Dijous, 5 de juny de 2008

CLOENDA DE FUTBOL

Cloenda de futbol passada per aigua, tot i així una tarda dedicada a l’esport sempre és molt agradable.
Els nens han fet el seu partit, contents i emocionats. Els pares no l’han pogut fer ja que s’ha posat a ploure quan havíem de començar. Algú m’ha confessat que la pluja els ha salvat de tenir agulletes durant tot el cap de setmana.
Jo anava ben preparada per defensar una de les porteries però tampoc he tingut ocasió. La pluja sempre és la meva aliada.
Entrega de medalles i berenar.

El curs vinent ja seran uns grans campions i esperem ampliar el planter amb nous jugadors.

Dimecres, 4 d juny de 2008
LLEGIM!!!
Avui llegia aquest decàleg sobre la lectura que ha escrit Ada Castells.
L’he trobat molt interessant i molt proper als nens, lluny de tòpics i vocabulari aliè.
El curs vinent ho treballarem a l’escola, ara no podem començar cap projecte nou (aquesta és un altre raó del per què no m’agrada el mes de juny)
Diu així, presteu atenció, també ens pot anar bé a tots.
1.- Llegim per combatre l’avorriment. Un llibre te’l pots endur on sigui i la seva lectura et permet fugir a altres mons.
2.- Llegim per no sentir-nos sols. Els personatges t’acompanyen sempre com si els portessis a dins.
3.- Llegim per aguditzar el sentit crític. Conèixer altres vides fa qüestionar els punts de vista dels altres i els propis.
4.- Llegim perquè ens ajuda a anar pel món. La lectura amplia la nostra visió de les coses i ens apropa a cultures que no podríem conèixer d’altra manera.
5.- Llegim per ampliar els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses. Els llibres ens poden donar detalls molt precisos dels temes més variats.
6.- Llegir és un plaer que et fa volar la imaginació. Hi ha moments en què la lectura ens absorbeix tant que som capaços de viure les experiències dels personatges.
7.-Llegir ens ajuda a fer amics. Parlar de llibres és una manera d’establir complicitats amb els qui els han llegit i detectar els qui tenen els mateixos interessos que nosaltres.
8.- Llegir ens ensenya a escriure. Veure el camí dels escriptors ajuda a que nosaltres ens inventem el nostre.
9.- Llegir ens obre la porta a feines millors. Amb la lectura obtenim més vocabulari i ens ajuda a elaborar un bon discurs per expressar què volem i què podem oferir.
10.- Llegir ens fa més persona. Llegir les experiències dels personatges ens enriqueix la ment i l’esperit i segur que ens distancia dels micos.

Dimarts, 3 de juny de 2008
FELICITATS PETITES... UN COP MÉS
He començat la classe amb els de P3 i P4 tot dient: avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, no us han portat res. Cal que nosaltres els hi fem un regal: un dibuix d’allò que més us ha agradat de tot el que us han portat!.
Tot i així han començat a dir: la Música ens alegra el cor!!! (aquestes són les paraules imprescindibles que cal dir per obrir la caixa)
Jo he continuat amb la meva explicació: durant tot el curs cada setmana ens han sorprès amb una cosa nova i ara ells volen saber quina és la cosa, de les que han portat, que més us ha agradat. Ara ens posem tots en silenci a pensar.
No volia que diguessin en veu alta el que havien pensat. Els nens imiten i llavors el que primer té la idea és l’únic que pensa.
Evidentment no ha passat cinc segons que un ha dit: a mi em va agradar el xilofon!!!
Us podeu imaginar que llavors a TOTS els hi havia agradat el xilofon.
Per evitar que tots dibuixessin el mateix, he fet jo el repàs de totes les coses que els hi he anat portant: xin-xines, claus, la caixa de música, les cintes de colors, la petxina, els cascavells...
Han començat a treballar força entusiasmats.
Quan acabaven el dibuix havien de venir a la meva taula i explicar el que havien dibuixat:
- els cascavells!
- El Vivaldi!
- El xilofon!
- El piano!
- El Jordi, el trompetista!

Tot força normal, fins que ha vingut la Sara amb el seu dibuix.
- Què has dibuixat? Li he preguntat
- A tu!
- Jo no estic a dintre la caixa! Li he dit
- Però tu la portes i l’obres!

De sobte el juny té més bon color.

