Divendres, 23 de març de 2007
EDUCACIÓ VIAL
Un altre eix transversal que treballem és l’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ve a l’escola a donar classes teòriques sobre com hem de comportar-nos pel carrer, tant si som vianants o conductors, i també a ensenyar-nos l’ús de la Guia de Barcelona i els transports públics.
De tot plegat la part que més els hi agrada és el dia que anem a El Corte Inglés a fer les pràctiques de circulació.
Muntem tot un circuit vial, amb semàfors, senyals de trànsit i guàrdies, i a dalt de la bicicleta comencem a circular, tot respectant les normes de circulació que hem aprés.
És una activitat molt divertida i molt didàctica que la fem amb l’esperança d’aconseguir, en un futur immediat, bons ciutadans, prudents i cívics.

Dijous, 22 de març de 2007
CÀSTIGS
La paraula càstig és lletja però imprescindible en l’educació dels nostres fills.
Quan les paraules no serveixen de res, els pactes no es compleixen i l’educació està per terra, no ens hem d’oblidar del càstig.
Hem de saber dir NO als nens i hem de SABER castigar als nens.
Abans de castigar sense mesura hem de pensar molt bé, quan estem enfadats imposem càstigs que no complirem i aquí està l’error.
Quan estic molt enfadada amb un nen sempre intento mesurar el càstig que dono, és important que sigui proporcional a l’entremaliadura i no massa llarg.
No podem castigar a un nen una setmana sense TV quan sabem que a mitja setmana el perdonarem, castigueu-lo un dia i aguanteu la vostra paraula, no el castigueu sense anar d’excursió amb el col·legi quan no teniu intenció de fer-ho i no el castigueu sense una festa d’aniversari mentre l’acompanyeu a l’anomenada festa.
Arribarà un moment que no us creuran i la vostra autoritat queda obsoleta en un instant.
Quan decidiu una norma i un valor educatiu us heu de fer forts en mantenir-lo, d’aquesta manera els vostres fills tenen molt clar fins on poden arribar i sempre sabran que quan diuen que NO és NO, si constantment perdoneu els càstigs que poseu us trèieu la vostra pròpia autoritat i d’aquesta manera no avancem mai en l’educació i el comportament dels vostres fills.
Recordeu: càstigs curts i raonables però feu-los complir.

Dijous, 22 de març de 2007

PRIMAVERA

Malgrat el temps, l'escola s'ha omplert de PRIMAVERA!!!

Dimecres, 21 de març de 2007
FLÚOR
L’educació per la salut és, entre altres, un eix transversal que treballem a l’escola.
Hem repartit als nens i a les nenes de 2n fins a 4r (la setmana que ve ho donarem a 1r) unes bosses amb un raspall de dents, pasta dentífrica i 20 dosis individuals de solució fluorada, a fi de crear aquest hàbit diàriament a casa.
Adquirir hàbits higiènics dentals i alimentaris és molt important per a la bona salut de tots, cal que comencem amb els més petits.
Amb el temps hem aconseguit que la majoria portin un bon entrepà per esmorzar, en lloc de dolços saturats, però en canvi han proliferat els sucs envasats rics en sucre i causants també de càries.
Un altre èxit aconseguit, per a la majoria, (sempre hi ha el que no s’assabenta o no vol assabentar-se de les normes) és trencar amb el mal costum de fer partícips als amics, el dia de l’aniversari, amb bosses gegants de llaminadures. L’alternativa és molt variada ja que poden portar, per donar als companys, un llapis, una llibreta, un petit joc, fruits secs, un clauer... moltes vegades ens heu sorprès amb idees molt originals, com la setmana passada que un nen va portar la recepta per fer galetes i motlles per poder fer-les (ho podeu veure a la foto) i ho va repartir a tots els seus amics de la classe.

Dimarts, 20 de març de 2007
PRIMAVERA
Ahir, no recordo a on, algú va dir: o canviem les dites o canviem el temps!!!
De primer moment vaig pensar que tenia raó però avui, després de veure l’esvalot que hi hagut sobre el dia del pare, penso que, malgrat el temps que faci, la primavera la sang altera.
Ens hem passat l’hivern parlant de fred, bufandes, gelades, neu... i ara, que arriba la primavera, estem parlant de papallones, flors i colors... tota semblança amb la realitat és pura coincidència.
Avui, quan jo he ensenyat cançons de primavera, quan hem pintat flors, quan hem dit que ara fa bon temps... al mateix moment he passat per les classes per recordar que els nens es tapessin bé ja que a fora feia fred... això no hi ha qui ho entengui.
Aquest trimestre és llarg i feixuc. Sort que els nens estan cansats i no tenen ni esma de fer-nos veure que allò que expliquem no s’ajusta a la realitat... però malgrat tot jo continuo fent-los escoltar "Les Quatre Estacions" de Vivaldi per recordar que tenim, o teníem, quatre estacions diferents a l’any.
El divendres donem per acabat el trimestre, ja sé que encara ens queda una setmana, però pels efectes escolars ja serà un nou trimestre. Acabarem els controls, muntarem àlbums i pensarem amb la Mona que ben aviat el padrí, o qui sigui... no tornem a entrar amb polèmica, ens regalarà... i si no ens la regala... tant és, us la compreu vosaltres per endolçar la vida, mai està de més.

