Dilluns, 19 de març 2007
DIA DEL PARE
La festivitat del dia del pare se la van inventar, sobre l’any 1910, els Americans i el Sr. Josep Fernández, fundador de Galerías Preciados, la va instaurar a Espanya.
Cada any em trobo que a algú li sap greu que a l’escola no fem res pels pares i algú altre que se n’alegra, degut a la situació familiar, de que no fem res.
Ja fa anys vam decidir no fer res, els motius són clars i fàcils d’entendre: el nucli familiar no és avui el mateix que 10 ó 15 ó 20 anys enrere.
Hi ha nens sense pare, nens amb un pare i nens amb dos pares... per tant a vegades no saben a qui han de donar-li el regal que acaben de fer i llavors ens ho pregunten:
- a qui li dono, al papa que viu a casa o a l’altre papa?
- jo no tinc papa, a qui li dono?
- no veuré el papa fins d’aquí 15 dies..., li guardo el regal?
A aquestes preguntes no tenim una resposta clara, per tant el millor és no ficar-nos en camisa d’onze vares.
La família tradicional ha canviat i això és una realitat que hem d’assumir.
La felicitat dels nostres nens i nenes no depèn de la presència o no d’un pare o de dos, sinó de saber i sentir-se que és estimat i valorat.
Quan algú em diu, avui també m’ha passat, que els nens que tenen una família normal no tenen la culpa del fet de que no fem res pel dia del pare sempre els hi responc: digueu als vostres fills que li facin una abraçada i un petó molt fort al pare i que li diguin que l’estimen, i recordeu que a l’any hi ha 365 dies del pare.
23 comentaris:
Pot ser una sol.lució per tenir a tothom conten, seria fer alguna coseta per celebrar Sant Josep i així igual se li pot donar al pare, a la mare o als avis i tots contents.
Eva
Sóc un dels pares "normals" d'un nen de la classe dels peixos i no estic en absolut d'acord amb la postura de l'escola ja que cada familia i cada nen ha d'assumir perfectament la seva situació familiar, independentment de que l'escola, faci una tonteria pel dia del pare a no. L'exemple de que les situacions familiars han canviat molt els últims anys no em convenç en absolut, ja que també han canviat molt les creences religioses de molta gent i no per això deixarem de celebrar Nadal i Setmana Santa. no?
Doncs a mi em sembla bé que l'escola no celebri el dia del pare o el de la mare, penso que, si en el nucli familiar, sigui quin sigui, es celebra aquest dia, el nen/a pot preparar a casa el seu regal pel pare o la mare conjuntament amb els germans.. nosaltes el cap de setmana vam preparar una "tonteria" pel pare que ahir els nens li van regalar, ells contentíssims i el papa emocionat. No cal esperar que l'escola ens doni les coses ja fetes. Hi podem participar,i mentres passem una estona diferent amb ells, sent partíceps d'un "secret" que el receptor coneix perfectament, però fa veure que no sap res fins el dia que toca.
Judit
Només faltaria que a l'escola haguessiu de fer el dia de la mare, del pare... de l'avi, de l'àvia...
No sé pas si s'ha de celebrar o no (en general, no sóc gaire de celebracions), però m'agrada l'últim teu apunt. Hi ha pares que fan de pares els 365 dies de l'any. Celebrem-ho.
Totalment d'acord amb la postura de l'escola. Comparteixo la idea de que el dia del pare i de la mare són els 365 dies de l'any. Personalment no m'agraden aquests dies "del pare" de "la mare" o "dels enamorats" on hi veig al darrera un ànim de convidar al consumisme més que un altre cosa...No hi poso en el mateix sac el dia de Sant Jordi que per mi és molt especial...Sílvia Z.
Jo no estic d'acord en que no es faci res pel dia del pare o de la mare. Per molt que hagin canviat els nuclis fammiliars, de pare i mare només en tens un per molt que ja no estiguis vivint amb ell. De la mateixa manera que dieu que no s'ha de celebrar res d'això, aleshores tampoc s'ha de celebrar el nadal, per exemple?o sant jordi o semana santa??Si tot a canviat tant aleshores no es celebra res?
Podriem instaurar el dia de l'oncle. Cal ser director d'uns grans magatzems per tirar-ho endavant?
Si s'ha establert el dia del pare i de la mare serà per alguna cosa, no?
Crec que estem confonent les idees ja que tenir un reconeixement als pares o mares no és sinónim de "consumisme". Un simple dibuix, una floreta de cartolina enganxada amb un pal o qualsevol altre detallet fet a l'escola o a casa no costa diners i té un valor incalculable per la persona que ho reb. A la vegada que ensenyen als nens a tenir petits detallets amb els seus essers estimats, també els ajuda a sortir de la "rutina" diaria de l'escola i donar-lis motivacions especials.
prefereixo que no feu res. la meva "filla" té dos pares, jo (que viu amb ella) i el seu pare biològic... no val la pena posar-la amb un compromís per haver de decidir a qui li dona el regalet
A mi si que m'agradaria que l'escola fes alguna cosa especial el dia del pare. Ells s'ho mereixen.
