30/3/07

Divendres, 30 de març de 2007
CONTE REAL
Una vegada hi havia una mestra que explicava la lliçó.
Aleshores la va interrompre la Maria:
- això ens ho hem d’aprendre de memòria?
I l’Andreu va dir:
- què ho hem de copiar?
I en Jaume:
- què entrarà a l’examen?
L’Anna va dir:
- Mestra, no em funciona el bolígraf vermell
I en Martí:
- quan ho hem d’entregar?
La Mireia va aixecar la mà:
- Què puc anar al lavabo?
I en Jordi:
- i tot això que expliques per a què serveix?


Aleshores algú que passava per allà, que mai havia fet de mestre, li va demanar la Programació, les Competències Curriculars, el Projecte Educatiu, el Règim Intern de centre, l’atenció a la Diversitat, la Memòria Escolar...
Aleshores la mestra, mirant al cel, va demanar:

VACANCES!!!
Aquest Blog estarà tancat per vacances fins després de Pasqua. Sigueu feliços.
Divendres, 30 de març de 2007
RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA
De la mateixa manera que hem d’aprendre a castigar també cal aprendre a premiar.
Els vostres fills surten aquests dies amb els treballs que han fet, han treballat molt i de valent i és molt important que els hi valoreu l’esforç.
Des del meu privilegiat lloc, fent la sortida, observo un munt de reaccions: la mare que agafa l’àlbum de males maneres i el posa dins del cotxet del germà petit, l’altre que rondina perquè ara ha d’anar a comprar i l’àlbum li fa nosa, l’altre que sense mirar-lo diu què bonic, l’altre que l’agafa amb el mateix compte que el seu fill i li diu que cal anar ràpid a casa per mirar-lo, l’altre que s’exclama i es meravella del dibuix de la portada...
Mireu la cara dels vostres fills quan us donen la seva feina, plens d’orgull i amb molta il·lusió. La vostra reacció influirà molt a l’hora de treballar la resta del curs.
A tots ens agrada que se'ns valori la feina, se'ns feliciti i se'ns recompensi emocionalment.
Això de que “la seva obligació és fer-ho bé i treure bones notes” són romanços. L’obligació ha de ser motivació, orgull per la feina ben feta i un petó per l’esforç.
Seieu amb ells a mirar l’àlbum, que us expliquin anècdotes, rieu junts davant un dibuix no gaire ben fet i admireu el que ha quedat molt bé. Animeu a millorar la lletra, la presentació o les divisions... i sobretot, no el tireu a les escombraries, ni treieu el fastener, per aprofitar-lo pel proper àlbum del trimestre que ve.

29/3/07

Dijous, 29 de març de 2007
TELEVISIÓ, MONES, TITELLES...
Anar a la televisió ha estat genial.
Primer hem passat al camerí per fer la sessió de maquillatge, han sortit tots que semblaven que vinguessin d’estar una setmana al Carib. Un cop al plató ens han fet cantar, parlar (de fet han parlat molt poc, això de les càmeres els hi ha impressionat força), però han rigut amb l’espectacle que ens han fet i hem passat una bona estona.
A la tarda ens esperava la sessió de Mones, els hi ha quedat... originals (deixe-m’ho així) plenes de xocolata, melmelada, gominoles, ametlles, lacasitos, fideus de colors... espero no tinguin un mal de panxa quan se la mengin.
Hem superat la baixada per les escales amb els nens carregats amb la cartera i la Mona.
Els de 6è. han ajudat als més petits i hem aprofitat per fer una cooperació escolar que sempre és interessant de treballar com a valor.
Evidentment una Mona ha anat per terra, just a la porta de l’escola, però ràpidament la hem tornat a muntar, i un ou de xocolata ha rodolat i ha quedat esclafat sota un peu.
En mig d’aquest batibull encara ens han quedat forces per fer una sessió de Titelles a la classe dels Peixos i Cargols.



