15/10/07

Dilluns, 15 d'octubre de 2007
L'HORA DELS DEURES
Els nens i les nenes han de fer els deures seguint uns criteris bàsics que són molt importants i que hauríeu de tenir en compte. Aquests consells els podeu portar a terme des dels més petits de 4 anys, que s’inicien en la lectura, tot llegint cada dia a casa, fins els més grans.
El primer punt importantissim és que tinguin un LLOC per fer deures. No és vàlid el menjador de casa, allà hi ha soroll, el telèfon, la TV i és un lloc de pas.
Cal fer deures a l’habitació, sols, en silenci. Vosaltres els hi corregiu, els hi doneu un cop de mà, els assessoreu però no us seieu amb ells al costat. Els deures són exercicis que s’han treballat a la classe, els saben fer però us demanaran la vostra ajuda i la vostra presència per comoditat i per fer el menys esforç possible.
Heu d’assignar-los un temps concret, un cop superat aquest temps cal fer-los plegar de la tasca, l’endemà que s’espavilin amb la mestra i que assumeixin les conseqüències de no portar els deures fets.
Han de tenir una TAULA neta d’andròmines i tot el material a punt (colors, llapis amb punta, maquineta...) no valen excuses per aixecar-se i desconcentrar-se.
La CADIRA ha de tenir el respatller recte per poder seure amb l’esquena amb una bona posició, no massa còmode per no agafar una postura incorrecte.
La LLUM, ja que no pot ser natural, caldrà que sigui una bona làmpada (a ser possible de llum blava), recordeu que els dretans han de tenir-la a l’esquerra i els esquerrans a la dreta.
Han de seure a fer deures després d’un bon berenar que porti hidrats de carboni (pa, cereals) que afavoreixen la concentració. Els greixos entorpeixen el cervell i el sucre (llaminadures o bolleria industrial) provoquen fatiga, recordeu que els sucs envasats porten molt de sucre concentrat.
Un cop els hagin acabat reviseu-los i feliciteu-los per la feina ben feta i per l’esforç que han posat. Encara quedarà temps per jugar i de tenir un vespre tranquil.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bons consells, la majoria d'ells els he complert des de que era ben petita.
Per si us interessa, jo també tinc els meus "truquets" per a fer l'hora d'estudi més amena. A l'agenda (on estan apuntats tots els deures) em vaig subratllant el que ja he acabat així veig que avanço i que aprofito el temps. Una altra tècnica que utilitzo és fer grans esquemes o la ressolució d'exercicis en una pissarra que tinc a la sala d'estudi (per qui no em conegui faig 1r de carrrera però encara que sembli una tonteria no ho és en absolut, es veuen les coses clares i esquemàtiques). En el meu cas, també necessito taps per les orelles, ja que els meus veins criden i veuen la TV a tota hora i jo, també estudio a tota hora. Però suposo que els nens de l'Escola del Carme no caldrà que arribin fins a tal extrem com per utilitzar taps, de moment!
Marta

jordi martinez ha dit...

Montserrat i Marta moltes gràcies pels vostres consells. L'Arnau te 4 anys i ja intentem aplicar la majoria d'aquests consells, just en la mesura del que correspon a la seva edad, però cada tarda surt amb el llibre per aprendre a llegir i quan arribem a casa, desprès de berenar i abans de fer qualsevol altre activitat, ell ja sap que és el temps per dedicar a fer "deures" i ens posem a llegir. Espero que d'aquesta manera començarà a adquirir l'hàbit de fer els deures i més endavant li serà tot molt més fàcil.

Anònim ha dit...

L'Eric i l'Ernest també es posen a fer deures així que arriven a casa, molts dies, depenent de com els veiem de cansats, el fem dutxar 1er per despertar-los una mica i llavors, nets i còmodes es posen a treballar, els 2 a la mateixa habitació, preparada per estudiar. És divertit escoltar-los a la distància, el gran donant lliçons al petit i l'altre dient-li que "ja ho se.. pesat". Mai li hem posat un temps estipulat, tampoc sabria dir-te què crec que nescessita, perquè si volgués amb 1/2 hora estaria llest, però badem amb tot. Quina estona creus que es l'edecuada?
Judit

Anònim ha dit...

ON ESTEM?, TOTS SON IGUALS??
JO CREC QUE NO TINC AQUESTA SORT, LA 1ª MOSCA QUE PASSA SERVEIX PER FUGIR.
JO TAMBE ARRIBO MORTA, AMB GANA I EM COSTA TANT COM A ELLA.
AVUI LI DONARE PER LLEGIR EL BLOG...I AVEURE SI ENS CAU LA CARA DE VERGONYA.
PERQUE CADA VEGADA ANEM A MENYS...
CRIS

Anònim ha dit...

Aixó dels deures és tot un món..., però teniu tota la raó.Ja m'ho deia la mama,ja.
De totes maneres tinc ganes de que arribi dimecres per aclarir alguns dubtes...

Laia

Francesc Puigcarbó ha dit...

Doncs mira, a casa els dilluns que venen tots a sopar, i ens n'ajuntem 11 o 12, la Maria, la meva neta més gran, fa els deures al menjador amb el xivarri que et pots imaginar. Mentrestant els altres dos dibuixen també al menjador i el petitó dorm, malgrat el xivarri.

Carme Fortià ha dit...

seria bo que molts seguissin els consells que ens donen... potser aconseguiríem que els més petits agafessin bons hàbits!

JRoca ha dit...

Un post ple de lògica que malauradament massa sovint no es compleix, ha de quedar clar la feina que han de fer els pares i la que han de fer els fills, els deures són necessaris perquè ajuden a responsabilitzar els alumnes.
Salut

Striper ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

Dilluns, 23 d'octubre de 2017 EDUQUEM AMB SENTIT COMÚ Interessant article a La Vanguardia. Crec que ens pot servir de reflexió C...