30/4/07

Dilluns, 30 d’abril de 2007
MSTISLAV ROSTROPÓVICH
La mort del violoncel·lista i Director d’orquestra Rostropovich em va saber molt de greu.
Hi ha personatges que no saps ben bé perquè et transmeten bones vibracions, simpatia i bon rotllo, que dirien els meus alumnes.
A part de ser considerat un dels millors violoncel·listes del món era un gran defensor de la democràcia i de la llibertat fet que li va provocar que hagués d’exiliar-se.
La primera vegada que vaig sentir a Rostropovich va ser quan es va posar a tocar davant de les runes del que quedava del mur de Berlín. Aquell home tranquil, amb cara d’avi carinyós i aparentment fràgil, tenia unes mans àgils i brillants quan les passava per damunt del violoncel. Sentir aquelles notes magistrals davant del mur destrossat em va impactar molt.
Vaig tenir el plaer de saludar-lo el dia de la inauguració de la Vil·la Casals de Sant Salvador, al Vendrell. Com si d’un cantant de rock o un actor de Hollywood es tractés em vaig acostar fins a ell amb la meva filla, que llavors deuria tenir uns 10 ó 11 anys. Deuria veure la nostra emoció ja que va venir a saludar-nos, tot deixant la comitiva que l’acompanyava que era la dona de Pau Casals, El Rei Joan Carles i la Reina Sofia. Amb molta naturalitat li va fer un petó a la nena mentre que jo li deia que estava coneixent al millor violoncel·lista del món. Sempre els hi explico aquestes anècdotes als meus alumnes amb l’esperança de que, amb els temps, les recordin i així vagin adquirint coneixements que d’altra manera desconeixerien.
Crec que va ser Einstein qui va dir que la cultura és allò que queda quan hem oblidat tot el vam aprendre a l’escola, jo afegiria que la cultura és quan oblidem el que hem après de memòria, el que ens queda és el que ens transmet un mestre quan ens explica allò que estima.

29/4/07

Diumenge, 29 d'abril de 2007
LA FRASE DEL DIA
Diga-m’ho i oblidaré
Ensenya-m’ho i ho recordaré
Involucra’m i ho aprendre per sempre
B. Franklin

26/4/07

Divendres, 27 d’abril de 2007
GEOMETRIA
Els nens i les nenes de 4rt estan treballant la geometria. Amb paciència van aprenent a fer servir l’escaire i el transportador. Quan ho treballen, a la classe, cal que la senyoreta passi taula per taula i es vagi entretenint de manera individualitzada a fi de que tothom ho vagi aprenent. Són estones complicades ja que mentre que estàs dedicant la teva atenció a uns quants, els altres aprofiten per fer malifetes. Aquesta tarda m’ha ensenyat l’artilugi que veieu a la foto que un nen havia fet mentre que ella explicava angles, paral·leles i perpendiculars.
Si voleu que us digui la veritat m’he fet un fart de riure quan he vist el que ha fet el nen amb el transportador, el regle, l’escaire i el cartabó... he de reconèixer que té la seva gràcia tot i que ella no opinava el mateix, ja que mentre es desganyitava explicant, ell s’entretenia d’amagatotis fent la fletxa.
No he pogut renyar-lo massa quan l’he tingut al davant ja que la seva falta d’atenció a la geometria ha estat compensada per la seva gran imaginació, no creieu?

25/4/07

Dijous, 26 d’abril de 2007
DIBUIXOS D’EDUCACIÓ VIAL
El mes que ve, a l’Illa Diagonal, fan una exposició de dibuixos organitzada per la Guàrdia Urbana a fi de mostrar el que hem treballat, a l’escola, sobre aquest eix transversal.
Els de 1r, 4r i 6è han participar amb les seves obres i han dibuixat allò que els guàrdies els hi van explicar a la classe, principalment civisme i aprendre a estimar la nostra ciutat.
Hem seleccionat els tres dibuixos de cada classe que ens han semblat millor per portar-los a l’exposició i avui els han vingut a recollir.Un dels més bonics és el que ha fet la Maria, de la classe de 4rt, està ple de detalls, fixeu-s’hi bé, fins hi tot hi surto jo fent l’entrada pel matí


