Dijous, 22 de març de 2007
CÀSTIGS
La paraula càstig és lletja però imprescindible en l’educació dels nostres fills.
Quan les paraules no serveixen de res, els pactes no es compleixen i l’educació està per terra, no ens hem d’oblidar del càstig.
Hem de saber dir NO als nens i hem de SABER castigar als nens.
Abans de castigar sense mesura hem de pensar molt bé, quan estem enfadats imposem càstigs que no complirem i aquí està l’error.
Quan estic molt enfadada amb un nen sempre intento mesurar el càstig que dono, és important que sigui proporcional a l’entremaliadura i no massa llarg.
No podem castigar a un nen una setmana sense TV quan sabem que a mitja setmana el perdonarem, castigueu-lo un dia i aguanteu la vostra paraula, no el castigueu sense anar d’excursió amb el col·legi quan no teniu intenció de fer-ho i no el castigueu sense una festa d’aniversari mentre l’acompanyeu a l’anomenada festa.
Arribarà un moment que no us creuran i la vostra autoritat queda obsoleta en un instant.
Quan decidiu una norma i un valor educatiu us heu de fer forts en mantenir-lo, d’aquesta manera els vostres fills tenen molt clar fins on poden arribar i sempre sabran que quan diuen que NO és NO, si constantment perdoneu els càstigs que poseu us trèieu la vostra pròpia autoritat i d’aquesta manera no avancem mai en l’educació i el comportament dels vostres fills.
Recordeu: càstigs curts i raonables però feu-los complir.
9 comentaris:
Estic d'acord, el càstig és, a vegades necessari, però crec que ha de ser l'ultim recurs educatiu, perquè com ja deia Pitagoras :
" Eduqueu els nens i no caldrá castigar els homes "
Dolors Casanovas
Montserrat moltes gràcies pels teus consells i per ensenyar-nos a ser millors pares. L'educació de l'Escola del Carme no es limita a ensenyar només als alumnes sino a ensenyar-nos als pares que també tenim molt per aprendre.
He arribat al teu bloc, des d'el bloc d'en Marc Vidal, i la veritat es que el trobo força interesant i educatiu.
Quina raó que tens!!. però a mi m'agradaria saber si has estat tan eficaç com a mare que com ho ets de mestre.
Bon cap de setmana!!!laia
Algun dia et presentaré la meva filla i podràs jutjar per tu mateixa.
Crec que ho he entes i ho tinc clar: Hem d'aplicar el SENTIT COMU oi?
Castigar tambe es educar. Moltes gracies pels teus consells Montserrat.
Acabes de resumir la idea: el SENTIT COMÚ i actuar tal i com som nosaltres mateixos, d'aquesta manera no ens contradiem.
Les nostres filles saben que quan hi ha un càstig a casa, es compleix. Donat que sempre ho hem portat a terme, afortunadament, a casa no es castiga pràcticament gens, perquè no ens cal. S'ho pensen dues vegades abans de fer una "malifeta". El que diu la Montserrat sobre el càstig funciona.
Espero que d'aquesta feina que estem fent, recullim els fruits a l'adolescència i els hi serveixi més endevant en tota la seva vida com a adultes.
Srta. Monserrat:
estoy al 100% con usted.
Publica un comentari a l'entrada