Dilluns, 19 de març 2007
DIA DEL PARE
La festivitat del dia del pare se la van inventar, sobre l’any 1910, els Americans i el Sr. Josep Fernández, fundador de Galerías Preciados, la va instaurar a Espanya.
Cada any em trobo que a algú li sap greu que a l’escola no fem res pels pares i algú altre que se n’alegra, degut a la situació familiar, de que no fem res.
Ja fa anys vam decidir no fer res, els motius són clars i fàcils d’entendre: el nucli familiar no és avui el mateix que 10 ó 15 ó 20 anys enrere.
Hi ha nens sense pare, nens amb un pare i nens amb dos pares... per tant a vegades no saben a qui han de donar-li el regal que acaben de fer i llavors ens ho pregunten:
- a qui li dono, al papa que viu a casa o a l’altre papa?
- jo no tinc papa, a qui li dono?
- no veuré el papa fins d’aquí 15 dies..., li guardo el regal?
A aquestes preguntes no tenim una resposta clara, per tant el millor és no ficar-nos en camisa d’onze vares.
La família tradicional ha canviat i això és una realitat que hem d’assumir.
La felicitat dels nostres nens i nenes no depèn de la presència o no d’un pare o de dos, sinó de saber i sentir-se que és estimat i valorat.
Quan algú em diu, avui també m’ha passat, que els nens que tenen una família normal no tenen la culpa del fet de que no fem res pel dia del pare sempre els hi responc: digueu als vostres fills que li facin una abraçada i un petó molt fort al pare i que li diguin que l’estimen, i recordeu que a l’any hi ha 365 dies del pare.

Dissabte, 17 de març de 2007
"L'educació és allò que queda quan oblidem tot el que hem aprés a l'escola" A. Einstein

Divendres, 16 de març de 2007

PASQUA ABANS DE RAMS

Ja estem preparant la Pasqua.

Aquí teniu una petita mostra que han fet els nostres artistes.

Dijous, 15 de març de 2007
ARBRE CENTENARI
Just davant de la porta del parvulari Parcs i Jardins ha posat una petita rajola a terra per mostrar-nos un plataner centenari en el carrer Vallespir.
Hem compartit aquesta iniciativa amb la classe dels Peixos i la dels Óssos.
Aquesta tarda hem sortit a veure l’arbre, l’hem tocat i ens hem encomanat de la innocència dels nens que admiraven l’arbre i el trobaven alt i molt bonic.
La Classe dels óssos li volien fer una corona, tal i com la porten ells el dia del seu aniversari, però aviat s’han adonat de la dificultat de posar-li.
Les idees per solventar el problema han estat molt variades:
- Anar al balcó més alt i deixar-la anar des d’allà
- Amb una escala molt llarga
- Amb una corda des del terrat
- Amb unes ventoses als peus i poder fer un gran salt
Davant d’aquesta dificultat insalvable, han decidit que demà faran un dibuix de l’arbre i el penjarem a la classe.
La il·lusió d’un nen mirant un arbre, que tu li has dit que era especial, només ho aconseguim si som capaços de creure nosaltres amb ella.
El moment més bonic que he viscut avui ha estat quan un petit de tres anys m’ha dit, tot entrant a la seva classe:
- Montserrat, aquest arbre és el més bonic que he vist. Cada dia el miraré.

Dimecres, 14 de març de 2007
GATS, COLOMS I GAVINES
Fa uns dies que una gavina voleia, a la tarda, per sobre el pati.
Cada vegada que la veig penso que si es mora i cau al pati no sé pas qui la traurà d’allà (de fet si que sé qui ho farà, hi ha una senyoreta que no li fa por res relacionat amb els animals, per tant li tocarà a ella).
Al pati podem trobar de tot: coloms moribunds, orenetes que no poden aixecar el vol, okupes...
Una nit, fa anys, va entrar un gat. El vam trobar al matí de divendres, enfilat a dalt de tot d’una de les tanques.
Malgrat que vàrem picar, fer tot tipus de soroll i moviments el gat no es va moure d’on era.
El dissabte el gat continuava enfilat i el diumenge encara estava al mateix lloc.
Era increïble pensar que feia tres dies que el gat no es movia, ni menjava, ni bevia. Vam arribar a pensar que s’havia mort allà dalt però els seus ulls terrorífics i vidriosos ens miraven. Cada vegada ens feia més por.
Estàvem força preocupats perquè no podíem treure els nens al pati mentre el gat estigués allà i llavors vaig trucar als bombers. Em va costar molt que es decidissin a venir però la meva insistència, força espantada, els va convèncer.
Recordeu aquella sèrie que es deia “Los hombres de Harrelson”??? doncs això semblaven els bombers que van entrar a l’escola rient-se del nostre espant.
Només va caldre que entressin al pati picant i fent soroll i, amb la sola intenció de pujar a la tanca, el gat va baixar espantat, ràpidament, mentre que jo corria tancant la porta de l’escola.
Després de tant de temps he reconegut a un dels bombers que va venir aquell dia i li he comentat que jo el coneixia perquè un dia va venir al pati de la meva escola a treure un gat, el més sorprenent és que enseguida m’ha dit que ho recordava i que l’escola era a l’Av. Madrid.
Està clar que això de salvar gats enfilats no és una feina que deuen fer gaire sovint.

Dimarts, 13 de març de 2007
PICASSO
A l’escola hi ha unes quantes mestres que dibuixen molt bé. L’art de saber dibuixar sempre m’ha meravellat i envejat molt. Jo no sé dibuixar gens ni mica.

L’Educació Plàstica, a l’escola, sempre s’ha treballat molt i ensenyem als nens a dibuixar i a pintar.
Avui però el que millor puc fer és mostrar-vos que bé dibuixen els nens i les nenes de la Classe dels Lleons (P5), jo m’he quedat meravellada... jutgeu vosaltres mateixos... gairebé no es pot distingir l’original de Picasso amb els que han fet els nostres artistes, oi?

