2/10/07






Dimarts, 2 d¡octubre de 2007
TXAIKOVSKI
Hi ha dies que la vida és com una festa plena d’emocions… i avui és un d’aquests dies.
Potser us preguntareu quines són aquestes emocions... doncs tan senzilles com que a l’entrar a la classe dels Peixos, només veure’t, l’Andrea et digui amb la seva llengua de drap: la música ens alegra el cor, o que tots aquests petits de tres anys et preguntin, amb ulls immensament oberts, què hi ha dins la caixa dels angelets... o que la classe dels Óssos t’aplaudeixin a l’entrar, i aconseguir que escoltin Txaikovski, callats, durant 6 minuts, què esperin el torn per tocar els cròtals (xinxines) i que els Lleons segueixin la música a ritme de blanques i negres.
Ja sé que ho he dit moltes vegades en aquest blog però... ser mestra és la meva vida.

11 comentaris:

Lourdes Borras ha dit...

Quantes vegades hem sentit que la música amansa les feres? Mireu-los, res més lluny de la realitat.
Ademes no podem passar per alt, els lligams que hi ha entre la música i altres disciplines com la psicomotricitat i la comunicació.
Que no decaigui!

sílvia z ha dit...

Avui he après què eren les xinxines!!Ja m'ho deia bé ahir el Pol quan m'explicava que al cole havia tocat les xinxines, però jo pensava que era alguna paraula "inventada" (tipus cacheta, vaja!). Gràcies per compartir les teves emocions, que les faig una mica meves i m'alegren el dia mentre treballo davant de l'ordinador!!!

jordi martinez ha dit...

No hi ha res que ompli més a uns pares que veure com els seus fills ho passen bé a l'escola que nosaltres hem triat per ells i que posen molta atenció en allò que s'els hi explica. Nosaltres ho podem veure gràcies a la Montserrat i al blog. Això és molt gratificant. Gracies

Anònim ha dit...

Em sembla que no ho havies dit, tot i que era molt clar.

Felicitats, perquè no hi ha com gaudir del que fas i el que ets.

L'Olga estava molt guapa de tardor. La fulla seca no li va durar gens, però tot sovint vol portar la corona.

Berenguer

Lluís ha dit...

Avui escric la meva primera opinió al nostre blog. No hi ha dia que passi que el meu fill no em deixi de sorprendre, i desitjo arribar a casa per que m'expliqui què ha fet a l'escola i jo explicar-li què he fet a la feina. Ahir es pixava de riure quan em deia que havia fet música i tocat les "xinxines", i nosaltres repetiem "petxines", "clotxines" i ell deia que no. Potser trigarà en pronunciar bé algunes paraules, però us asseguro que "xinxines" ho diu millor que jo.
Tant de bo que ser mestre fos la vida de tots els mestres.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no se perquè però a la mainada els sol agradar molt Txaikowski, jo `pensava era perquè les meves filles feien ballet,peròés que en general els hi agrada.

Odalric ha dit...

Enhorabona... ser feliç és molt important... i fer feliç als menuts ja ni surt en la taula de mesures... :)

Carme Fortià ha dit...

si ser mestra et fa feliç, a molts de nosaltres ens fa feliç veure persones com tu que ensenyen a viure als més petits!

Dani ha dit...

Bones!
Primer de tot Felicitats pel blog!

Sóc també professor i m'agrada força visitar el teu blog.

Però cuidado amb el tema de les fotografies... drets d'imatge? fotografies d'infants? Llei de protecció d'imatges?

Montserrat ha dit...

Hola Dani, Gr�cies per l'av�s de l'�s de la imatge. Tinc l'autoritzaci� signada pels pares per poder publicar les fotos en el blog de l'escola... els que no ho han signat no veuen mai els seus fills.
gr�cies per tafanejar per aqu�... espero els teus cometaris i opinions. Salutacions

Anònim ha dit...

Un dels primers regals de l�Andrea quan va neixer va ser "Los Cl�sicos Populares Infantiles", i perqu� dorm�s haviem de posarla tota la nit. La m�sica si que "amansa les feres", el que em va sorpendre m�s, �s el d�a que mirant els Little Einstein em va dir, "veus mama, ara sona crexendo, puja la m�sica....". Em va deixar morta. Eva

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...