28/3/07

Dimecres, 28 de març de 2007
CRISI FINAL
- un nen cau i li he de posar dos punts-tirita al genoll
- un altre es dóna un cop de cap i li surt un bony, estic gairebé mitja hora parlant amb ell per observar-lo
- dues nenes es barallen i he de posar pau
- un dels ordinadors de gestió es nega a treballar més enllà de les 16:00 hores, i tot sol s’apaga
- se’n va la llum aquesta tarda i no puc imprimir les notes
- sense llum no podem seguir fent l’speaking d’anglès ni l’audició de música
- el telèfon no para de sonar
- em trobo un nen ballant i cantant tot sol pel passadís mentre va a buscar la jaqueta (?????) millor faig veure que no el veig, de fet es queda immòbil quan em veu aparèixer
- demà hem de fer les Mones, ja tenim els àlbums fets però hem de repassar les notes
- hem d’anar a la TV
però malgrat tot, quan tornes cansada cap a casa, et trobes pel carrer amb un petit alumne que, quan et veu, corre per abraçar-te i fer-te un petó... en aquests moments sé molt bé perquè sóc mestra.

27/3/07

LA MONA DE PASQUA
La Mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent.
El pastís original era un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó d’ous durs i amb la closca pintada de colors. El padrí la regalava i posava un ou per cada any que tenia la criatura (segurament és per això que a mi m’agraden les Mones amb un sol ou).Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes.
Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico.
El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat la Mona. A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqüa ha amagat la nit anterior.
Heu provat mai de pintar un ou dur? Recordo que ho havíem fet a l’escola i quedaven francament malament, és molt difícil pintar-los. Un any algú va oblidar dos o tres ous bullits, que no va pintar, al calaix de la taula de la classe. No us explicaré el drama que vam trobar al tornar després de les vacances.
Dimarts, 27 de març de 2007
FINAL DE TRIMESTRE
El segon trimestre és sempre llarg i feixuc i aquest any no ha estat diferent.
Els nens (i nosaltres) ja estem molt cansats i amb ganes de poder desconnectar per agafar una bona embranzida per l’últim trimestre.
Estem amb la crisis típica de tots els finals de trimestre: tapes i contraportades dels àlbums, acabar feines, treure els dibuixos penjats de la classe per arxivar-los, notes, controls d’última hora, i una inacabable feinada.
El dijous, els de cicle mitjà i superior, faran la seva Mona, ja veure’m els resultats d’aquests pastissers, i els altres ja tenen preparat el tapetet i el guarniment per fer la seva.
El dia que fem la Mona l’escola perd la seva olor característica que sempre fa a paper, gomes, bates i nens... i l’ambient queda impregnat de xocolata, lacasitos, gominoles, melmelada, fruits secs i de les mil i una coses que porten per guarnir-la (com més recarregada la fan més els hi agrada).
Per si no teníem prou feina, ens han convidat a fer de públic en un programa infantil de la Televisió Digital de Catalunya... per tant... sortirem per TV.

26/3/07



Dilluns, 26 de març de 2007
MACEDÒNIA
La Classe dels Óssos han aprés a fer macedònia. Ha estat una manera divertida de recordar la importància de menjar fruita variada. És una bona idea per fer-ho a casa i fer-los participar a la cuina. El procés que han seguit ha estat el següent:
- posar-se el davantal
- rentar-se les mans
- repartir les fruites
- pelar-les i tallar-les
- fer el suc
- menjar la macedònia

25/3/07

Diumenge, 25 de març de 2007
"Aprendre és un ofici extraordinari que mai s'acaba" Lluís Llach

23/3/07





Divendres, 23 de març de 2007
EDUCACIÓ VIAL
Un altre eix transversal que treballem és l’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ve a l’escola a donar classes teòriques sobre com hem de comportar-nos pel carrer, tant si som vianants o conductors, i també a ensenyar-nos l’ús de la Guia de Barcelona i els transports públics.
De tot plegat la part que més els hi agrada és el dia que anem a El Corte Inglés a fer les pràctiques de circulació.
Muntem tot un circuit vial, amb semàfors, senyals de trànsit i guàrdies, i a dalt de la bicicleta comencem a circular, tot respectant les normes de circulació que hem aprés.
És una activitat molt divertida i molt didàctica que la fem amb l’esperança d’aconseguir, en un futur immediat, bons ciutadans, prudents i cívics.

