Dimarts, 20 de febrer de 2007
DALTONISME
Avui parlava amb un nen del dia que vam descobrir que era daltònic. El daltonisme és un trastorn de la vista que impedeix de distingir certs colors l’un de l’altre.
Recordo que estàvem pintant una Clau de Sol, seguint un model que jo havia fet, i la va pintar com li va semblar. Quan me la va ensenyar li vaig preguntar que què havia fet i la seva cara de sorpresa, mirant el seu dibuix i el meu, em va fer pensar que alguna cosa no funcionava del tot bé.
Li vaig passar un test de daltonisme i no en va encertar ni una. Avui rèiem, amb ell, recordant la cara que posava quan els seus companys distingien els números que havien amagats entre els colors i ell no veia res de res.
En aquell moment li vaig dir que no es preocupés, que l’únic que li passaria és que no podria ser pilot d’avió.
Avui, després de cinc anys, ell ho explicava amb tota naturalitat i m’ha recordat el que jo li vaig dir: “no passa res, només que no podré ser pilot d’avió. Això és el que em vas dir tu”.
El comentari m’ha sabut greu ja que he pensat que sempre em recordarà com la professora que li va dir que no podria ser pilot. El més probable és que mai hagués pensat en ser-ho, però el sol fet de no poder ser-ho m’ha deixat pensativa durant una breu estona. La sort d’estar amb nens tot el dia és que ràpidament et fan tornar a la realitat ja que llavors m’ha dit tot content:
- saps quin és el color que més m’agrada de tots?
- quin?, li he preguntat tornant a la realitat
- el groc!!! És molt bonic

Ha estat una lliçó per mi sobre valors: el groc és l’únic color que distingeix amb claredat!!!