veure els antics alumnes que et venen a veure.

Calor infernal.

Definició d’emoció: rebre un impressionant ram de flors que et dóna la benvinguda al nou curs. Gràcies.

Calor infernal.

Definició de feina ben feta: el meu claustre de professors.

Calor infernal.

Definició de plenitud: LA MEVA ESCOLA

Si no fes aquesta calor infernal avui hagués estat un dia perfecte.

Gaudiu de les fotos del primer dia.









10/9/11

Divendres, 9 de setembre de 2011

Classes a punt…

Mestres a punt...

Nens i nenes a punt...

Famílies a punt...

COMENÇA EL NOU CURS!!!


Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...