Dimecres, 7 de març de 2007
PLUJA
M’agrada molt la pluja, però fer la sortida de l’escola quan plou m’estressa molt.
Normalment els pares, les mares i avis es posen sempre al mateix lloc de l’acera quan venen a buscar als nens, això em facilita moltíssim i controlo ràpidament a tothom, però, no sé ben bé perquè, quan plou tothom es mou de lloc.
Una mare em diu que s’espera al cotxe, l’altre que va cap a la farmàcia, els paraigües tapen les cares i no distingeixo a ningú, els nens es posen la caputxa i tampoc els distingeixo tan ràpid... per no parlar de l’àvia, sempre hi ha una àvia diferent que ho fa, ja poden passar els anys, sempre tinc a l’àvia que es posa a un pam de mi, davant mateix de la porta i obra l’enorme paraigua de la nena quan la veu aparèixer... ja puc dir que s’aparti, que allà fa nosa, que vigili que els nens la tiraran... cas omís... encara no sé com mai m’han tret un ull, tot obrint el paraigua, per evitar que la criatura es mulli.
Una altra model d’àvia és la que ha d’entrar al vestíbul i canviar a la nena les sabates per les boniques botes de pluja... llavors la situació és diferent ja que l’àvia vol entrar, els nens volen sortir, la néta no sent el que li diu l’àvia: no surtis, no surtis... la nena que contesta: que dius??? mentre, evidentment surt i llavors totes dues han d’entrar...
Al mateix moment jo em desganyito dient el nom del nens sense que ningú em senti, ja que les mares s'expliquen les anèdotes més divertides del dia (suposo que expliquen això ja que riure, riuen molt)
Però el més estrany que he vist en una dia de pluja ha estat avui, quan un nen ha obert el paraigua que la mare li ha donat i llavors ha caigut rodolant... una patata!!!
4 comentaris:
Srta. Montserrat .... la trobo una mica estressada !!!! Per cert, amb tota la raó del mon. El que passa a la nostra terra és que , donat que últimament no plou gaire, a la que cauen quatre gotes, el país es transforma i és un caos absolut. És una llàstima que no hi estiguem acostumats. Hauria de ploure més, en això suposo que tothom hi està d'acord. Paciència. (Una mare que no li agrada gens portar paraigües , prefereixo mullar-me)
la veritat és que la pluja no agrada a casi ningú, però si et serveix de consòl tu estàs al llindar de la porta i no et mulles gaire,no? laia
És veritat els nens no estan acostumats a la pluja i per tant no saben portar el paraigües, per ells és com si fos una joguina, una novetat. Però si al paraigües li afageixes l'aire que feia ahir ja és massa. Al sortir d'anglès, tornant cap a casa, plovent, amb el paraigües jugava, se'l treia, el portava de costat,... i desprès d'una bona estona barallant-me amb ell vaig aconseguir que el portès correctament però llavors va venir una ràfega de vent, que se l'emportava a ell i al paraigües, tant valent que és quins plors que feia de por, no l'havia vist mai tant espantat, al principi vaig riure, però quant el vaig veure tant insegur, vaig pensar ell veure ploure a vist poc però els dos fets units encara menys. El desconegut sempre ens dóna por, imagineu-vos per un nen de 5 anys.
Per cert, vull Felicitar des d'aquí a tot l'equip de mestres (ja que tots sou dones) en el día de la Dona Treballadora. Felicitats, Gemma.
HOLA SENYORETA SOC LS ROSER, COM QUE NO PUC VENIR A L'SCOLA MIRO "LA MEVA ESCOLA" M'AGRADARIA VENIR DEMA. HE VIST ELQUE ESCRIT DEL DIA DE PLUJA I ESPERO QUE NINGU ES FES MAL.
Publica un comentari a l'entrada