Diumenge, 2 de novembre de 2008
LA FAMÍLIA LÓPEZ
El divendres ens van venir a veure els pares de la família López.
Aquesta família és la última de 5 fills que hem tingut a l’escola.
Abans les famílies duraven anys i anys al col·legi, ja que per norma general la majoria tenien tres fills. Ara la majoria en tenen dos, seguits de molt a prop pels que tenen només un i alguna de tres.
Fa uns dies vaig intentar fer una estadística però no vaig saber massa com comptar els que tenen germans nomes per part de mare, els que en tenen només per part de pare i aquells que viuen junts però no són germans de veritat.
Total que vaig deixar l’estadística per una altra ocasió.
Tornant a la família López ens va fer molta il·lusió veure’ls i recordar anècdotes.
Recordo que tenien uns jerseis que portaven al davant: sóc 1, sóc 2, sóc 3, sóc 4 i sóc 5.
Era molt divertit veure’ls arribar vestits cadascú amb el número que li corresponia.
Però l’anècdota que sempre recordem és la del dia que la mare va arribar a la porta de l’escola i quan va començar a acomiadar criatures es va adonar que n’havia perdut una!
Just a la porta de l’escola faltava el nen número 4, que llavors deuria tenir uns tres anyets.
Tots vam començar a fer preguntes i a intentar recordar quan havia estat la última vegada que els portava a tots.
Com que ells venien en metro a l’escola, el Sr. Pinyol va decidir anar directament a l’estació, i allà a l’andana, assegut a un banc i ben tranquil·let, se’l va trobar i el va portar cap a l’escola.
Sempre comentem que la mare no es va posar excessivament nerviosa, ella no perdia mai els nervis i els nens rotllaven tots amb una facilitat sorprenent.
Cal tenir un caràcter especial per tenir cinc fills i que es portin entre ells 1 o 2 anys de diferència. De ben segur que no us podeu ni imaginar com us organitzaríeu controlant cada dia 5 agendes, 5 deures, 5 lliçons o fent 50 entrepans cada setmana per poder esmorzar i berenar.