24/4/07

Dimecres, 25 d’abril de 2007
DESTÍ
Avui he anat a una perruqueria del barri on no havia entrat mai. L’amo és un noi encantador, molt professional, i que ha aconseguit, gràcies a la seva feina, una clientela extensa i fidel.
Tot parlant m’ha comentat que ell era perruquer “gràcies” a la meva mare.
Quan ell era un jove adolescent ja volia ser perruquer però la seva mare tenia altres plans per a ell i estava tossudament ficada en la idea de que el seu fill arribés ben lluny en els estudis. A fi de poder aconseguir el seu objectiu el noi va deixar d’estudiar i la mare, desesperada, va anar a veure a la Srta. Elena tota preocupada pel futur del seu fill.
La Srta. Elena quan va escoltar a la mare preocupada es va dirigir al noi tot preguntant-li:
- tu que és el que vols ser?
- Perruquer!!! Va contestar segur i decidit
I tot dirigint-se a la mare li va dir: apunta’l a la millor acadèmia de perruqueria que trobis i deixa que el teu fill sigui feliç amb allò que vol fer.
El fet és que li va fer cas (en aquell temps es feia molt de cas a allò que els mestres deien) i ara és una persona contenta amb la seva feina.
Mai havia sentit taral·larejar una cançó a un perruquer mentre pentinava.
Avui he recordat que el que importa veritablement no és el que som sinó la manera que som quan fem la nostra feina i en el dia a dia.
Et felicito.

23/4/07

Dimarts,24 d’abril de 2007
SANT JORDI
El dia de Sant Jordi és un dia molt llarg. Comença al matí amb totes les activitats que fem a l’escola i acaba, ben entrat el vespre, tot tornant de la Plaça de Sant Jaume, després d’escoltar les sardanes, comprar una rosa i intentar trobar un llibre entre el garbuix impossible de gent i més gent.
El Mercat del llibre ha anat molt bé. Els més petits ho miraven tot amb cara il·lusionada, han estat molt callats mirant els llibres i escoltant la música de sardanes que els hi hem posat per fer ambient.
Els més grans han fet molt bé la seva feina d’animadors, tot ajudant a escollir els contes.
La tria d’un llibre ha estat, en ocasions, complicada. Descobrir entre la pila el llibre que van portar pot causar una mena de melangia que fa que el vulguin recuperar, o escollir el primer conte que els hi agrada i ja no deixar-lo en tota l’estona, per por a no poder-lo aconseguir, són fets habituals. Alguna que altra baralla pel mateix llibre també és molt normal, aleshores cal fer les funcions d’àrbitre, en aquests casos el més fàcil i ràpid és rifar el llibre que ocasiona el conflicte, ja que intentar descobrir qui l’ha triat primer és una feina de difícil solució.
De totes maneres, veure els nens tot el dia amb llibres a les mans i explicant l’argument i comentant-lo dóna un aire especial a la diada. Algú em dirà que això és flor d’un dia i que no té cap sentit que es compri un llibre només per Sant Jordi però jo, optimista de mena, penso que potser avui algú llegirà una aventura, un poema o una història que l’entusiasmarà de tal manera que ja no voldrà deixar de fer-ho mai més i entrarà, per sempre, en el meravellós món de la lectura, per què no?





SANT JORDI

Mercat del llibre

Dilluns, 23 d'abril de 2007
SANT JORDI
Feliciteu als vostres amics amb un poema.
http://www.gencat.cat/santjordi/2007/felicitacio/

22/4/07

SANT JORDI
En la pàgina que us poso a continuació hi trobareu recursos, activitats, jocs, postals... adreçats a totes les edats, que poden estar bé per fer passar una bona estoneta als vostres fills i filles sobre la diada de Sant Jordi.
http://www.edu365.cat/stjordi/