Dilluns, 12 de març de 2007
VIVALDI
Parlàvem de Vivaldi amb els de 3r.
Els hi explicava que se’l coneixia pel sobrenom del capellà pèl-roig.
La pregunta era obligada:
- Què és un capellà, Senyoreta?
- Jo ho sé, jo ho sé... Ha dit l’Helena
Diga’m doncs:
- és algú que ve d’allà!!! M’ha respost
M'ha costat força fer el paral·lelisme que un “cap-ellà” és algú que ve d’allà.
He decidit continuar preguntant.
- Algú més sap que vol dir capellà?
- Un esquerrà. Ha contestat un altre.
???????????
Després d’una estona el Quim ha dit:
- un capellà és com el mossèn del meu poble: tot el dia se’l passa a l’església parlant de Déu.

Abans que ningú em fes una altra pregunta compromesa he engegat el CD i hem escoltat “Il Gardelino” de Vivaldi, la música amansa les feres i calma les preguntes dels meus petits interlocutors.

Diumenge, 11 de març de 2007
QUIM
L’altre dia, en el bloc d’Educació Física, algú va escriure un comentari molt bonic sobre el Quim.
El Quim era el meu tiet. Durant molts anys va ser professor d’Educació Física de l’escola i monitor de menjador.
Ell organitzava excursions, campionats, partits, cursets... i se’n duia a tota una bona colla de nanos de campaments i de vacances.
Era el típic profe que feia saltar al plinton, feia fer flexions, no perdonava que es deixessin ni un pèsol al plat i sobre tot feia llargues xerrades per fer-los reflexionar... però la majoria l’apreciaven.
Ell i jo no teníem una relació gaire plenera, sempre teníem opinions diferents en la majoria de coses i maneres diferents de fer, però moltes vegades no som conscients del mal que ens fem els uns als altres sense cap necessitat, i no sabem gaudir del dia a dia tranquil·lament amb la gent que ens envolta i ens estima.
El dia que més el vaig trobar a faltar va ser quan es va morir. El tanatori es va omplir d’antics alumnes, de gent que feia un munt d’anys que no vèiem però que van deixar la feina i les seves obligacions durant unes hores per poder dir l’últim adéu al seu profe.
A ell li hagués agradat veure’ls tots allà, junts de nou, recordant un munt d’anècdotes i de bons moments.
Els mestres i professors tenim l’avantatge de poder deixar empremta en les persones i ser recordats per la nostra feina i per la influència que exercim, millor o pitjor, en els nostres alumnes.
Un petó, Quim, t’ho devia.

Dissabte, 10 de març de 2007
Aristòfanes va dir:
La joventut envelleix,
La immaduresa es supera,
La ignorància pot ser educada,
I la borratxera es passa..
Però la estupidesa és per sempre

Divendres, 9 de març de 2007
ORTODÒNCIA
Recordo que fa anys gairebé tots els nens duien plantilles, era una cosa molt habitual. Fins i tot se’n perdia alguna, cosa que no he entès mai, com podia ocórrer una cosa tan complicada, com perdre una plantilla de dintre una sabata lligada, però en una escola passen tot tipus de coses estranyes.
Ara gairebé tots porten ortodòncia. Amb els ferros també ha passat de tot: es perden, es trenquen, els tiren sense voler a la paperera, els confonen... però el que ha passat avui no havia passat mai.
Una nena ha entrat amb el braç davant de la boca, ja que un fil del jersei se li havia enganxat en els bràquets, mentre esperava a la fila per entrar.
Imagineu l’escena: la nena és el doble d’alta que la Srta. Elena i totes dues intentaven treure, amb el màxim de compte, el jersei enganxat, sense gaire èxit. Al final ha calgut tallar el fil amb una tisora i deslliurar així el jersei, tot i que li ha quedat el fil penjant, que ella mateixa se la pogut treure després.
Quan m’ho han explicat he recordat una vegada que vaig anar d’urgències al dentista amb una nena que es va posar un clauer a la boca i se li va quedar enganxat. Vaig anar pel carrer amb la nena amb una mena d’ós, no recordo ben bé que era, que li sortia, tot penjant, de dintre de la boca.
El dentista es va fer un fart de riure quan la va veure però jo no estava per gaire humor en aquells moments, tot i que després, quan vaig veure el clauer fora de la boca, ja vaig trobar la gràcia a l’escena.

Dijous, 8 de març de 2007
EDUCACIÓ FÍSICA
Una de les assignatures que més ha canviat al llarg del temps és l’Educació Física.
Queden ja molt lluny aquelles classes que fèiem a l’antic Estadi de Montjuic (les fotos són de 1971), tot i que ens ho passàvem molt bé, ja que hi estàvem tot el matí.
Tots hem fet les taules de gimnàs, ben alineats i fent els exercicis al crit de xiulet del professor, passant molt mala estona intentant saltar el plinton o el poltre, que per mi era pitjor (en el gimnàs encara tenim un plinton i un parell de poltres) o a sobre de la barra... però això ha passat a la història.
Ara els nens es diverteixen fent Psicomotricitat, equilibri, malabars, handbol, bàdminton i jocs esportius de tota mena.
Ahir els de 4rt. van fer la seva final de partits de handbol... anaven contentíssims amb les seves medalles de cartolina!!!
L’Educació Física d’ara és més assequible a tothom, el més maldestres no ho passen tan malament i els més àgils poden seguir gaudint d’aquest avantatge.
Un dia d’aquest farem fotografies dels nens i les nenes fent gimnàs, així podreu veure que bé ho passen.

