Dimecres, 7 de febrer de 2007
OKUPES AL PATI
Ara que es parla tant dels okupes sempre m’enrecordo del que ens va passar un dia a l’obrir el pati.
Cada matí, una de les primeres coses que fa el Sr. Pinyol, és obrir-lo. Aquell dia però, la sorpresa va ser majúscula quan ens vam trobar a unes 15 persones dormint còmodament dintre del pati de l’escola.
Vam començar a picar de mans mentre intentàvem despertar a tots aquells joves que ens miraven amb cara estranya i, anàvem repetint, que allò era una propietat privada i si no marxaven cridaríem a la policia.
Poc a poc i sense pressa van anar recollint les seves coses i sense fer-nos gaire cas anaven marxant lentament.
Eren tots estrangers, o al menys això semblava, i a part d’alguna llauna d’olives i de cervesa que van deixar per allà, no ens van fer destrosses ni ens van deixar brutícia.
Des de llavors quan obro jo el pati sempre miro amb recança a l’espera de trobar-me una colla d’okupes dormint allà.