22/3/07

Dijous, 22 de març de 2007
CÀSTIGS
La paraula càstig és lletja però imprescindible en l’educació dels nostres fills.
Quan les paraules no serveixen de res, els pactes no es compleixen i l’educació està per terra, no ens hem d’oblidar del càstig.
Hem de saber dir NO als nens i hem de SABER castigar als nens.
Abans de castigar sense mesura hem de pensar molt bé, quan estem enfadats imposem càstigs que no complirem i aquí està l’error.
Quan estic molt enfadada amb un nen sempre intento mesurar el càstig que dono, és important que sigui proporcional a l’entremaliadura i no massa llarg.
No podem castigar a un nen una setmana sense TV quan sabem que a mitja setmana el perdonarem, castigueu-lo un dia i aguanteu la vostra paraula, no el castigueu sense anar d’excursió amb el col·legi quan no teniu intenció de fer-ho i no el castigueu sense una festa d’aniversari mentre l’acompanyeu a l’anomenada festa.
Arribarà un moment que no us creuran i la vostra autoritat queda obsoleta en un instant.
Quan decidiu una norma i un valor educatiu us heu de fer forts en mantenir-lo, d’aquesta manera els vostres fills tenen molt clar fins on poden arribar i sempre sabran que quan diuen que NO és NO, si constantment perdoneu els càstigs que poseu us trèieu la vostra pròpia autoritat i d’aquesta manera no avancem mai en l’educació i el comportament dels vostres fills.
Recordeu: càstigs curts i raonables però feu-los complir.





Dijous, 22 de març de 2007

PRIMAVERA

Malgrat el temps, l'escola s'ha omplert de PRIMAVERA!!!

21/3/07


Dimecres, 21 de març de 2007
FLÚOR
L’educació per la salut és, entre altres, un eix transversal que treballem a l’escola.
Hem repartit als nens i a les nenes de 2n fins a 4r (la setmana que ve ho donarem a 1r) unes bosses amb un raspall de dents, pasta dentífrica i 20 dosis individuals de solució fluorada, a fi de crear aquest hàbit diàriament a casa.
Adquirir hàbits higiènics dentals i alimentaris és molt important per a la bona salut de tots, cal que comencem amb els més petits.
Amb el temps hem aconseguit que la majoria portin un bon entrepà per esmorzar, en lloc de dolços saturats, però en canvi han proliferat els sucs envasats rics en sucre i causants també de càries.
Un altre èxit aconseguit, per a la majoria, (sempre hi ha el que no s’assabenta o no vol assabentar-se de les normes) és trencar amb el mal costum de fer partícips als amics, el dia de l’aniversari, amb bosses gegants de llaminadures. L’alternativa és molt variada ja que poden portar, per donar als companys, un llapis, una llibreta, un petit joc, fruits secs, un clauer... moltes vegades ens heu sorprès amb idees molt originals, com la setmana passada que un nen va portar la recepta per fer galetes i motlles per poder fer-les (ho podeu veure a la foto) i ho va repartir a tots els seus amics de la classe.

