PINTEM LA TARDOR
La tardor és la meva estació preferida. No hi ha colors més bonics que els de la tardor. Pintem fulles, treballem els colors, cantem cançons, fem panellets, aprenem els fruits de la tardor i celebrem la castanyada.
A la nostra escola no fem el Halloween, només es fa esment a la classe d’anglès.
No m’ha agradat mai omplir l’escola de fantasmes, ossos, i carbasses.
Els nens i nenes han de viure les nostres tradicions, fer-les seves, gaudir-les, estimar-les... només així, més tard, podran respectar les dels altres països. Primer cal estimar el que és nostre, després obrir-nos a nous horitzons. En tot cas, de moment, estan gaudint pintant fulles i admirant-se (no us perdeu la cara de la foto) de què al barrejar el groc i el vermell surti taronja.
En mig de la sorpresa i, davant de tanta barreja, n’hi havia un d’ells que estava preocupat de que no surtis el color blau, ja que, com va dir, no aniria bé per que el color blau, senyoreta, no és un color de la tardor!!!
7 comentaris:
No, la tardor té colors més càlids, casolans i acollidors com el de les castanyes o les fulles de la vinya quan s'ha acabat la verema
Ens sembla molt bè que es respectin les nostres tradicions. Ja estic una mica farta de tant fantasma i vampir la nit de Tots Sants quant aquí, al nostre país, es una nit de respecte i record a les ànimes dels que ara no hi son al nostre costat però que van ser una part molt important de la nostre vida i seràn de ben segur herència pels nostres fills.
No son monstres ni homes llop els que ens envolten, però el respecte i l'agraïment envers els que ens han fet apendre a pensar, a estimar i a intentar ser cada dia una mica millors (encara que ja no hi siguin al nostre costat) ens ha d'envoltar cada día.
Penso que aquesta es una de les millors herències que els hi podem deixar, no només culturals sinó tambè humanes i familiars. Crec que es una bona manera de respondre al "QUÍ SOC JO?, D'ON VINC?, PER QUÈ PENSO AIXÍ?.......
Felicitats de nou per la vostre tasca, tant de formació a nivell de coneixements com a nivell personal!!!
Quina gràcia veure la cara d'al-lucinats que fan els nostres nens de P4 amb una cosa tan simple com la barreja de dos colors. L'Arnau i la Monique estan ben enbobats en la foto...jajaja. Jo també sóc partidari de celebrar les festes típiques d'aquí, si no ho fem així ben aviat es perderan aquestes festes que amb tanta il-lusió em celebrat desde ben petits.
Jo també soc partidària de cuidar i transmetre el que es nostre. Les nostres tradicions i festes populars son part de la nostra cultura. Son activitats de trobada entre diferents generacions (per ex. aquest cap de setmana anirem a ajudar la iaia a fer panellets)
Aquest matí he anat a un curs de cuina i m´han ensenyat la recepta dels panellets i es més facil de el que pensava...Tinc moltes ganes de ensenyarli a la Clara i cuinar plegades. Son tradicions molt nostres i crec que es molt important transmetreles als nostres fills. Nosaltres sempre fem la castanyada amb familia i com més ens juntem mitjor!
Me alegro que toques éste tema,me explico,yo soy hija de una de tantas familias que vinieron de Andalucia (Sevilla en concreto)a Catalunya en busca de una vida mejor en los años sesenta,tenia 14 meses,imagínate,llevo toda mi vida aquí.A mi alrededor todas las familias eran pues como nosotros,andaluces,gallegos,murcianos etc,pero había en mi bloque una familia catalana,que fué la que me enseñó a amar a ésta Tierra y a sus costumbres.A diferencia de ahora,antes los vecinos eran como tu familia(que la tenías tan lejos!)y gracias a ellos, mi familia empezó a conocer y a disfrutar las costumbres catalanas,en la castanyada nos juntábamos todos en una casa y cada parte contaba sus historias comiendo castañas recién asadas,en navidad haciamos cagar al Tió,con nuestro catalán chapurreao,pero con muchas ganas y en navidad se mezclaban los villancicos con las nadales,en la verbena de San Juan los petardos,el baile y la coca de llardons¡¡umm qué buena!!! etc,etc.En fin, que con ésta mi pequeña historia y recuerdos os quiero decir que está bien conocer y respetar otras costumbres(por supuesto)pero nunca,nunca anteponerlas a las nuestras,y que por supuesto, nunca se pierdan.Laura Garcia Varela
Hola Monserrat soc la Marta Monyart yo estic d'acord en lo que has dit sobre haloween,m'estimo més celebrar la castanyada.Bona nit.Fins demá.
Publica un comentari a l'entrada