Dilluns, 2 de juny de 2008
MANIES
El mes de juny és un dels mesos més antipàtics escolarment parlant.
Comença a fer calor i els nens estan especialment neguitosos.
El dia s’allarga molt i això descol·loca. Gairebé el sol no s’ha amagat i ja han d’anar a dormir.
Els llibres estan pràcticament acabats, estem fent tapes, acabant controls però no podem abaixar el ritme... queda molta feina per fer.
Notes, àlbums, informes, reunions d’avaluació, classes obertes, graduació, dibuixos per a les tapes, adonar-se que uns han aprés molt i altres no tant i seguir amb el treball de cada dia... tot respirant l'ambient de vacances.
El pitjor de tot per a mi és donar les classes amb les finestres obertes.
És una mania que tinc: no puc estar a la classe amb les finestres obertes.
Cada dia es repeteix la mateixa rutina. A primera hora del matí s’obren les finestres fins que arribo jo i les tanco. Quan entro a una classe el primer que faig és tancar les finestres. Els nens ho saben i alguns fins i tot se m’avancen, tot ajudant a tancar, quan em veuen entrar.
Tanco finestres també amb les classes buides, quan els nens estan al gimnàs o al pati.
Curiós. Algun psicoanalista en faria un estudi, de ben segur. De moment però, seguiré tancant les finestres quan jo doni la classe, tot esperant que la calor trigui el màxim en arribar.

Divendres, 30 d maig de 2008
CONTES PEL CAP DE SETMANA
ELS OBSTACLES (ANÒNIM)
Vaig caminant per un caminet.
Miro tot el que m’envolta: els arbres, els ocells, les pedres…
A l’horitzó veig una ciutat. És una bonica ciutat i penso que potser hi trobaré tot el que estic buscant. Els meus objectius, els meus èxits, les meves ambicions, els meus somnis. Tot allò que vull aconseguir en la vida, el que necessito, el que intento, el meu treball.
M’imagino que tot està en aquella ciutat.
Camino decidit cap a ella.
El camí ara és costa amunt. Començo a cansar-me però continuo.
De sobte em trobo amb una rasa al mig del camí. Tinc por i dubto.
Malgrat tot aconsegueixo saltar amb força i la passo.
Més endavant em trobo una altra. També la salto.
De sobte un gran abisme fa impossible el meu avanç.
Trobo fustes, claus i eines. Decideixo construir un pont.
Estic a punt de renunciar... però continuo treballant.
Construeixo el pont.
Al final ja el tinc fet però quan el passo, a l’altre costat, em trobo amb una enorme paret.
No la puc travessar. La ciutat està emmurallada.
Tinc el meu destí davant mateix però no puc arribar a ell.
Tinc l’èxit a la mà però se m’escapa.
Al final agafo forces de nou i decideixo escalar la paret.
He de continuar treballant.
De sobte me n’adono que un nen em mira. Sembla que em conegui. Semblo jo mateix quan era petit. Em somriu.
Dic en veu alta:
- Per què hi ha tants obstacles entre el meu objectiu i jo?
El nen em contesta:
- Els obstacles no estaven abans de que tu arribessis. Els obstacles els has portat tu.

Dijous, 29 de maig de 2008

INTERRELACIÓ

M’agrada molt que es treballi l’interrelació dels més grans amb els més petits.
És una manera de crear vincles entre els alumnes de la mateixa escola i aprendre a respectar-se els uns als altres, cosa que cada vegada costa més d’aconseguir.
Els alumnes més grans han d’ajudar als més petits i col·laborar amb ells. Els més petits han de veure en els més grans uns amics amb els que poden confiar.
La complicitat entre els alumnes no és fàcil, fins i tot a vegades costa que s’entenguin els nens d’una mateixa classe, però cal treballar aquests valors.
Una escola és una petita societat i per aquí hem de començar.
Avui els nens i les nenes de 6è. feien uns experiments amb imans. S’ho han passat molt bé i s’han involucrat molt. Estaven tan entusiasmats descobrint noves coses que la seva mestra ha aprofitat el moment, per què anessin a les altres classes a mostrar el que havien aprés: màgia amb els imans!

Han vingut a demanar-ne si els hi podia fer fotos. Res m’agrada més que deixar la meva feina burocràtica de despatx per anar amb nens plens d'entusisme a una altra classe, on ens reben amb un ampli somriure.

Dimecres, 28 de maig de 2008

MANIPULAR
Només cal arròs, farina, pa ratllat, i evidentment els ànims i la paciència de la Isabel i la Elsa, per a què els nostres Pollets puguin manipular, tocar, experimentar, embrutar, provar... i divertir-se d'allò més.