20/4/07

Demà, dissabte, pel matí, al Corte inglés de la Diagonal hi ha l'exhibició final sobre Educació Vial al districte de Les Corts. Allà estarem representats per la Sara, la Judit i la Gemma, que tot circulant amb bicicleta amb molta prudència, donaran el tret final al curs d'educació Vial que hem portat a terme aquest any a l'escola amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana.
Divendres, 20 d’abril de 2007
PRE-SANT JORDI
Ja tenim les classes plenes de llibres, més del que és habitual, a punt d’acabar de muntar el Mercat de Sant Jordi. El dilluns tot quedarà impregnat de llibres, flors i música i de l’esperit festiu del dia.
Els més grans estan emocionats esperant per ajudar als més petits a escollir un llibre. Veure un nen de 12 anys explicant un conte a un de 4 és una experiència única.
Hem tingut de tot: llibres bonics, llibres interessants, llibres trencats i llibres que no corresponien a l’edat dels nens que l’han portat. Evidentment també hi ha nens que encara no han portat cap llibre i altres famílies, val a dir que molt poques, que ni tan sols saben que calia portar-lo i ha calgut recordar-ho personalment.
Normalment l’entusiasme d’un nen participant en aquests tipus d’activitats que organitzem les escoles, és directament proporcional al que posen les famílies a casa.
Encomanar alegria, il•lusió i vivències als vostres fills depèn de vosaltres, els pares. Serveix de poc fer viure coses a l’escola si vosaltres des de casa no fomenteu aquesta il•lusió, tot triant, en aquest cas, junts el llibre i esperant quin serà el que portarà a casa de nou.
El valor de les coses depèn del que cadascú li vulgui donar, ajudeu als vostres fills a omplir la seva motxilla de records quotidians i deixeu que us expliquin el que viuen diàriament i així, quan siguin adolescents, no us queixareu de que no us expliquen res.

19/4/07

Dijous, 18 d’abril de 2007
NO VULL SORTIR AL PATI
Hi ha coses, en el món de l’ensenyament, que no canvien mai, per molt que ens semblin obsoletes ja que ens recorden les escoles franquistes i repressives de l’època, però que caldria recuperar sense por a ser tractats com a passats de moda.
No tenim més remei que fer aprendre les taules de multiplicar de memòria, i les preposicions i, sobretot, els verbs.
Els temps verbals acompanyen als nens des de 5è de Primària fins a 2n d’ESO. de manera regular i per saber-los hem de posar en marxa la memòria, que mai està de més treballar-la a fons. Aquest esforç que han de fer ens costa molt d’aconseguir, últimament ens hem adonat que fan els deures ja que és un hàbit que tenen molt assolit, però, en canvi, no estudien.
Després de varis controls, amb resultats desastrosos, hem anat posant mesures per fer-los aprendre els verbs (de fet el que volem aconseguir és la disciplina i la rutina de l’estudi diari) i cal dir que l’èxit ha anat augmentat poc a poc.
A l’Helena (recordeu que és la nostra alumna tipus per no vulnerar la intimitat de ningú) els verbs se li resisteixen especialment. No hi ha manera que els aprengui i ja ho havíem provat tot. He explicat la situació a la família i avui hem descobert el que passava: ni els copia ni els aprèn perquè no vol sortir al pati, li agrada quedar-se còmodament a la classe amb la mestra de guàrdia i anar acabant la feina que no ha fet... ara resultarà que caldrà castigar-la fent-la sortir al pati... avui quan l’han enviada al pati ha fet molt mala cara... hi ha dies que no entenc res de res.

18/4/07

Dimecres, 25 d’abril de 2007
POLLS
Les coses més increïbles poden passar en una escola.
Aquest matí un nen ha entrat amb una caixa de sabates, plena de foradets, tot dient-me:
- puc entrar aquesta caixa a la classe?
Enseguida m’he adonat que allà dintre hi havia una bestiola i com que sóc molt contraria a veure qualsevol animal, abans d’obrir i portar-me un ensurt, li he preguntat que hi havia a dintre.
Tot content m’ha dit:
- una liendre de poll que li vam treure ahir del cap de la meva germana!
Hi havia un pare a la porta que encara riu ara.
Podeu imaginar la meva reacció... hem tingut tot el matí la caixa al vestíbul d'entrada.
Cada dia en veiem de noves.