Bé,reconec que em faria molta gracia si els meus nens sortissin amb un detallet, però també és cert que la meva familia és d'aquestes que es diuen 'normal', i no m'agradaria gens trobar-me en la postura d'una familia d'estructura diferent a la tradicional, i no saber quina explicació donar-li els meus petits, o haver-los de fer escollir. Sincerament la postura de l'escola és molt respectable, però si ho fessiu al revés també despertarieu la mateixa polèmica. laia
Estic d'acord amb la postura de l'escola i amb el comentari fet per la Judit. El regal el podem fer nosaltres a casa, no cal que l'escola pensi per nosaltres que és el que farem, la complicitat entre mares i fills en pensar que poden fer, quin pot ser el regal,... la creativitat i la imaginació entre tots fan que els nostres fills creixin com a persones. Que surtin de l'escola amb el regal fet no considero que els treiem de la rutina, i el valor incalculable és aquell que el treballes amb ell i veus com disfruta fent el regal i sobretot guardant el secret. gemma
No podem oblidar que el concepte de "família" s'ha de començar a treballar precisament des de la propia família,independenment de com aquesta estigui formada,no es pot deixar sempre tot en mans de l'escola.De vegades som els adults els que sense donar-nos comte compliquem les situacions suposadament "atípiques",cal escoltar als nostres fills,de ben segur que ells ens donaran la resposta,escoltem-los siusplau, la meva situació personal i els meus fills així m'ho han ensenyat.
Dolors Casanovas
A mi em sembla molt bé que no es faci res pel dia del pare, encara que no ho entenc, però és una decisió vostre, el que no estic d'acord, son amb les raons i motius que exposes. Pare i mare no més hi ha un, visquin junts o no, no entenc això de tindre dos pares. Com tampoc entenc això de que el nucli familiar ha canviat, com que ha canviat? pare-mare-fills per molts canvis que vulguis a la relació del pares, això serà sempre el mateix. Un pare , una mare no es poden substituir mai, crec que es un problema d'educació, per part dels pares separats que no saben com explicar al seu fill qui es el nou company/a, lo que tinc clar és que mai serà el nou papa o la nova mama.
Dintre dels termes utilitzats en aquets comentaris, la nostra és una familia "normal". Els meus fills han fet una manualitat pel seu pare amb el meu ajut, li han donat i tots contents. El pare ha valorat el regal, no a quin lloc l´han fet, i els meus fills han viscut el seu dia del pare. Qui vulgui que el celebri i qui no, que no ho faci. No entenc aquells que volen responsabilitzar a l´escola, encara que reconec que és molt més còmode que et donin la feina feta...
Totalment d'acord amb el darrer comentari. Ja m'ho deia la meva mare que el dia del para o de la mare ...és cada dia!!
Però el que no comparteixo és l'actitud de l'escola en evitar tot allò que pot representar un conflicte. La vida està plena de conflictes als que els nens també han d'aprendre a enfrontar-se.
El meu nen em va fer un dibuix xulíssim pel dia del pare, a casa, però també m'hauria agradat que l'escola hagués fet alguna cosa especial pel dia del pare. Per tant no és que vulguem que la escola ens faci la feina, perqué els deures ja els hem fet nosaltres, sino que l'escola doni la deguda importancia a cada esdeveniment i no ens doni arguments poc convincents. Crec que no ajudem gens als nostres fills evitan que tinguin que prendre decisions de petits...tot el contrari. Les families "atípiques" són les primeres que tenen que orientar al nen perqué sapiga quí és cadascú en la unitat familiar, no és una feina que ha de fer l'escola.
Y la Televisión?
Estan una semana anunciando el día del padre, osea que las explicaciones a los niños del regalo o del significado de este día se les ha de hacer ya que los niños no son tontos.
La cuestión es si ellos se preguntan porque en el colegio no se celebra este día.
Yo creo que si se tendria que hacer un detalle a los padres, los niños conocen la existencia de este día.
Jo no vull entrar en polemica i em reservo la meva opinio que la tinc molt clara, nomes expressar el meu entussiasme per tanta participació i per l'interes que desperta aquest MAGNIFIC BLOG. Montserrat no afluixis ja veus que els INDEX D'AUDIENCIA parlen per si sols. FELICITATS!!!!!
Estic totalment d'acord amb l'últim comentari...Que hem de fer apagar la TV perqué els nens no s'enterin que és el dia del pare? No es pot amagar el cap sota l'ala i els nens s'han de saber enfrontar a les situacions que s'els presenten a la vida, ja sigui el dia del pare, de la mare o Sant Jordi!!!
Tot i la polémica creada en el blog, penso que les decisions que es prenen a l'Escola del Carme son totalment respectables i us avala la professionalitat que ens heu demostrat sempre tant als pares com en l'educació dels nostres fills.
no estic d'acord amb l'escola jo al meu pare li vaig fer un regal i li va agradar molt els pares tenen el mateix dret que el nadal i ja que no podem regalar coses tots els dies hi ha una data senyalada que estaria bé fer-la a l'escola per ensenyar-nos el valor dels pares tota la familia te drets com l'aniversari el celebrem doncs aixo que menys que felicitar-los
que a vegades la gent no mirar la opinió dels nens hi ha uns que som responsables i no tenim gaire temps yasmine
Publica un comentari a l'entrada