Dimarts, 11 de novembre de 2008
OASIS VERMELL
Fa quatre dies que hem començat el curs, al menys a mi m’ho sembla, i ja estem buscant dibuixos de Nadal per fer les tapes. Felicitacions de Nadal. Nadales. El vers.
Uns que no fan els deures. Altres que no estudien. Cal revisar com van amb la lectura els Lleons. Hem de donar les fotos, que per cert estan tots guapíssims!!!.
La castanyada queda enrere. Els dibuixos de la tardor han de donar pas als d’hivern.
Els colors marrons, ocres i taronges els canviem per els blaus i blancs.
Les notes!!!
Els àlbums!!!
Nens que encara no tenen el ritme de treball, visites individuals amb la tutora, les classes d’handbol... un ritme frenètic.
Immersa en tot això sona, per enèsima vegada, el telèfon aquest matí.
- Escola del Carme, digui?
- Montserrat? Sóc la Isabel
- Què passa??? Pregunto esperant que ningú hagi caigut o que no sigui un altre problema
- Els Pollets estan pintant el color vermell!!! Pots venir a fer fotos???
Miro la meva taula plena de papers, la feina que he de fer però ... agafo la càmera i vaig al parvulari.
Quan arribo a la classe dels Pollets i els veig pintant i descobrint el color vermell penso que tot
Uns que no fan els deures. Altres que no estudien. Cal revisar com van amb la lectura els Lleons. Hem de donar les fotos, que per cert estan tots guapíssims!!!.
La castanyada queda enrere. Els dibuixos de la tardor han de donar pas als d’hivern.
Els colors marrons, ocres i taronges els canviem per els blaus i blancs.
Les notes!!!
Els àlbums!!!
Nens que encara no tenen el ritme de treball, visites individuals amb la tutora, les classes d’handbol... un ritme frenètic.
Immersa en tot això sona, per enèsima vegada, el telèfon aquest matí.
- Escola del Carme, digui?
- Montserrat? Sóc la Isabel
- Què passa??? Pregunto esperant que ningú hagi caigut o que no sigui un altre problema
- Els Pollets estan pintant el color vermell!!! Pots venir a fer fotos???
Miro la meva taula plena de papers, la feina que he de fer però ... agafo la càmera i vaig al parvulari.
Quan arribo a la classe dels Pollets i els veig pintant i descobrint el color vermell penso que tot
plegat val la pena
.
7 comentaris:
Els problemes sempre són els mateixos i les descobertes sempre són úniques!
Que bien, fotos de la clase dels Pollets. Ayer mi hijo vino con la mano un poco roja, ya me imagine que estaban pintando algo, jejejeje.
Huy pero no sale mi niño. Necesito ver a mi hijo Eric, jejeje. Tengo muchas ganas de ver como esta en la clase.
Gracias por las fotos.
Noelia.
Es del tot cert que el temps passa volant, jo precisament em vaig adonar el dilluns, quan anavam tots pel carrer i el Sergi em diu tot eufóric, mama una i, mama una u, llavors vaig recordar que feia tant sols "2 dies" quan anava pel carrer amb la Neus, buscant i,u,1,2i en canvi ja han passat dos anys.
Estan molt guapos els pollets. Jo ja tinc ganes de de veure els albums, la feina que han fet durant aquest temps, i moltes de veure les fotos de nadal que segur estan guapos, i també moltes ganes de veure el festival. Estic segura que davant de tants papers s'agraeix una estona com aquesta.
Francesca
Una imatge val més que mil paraules, o que mil papers.
Laia
Sí que val la pena!
Segur que val la pena, la inocencia d'aquestes caretes... A que vas tornar a agafar la feina amb un somriure després de la foto? Doncs amb això n'hi ha prou..
Rosa B.
Aquestes són les millors fotos, les improvitzades...sempre valen la pena.El que no he vist és al meu fill, l'AJUDANT! A veure si en una altre ocasió el puc veure tot pintant o jugant.
Olga
Publica un comentari a l'entrada