17/4/07





Dimecres, 17 d’abril de 2007
EL COLOR BLAU
En mig dels dracs, les princeses, els Sants Jordis, les roses i el Mercat del Llibre que estem organitzant, els més petits de l’escola es dediquen, amb tranquil•litat, a fer de grans artistes, tot aprenent el color blau.
La majoria encara no parlen però, quan els hi preguntes, assenyalen tot allò que troben de color blau, o vermell, o groc... el garbuix de colors és força complicat per la Classe dels Pollets.



Dimarts, 16 d'abril de 2007

16/4/07

Dimarts, 16 d’abril de 2007
JOCS FLORALS
Els Jocs florals és un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323, per la companyia del Set Trobadors. Després de vàries temptatives es van tornar a instaurar l’any 1859, a Barcelona.
Els premis que es donen, tradicionalment, són la Flor Natural, l’Englantina d’Or i la Viola d’Or.
A l’escola participem en els Jocs Florals de Les Corts, els guanyadors del Districte participen en els Jocs Florals de Barcelona Ciutat.
A Les Corts hem guanyat diverses vegades, a la ciutat ho hem fet en dues ocasions, en un acte solemne al Saló de Cent.
Aquesta setmana hem de fer la prosa i la poesia que anirà a concurs.
La tasca és difícil. Intenteu escriure ara mateix un poema o un text per anar a concursar, el més probable és que no us en sortiríeu massa bé.
He estat jurat, en un parell de vegades, en el Jocs Florals de Les Corts i la veritat és que és una feina complicada ja que, la majoria d’obres presentades, tenen poca imaginació i no estan gaire ben escrites però, si ho estan, sempre dubtes que allò ho hagi escrit tot sol un nen.
De totes maneres, ni que sigui per una setmana, la majoria de nens i nenes de tot Catalunya escriuran aquests dies les seves obres i, malgrat que la majoria tindrà les Muses de vacances, potser algú li arribarà la inspiració i serà, en un futur, un dels nostres millors escriptors... mai se sap.

15/4/07

Diumenge, 15 d’abril de 2007
PREPARATIUS
Comença la setmana de Sant Jordi.
No conec a ningú que no li agradi la festa de Sant Jordi.
Hi ha persones que no els hi agrada el Nadal pels records que li porten, o perquè es posen tristos, també a altres (per exemple jo mateixa) no els hi agrada Carnaval i, a vegades, podem trobar algú que no li agrada Sant Joan degut als petards, però la festa de Sant Jordi és diferent.
Ja sé que hi ha gent que només compra un llibre aquest dia i la resta de l’any oblida les lletres i la lectura, això ens donaria peu a un debat complicat i feixuc, però el deixarem per més tard, quan hagi passat aquest bonic dia.
Aquesta setmana explicarem, per mil•lèsima vegada però sempre els hi agrada tornar-la a escoltar, la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. No podeu imaginar la quantitat de dracs que els mestres podem inventar, tots ells simpàtics i divertits que serien incapaços de menjar-se a ninguna bonica donzella que se li acostés. Dibuixem grans varietats de Sant Jordi eixerits i princeses amb vestits llargs i cucurutxos al cap.
Jo crec que els nens i les nenes han d’escoltar històries de valents cavallers i de princeses, no menys valeroses, que donen la seva vida per salvar el poble.
La igualtat entre els homes i les dones no la hem de treballar amagant cuinetes, espases, contes de fades o castells encantats, sinó des del respecte entre les persones i els finals feliços.

14/4/07

Dissabte, 13 d'abril de 2007
"Quan dues dones xerren no diuen pas res. Quan una dona parla ho revela tot de la vida" Gibran Khalil Gibran

13/4/07

Divendres, 12 d'abril de 2007
ARA QUE PLOU
Els dies de pluja dónen una atmosfera peculiar a l'escola. El cel gris transmet una llum diferent a les classes. Els vidres entelats em recorden els meus dies com alumna a les mateixes aules on ara faig de mestra.
Els nens estan més moguts i nerviosos els dies que plou i a més cal afegir que no podem sortir al pati.
Quan comença a ploure sempre hi ha algú que t'avisa: ei, està plovent!!! i tots miren rapidament per la finestra.
Avui quan un nen ho ha dit he deixat que miressin durant una estona, potser amb el canvi climàtic, ben aviat, haurem de deixar de gaudir d'un dia plujós i gris que ens envolta suaument.

