10/10/07

Dimecres, 10 d'octubre de 2007
EL POLL I LA PUÇA (CANÇÓ POPULAR CATALANA)
M’agrada molt treballar la interrelació a l’escola, per tant qualsevol oportunitat és bona per portar-ho a terme. Els grans han de respectar als petits i aquests s’han de sentir segurs amb els grans. A vegades no es fàcil però el treball de cada dia va donant els seus fruits.
Els nens i les nenes de 3r. han treballat a la classe de música el diàleg musical, és a dir, treballar l’ordre del treball en equip, esperar el torn, estar atents als interludis musicals, llegir amb veu alta i clara, no riure dels companys quan canten sols, el respecte d’uns amb els altres...
Un cop ha quedat força bé la cançó que hem preparat, res millor que anar a la classe dels Lleons. Estaven nerviosos, contents i molt motivats.
La cançó ha quedat força lluïda, si més no el públic que teníem ens ha aplaudit amb moltes ganes.
Fins i tot havíem fet uns cartells per a que quedés clar qui era cada personatge.
No els podeu escoltar (he d’estudiar, i preguntar, la manera de posar música al blog) però sí que podeu veure les seves cares i la seva concentració.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

siempre he oido decir que la educación se enseña en casa y la enseñanza en el colegio, sin embargo yo difiero mucho de este hecho, creo que colegio y casa deben ir unidos de manera paralela, es decir, si en el colegio se enseña como en tu comentario de hoy a fomentar el respeto y la admiración, lo que no se puedo hacer luego en casa es consentir que el hermano mayor abuse del pequeño, no se si me explico, espero que si. creo que hay un conjunto de valores y principios que son los que nos hacen ser mejores personas, como el respeto a los demas y a las cosas que nos rodean, la buena eduación, el saber escuchar etc que debemos fomentarlos entre todos, entre profesores y padres. yo siempre he dicho que al colegio se va a aprender, pero no solo a escribir, leer, matemáticas... sino a aprender a ser mejores.

Carme Fortià ha dit...

Les teves paraules em retornen part de la confiança que a vegades perdo... I la de pares "anònims" em fa veure que hi hauran nens que podran crear un futur millor!