3/11/08

Dilluns, 3 de novembre de 2008
MALGRAT TOT... ANEM D'EXCURSIÓ
Dimecres anem d’excursió amb els de P3 i divendres amb P4, P5, 1r. 2n i 3r.
ALGUNS de vosaltres, no tots evidentment, no en té ni idea ni es pot imaginar que suposa anar d’excursió per un mestre.
Vol dir escollir una casa que facin activitats adients i interessants
Vol dir assumir un risc que no té cap necessitat, ni obligació, d’assumir-lo.
Vol dir vigilar a moltes criatures en un entorn fora de l’habitual
Vol dir patir perquè ningú prengui mal
Vol dir controlar a tota hora que no es perdi ningú
Vol dir observar a tots els nens fora de l’aula però que ho passin bé
Vol dir fer hores extres que ningú et pagarà
Vol dir haver de dinar, sense parar de vigilar, un entrepà
Vol dir tornar molt cansada
Vol dir vigilar que no es descontrolin
Vol dir revisar totes les motxilles per comprovar que tothom a dinat
Vol dir recollir més d’una vomitera a l’autocar
Vol dir preveure tots els perills que poden haver a l’exterior
Vol dir anar fent fotos per què els pares puguin gaudir del que han fet els nens
Vol dir quedar-se afònica tot parlant amb veu alta per la muntanya
Vol dir baixar de l’autocar, entregar els nens, i que gairebé ningú sigui capaç de donar-te les gràcies
I sobretot també vol dir sentir com es protesta pel preu de l’excursió, que porta inclòs l’autocar, la casa, les activitats, els monitors i la disponibilitat gratuïta de les mestres durant 8 hores.

Malgrat tot si una cosa tenim positiva el col·lectiu de mestres, és la bona disposició en intentar fer feliços a uns nens, tot anant d’excursió amb l’escola.

15 comentaris:

JRoca_Font ha dit...

Anar d'excursió és estressant pels mestres i expliques bé els motius en el post.
Nosaltres divendres anem a la Fageda d'en Jordà i estic segur que a la nit seré al llit a quarts d'onze ben esgotat quan normalment vaig a dormir pels volts de mitjanit.
Salut

Anònim ha dit...

Cara??? hi ha coses que no es poden trobar cares quan veus la felicitat dels teus fills

Anònim ha dit...

Tot depen de la prioritat que vulguis donar al valor de les coses. Hi ha families que no rondinen per gastar diners amb ximpleries i en canvi quan l'escola demana diners per activitats posa el crit al cel.
Hi ha gent que prefereix anar al restaurant, anar a la cafeteria cada dia, anar de festa... pero no gastar en extres culturals i enriquidors pels seus fills.

Anònim ha dit...

Us vull donar les gràcies per portar els nens d'excursió. És una enorme responsabilitat i segurament un dia molt estressant pels mestres que heu de vigilar 1000 coses diferents. Pel Pol és la primera excursió amb l'escola i ja fa dies que parla que anirà a veure a la castanyera.Està molt emocionat i jo només desitjo que s'ho passi molt bé aquell dia. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Sé que ha de ser molt dur portar a tants nens d'excursió. Jo no podría. Estic contenta perquè el Xavier ja està pensant en l'excursió i per a ell serà la seva primera vegada. Sé que li farà feliç i aixó és el que importa. Ànim Montserrat, que estem molt orgullosos pels nostres fills i per la vostra força i il·lusió que poseu en les activitats de l'escola. Ànims a tots els que hi sereu a l'excursió i gràcies. Sonia.

Anònim ha dit...

Deixant de banda les prioritats de cadascú penso que la crisi fa que tot ho trobem car. Pel que fa a les excursions sempre que he tingut serioses temptacions de fer de mestra el primer que em ve al pensament és l´angoixa de pensar que hauré d`anar d`excursió i de colonies. Les marxades de colonies m`agrada observar les cares de les mestres al capdavant de les files i amb la rialla dibuixada a la cara. Suposo que la processó va per dins. MS

Anònim ha dit...

No dubto que arribareu a casa esgotades, però la feina del dia a dia també es demostra a les sortides. L´Ivan tindrà la seva primera experiència amb aixó d´anar d´excursió amb l´escola, i quan li parlem del divendres nomès sap dir que es portarà molt bé, que no cridarà a l´autocar i que dormirà, alliçonats ja hi van ,jeje...la seva il.lusió supera tots els inconvenients.
Vaja llistat ens has fet!! Crec que no t´has deixat res... no vui ni imaginar-me el "pre-post" que ens faràs quan vagin de convivències. Olga.

Anònim ha dit...

