Diumenge, 23 de novembre de 2008
ELS REGALS
Tal i com us vaig proposar començaré la setmana contestant a una de les preguntes que m’aneu fent arribar.
La primera pregunta fou: On està el límit del que han de portar els reis i el tió als nostres fills? És bo que tinguin un excés de regals? se'ls ha de portar tot el que demanen?
No volia escriure un post dient el que ja sabeu: l’excés de regals no és bo pels nens, els torna exigents, els hi estalvia qualsevol frustració a l’aconseguir allò que volen sense esforç i els torna uns petits dictadors. La il·lusió no ha de ser directament proporcional a la quantitat de regals que reben per què no tenen temps d’assumir les coses i obren les coses compulsivament, sense donar cap atenció ni prioritat a res.
Tot això ho sabeu perfectament, la qüestió està en tenir mecanismes que ens recordi on hem de posar els límits.
Hem d’ensenyar a valorar les coses i això no comença un mes abans de Nadal, és una feina diària.
Valorar el material escolar, valorar un petit premi, valorar un detall, valorar un petó i una abraçada.
I també hem d’ensenyar als nens a marcar límits. No els hi deixeu demanar tot allò que veuen, sense cap motiu, sense cap raó i sense cap mirament.
Aneu a escollir les joguines, que demanaran als Reis, amb ells, amb tranquil·litat i que escollin amb sentit comú, no aleatòriament. Si estan indecisos feu que es decideixin amb una cosa, no els deixeu que ho apuntin tot.
Un altre recurs és embolicar els regals de manera molt bonica, amb notes que haureu escrit, i que visualment impressioni molt.
Feu que els obrin a poc a poc, preparant el moment i la il·lusió del que pot haver en el regal.
No deixeu que comencin a estripar papers i que un cop vegin el que hi ha ni es molestin a acabar d’obrir.
Obriu els regals junts, cada vegada un membre diferent de la família i que s’esperin a veure que tenen les altres persones. Valoreu molt el que us han regalat a vosaltres, que ells aprenguin a fer-ho.
Personalment sóc molt partidària dels regals i els premis i de tot el simbolisme que ho acompanya. Gaudeixo molt pensant en el que puc regalar, el que li pot agradar i amb l’instant de felicitat que compartirem junts. Comprar molt i sense un pressupost tancat és molt fàcil, el millor és buscar el regal adient.
Ensenyeu als nens a gaudir de l’instant màgic del regal, de la sorpresa. Un regal sempre ha de ser sorpresa, si li porten tot allò que vol es perd el misteri, coses que no s’espera són sempre més emocionants.
Un regal pot ser qualsevol cosa: una cançó, un missatge, un berenar, una trucada... Ensenyeu-los a que un regal no és només milers de joguines comprades compulsivament i que restaran adormides, en el fons de la seva habitació.