20/3/07

Dimarts, 20 de març de 2007
PRIMAVERA
Ahir, no recordo a on, algú va dir: o canviem les dites o canviem el temps!!!
De primer moment vaig pensar que tenia raó però avui, després de veure l’esvalot que hi hagut sobre el dia del pare, penso que, malgrat el temps que faci, la primavera la sang altera.
Ens hem passat l’hivern parlant de fred, bufandes, gelades, neu... i ara, que arriba la primavera, estem parlant de papallones, flors i colors... tota semblança amb la realitat és pura coincidència.
Avui, quan jo he ensenyat cançons de primavera, quan hem pintat flors, quan hem dit que ara fa bon temps... al mateix moment he passat per les classes per recordar que els nens es tapessin bé ja que a fora feia fred... això no hi ha qui ho entengui.
Aquest trimestre és llarg i feixuc. Sort que els nens estan cansats i no tenen ni esma de fer-nos veure que allò que expliquem no s’ajusta a la realitat... però malgrat tot jo continuo fent-los escoltar "Les Quatre Estacions" de Vivaldi per recordar que tenim, o teníem, quatre estacions diferents a l’any.
El divendres donem per acabat el trimestre, ja sé que encara ens queda una setmana, però pels efectes escolars ja serà un nou trimestre. Acabarem els controls, muntarem àlbums i pensarem amb la Mona que ben aviat el padrí, o qui sigui... no tornem a entrar amb polèmica, ens regalarà... i si no ens la regala... tant és, us la compreu vosaltres per endolçar la vida, mai està de més.

19/3/07

Dilluns, 19 de març 2007
DIA DEL PARE
La festivitat del dia del pare se la van inventar, sobre l’any 1910, els Americans i el Sr. Josep Fernández, fundador de Galerías Preciados, la va instaurar a Espanya.
Cada any em trobo que a algú li sap greu que a l’escola no fem res pels pares i algú altre que se n’alegra, degut a la situació familiar, de que no fem res.
Ja fa anys vam decidir no fer res, els motius són clars i fàcils d’entendre: el nucli familiar no és avui el mateix que 10 ó 15 ó 20 anys enrere.
Hi ha nens sense pare, nens amb un pare i nens amb dos pares... per tant a vegades no saben a qui han de donar-li el regal que acaben de fer i llavors ens ho pregunten:
- a qui li dono, al papa que viu a casa o a l’altre papa?
- jo no tinc papa, a qui li dono?
- no veuré el papa fins d’aquí 15 dies..., li guardo el regal?
A aquestes preguntes no tenim una resposta clara, per tant el millor és no ficar-nos en camisa d’onze vares.
La família tradicional ha canviat i això és una realitat que hem d’assumir.
La felicitat dels nostres nens i nenes no depèn de la presència o no d’un pare o de dos, sinó de saber i sentir-se que és estimat i valorat.
Quan algú em diu, avui també m’ha passat, que els nens que tenen una família normal no tenen la culpa del fet de que no fem res pel dia del pare sempre els hi responc: digueu als vostres fills que li facin una abraçada i un petó molt fort al pare i que li diguin que l’estimen, i recordeu que a l’any hi ha 365 dies del pare.

17/3/07

Dissabte, 17 de març de 2007
"L'educació és allò que queda quan oblidem tot el que hem aprés a l'escola" A. Einstein

16/3/07


Divendres, 16 de març de 2007

PASQUA ABANS DE RAMS

Ja estem preparant la Pasqua.

Aquí teniu una petita mostra que han fet els nostres artistes.

15/3/07





Dijous, 15 de març de 2007
ARBRE CENTENARI
Just davant de la porta del parvulari Parcs i Jardins ha posat una petita rajola a terra per mostrar-nos un plataner centenari en el carrer Vallespir.
Hem compartit aquesta iniciativa amb la classe dels Peixos i la dels Óssos.
Aquesta tarda hem sortit a veure l’arbre, l’hem tocat i ens hem encomanat de la innocència dels nens que admiraven l’arbre i el trobaven alt i molt bonic.
La Classe dels óssos li volien fer una corona, tal i com la porten ells el dia del seu aniversari, però aviat s’han adonat de la dificultat de posar-li.
Les idees per solventar el problema han estat molt variades:
- Anar al balcó més alt i deixar-la anar des d’allà
- Amb una escala molt llarga
- Amb una corda des del terrat
- Amb unes ventoses als peus i poder fer un gran salt
Davant d’aquesta dificultat insalvable, han decidit que demà faran un dibuix de l’arbre i el penjarem a la classe.
La il·lusió d’un nen mirant un arbre, que tu li has dit que era especial, només ho aconseguim si som capaços de creure nosaltres amb ella.
El moment més bonic que he viscut avui ha estat quan un petit de tres anys m’ha dit, tot entrant a la seva classe:
- Montserrat, aquest arbre és el més bonic que he vist. Cada dia el miraré.