Dimecres, 7 de març de 2007
PLUJA
M’agrada molt la pluja, però fer la sortida de l’escola quan plou m’estressa molt.
Normalment els pares, les mares i avis es posen sempre al mateix lloc de l’acera quan venen a buscar als nens, això em facilita moltíssim i controlo ràpidament a tothom, però, no sé ben bé perquè, quan plou tothom es mou de lloc.
Una mare em diu que s’espera al cotxe, l’altre que va cap a la farmàcia, els paraigües tapen les cares i no distingeixo a ningú, els nens es posen la caputxa i tampoc els distingeixo tan ràpid... per no parlar de l’àvia, sempre hi ha una àvia diferent que ho fa, ja poden passar els anys, sempre tinc a l’àvia que es posa a un pam de mi, davant mateix de la porta i obra l’enorme paraigua de la nena quan la veu aparèixer... ja puc dir que s’aparti, que allà fa nosa, que vigili que els nens la tiraran... cas omís... encara no sé com mai m’han tret un ull, tot obrint el paraigua, per evitar que la criatura es mulli.
Una altra model d’àvia és la que ha d’entrar al vestíbul i canviar a la nena les sabates per les boniques botes de pluja... llavors la situació és diferent ja que l’àvia vol entrar, els nens volen sortir, la néta no sent el que li diu l’àvia: no surtis, no surtis... la nena que contesta: que dius??? mentre, evidentment surt i llavors totes dues han d’entrar...
Al mateix moment jo em desganyito dient el nom del nens sense que ningú em senti, ja que les mares s'expliquen les anèdotes més divertides del dia (suposo que expliquen això ja que riure, riuen molt)
Però el més estrany que he vist en una dia de pluja ha estat avui, quan un nen ha obert el paraigua que la mare li ha donat i llavors ha caigut rodolant... una patata!!!

Dilluns, 5 de març de 2007
VISITA
Avui he tingut la visita d’uns pares que volien matricular a la seva filla a l’escola.
La nena va a un altre centre i no n’estan gaire contents.
Durant mitja hora els hi he parlat del nostre sistema educatiu, les nostres activitats, les rutines, els hàbits, l’estudi... és a dir, la manera que tenim de treballar.
A les 17:00 hores els hi he dit que havia de fer la sortida, per tant, havíem d’interrompre la visita mentre sortien els nens i després ja continuaríem parlant, tot ensenyant el Centre.
Ells han quedat asseguts al despatx mentre que els vostres fills i filles sortien com cada dia.
Al tornar a reemprendre l’entrevista ells estaven astorats dels “bonics nens que teníem a l’escola”, (cito textual) de la manera tan tranquil·la que sortien, la calma que es respirava...
No calien dir més paraules, no calia fer més propaganda de l’escola...
Els vostres fills i les vostres filles, els nostres alumnes, és la millor propaganda que tenim i això és gràcies al nostre esforç i, sobretot, al vostre recolzament.
Cal seguir treballant amb tots aquests petits infants, sense perdre l’esperança ni tirar la tovallola.
Avui ha estat un bon dia.

Diumenge, 4 de març de 2007
CIVISME
El divendres vaig fer l’entrada a l’escola i després vaig marxar a un curs que estic fent sobre Direcció. Sempre és interessant reciclar-se, aprendre noves coses, escoltar altres maneres de treballar i adonar-se que nosaltres, també, fem la feina ben feta.
Tot el professorat de l’escola assisteix regularment a cursos i cursets per mantenir-se al dia de noves tendències i incorporar coses noves, o mantenir les que ja tenim per què són les que en realitat funcionen, tot pot ser.
Quan vaig tornar, el Carrer Saleta era ple de tot tipus d’andròmines que algú, força maleducat, havia deixat (portes, sofà, matalàs, fustes...)
Vaig trucar al telèfon del Civisme (900.226.226), on un noi molt amable em va dir que enseguida ho vindrien a recollir. Evidentment no me’l vaig creure i ja tenia el telèfon a mà per anar inssistint tot el dia.
La meva sorpresa va ser que en uns 10 MINUTS, no exagero gens van ser 10 minuts, ja teníem un camió que ho estava recollint tot, no m’ho podia creure. Al menys l’incivisme d’una persona era compensat pel civisme de l’Ajuntament.
Anoteu aquest telèfon, 900.226.226 la trucada és gratuita, és important que els ciutadans en fem ús, us pot servir per:
- Sol·licituds de recollida de mobles i trastos vells
- Avisos sobre contenidors plens, desbordats o amb desperfectes
- Incidències i suggeriments referents a l'enllumenat avariat o trencat, mancat o deficient
- Desperfectes o avaries en semàfors
- Avisos sobre elements caiguts a la via pública i que dificulten el pas o la circulació
- Recollida d'animals morts
- Desperfectes en el mobiliari urbà
- Desperfectes en jocs infantils, mobiliari i senyalització als parcs
- Desperfectes en calçades i voreres
- Incidències d'avaries a les clavegueres i les escales mecàniques de la via pública
- Sol·licituds de poda d'arbres

Dissabte, 3 de març de 2007
ECLIPSI
Avui a la nit hi haurà un eclipsi total de Lluna. Fins l’any 2029 no tornarà a ocórrer aquest fenomen, per tant seria interessant poder veure’l.
Si això és molt complicat ho podeu fer des d’aquesta pàgina, http://www.serviastro.am.ub.es/destacats/eclipsi_lluna_030307/index.html, en directe, ja que faran una retransmissió a partir de les 22:20 hores.
Els que teniu nens a partir de 3r. intenteu que no s’ho perdin, entendran poca cosa, però quan ho expliquem a l’escola els hi sonarà ja una miqueta. Feina feta no fa estorb!!!