12/4/07

Dijous, 12 d’abril de 2007
NOSALTRES, ELS MESTRES
He vist l’anunci, per televisió, on informen sobre l’oferta de places per oposició al cos de mestres.
En aquest anunci dues noietes, amb un posat una mica ridícul, avisen als mestres que, per aprovar les oposicions, cal que estudiïn molt i facin tots els deures. Tot plegat resulta força penós.
No anem gens bé quan un país tracte d’aquesta manera a mestres que fa cinc, deu, quinze, vint o més anys que fan de mestres.
No trobaríem gens professional que per anunciar oposicions als jutjats sortissin dos presos a recordar als advocats que estudiïn les lleis, o que per oposicions a metges sortissin dos malalts recordant l'estudi de les malalties...
El respecte als mestres ha d’estar molt clar en una societat que vol avançar, al cap i a la fi, tenim un paper molt important en l’educació dels nostres infants.
No dic que els mestres no hem d’estudiar, de reciclar-nos... en el nostre conveni tenim unes hores específiques per fer-ho, però els anuncis d’aquests tipus no ens ajuden gaire a donar una imatge seriosa i professional de la nostra tasca.

11/4/07

Dimecres, 11 d'abril de 2007
PA i NM
He sentit a dir que tornarà a canviar l'avaluació en l'etapa de Primària i haurem de tornar a avaluar amb nota numèrica. Ja m'està bé.
Això del progressa adequadament o necessita millorar no m'agrada't mai. Si filem prim ens adonem que en el fons, en qualsevol activitat, tots anem progressant amb esforç i tots necessitem millorar en alguna cosa, per tant aquesta avaluació ens dona molt poca informació real de la formació que estem adquirint.
L'avaluació ens convida a la reflexió i a l'anàlisi d'allò que fem i és així com davant del dubte avança el nostre coneixement.
Els nens han de saber quines són les seves possibilitats, les habilitats, les destreses...i així, de mica en mica, incorporar en el dia a dia l'ESFORÇ.
Si no ens avaluem, si no avaluem els nens, no sabem on som en realitat, per tant pensem que ja ho fem bé i ens adaptem a una rutina que no ens farà avançar.
Evidentment en una escola de Primària hem d'avaluar de manera formativa, cada dia, cada progrés, cada actitud... però hem d'avaluar.
Tard o d'hora, per poder continuar els nostres estudis, ens avaluaran i si no ens hem anat educant a superar-nos pels nostres resultats obtinguts i a esforçar-nos, arriba el fracàs escolar en plena adolescència i aleshores és un desastre.

10/4/07

Dimarts, 10 d'abril de 2007
TERCER TRIMESTRE
Tornar a la rutina és dur.
Nosaltres, els mestres, no podem començar amb l'esperit relaxat i pensar que el primer dia ens ho prendre'm amb calma. Els nens tornen al cent per cent en quant a energia física, l'energia mental ja són figues d'un altre paner, i cal començar fort des de les 9:00 del matí.
Els encàrregs, a primera hora, són variats i diversos. La Mona no ha sentat gaire bé a varis d'ells i cal demanar dieta per dinar, els refredats estan a l'ordre del dia i l'alegria amb la que ens desitjàvem Bona Pasqua ha desaparescut de les nostres cares.
Volia posar en ordre el correu acumulat durant aquests dies però ha estat gairebé impossible, un nen s'ha fet mal i han calgut tres punts al cap.
Tenen (tenim) mandra de treballar, molta mandra.
Els nostres alumnes estan molt acostumats a escoltar música a l'escola i gaudeixen molt, però avui he hagut de canviar la dinàmica de la classe que m'havia preparat.
La Simfonia Inacabada de Schubert ha estat això "inacabada" quan he vist els badalls de tots plegats, he estat a punt de posar la Patètica, però ni tan sols aquest acudit els hi ha fet gràcia i hem acabat fent ritmes que, al menys, no ens deixen dormir a la classe.

Divendres, 15 de desembre del 2017 CONCERT DELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DE P3 Aquí teníu els grans cantaires i ballarins. Esperem q...