14/3/07

Dimecres, 14 de març de 2007
GATS, COLOMS I GAVINES
Fa uns dies que una gavina voleia, a la tarda, per sobre el pati.
Cada vegada que la veig penso que si es mora i cau al pati no sé pas qui la traurà d’allà (de fet si que sé qui ho farà, hi ha una senyoreta que no li fa por res relacionat amb els animals, per tant li tocarà a ella).
Al pati podem trobar de tot: coloms moribunds, orenetes que no poden aixecar el vol, okupes...
Una nit, fa anys, va entrar un gat. El vam trobar al matí de divendres, enfilat a dalt de tot d’una de les tanques.
Malgrat que vàrem picar, fer tot tipus de soroll i moviments el gat no es va moure d’on era.
El dissabte el gat continuava enfilat i el diumenge encara estava al mateix lloc.
Era increïble pensar que feia tres dies que el gat no es movia, ni menjava, ni bevia. Vam arribar a pensar que s’havia mort allà dalt però els seus ulls terrorífics i vidriosos ens miraven. Cada vegada ens feia més por.
Estàvem força preocupats perquè no podíem treure els nens al pati mentre el gat estigués allà i llavors vaig trucar als bombers. Em va costar molt que es decidissin a venir però la meva insistència, força espantada, els va convèncer.
Recordeu aquella sèrie que es deia “Los hombres de Harrelson”??? doncs això semblaven els bombers que van entrar a l’escola rient-se del nostre espant.
Només va caldre que entressin al pati picant i fent soroll i, amb la sola intenció de pujar a la tanca, el gat va baixar espantat, ràpidament, mentre que jo corria tancant la porta de l’escola.
Després de tant de temps he reconegut a un dels bombers que va venir aquell dia i li he comentat que jo el coneixia perquè un dia va venir al pati de la meva escola a treure un gat, el més sorprenent és que enseguida m’ha dit que ho recordava i que l’escola era a l’Av. Madrid.
Està clar que això de salvar gats enfilats no és una feina que deuen fer gaire sovint.

13/3/07




Dimarts, 13 de març de 2007
PICASSO
A l’escola hi ha unes quantes mestres que dibuixen molt bé. L’art de saber dibuixar sempre m’ha meravellat i envejat molt. Jo no sé dibuixar gens ni mica.

L’Educació Plàstica, a l’escola, sempre s’ha treballat molt i ensenyem als nens a dibuixar i a pintar.
Avui però el que millor puc fer és mostrar-vos que bé dibuixen els nens i les nenes de la Classe dels Lleons (P5), jo m’he quedat meravellada... jutgeu vosaltres mateixos... gairebé no es pot distingir l’original de Picasso amb els que han fet els nostres artistes, oi?

12/3/07

Dilluns, 12 de març de 2007
VIVALDI
Parlàvem de Vivaldi amb els de 3r.
Els hi explicava que se’l coneixia pel sobrenom del capellà pèl-roig.
La pregunta era obligada:
- Què és un capellà, Senyoreta?
- Jo ho sé, jo ho sé... Ha dit l’Helena
Diga’m doncs:
- és algú que ve d’allà!!! M’ha respost
M'ha costat força fer el paral·lelisme que un “cap-ellà” és algú que ve d’allà.
He decidit continuar preguntant.
- Algú més sap que vol dir capellà?
- Un esquerrà. Ha contestat un altre.
???????????
Després d’una estona el Quim ha dit:
- un capellà és com el mossèn del meu poble: tot el dia se’l passa a l’església parlant de Déu.

Abans que ningú em fes una altra pregunta compromesa he engegat el CD i hem escoltat “Il Gardelino” de Vivaldi, la música amansa les feres i calma les preguntes dels meus petits interlocutors.