Dijous, 1 de març de 2007
LECTURA
La lectura és vital pel desenvolupament i la maduració de les persones, nens i adults.
És el vehicle de l’aprenentatge i l’adquisició de la cultura.
Aquests dies teniu la oportunitat de gaudir, vosaltres i els vostres fills, de la Setmana del Llibre en Català que es fa a la Pç de Catalunya.
No deixeu escapar aquest esdeveniment, els actes són molts i diversos, interessants i molt i molt pedagògics...
Els llibres són una font d’informació, d’aventura, de diàleg, de reflexió, d’oci... Hem d’apropar els llibres a tothom, mai és tard per començar i mai massa aviat.
Si habitualment no sou lectors, tant és... obriu avui un llibre i endinseu-vos en aquest meravellós món... si més no apropeu-lo als vostres fills.
Durant 11 dies la ciutat s’omple de llibres, us animo a participar de la fira.
Passegeu, remeneu, obriu els llibres... i que els vostres fills vegin que ho feu.
Molts pares em diuen que els seus fills no llegeixen... us sona la paraula EXEMPLE??? Difícilment ells ho faran si vosaltres no ho feu...
Consulteu la pàgina http://www.setmanallibre.com i participeu de les activitats que més us cridin l’atenció. N’hi ha per totes les edats.
Espero veure-us a la Pç Catalunya carregats de llibres que després llegireu i comentareu a l’hora de sopar, l’únic moment del dia que teniu l’oportunitat d’estar tots junts amb la TV TANCADA, i fomentar així l’hàbit de lectura i el diàleg a tots.

Dimecres, 28 de febrer de 2007
SIGNAR
Ja sabeu que tots els controls que fan els nens i les nenes van a casa per què els signeu. És una manera de que vosaltres seguiu de ben a prop l’aprenentatge.
Han fet baixar l’Helena al meu despatx per que comprovés que la firma que hi havia al control era autèntica (això passa sovint).
La veritat és que la signatura estava molt ben feta però davant el dubte li he preguntat:
- aquesta firma l’ha fet el papa???
- ell la fa igual... m’ha dit la petita de 7 anys
- No t’he preguntat si ell la fa igual. Vull saber si l’ha feta ell.
Ha posat mala cara i ha assentit amb el cap, evidentment he pensat que no era del tot sincera.
He agafat el telèfon i li he dit:
- o em dius tu qui ha fet la firma o li pregunto al papa?
De mala gana ha contestat:
-la he fet jo... però ell la fa igual!!!

Per poc no em diu que l’he de felicitar, ja que sabia imitar correctament la firma del seu pare... gairebé m’he quedat sense forces de fer-li la reflexió.

Dimecres, 28 de febrer de 2007
CONCURS
Ens han comunicat, l'Ajuntament, que hem aconseguit el PRIMER PREMI de Comparses a la Rua!!!
No ho dubtàveu, oi?

Dimarts, 27 de febrer de 2007
BATA BLAVA
Continuo amb la meva línea melangiosa d’aquesta setmana i avui us ensenyo la bata blava que va seguir a l’uniforme de marinera. Sort que després d’aquest model ja passem a la bata de ratlles i acabo així amb les bates i uniformes, de moment, encara em queden els xandalls.
Seguint amb les endevinalles... qui és la nena de la foto???

Dilluns, 26 de febrer de 2007

FOTO

Aquesta foto és de l'any 1958. La nena en qüestió porta l'uniforme que us vaig ensenyar ahir, però la pregunta és : qui és la nena de la foto???

Vinga, s'accepten propostes.

Una pista: tots, tots la coneixeu.

Diumenge, 25 de febrer de 2007
UNIFORMES I BATES
Quan es va obrir l’escola, sobre l’any 1927, era una escola de nenes.
L’uniforme que va posar la meva àvia, Dª Elena, va ser una bata negra amb un preciós i enorme llaç vermell al coll, al poc temps la bata negra es va substituir per una de blanca, però sense perdre el llaç vermell i afegint un cinturó també vermell. (Prometo buscar fotos d’aquella època)
Poc a poc l’escola va agafar certa categoria i, als anys 50, es va introduir un uniforme, que és la marinera que veieu a la foto (la he trobat avui buscant un disc que vaig guanyar cantant en un concurs quan era petita i m’ha fet més gràcia trobar l’uniforme que el disc... enseguida he pensat compartir amb vosaltres la troballa)
Amb el temps la marinera va evolucionar en una bata blava ja que l’uniforme només feia goig quan era nou.
La bata blava, cordada a l’esquena, va durar anys i anys (jo la he arribat a portar) fins que, la Srta Elena, va introduir la bata de ratlles que tots coneixeu.
Al començament hi havia bata de nens i una altra de nenes, la bata de nens es cordava al costat i la de nenes al mig, i és amb això amb el que jo vaig acabar, tots portarien la mateixa bata, ja que sempre algun nen aprofitava la bata de la nena o a l'inrevés, no valia la pena crear conflictes per la bata escolar.

