Dimecres, 28 de març de 2007
CRISI FINAL
- un nen cau i li he de posar dos punts-tirita al genoll
- un altre es dóna un cop de cap i li surt un bony, estic gairebé mitja hora parlant amb ell per observar-lo
- dues nenes es barallen i he de posar pau
- un dels ordinadors de gestió es nega a treballar més enllà de les 16:00 hores, i tot sol s’apaga
- se’n va la llum aquesta tarda i no puc imprimir les notes
- sense llum no podem seguir fent l’speaking d’anglès ni l’audició de música
- el telèfon no para de sonar
- em trobo un nen ballant i cantant tot sol pel passadís mentre va a buscar la jaqueta (?????) millor faig veure que no el veig, de fet es queda immòbil quan em veu aparèixer
- demà hem de fer les Mones, ja tenim els àlbums fets però hem de repassar les notes
- hem d’anar a la TV
però malgrat tot, quan tornes cansada cap a casa, et trobes pel carrer amb un petit alumne que, quan et veu, corre per abraçar-te i fer-te un petó... en aquests moments sé molt bé perquè sóc mestra.
10 comentaris:
I, a més a més, queda poquet per les vacances...
A la Tele, quan???
Aniran tots el peques???
Montserrat, vosaltres a part de formar els nostres fills sou els seus "àngels de la guarda" i això ells ho saben valorar i no m'extranya gens que quan us trobeu algun dels vostres alumnes pel carrer us facin aquestes mostres d'afecte. Aquests nens tenen la gran sort d'anar a una escola on se senten estimats pels seus mestres, per això ahir quan aquest "nen" et va veure es va posar a còrrer més de 50 metres per llançar-se als teus braços i fer-te un petó. En aquesta vida tothom recull allò que sembra, i aquest "nen", inconscientment, et va voler donar una mostra de com se sent a la vostra escola. Ho se de bona tinta perquè tinc molt contacte amb aquest "nen" que després m'ho explicava mentres gaudiem de l'album de fitxes amb el que va sortir ahir de l'escola i em describia, amb la mateixa il-lusió que nosaltres escoltaven, com havien fet i treballat cada un dels deures de l'escola. Va ser una tarda molt enriquidora per ambdues parts i m'en alegro molt que aquest gest tan simple d'aquest "nen" et vagi recompensar el dia tan estressant que vas tenir.
Va ànims, que això ja s'acaba, tots plegats nescessitem uns dies de descans. De totes maneres avui pot ser una traca final, veient només el "jaleo" que s'ha montat a casa per comprar i preparar les coses de la mona, no imagino multiplicar-ho per 20 per classe, un ensenyant a l'altre el què ha portat, aquell que lo de costat és més xulo, a l'altre que se li xafa l'ou de xocolata... quina moral !!! realment ha d'agradar ser mestra.
Judit
Aixo si que ho tenen, fan que t'enfilis per les partes, et treuen de pollaguera pero nomes amb una petita mostra d'afecte i carinyo t'alegren el dia.
Ah per cert! els albums genials. Estem molt orgullosos de la feina feta.... Moltes felicitats a tots i anims que queda poquissim...
Fantàstic el poder dels nens!!!
Ja ho diu la cançó, que el cel és tan sols un petó i un somriure...
carai, ha de compensar molt, eh?
El pastisser s'ha equivocat i ens ha portat les mones la meitat d'amplada i el doble de gruixudes del que vam demanar!!! Us podeu imaginar tot el que penso...
Montserrat
Ànim.... Ara podreu desconectar uns dies de nens i carregar les piles. Ja no queda res!!!
val mes ser torero que mestre, hi ha menys risc.
Publica un comentari a l'entrada