11/3/07

Diumenge, 11 de març de 2007
QUIM
L’altre dia, en el bloc d’Educació Física, algú va escriure un comentari molt bonic sobre el Quim.
El Quim era el meu tiet. Durant molts anys va ser professor d’Educació Física de l’escola i monitor de menjador.
Ell organitzava excursions, campionats, partits, cursets... i se’n duia a tota una bona colla de nanos de campaments i de vacances.
Era el típic profe que feia saltar al plinton, feia fer flexions, no perdonava que es deixessin ni un pèsol al plat i sobre tot feia llargues xerrades per fer-los reflexionar... però la majoria l’apreciaven.
Ell i jo no teníem una relació gaire plenera, sempre teníem opinions diferents en la majoria de coses i maneres diferents de fer, però moltes vegades no som conscients del mal que ens fem els uns als altres sense cap necessitat, i no sabem gaudir del dia a dia tranquil·lament amb la gent que ens envolta i ens estima.
El dia que més el vaig trobar a faltar va ser quan es va morir. El tanatori es va omplir d’antics alumnes, de gent que feia un munt d’anys que no vèiem però que van deixar la feina i les seves obligacions durant unes hores per poder dir l’últim adéu al seu profe.
A ell li hagués agradat veure’ls tots allà, junts de nou, recordant un munt d’anècdotes i de bons moments.
Els mestres i professors tenim l’avantatge de poder deixar empremta en les persones i ser recordats per la nostra feina i per la influència que exercim, millor o pitjor, en els nostres alumnes.
Un petó, Quim, t’ho devia.

10/3/07

Dissabte, 10 de març de 2007
Aristòfanes va dir:
La joventut envelleix,
La immaduresa es supera,
La ignorància pot ser educada,
I la borratxera es passa..
Però la estupidesa és per sempre

9/3/07

Divendres, 9 de març de 2007
ORTODÒNCIA
Recordo que fa anys gairebé tots els nens duien plantilles, era una cosa molt habitual. Fins i tot se’n perdia alguna, cosa que no he entès mai, com podia ocórrer una cosa tan complicada, com perdre una plantilla de dintre una sabata lligada, però en una escola passen tot tipus de coses estranyes.
Ara gairebé tots porten ortodòncia. Amb els ferros també ha passat de tot: es perden, es trenquen, els tiren sense voler a la paperera, els confonen... però el que ha passat avui no havia passat mai.
Una nena ha entrat amb el braç davant de la boca, ja que un fil del jersei se li havia enganxat en els bràquets, mentre esperava a la fila per entrar.
Imagineu l’escena: la nena és el doble d’alta que la Srta. Elena i totes dues intentaven treure, amb el màxim de compte, el jersei enganxat, sense gaire èxit. Al final ha calgut tallar el fil amb una tisora i deslliurar així el jersei, tot i que li ha quedat el fil penjant, que ella mateixa se la pogut treure després.
Quan m’ho han explicat he recordat una vegada que vaig anar d’urgències al dentista amb una nena que es va posar un clauer a la boca i se li va quedar enganxat. Vaig anar pel carrer amb la nena amb una mena d’ós, no recordo ben bé que era, que li sortia, tot penjant, de dintre de la boca.
El dentista es va fer un fart de riure quan la va veure però jo no estava per gaire humor en aquells moments, tot i que després, quan vaig veure el clauer fora de la boca, ja vaig trobar la gràcia a l’escena.

8/3/07





Dijous, 8 de març de 2007
EDUCACIÓ FÍSICA
Una de les assignatures que més ha canviat al llarg del temps és l’Educació Física.
Queden ja molt lluny aquelles classes que fèiem a l’antic Estadi de Montjuic (les fotos són de 1971), tot i que ens ho passàvem molt bé, ja que hi estàvem tot el matí.
Tots hem fet les taules de gimnàs, ben alineats i fent els exercicis al crit de xiulet del professor, passant molt mala estona intentant saltar el plinton o el poltre, que per mi era pitjor (en el gimnàs encara tenim un plinton i un parell de poltres) o a sobre de la barra... però això ha passat a la història.
Ara els nens es diverteixen fent Psicomotricitat, equilibri, malabars, handbol, bàdminton i jocs esportius de tota mena.
Ahir els de 4rt. van fer la seva final de partits de handbol... anaven contentíssims amb les seves medalles de cartolina!!!
L’Educació Física d’ara és més assequible a tothom, el més maldestres no ho passen tan malament i els més àgils poden seguir gaudint d’aquest avantatge.
Un dia d’aquest farem fotografies dels nens i les nenes fent gimnàs, així podreu veure que bé ho passen.