La meva filla està molt contenta, és la seva primera excursió. Heu de passar dels nostres comentaris, la gent sempre parla i rondina, és gratis. Mai estem contents amb rés .... però crec que només heu de pensar en l'educació i la felicitat dels nens. És el més important, SEMPRE és el mes important.

Gràcies

Li

Anònim ha dit...

Jo t'agraeixo molt sincerament l'esforç que feu sobretot amb els petits de P-3, viatjar en autocar amb 20 criatures tan petites té mèrit i sobretot quan no en teniu cap necessitat ni obligació com tu bé dius, però els fa una il.lusió... i segur que ho passaràn fantàstic. gràcies.Rosa B.

Anònim ha dit...

Diumenge vam anar tots quatre a veure un espectacle del Micki al palau sant jordi, recordo que quan vaig comprar les entrades fa dos mesos vaig pensar que eran una mica cares, mes aviat perque no era una sola sino cuatre, pero va arrivar al gran dia i dic gran perque en el Sergi li apasiona al Micki, ell estava sentat a sobre meu perque el nen de davant era mes alt i no veia be, donçs quan va sortir al Micki i li vaig mirar la cara, el seu somriure i la seva cara eran espectaculars, es va posar tant content que de la emoció tremolava i tot, puc asegurar que el sentiment que ens va transmetra va ser tant bonic que les entrades em van semblar baratíssimes, estic segura que demà quan veiem la cara de felicitat que portan tots els nens al sortir de l'escola per anar al autocar farà que tots pensem que val la pena pagar.
Gràcies a tots els que ho feu posible.
Francesca.

Anònim ha dit...

A mi també em feia gracia el primer cop que sen van anar d'escursio a la castanyada, però poc desprès va venir las colonias (amb 3 anys) ara ja portem 2 anys d'escursions i encara que em seguixi fen la mateixa ilussió anar a dir·li adeu i esperar noticies a traves del blog (ja veureu quin privilegi als que sigui el primer cop) sens fa molt dificil el poder arribar a final de mes, ens preocupa els 25 euros potser sigui poc per algú però per uns altres no, perque es: material escolar, cuota, menjador, xandal nou (carissim per la qualitat que té), piscina, futbol o balet que volen fer. Penseu que s'ha pujat l'escurssió desde l'any pasat casi un 14% també tenen raó per dir que es car, independentment de la meva propia opinió.
Silvia

JRoca_Font ha dit...

Els mateixos que es queixen que les excursions són cares són els mateixos que es gasten un dineral en tabac cada mes, prefereixen el seu plaer personal a la salut i a l'educació dels seus fills; així va la cosa.
Salut, sense fum!

Anònim ha dit...

Gràcies per la vostra paciència i dedicació, per cuidar dels nostres fills/filles com si fossin vostres.
BONA EXCURSIO A TOTS i QUE HO PASSEU GENIAL!!!
Lourdes

Anònim ha dit...

La felicitat d'un nen no te preu!!!El fet que una excursió d'un dia, en autocar, a 70 km, amb tot el que comporta i que ens facin pagar 25 € on els nens ho passen de conya, es impensable que algú que estigui degudament informat ho pugui trobar car. Si mirem el que paguen en altres escoles veurem que no és així. I a més sempre ens han donat la llibertat de que quí no vulgui anar d'excursió que no hi vagi, però el que no podem fer es criticar per sistema.
Jordi Martinez

Anònim ha dit...

De entrada decir que no tengo ni idea de si la excursión es cara o barata,tampoco recuerdo lo que pagué la última vez por ella. Sencillamente me parece bien.No mido el precio por los km, autopsitas, actividades....lo mido por la dedicación, atención y cuidado de sus maestras, hasta aquí y por experiencia el precio nunca me parecerá caro. Pero también soy partidaria de la justa medida, por mi trabajo desgraciadamente vivo la realidad de los que hacen maravillas para llegar a final de mes, de los que no pueden llegar a final de mes y de los que no llegan ni a la mitad del mismo.
Claro que la felicidad de un niño no tiene precio y la de los nuestros menos, pero no todas la familias pueden permitirse el lujo, que lo es en su conjunto, de hoy pagar una excursión, mañana el anorak de invierno ,pasado las botas y al otro..otra necesidad sin duda básica ...... eso sin contar comedor ,piscina,ritmica y otras actividades que hacen a nuestros hijos también muy felices, estoy convencida de que quien se queja no lo hace por sistema sino porque lo siente, al menos la mayoria hace un esfuerzo para que sus niños vayan de excursión porque de no ser así su tristeza, la de los padres, tampoco tendría precio.
Nuria