ELS ANGELETS DE LA MÚSICA
Té 6 anys. S’aixeca quan em veu entrar a la classe i em diu:
- Saps què Srta. Montserrat? La meva àvia ahir se’n va anar al cel
- De ben segur allà estarà molt bé i t’està veient. Li contesto
- Si, segur que em veu. A més a més no està sola, saps amb qui està?
- Amb qui?
- Amb els angelets de la música!!! Què bé que estarà amb ells per què tu els coneixes.
La classe continua, hem de posar-nos a cantar. Sense que ningú se n’adoni, faig l’ullet a la iaia que acaba de anar-se'n al cel.
9 comentaris:
D.E.P. Jo tinc uns quants més de sis anys, i el meu cònsol continua sent que els que marxen encara ens veuen, i ara m´alegra saber que a més a més són acompanyats per aquets angelets tan especials a la nostra escola. Olga.
La Neus i jo parlem molts dies de l'avi, el recorda molt, ella em pregunta que perque no el deixan baixar per fer-li un peto i després tornar a pujar, jo sempre li dic que encara que ella no el veu, ell sempre està amb nosaltres i la veu, de fet el dia del festival de natació em va sorpendre quan em va preguntar, mama vindrà la iaia mari, i la pepita, jo li vaig respondre que si, i llavors em va dir mama el avi Paco segur que també em veurà i estarà molt content. Cada vespre al llit, mira cap al cel i li diu bona nit avi i li tira un petó.
Francesca.
que bonic i que emotiu!! m'has fet emocionar, una bona respòsta, si sra, per la nena i per l'àvia, jo també sempre penso que ens vigilen des d'allà on siguin, rosa b.
N'hi han entrades que et deixen sense paraules...i aquesta,a més a més, et deixa amb llagrimes als ulls.
Laia
A casa creiem que quan algú que estimem ens deixa es converteix en estrella i que no deixa de brillar si el seguim recordant. Els meus fills, quan veuen una estrella que brilla molt, diuen: Mira mama, l'avi Joan! I li envien un petó. Això és la única cosa que t'emportes d'aquest món: la immortalitat dels sentiments.
Aquest es un tema dolorós que afortunadament encara no ens ha tocat viure’l amb l’Arnau de 5 anys (espero que tardi molt)
De tota manera, moltes vegades em plantejo el difícil que ha de ser explicar a una criatura petita un fet que a nosaltres mateixos ens
costa d’acceptar, com es la mort d’una persona propera i estimada.
Se’m acudeixen bons recursos com el que has utilitzat tu, Montserrat, i també d’altres com els contes i pel•lícules (Bambi, El Rei Lleó etc) .
El que tinc molt clar es que no els hi hem d’amagar res i hem d'intentar parlar de que passa quan una persona es mor, per què la gent està trista etc etc
Uf! quin tema. Va, Bon cap de setmana a tothom.
Lourdes
Un petó molt fort a la familia de la A.! De part de tots els pares de Primer.
Jo ja sé el que es això (per desgracia); fa dos anys que la meva mare es va morir i l'Ainhoa, que es la que mes va conviure amb ella, es el dia d'avui que encara la plora. Realment varem passar per un molt mal trangul, ja que la malaltía la va anar desfent poc a poc i això la nena o va anar visquent tot.
Per sort vaig comptar amb l'ajut d'una psicologa infantil de l'AECC, que em va asesorar en tot moment. El que em va deixar molt clar, es que als nens no els podem enganyar. Això del tema del cel, etc.. ens pensem que està molt bé, però el que realment fem es confondrel's. L'Ainhoa finalment ho ha pogut mig entendre tot, però la diferencia es que el peque, no fa gaire em va dir: mama, quan baixarà la iaia del cel? , es que ja fa massa temps que hi es.
Realment es un tema molt complex i fem el que fem, segurament que ho podriem fer millor.
Yo no creo que eso sea confundirlos, sinó intentar explicarles algo que, incluso para nosotros es inexplicable. Se trata de que su mente infantil asimile algo tan duro de la forma más tierna posible. Y si esos angelitos han servido para que esta niña se sienta más reconfortada, ha merecido la pena dárselos a conocer (aunque no fuera para ese fin).
Li
Publica un comentari a l'entrada