7/3/07

Dimecres, 7 de març de 2007
PLUJA
M’agrada molt la pluja, però fer la sortida de l’escola quan plou m’estressa molt.
Normalment els pares, les mares i avis es posen sempre al mateix lloc de l’acera quan venen a buscar als nens, això em facilita moltíssim i controlo ràpidament a tothom, però, no sé ben bé perquè, quan plou tothom es mou de lloc.
Una mare em diu que s’espera al cotxe, l’altre que va cap a la farmàcia, els paraigües tapen les cares i no distingeixo a ningú, els nens es posen la caputxa i tampoc els distingeixo tan ràpid... per no parlar de l’àvia, sempre hi ha una àvia diferent que ho fa, ja poden passar els anys, sempre tinc a l’àvia que es posa a un pam de mi, davant mateix de la porta i obra l’enorme paraigua de la nena quan la veu aparèixer... ja puc dir que s’aparti, que allà fa nosa, que vigili que els nens la tiraran... cas omís... encara no sé com mai m’han tret un ull, tot obrint el paraigua, per evitar que la criatura es mulli.
Una altra model d’àvia és la que ha d’entrar al vestíbul i canviar a la nena les sabates per les boniques botes de pluja... llavors la situació és diferent ja que l’àvia vol entrar, els nens volen sortir, la néta no sent el que li diu l’àvia: no surtis, no surtis... la nena que contesta: que dius??? mentre, evidentment surt i llavors totes dues han d’entrar...
Al mateix moment jo em desganyito dient el nom del nens sense que ningú em senti, ja que les mares s'expliquen les anèdotes més divertides del dia (suposo que expliquen això ja que riure, riuen molt)
Però el més estrany que he vist en una dia de pluja ha estat avui, quan un nen ha obert el paraigua que la mare li ha donat i llavors ha caigut rodolant... una patata!!!

5/3/07

Dilluns, 5 de març de 2007
VISITA
Avui he tingut la visita d’uns pares que volien matricular a la seva filla a l’escola.
La nena va a un altre centre i no n’estan gaire contents.
Durant mitja hora els hi he parlat del nostre sistema educatiu, les nostres activitats, les rutines, els hàbits, l’estudi... és a dir, la manera que tenim de treballar.
A les 17:00 hores els hi he dit que havia de fer la sortida, per tant, havíem d’interrompre la visita mentre sortien els nens i després ja continuaríem parlant, tot ensenyant el Centre.
Ells han quedat asseguts al despatx mentre que els vostres fills i filles sortien com cada dia.
Al tornar a reemprendre l’entrevista ells estaven astorats dels “bonics nens que teníem a l’escola”, (cito textual) de la manera tan tranquil·la que sortien, la calma que es respirava...
No calien dir més paraules, no calia fer més propaganda de l’escola...
Els vostres fills i les vostres filles, els nostres alumnes, és la millor propaganda que tenim i això és gràcies al nostre esforç i, sobretot, al vostre recolzament.
Cal seguir treballant amb tots aquests petits infants, sense perdre l’esperança ni tirar la tovallola.
Avui ha estat un bon dia.

