LA MONA DE PASQUA
La Mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent.
El pastís original era un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó d’ous durs i amb la closca pintada de colors. El padrí la regalava i posava un ou per cada any que tenia la criatura (segurament és per això que a mi m’agraden les Mones amb un sol ou).Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes.
Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico.
El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat la Mona. A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqüa ha amagat la nit anterior.
Heu provat mai de pintar un ou dur? Recordo que ho havíem fet a l’escola i quedaven francament malament, és molt difícil pintar-los. Un any algú va oblidar dos o tres ous bullits, que no va pintar, al calaix de la taula de la classe. No us explicaré el drama que vam trobar al tornar després de les vacances.