Diumenge, 25 de febrer de 2007
"Tots som molt ignorants, el que passa que no tots ignorem les mateixes coses" A. Einstein

Dijous, 22 de febrer de 2007
LA VELLA QUARESMA
Ahir, dimecres de Cendra, es va donar per acabat el Carnaval i comença la Quaresma.
Fins no fa pas gaire els nens dibuixaven la Vella Quaresma, una dona amb 7 cames, que corresponen a les 7 setmanes que falten per Pasqua.
Aquest any en tenim alguna penjada per l’escola però, quan hem anat a penjar-ne una al vestíbul d’entrada, ho hem trobat força obsolet i ens ho hem repensat.
Amb les mestres que estàvem aquest matí comentant si fèiem o no la Vella Quaresma dèiem que a l’escola, malgrat que els nens sempre són nens i hi ha coses que no canvien, també ens trobem que hi ha activitats que, amb els anys, deixem de fer-les senzillament perquè passen i les adaptem a les noves generacions i als nous temps (fa relativament pocs anys la primera fitxa que sortia en el llibre d’infantil era el dibuix de les tres caravel·les!), de totes formes tot torna i mai se sap...
Aquest any però, aparcarem la Vella Quaresma i els explicarem, segons l’edat clar, que el Diumenge de Pasqua serà el primer diumenge després de la primera Lluna Plena de Primavera. Ummmm quines cares que poseu!!! Acabo de descobrir que la majoria de vosaltres desconeixíeu aquesta dada... ja podeu agafar un calendari i comprovar que és per això que la Setmana Santa no cau sempre igual, ja que depèn de la PRIMERA LLUNA PLENA DE PRIMAVERA.

Dimecres, 21 de febrer de 2007
APRENENTATGES PRIMERENCS
Contestant a un comentari d’ahir, avui us parlaré dels aprenentatges primerencs de la lectura que portem a terme a l’escola.
Tots els nens necessiten una estimulació adequada que ajudi a fomentar les seves possibilitats.
El nostre cervell és molt complex i necessita activitats per continuar creixent i avançant, com més es fa servir, més bé funciona.
En els sis primers anys de vida es posen les bases dels futurs aprenentatges.
L’ensenyament de la lectura i l’escriptura és un repte que tenim molt ben estudiat i programat a l’escola. Sempre respectem el ritme d’aprenentatge dels alumnes, la seva maduresa, les habilitats i destreses, la motivació...
Quan ens trobem amb nens i nenes molt motivats per la lectura, i amb il·lusió per aprendre, no els hem pas de frenar, ja que podríem arribar a un avorriment per a les tasques educatives en general, res els hi produiria satisfacció.
És molt engrescador veure la il·lusió que tenen per llegir contes, anuncis del carrer... i tot allò que trobem al nostre pas.
La feina feta de bon grat i el gust per aprendre, sempre serà positiu mai mai perjudicial.
No hem d’aturar cap aprenentatge, cal deixar que entrin, al seu ritme, en el meravellós món del saber.
En aquest post ha col·laborat la Tutora de P5, Mª Dolors, coordinadora de la lectura a Ed. infantil.

Dimarts, 20 de febrer de 2007
DALTONISME
Avui parlava amb un nen del dia que vam descobrir que era daltònic. El daltonisme és un trastorn de la vista que impedeix de distingir certs colors l’un de l’altre.
Recordo que estàvem pintant una Clau de Sol, seguint un model que jo havia fet, i la va pintar com li va semblar. Quan me la va ensenyar li vaig preguntar que què havia fet i la seva cara de sorpresa, mirant el seu dibuix i el meu, em va fer pensar que alguna cosa no funcionava del tot bé.
Li vaig passar un test de daltonisme i no en va encertar ni una. Avui rèiem, amb ell, recordant la cara que posava quan els seus companys distingien els números que havien amagats entre els colors i ell no veia res de res.
En aquell moment li vaig dir que no es preocupés, que l’únic que li passaria és que no podria ser pilot d’avió.
Avui, després de cinc anys, ell ho explicava amb tota naturalitat i m’ha recordat el que jo li vaig dir: “no passa res, només que no podré ser pilot d’avió. Això és el que em vas dir tu”.
El comentari m’ha sabut greu ja que he pensat que sempre em recordarà com la professora que li va dir que no podria ser pilot. El més probable és que mai hagués pensat en ser-ho, però el sol fet de no poder ser-ho m’ha deixat pensativa durant una breu estona. La sort d’estar amb nens tot el dia és que ràpidament et fan tornar a la realitat ja que llavors m’ha dit tot content:
- saps quin és el color que més m’agrada de tots?
- quin?, li he preguntat tornant a la realitat
- el groc!!! És molt bonic

Ha estat una lliçó per mi sobre valors: el groc és l’únic color que distingeix amb claredat!!!

Dilluns, 19 de febrer de 2007
ESCOLTAR
Avui ha estat un dia molt i molt tranquil. Després de tota la moguda de la setmana passada la normalitat ha tornat a l’escola. Ja no tenim ni fades, ni bruixes, ni pirates, ni mags... sinó tota una colla de nens i nenes que costa molt que escoltin.
ESCOLTAR!!! Bonica paraula però totalment en desús.
Segons el diccionari escoltar vol dir fer atenció i ambdues coses són tasques difícils d’aconseguir en la nostra societat.
Els nens no escolten, els pares no escolten i, com no, els mestres, a vegades, tampoc escoltem (malgrat em costi reconèixer-ho).
¿¿¿Us heu adonat que moltes vegades tenim una idea al cap i malgrat que ens parlin no en fem gaire cas, només estem pendents de dir la nostra o seguir amb els nostres pensaments???
Feu un examen de consciència i us adonareu que és veritat.
Avui he anat amb els de 6è. a veure un vídeo. Abans d’entrar els he posat en fila i els hi he explicat que no aixecava el ferro de la reixa, que no el trepitgessin ja que el podrien deformar. Estaven tots en silenci, mirant-me i escoltant la meva explicació. Quan he acabat de parlar he dit: us ha quedat clar??? Siiiiiiii han contestat a l’uníson.
He obert la porta i la tercera nena HA TREPITJAT EL FERRO!!!
El nen que anava darrera m’ha mirat i m’ha dit burleta:
- tranquil·la Srta.
Suposo que ha vist la meva cara desencaixada. El comentari m’ha fet gràcia i ha calmat la situació però amb tot i això m’he dirigit a la nena i li he preguntat.
- t’has fixat que has trepitjat el ferro i acabo de dir que no ho feu?
- Quin ferro?
- El ferro de la reixa
- Com? Què? Jo l’he trepitjat?
No en tenia ni idea de què li parlava.
Ella no havia escoltat, tan sols m’havia sentit.
Molts pensareu que hagués estat més fàcil aixecar el ferro, però no és així com ensenyem a escoltar.

