23/11/08

Diumenge, 23 de novembre de 2008
ELS REGALS
Tal i com us vaig proposar començaré la setmana contestant a una de les preguntes que m’aneu fent arribar.
La primera pregunta fou: On està el límit del que han de portar els reis i el tió als nostres fills? És bo que tinguin un excés de regals? se'ls ha de portar tot el que demanen?
No volia escriure un post dient el que ja sabeu: l’excés de regals no és bo pels nens, els torna exigents, els hi estalvia qualsevol frustració a l’aconseguir allò que volen sense esforç i els torna uns petits dictadors. La il·lusió no ha de ser directament proporcional a la quantitat de regals que reben per què no tenen temps d’assumir les coses i obren les coses compulsivament, sense donar cap atenció ni prioritat a res.
Tot això ho sabeu perfectament, la qüestió està en tenir mecanismes que ens recordi on hem de posar els límits.
Hem d’ensenyar a valorar les coses i això no comença un mes abans de Nadal, és una feina diària.
Valorar el material escolar, valorar un petit premi, valorar un detall, valorar un petó i una abraçada.
I també hem d’ensenyar als nens a marcar límits. No els hi deixeu demanar tot allò que veuen, sense cap motiu, sense cap raó i sense cap mirament.
Aneu a escollir les joguines, que demanaran als Reis, amb ells, amb tranquil·litat i que escollin amb sentit comú, no aleatòriament. Si estan indecisos feu que es decideixin amb una cosa, no els deixeu que ho apuntin tot.
Un altre recurs és embolicar els regals de manera molt bonica, amb notes que haureu escrit, i que visualment impressioni molt.
Feu que els obrin a poc a poc, preparant el moment i la il·lusió del que pot haver en el regal.
No deixeu que comencin a estripar papers i que un cop vegin el que hi ha ni es molestin a acabar d’obrir.
Obriu els regals junts, cada vegada un membre diferent de la família i que s’esperin a veure que tenen les altres persones. Valoreu molt el que us han regalat a vosaltres, que ells aprenguin a fer-ho.
Personalment sóc molt partidària dels regals i els premis i de tot el simbolisme que ho acompanya. Gaudeixo molt pensant en el que puc regalar, el que li pot agradar i amb l’instant de felicitat que compartirem junts. Comprar molt i sense un pressupost tancat és molt fàcil, el millor és buscar el regal adient.
Ensenyeu als nens a gaudir de l’instant màgic del regal, de la sorpresa. Un regal sempre ha de ser sorpresa, si li porten tot allò que vol es perd el misteri, coses que no s’espera són sempre més emocionants.
Un regal pot ser qualsevol cosa: una cançó, un missatge, un berenar, una trucada... Ensenyeu-los a que un regal no és només milers de joguines comprades compulsivament i que restaran adormides, en el fons de la seva habitació.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gracies per la resposta a la pregunta que vaig fer. Estic totalment d'acord amb la teva teoria, però cada any em costa molt resistir-me a que els reis li portin tot allò que ell demana. Intentaré posar en pràctica els teus consells aquest Nadal i ja t'explicaré els resultats.

Jordi Martinez

Anònim ha dit...

Dissabte vam agafar un catàleg de joguines per començar a estriar. El Sergi encara no enten massa aixó dels reis, i la veritat es que es conforma, el gran dilema ha estat la Neus, ho volia gairabé tot. li vam estar explicant que no podia ser. Li vam explicar que els regals havian de ser variats , després de molta estona creiem que ho va entendre perque llavors va vindre amb un nº"adequat de joguines" i variades, encara que els reis no crec que ho portin tot. Perque no hi haguessin dubtes, diumenge li vam tornar a preguntar i ens va señyala les mateixes i el perque les havia triat. l'any passat va demanar la caravana de la barbie i els reis no li van portar, i encara que ens va sapiguer greu, crec que era convient no portar-li tot. segur que aquest any que encara la demana li farà més il-lusió. Demà es al seu aniversari, i li fem dos regals, un dels quals segur que no se l'espera i es que de sorpresa , en lloc de quedar-se a dinar al cole la anirem a buscar per anar a dinar i estem segurs que li farà molta il-lusió.
Francesca

Anònim ha dit...

Cadascú m'imagino que tindrà la seva forma d'explicar al nen que no li podem portar tot. Jo particularment li explico que com son 3 reis pot demanar 1 a cadascú (sempre es porta'n bé i li deixen alguna sorpresa) i ha funcionat explicant-li m'hi imagino com tots que hi molts nens. Aquest any li he preguntat per ajudar-lo a fer la carta hi m'ha dit un mòbil per mi per que el diumenge passat m'ho van robat i un coche del escalextric que no funciona per jugar tots 2. Res mes. Dons aquest any Melcior, Gaspar o Baltasar ho tenen difícil!
Encara que se que al Para Noel que hi va a casa del seu pare ja li ha fet una carta gran. No ho puc explicar!

Anònim ha dit...

M'agradat molt el regal d'aniversari que li fareu a la vostra filla Francesca. Que millor que fer-li la sorpresa de portar-li a dinar amb vosaltres i tenir un dia diferent!!! Molt bé! Ojalá, molts de nosaltres valorem més aquests regals i no els de joguina, encara que és llogic que els nens els hi agradi les joguines o regalets, a tots ens agrada, no? Sonia.