8/10/07

Dilluns, 8 d'octubre de 2007
ESCOLANIA DE MONTSERRAT
He explicat a la classe què era l’escolania de Montserrat. Hem escoltat el CD i els hi explicava com vivien aquests nens en el Santuari de Montserrat.
No sabien massa bé de què els hi parlava i em feien moltes preguntes: per què no estan amb els seus pares? per què no van a dormir a casa? els hi agrada cantar tantes hores? dormen tots en la mateixa habitació? saben italià? ...
Jo els hi contestava totes les preguntes i intentava que es fessin una idea del que els hi estava parlant.
Al cap d’una bona estona una nena ve i em diu: Ahhh, estàs parlant d’aquells nens que canten sense braços???

3 comentaris:

sílvia z ha dit...

Bon dia! En un moment he passat de les llàgrimes al llegir l'entrada "Col.leccionista de moments" i els comentaris que hi havia, al riure al llegir l'entrada d'avui...Els nens són genials i mai em deixen de sorprendre!!

Anònim ha dit...

MOMENTS...
abans d'ahir, a la Raquel se li va caure el seu cinquè dent, i el Ratoncito Pérez li ha portat un marc de fotos petitet perquè el tingui a la seva habitació,amb la intenció que hi poses una foto d'ella o del seu germà, o del papa, o meva..., però no, ella no, ella s'ha enrecordat del seu besavi, que només fa uns mesos va morir, va ser un moment molt especial, ma mare i jo no sabíem com dissimular les nostres emocions, no va fer falta,em va fer una abraçada que encara la sento.
MOMENTS...

Laia.

Anònim ha dit...

Us heu fixa't que des de fa 1 any a l'escolania canta 1 nen que si que "te" braços? Es diu Jordi, es de Reus, i es minusvàlid. Va demanar anar-hi per demostrar que, a mes de disfutar de la musica que li encanta, podia valdres per si mateix sense la proteccio dels que l'envolten. Te 11 anys. Passarà 3 anys sense la familia, nomes els veu els caps de setmana, però ha trobat molts bons amics i viatjarà per tot arreu cantant i exportant part de la cultura catalana.
Judit

Dilluns, 23 d'octubre de 2017 EDUQUEM AMB SENTIT COMÚ Interessant article a La Vanguardia. Crec que ens pot servir de reflexió C...