Diumenge, 18 de febrer de 2007
"Mentre duri la vida, que no pari el conte" Martin Gaite

Divendres, 16 de febrer de 2007
RUA
Mireu i gaudiu tant com nosaltres ho hem fet!!!

Dijous, 15 de febrer de 2007
DIJOUS GRAS
En el fons ja tinc ganes de que acabi la setmana, tot i que ha passat molt i molt ràpid amb tanta activitat que hem tingut.
Ja us vaig dir que, de totes les festes que fem a l’escola, aquesta és la que menys m’agrada però he de reconèixer que els nens s’ho han passat molt bé.
Ha estat molt divertit trencar la rutina diària, fer controls i mirar els deures a bruixes, fades, cow boys, esquelets... i tota mena de personatges que no us podeu ni imaginar.
Hem dinat amb princeses, jugat a futbol amb mags, llegit amb pallassos i renyat a reines, mexicans, bruixots i un munt de gent estranya...
Hem menjat una bona truita per esmorzar i una dolça xocolatada amb galetes per berenar...
Els més petits obren els ulls amb admiració davant la disbauxa i els més grans no acaben d’entendre com els deixo estar a la classe amb barrets i pintats... tranquils... la Quaresma ho tornarà tot al seu lloc, però de moment encara ens queda demà la Rua on un munt de mags ompliran el carrer Vallespir.

Per cert, si no em veieu demà, és que al final he decidit disfressar-me i vaig d’incognit.

Dimecres, 14 de febrer de 2007
L’AMBAIXADOR
Avui han vingut les Ambaixadores del Carnestoltes per donar el tret de sortida a les festes de carnaval.
Els més petits s’ho han passat d’allò més bé i cap a plorat, tot un èxit.
Ha vingut la bruixa bona Agustina, ella havia perdut la seva escombra Lola i hem hagut de cridar molt per trobar-la, ja que s’havia amagat en l’arbre del pati.
Ha estat molt divertit veure’ls a tots amb cara de sorpresa i tan entusiasmats.
Els de Primària i els Lleons han portat barrets molt divertits, han estat tot el dia amb ells posats. Hem hagut de fer treure algun que altre (mexicà, bruixa o fada), ja que impedia veure la pissarra, però els han portat tot el dia.
Com que una imatge val més que mil paraules... avui us deixo amb les fotos. Ja sabeu que si algú les vol me les ha de demanar al meu mail (pinyolbone@hotmail.com) ja que no les puc penjar totes, alguna més en tinc.
Us deixo que he de fer la meva truita per demà esmorzar... no us oblideu de fer-la!!!

Dimarts, 13 de febrer de 2007
CORBATES
Avui he arribat a una gran conclusió: les corbates estan totalment en desús.
Hauríeu d’haver vist la vàriopinta de corbates horroroses que han portat tots plegats... ha estat molt divertit.
Fins i tot ells mateixos ens comentaven:
- el papa només té aquesta corbata
- la meva està passada de moda
- no sabem fer el nus
- ens l’ha deixat l’avi
- aquesta era la més maca, encara que no ho sembli
- és la que es posa el papa quan va a un casament (sort que no ha parlat d’enterraments)
de totes formes han estat tot el dia amb les seves corbates posades i molt contents i orgullosos.
Les més originals però, han estat un parell totalment casolanes, (una d’elles us la poso a la foto) degut a la falta de corbates a casa la solució ha estat fer-ne una amb cartolina. Aplaudeixo la iniciativa.
El tema mitjons ha funcionat millor... i també han anat tot el dia amb els pantalons arremangats ensenyant uns mitjons que han resultat ser molt més moderns i divertits que les corbates.
Veurem amb quins barrets ens sorprenen demà quan arribi l’Ambaixador.

Dilluns, 12 de febrer de 2007
SETMANA DE CARNAVAL
Ja hem començat la setmana de carnaval i tenim un munt d’activitats per fer.
Els d’educació Infantil gaudiran de la visita dels Ambaixadors el dimecres, faran xocolatada el dijous i la Rua el divendres, ja us aniré explicant les activitats dia a dia a mida que les anem fent.
Els de Primària i els Lleons hem començat avui amb el següent pregó que ens han fet els de 6è.:
Carnestoltes Rei dels Pocasoltes!!!
La setmana a l’inrevés farem aquest mes.
Cada dia caldrà anar com el Rei ho manarà.
Cal fer bondat o el Rei ens renyarà.
Si voleu bona diversió, escolteu amb atenció.
Les normes haureu de complir si us voleu divertir.
Dimarts de bon grat, mitjons desaparellats i corbata al coll portaràs.
Dimecres ben bufons i bufones, amb barrets i gorres.
Dijous Gras una bona truita et menjaràs i amb la cara pintada estaràs.
Divendres a la Fi!!! A la Rua per fi!!!
Bona Gresca i Xerinol·la a tothom!!!