Dimarts, 27 de maig de 2008
MESTRES...
Quan jo feia BUP, (algú recorda el batxillerat unificat polivalent???), vaig tenir una mestra que sempre anava carregada de llibres. Els deixava sobre de la seva taula i no en feia cap comentari.
Quan algú tímidament s’acostava i els mirava, remenava la seva pila i et donava un llibre. Aquest privilegi era considerat un tresor. Em va costar molt apropar-me a la taula per aconseguir que em deixés un llibre dels seus, però al final ho vaig fer. Em va donar “Nada” de Carmen Laforet. Recordo el títol i la coberta negre del llibre perfectament però molt poc de l’argument, algun dia l’hauré de rellegir. El que si que recordo és el sentiment d’emoció que vaig sentir quan tenia el llibre a les mans. Aquesta professora ho sabia tot sobre literatura i jo l’admirava.
Aquesta admiració és, ara per ara, molt més difícil d’aconseguir, però no impossible.
Malgrat tot amb una mica d’entusiasme, imaginació, il·lusió i moltes ganes, els mestres encara podem encendre l’espurna de la curiositat dels nens.
Difícil? Molt... però qui us va dir que era fàcil?
Sigui com sigui avui he agafat un mal de cap impressionant escoltant a gairebé 50 nens tocant el xilofon (no tots a l’hora!!!) i descobrint que, venir a tocar el xilofon a la meva taula, és tot un esdeveniment. Potser algú ho recordarà, en el seu blog, d’aquí uns quants anys, tot dient... jo tenia una mestra de música que ...
Bromes a part, no em direu que no val la pena. Tots formem part del record d’algú.
Quina és la vostra mestra, o mestre, preferit??? Quin recordeu???

Dilluns, 26 de maig de 2008
GERMANS O FILLS ÚNICS
Avui he rebut un comentari desesperat sobre una mare que no sap que fer amb les baralles constants entre germans. Avui parlaré sobre aquest tema.
Per a un nen el seu germà és sempre una amenaça, per tant la complicitat amb cada fill ha d’esser sempre única. Si tinc dos fills no és un pastís dividit en dos trossos, hem de tenir clar que són dos pastissos sencers i diferents.
Mai hem de tractar els nostres fills igual, ells són diferents i nosaltres també tenim sentiments diferents cap a ells.
La família no és un pack que va a tot arreu junta. Hi ha activitats que cal fer-les només amb el pare, o només amb la mare o amb un fill o un altre. Encara que només tingueu un fill heu de tenir una complicitat única amb ell, estones que són només vostres (pare o mare) i d’ell, no de tota la família. Això crea vincles i records que després recordaran.
El pack unifica, iguala i anul·la.
Recordo que a l’escola teníem una família de tres fills, una nena i dos bessons. Cadascú era tractat com a germà únic. Els dissabtes un d’ells anava a dinar amb els avis, però un de sol. El que li tocava es sentia únic, important i exclusiu. L’àvia li feia el seu dinar preferit i l’avi li dedicava la seva atenció. Mai havien fet les mateixes activitats extraescolars, fins i tot anaven al teatre o al cinema segons les preferències i els gustos de cadascú. Compartien joguines i estris però també tenien molt clar que hi havia coses pròpies que calia respectar, i demanar permís per utilitzar. La fórmula de que tot és de tots no acostuma a funcionar mai.
L’època de les comunes ja ha passat (us recordo que va fracassar), tots necessitem la nostra privacitat i la nostra individualitat. Han de compartir habitació, pares, joguines, televisió, roba... com no voleu que no hi hagi conflictes?
Els germans es barallen per que lluiten per una major atenció.
Fa un temps em vaig trobar en un centre comercial a un nen que anava amb el seu pare. Estaven mirant maquetes i cotxes. El pare em va explicar que a la planta de roba estava la mare i la nena. D’aquesta manera, em va dir, no es barallen i tots ho passem bé. La solució no pot ser més simple.
La família feliç i sana no és aquella que ho fa tot junts sinó aquella on cadascú hi troba el seu lloc, les seves afeccions, saben divertir-se separats i d’aquesta manera es retroben, en feliç harmonia, tots junts.

Dijous, 22 de maig de 2008

ENTREGA DE PREMIS DEL LOGO

Fa estona que estic davant la pantalla en blanc de l’ordinador. Estic pensant en com descriure l’acte d’avui. Volia escriure alguna cosa especial i transmetre bé l'estoneta que hem viscut.
Ens hem trobat amb els pares i les mares que han participat en el concurs de logos. Hem repartit els llibres, hem donat el primer premi i hem brindat.
Ha estat un acte natural, espontani i agradable. És bonic compartir aquestes estones. Fer-ho possible.
La senzillesa moltes vegades és el que ens fa sentir més còmodes.
La xerrada planera amb una copa de cava a la mà.
Les gràcies d’un petit quan li dones una piruleta.
La felicitat de la guanyadora.

