Dilluns, 12 de març de 2007
VIVALDI
Parlàvem de Vivaldi amb els de 3r.
Els hi explicava que se’l coneixia pel sobrenom del capellà pèl-roig.
La pregunta era obligada:
- Què és un capellà, Senyoreta?
- Jo ho sé, jo ho sé... Ha dit l’Helena
Diga’m doncs:
- és algú que ve d’allà!!! M’ha respost
M'ha costat força fer el paral·lelisme que un “cap-ellà” és algú que ve d’allà.
He decidit continuar preguntant.
- Algú més sap que vol dir capellà?
- Un esquerrà. Ha contestat un altre.
???????????
Després d’una estona el Quim ha dit:
- un capellà és com el mossèn del meu poble: tot el dia se’l passa a l’església parlant de Déu.
Abans que ningú em fes una altra pregunta compromesa he engegat el CD i hem escoltat “Il Gardelino” de Vivaldi, la música amansa les feres i calma les preguntes dels meus petits interlocutors.
1 comentari:
Son fantàstiques les respostes dels nens d'avui en dia. Tenen una capacitat de raonament i d'imaginació que ens deixen bocabadats. Deu ser que fan anar el cap molt més del que ens pensem, oi?
Publica un comentari a l'entrada