Diumenge, 11 de febrer de 2007
"Un problema sense solució és un problema mal plantejat" A. Einstein

Dissabte, 10 de febrer de 2007

Aquí teniu un altre dels bonics dibuixos que van fer després de veure els Titelles. Aquest és de l'Andrea.

Dijous, 8 de febrer de 2007
DENTS NETES, SI!!!
Avui els nens i les nenes de 1r. han anat al Teatre, a veure un espectacle de titelles.
La història que han vist és la següent: la Neus i en Rashid són dos amics. La Neus sempre està menjant caramels i llaminadures. Tot sovint en Rashid li recorda que cal rentar-se les dents cada dia si no acabarà amb la boca plena de càries.
Un dia la Neus té mal de queixal, i quan es va a dormir té un malson... els caramels li han embrutat les dents, i això ha fet que la càries aparegui, guiada pel bacteri. L’aparició del raspall i la col·laboració entusiasta del públic, la salven del mal de queixal.
Quan es desperta la Neus no oblidarà més de rentar-se cada dia les dents.
Esperem que el conte que han vist avui els hi serveixi per anar agafant de mica en mica els hàbits de neteja que a vegades costen d’adquirir.
Aquests són un parell de dibuixos que han fet, el de verd és el bacteri.

Dimecres, 7 de febrer de 2007
OKUPES AL PATI
Ara que es parla tant dels okupes sempre m’enrecordo del que ens va passar un dia a l’obrir el pati.
Cada matí, una de les primeres coses que fa el Sr. Pinyol, és obrir-lo. Aquell dia però, la sorpresa va ser majúscula quan ens vam trobar a unes 15 persones dormint còmodament dintre del pati de l’escola.
Vam començar a picar de mans mentre intentàvem despertar a tots aquells joves que ens miraven amb cara estranya i, anàvem repetint, que allò era una propietat privada i si no marxaven cridaríem a la policia.
Poc a poc i sense pressa van anar recollint les seves coses i sense fer-nos gaire cas anaven marxant lentament.
Eren tots estrangers, o al menys això semblava, i a part d’alguna llauna d’olives i de cervesa que van deixar per allà, no ens van fer destrosses ni ens van deixar brutícia.
Des de llavors quan obro jo el pati sempre miro amb recança a l’espera de trobar-me una colla d’okupes dormint allà.

Dimecres, 7 de febrer de 2007
VIRUS I CARNESTOLTES
Ahir no vaig poder escriure ja que al final els virus han pogut també amb mi, però ja estic molt millor i al peu del canó una altra vegada.
Us informo que el divendres, dia 16, farem la Rua de carnestoltes pel carrer Vallespir, per si us heu d'organitzar amb temps per venir-nos a veure.
Sortirem de l'escola sobre dos quarts de 10 i pujarem fins el Parc de Les Infantes on començarem la Rua, baixarem per Vallespir i quan arribem al parvulari s'afegiran els de P3 i P4. Els de P2 sortiran a veure'ns.
Pujarem per Comtes de Bell·lloc fins a la Pç. de Centre.
Us esperem a tots.

Dilluns, 5 de febrer de 2007
BÀSQUET
L’entrada d’avui està escrita pel propis protagonistes que van anar al Campionat de bàsquet.
La Maria, la Laura i la Yasmine ens ho expliquen d’aquesta manera:
El divendres vam anar a una competició de bàsquet al Poliesportiu La Plana.
Durant tot el trajecte d’anada només parlàvem de com serien els nens i les nenes de les altres escoles i com aniria el dia.
Quan vam arribar el Sebas, que és l’organitzador, ens va explicar com funcionaria tot plegat, i un cop acabats d’esmorzar, vam començar els partits.
Al començament tothom cridava per animar a la seva escola ja que els equips eren de sis persones i cada vegada jugaven tres. En total érem 24 equips i cada partit durava 3 minuts.
Hi havia un gran cartell on s’anava veient la classificació.
Els àrbitres eren els profes d’educació Física de les escoles.
La veritat és que van haver força nervis, sobretot a la segona fase, ja que l’equip format per la Kati, el Víctor, el Jordi, el Raül, l’Anna i el Sergi F. van jugar de manera impressionant. Tot anava molt bé però de sobte la sort va canviar de bàndol, i ens vam haver de conformar en aconseguir un 4rt. lloc a la puntuació final.
Tot i no sé els millors no vam fer el ridícul.
A l’acabar, i força cansats, vam anar a dinar i encara vam tenir temps per jugar una mica a pilota, passejar per la plaça i fer nous amics.
Un dia molt cansat però ple d’emoció i satisfacció.

Diumenge, 4 defebrer de 2007
FRASE
"Els intel·lectuals resolen els problemes, els genis els eviten" A. Einstein

Dissabte, 3 de febrer de 2007
FRASES
La frase del dissabte: Aquell que no vol raonar és un fanàtic, aquell que no pot és un ignorant i aquell que no s'atreveix és un esclau (Anónim)

Divendres, 2 de febrer de 2007
CANDELERA
Avui és la Candelera.
El refrany popular diu: Si la Candelera plora l'hivern ja és fora, si la Candelera riu l'hivern encara és viu.
Seguirem esperant que arribi l'hivern.

Dijous, 1 de febrer de 2007
PALMERA
Aquí teniu la famosa palmera de la que un dia us vaig parlar. Estava al mig del pati de l’escola, on ara hi ha l’Avinguda Madrid. Curiós oi???