4/3/07

Diumenge, 4 de març de 2007
CIVISME
El divendres vaig fer l’entrada a l’escola i després vaig marxar a un curs que estic fent sobre Direcció. Sempre és interessant reciclar-se, aprendre noves coses, escoltar altres maneres de treballar i adonar-se que nosaltres, també, fem la feina ben feta.
Tot el professorat de l’escola assisteix regularment a cursos i cursets per mantenir-se al dia de noves tendències i incorporar coses noves, o mantenir les que ja tenim per què són les que en realitat funcionen, tot pot ser.
Quan vaig tornar, el Carrer Saleta era ple de tot tipus d’andròmines que algú, força maleducat, havia deixat (portes, sofà, matalàs, fustes...)
Vaig trucar al telèfon del Civisme (900.226.226), on un noi molt amable em va dir que enseguida ho vindrien a recollir. Evidentment no me’l vaig creure i ja tenia el telèfon a mà per anar inssistint tot el dia.
La meva sorpresa va ser que en uns 10 MINUTS, no exagero gens van ser 10 minuts, ja teníem un camió que ho estava recollint tot, no m’ho podia creure. Al menys l’incivisme d’una persona era compensat pel civisme de l’Ajuntament.
Anoteu aquest telèfon, 900.226.226 la trucada és gratuita, és important que els ciutadans en fem ús, us pot servir per:
- Sol·licituds de recollida de mobles i trastos vells
- Avisos sobre contenidors plens, desbordats o amb desperfectes
- Incidències i suggeriments referents a l'enllumenat avariat o trencat, mancat o deficient
- Desperfectes o avaries en semàfors
- Avisos sobre elements caiguts a la via pública i que dificulten el pas o la circulació
- Recollida d'animals morts
- Desperfectes en el mobiliari urbà
- Desperfectes en jocs infantils, mobiliari i senyalització als parcs
- Desperfectes en calçades i voreres
- Incidències d'avaries a les clavegueres i les escales mecàniques de la via pública
- Sol·licituds de poda d'arbres

3/3/07

Dissabte, 3 de març de 2007
ECLIPSI
Avui a la nit hi haurà un eclipsi total de Lluna. Fins l’any 2029 no tornarà a ocórrer aquest fenomen, per tant seria interessant poder veure’l.
Si això és molt complicat ho podeu fer des d’aquesta pàgina, http://www.serviastro.am.ub.es/destacats/eclipsi_lluna_030307/index.html, en directe, ja que faran una retransmissió a partir de les 22:20 hores.
Els que teniu nens a partir de 3r. intenteu que no s’ho perdin, entendran poca cosa, però quan ho expliquem a l’escola els hi sonarà ja una miqueta. Feina feta no fa estorb!!!

1/3/07

Dijous, 1 de març de 2007
LECTURA
La lectura és vital pel desenvolupament i la maduració de les persones, nens i adults.
És el vehicle de l’aprenentatge i l’adquisició de la cultura.
Aquests dies teniu la oportunitat de gaudir, vosaltres i els vostres fills, de la Setmana del Llibre en Català que es fa a la Pç de Catalunya.
No deixeu escapar aquest esdeveniment, els actes són molts i diversos, interessants i molt i molt pedagògics...
Els llibres són una font d’informació, d’aventura, de diàleg, de reflexió, d’oci... Hem d’apropar els llibres a tothom, mai és tard per començar i mai massa aviat.
Si habitualment no sou lectors, tant és... obriu avui un llibre i endinseu-vos en aquest meravellós món... si més no apropeu-lo als vostres fills.
Durant 11 dies la ciutat s’omple de llibres, us animo a participar de la fira.
Passegeu, remeneu, obriu els llibres... i que els vostres fills vegin que ho feu.
Molts pares em diuen que els seus fills no llegeixen... us sona la paraula EXEMPLE??? Difícilment ells ho faran si vosaltres no ho feu...
Consulteu la pàgina http://www.setmanallibre.com i participeu de les activitats que més us cridin l’atenció. N’hi ha per totes les edats.
Espero veure-us a la Pç Catalunya carregats de llibres que després llegireu i comentareu a l’hora de sopar, l’únic moment del dia que teniu l’oportunitat d’estar tots junts amb la TV TANCADA, i fomentar així l’hàbit de lectura i el diàleg a tots.