Dijous, 15 de març de 2007
ARBRE CENTENARI
Just davant de la porta del parvulari Parcs i Jardins ha posat una petita rajola a terra per mostrar-nos un plataner centenari en el carrer Vallespir.
Hem compartit aquesta iniciativa amb la classe dels Peixos i la dels Óssos.
Aquesta tarda hem sortit a veure l’arbre, l’hem tocat i ens hem encomanat de la innocència dels nens que admiraven l’arbre i el trobaven alt i molt bonic.
La Classe dels óssos li volien fer una corona, tal i com la porten ells el dia del seu aniversari, però aviat s’han adonat de la dificultat de posar-li.
Les idees per solventar el problema han estat molt variades:
- Anar al balcó més alt i deixar-la anar des d’allà
- Amb una escala molt llarga
- Amb una corda des del terrat
- Amb unes ventoses als peus i poder fer un gran salt
Davant d’aquesta dificultat insalvable, han decidit que demà faran un dibuix de l’arbre i el penjarem a la classe.
La il·lusió d’un nen mirant un arbre, que tu li has dit que era especial, només ho aconseguim si som capaços de creure nosaltres amb ella.
El moment més bonic que he viscut avui ha estat quan un petit de tres anys m’ha dit, tot entrant a la seva classe:
- Montserrat, aquest arbre és el més bonic que he vist. Cada dia el miraré.
ARBRE CENTENARI
Just davant de la porta del parvulari Parcs i Jardins ha posat una petita rajola a terra per mostrar-nos un plataner centenari en el carrer Vallespir.
Hem compartit aquesta iniciativa amb la classe dels Peixos i la dels Óssos.
Aquesta tarda hem sortit a veure l’arbre, l’hem tocat i ens hem encomanat de la innocència dels nens que admiraven l’arbre i el trobaven alt i molt bonic.
La Classe dels óssos li volien fer una corona, tal i com la porten ells el dia del seu aniversari, però aviat s’han adonat de la dificultat de posar-li.
Les idees per solventar el problema han estat molt variades:
- Anar al balcó més alt i deixar-la anar des d’allà
- Amb una escala molt llarga
- Amb una corda des del terrat
- Amb unes ventoses als peus i poder fer un gran salt
Davant d’aquesta dificultat insalvable, han decidit que demà faran un dibuix de l’arbre i el penjarem a la classe.
La il·lusió d’un nen mirant un arbre, que tu li has dit que era especial, només ho aconseguim si som capaços de creure nosaltres amb ella.
El moment més bonic que he viscut avui ha estat quan un petit de tres anys m’ha dit, tot entrant a la seva classe:
- Montserrat, aquest arbre és el més bonic que he vist. Cada dia el miraré.
2 comentaris:
aixó ha sigut molt maco!
m'agradat molt q els nens puguin apreciar la natura i que els incentiveu.
gracies
Belén. mama Clara (ossos)
Ara ho entenc!!! el nostre petit volia que anéssim al "cole de baix" a veure un arbre que han plantat que té 100 anys??? jo pensava que em prenia el pèl. No hi cap un arbre així al pati, ja hi ha l'olivera !! Aix... avui li hauré d'explicar que l'arbre ja hi era, però que ara fa els anys, i "només" en fa 100 !!!!
Judit
Publica un comentari a l'entrada