9/3/07

Divendres, 9 de març de 2007
ORTODÒNCIA
Recordo que fa anys gairebé tots els nens duien plantilles, era una cosa molt habitual. Fins i tot se’n perdia alguna, cosa que no he entès mai, com podia ocórrer una cosa tan complicada, com perdre una plantilla de dintre una sabata lligada, però en una escola passen tot tipus de coses estranyes.
Ara gairebé tots porten ortodòncia. Amb els ferros també ha passat de tot: es perden, es trenquen, els tiren sense voler a la paperera, els confonen... però el que ha passat avui no havia passat mai.
Una nena ha entrat amb el braç davant de la boca, ja que un fil del jersei se li havia enganxat en els bràquets, mentre esperava a la fila per entrar.
Imagineu l’escena: la nena és el doble d’alta que la Srta. Elena i totes dues intentaven treure, amb el màxim de compte, el jersei enganxat, sense gaire èxit. Al final ha calgut tallar el fil amb una tisora i deslliurar així el jersei, tot i que li ha quedat el fil penjant, que ella mateixa se la pogut treure després.
Quan m’ho han explicat he recordat una vegada que vaig anar d’urgències al dentista amb una nena que es va posar un clauer a la boca i se li va quedar enganxat. Vaig anar pel carrer amb la nena amb una mena d’ós, no recordo ben bé que era, que li sortia, tot penjant, de dintre de la boca.
El dentista es va fer un fart de riure quan la va veure però jo no estava per gaire humor en aquells moments, tot i que després, quan vaig veure el clauer fora de la boca, ja vaig trobar la gràcia a l’escena.

1 comentari:

Karmela ha dit...

Crec que tothom podem explicar experiències per l’estil. Un dia a l’escola em vaig deixar els ferros de la boca a la safata del menjar... quan me’n vaig recordar vaig baixar ben ràpid a la cuina per veure si algú els havia guardat (ara no recordo el final de la història). O un altre dia a classe jugant amb la grapadora em vaig grapar el dit... Em va baixar la sang als peus de cop... ;S COSAS DE NIÑOS!!!