L’ambient escolar d’una classe, amb els llibres, els pupitres, les bates i la pissarra on encara quedaven rastres de la lliçó que han explicat avui.
La foto de família.
Tot plegat molt entranyable.
Gràcies a tots per fer-ho possible.

Dimecres, 21 de maig de 2008
CORPUS I L'OU COM BALLA
Dijous és Corpus. Abans era dia festiu.
El dia de Corpus a Barcelona, i altres zones de Catalunya, es celebra una tradició que, de ben segur, molts de vosaltres no deveu haver vist mai. Estic parlant de l’Ou com balla.
Aquest ritual data de 1440 i és únic arreu del món. No hi ha cap més lloc que es faci, fora del nostre país. Ningú sap del cert ni l’origen ni el significat.
Consisteix en posar un ou buit damunt del raig d’una font i deixar que es mantingui a l’aire, impulsat per la força de l’aigua.
Recordo que quan era petita els meus pares m’hi portaven a veure’l a la Casa de l’Ardiaca. Em fascinava mirar com no queia l’ou. Sempre pensava que cauria en qualsevol moment i es trencaria davant de tota la gent. En el fons volia que caigués, em divertia pensant-ho, però mai el vaig veure caure.
Si el voleu veure ballar (a lo millor cau davant vostre) estarà a la Casa de l'Ardiaca, a l'Ateneu Barcelonès, al Palau del Lloctinent, al Convent de la Concepció i al Claustre de la Catedral.

Dimarts, 20 de maig de 2008
EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
He començat, aquesta setmana, a explicar el Palau de la Música catalana a la classe.
Avui als Peixos i als Óssos, durant la setmana ho faran les altres classes.
Per cridar la seva atenció els hi explicat aquest conte:
Una tarda estava Beethoven intentant escriure una simfonia. No li sortia bé i va decidir pensar en les fades de la Música.
Aquestes fades viuen al Palau de la Música. Són 18 i cadascuna té un instrument a la mà. Elles ajuden als músics a fer boniques cançons.



Les fades entren a casa seva per un enorme rebedor, amb escales, catifes, mosaics i vitralls.


Quan entrem a la gran sala allà les esperen els seus cavalls alats, el Pegàs.
D’aquesta manera poden anar on volen sense ser vistes.

Una làmpada preciosa penja del sostre. Entra molta llum i així no cal encendre cap més bombeta. Si mireu bé hi veureu les cares de les fades en els vitralls de les claraboies.


Tots han mirat les fotografies extasiats i m’han preguntat si les fades existeixen.
La resposta és molt clara: les fades només existeixen si tu creus en elles.


AFEGITÓ:EL DIJOUS, 22 DE MAIG, A LES 18:00 HORES DE LA TARDA, A LA SALA POLIVALENT DE L’ESCOLA, FAREM L’ENTREGA DEL PRIMER PREMI DEL DISSENY DE LOGOS I DELS LOTS DE LLIBRES. US ESPEREM, PER FER LA FOTO I BRINDAR, A TOTS ELS QUE VAU PARTICIPAR EN EL CONCURS.NO HI FALTEU!!!

Dilluns, 19 de maig de 2008
6è DE PRIMÀRIA
Avui vull que us imagineu que és fer una classe amb 23 pre-adolescents.
Us asseguro que és un còctel explosiu.
Tinc davant meu 23 nens i nenes (no són ni tan sols nois i noies) plens de canvis hormonals. Tot els hi fa riure, amaguen el seu cos entre la roba infantil i són maldestres. El que més tenen desenvolupat, a part de la seva alçada, és el sentit del ridícul. Plens de grans a la cara i amb boques d’ortodòncia. Tenen uns peus enormes, la bata els hi ve petita i fan una mena d’olor característica, malgrat la dutxa diària.
Són insegurs i no donen la seva opinió, en veu alta, fins que veuen que la majoria ho fa. Aleshores imiten.
Us heu fet una idea? Surrealista... però bonic.
Surrealista perquè són una fauna difícil de controlar. Bonic per què acabo per controlar-los.
Els faig cantar i ballar, portar el ritme i picar de mans. Tot plegat és, la majoria de vegades, un orgue de grills però aconsegueixo implicar-los a tots. Aquest és el meu objectiu.
Cantem cançons de Sau, de grups de rock com el Simple Plan (he de reconèixer que ignorava qui eren fins que vaig tenir una adolescent a casa), fins i tot d’Operación Triunfo... i sense que gairebé se n’adonin els hi col·loco simfonies, concerts i cançons dels Beatles.
Fer aquesta classe a 6è. és francament esgotadora.

AFEGITÓ:
EL DIJOUS, 22 DE MAIG, A LES 18:00 HORES DE LA TARDA, A LA SALA POLIVALENT DE L’ESCOLA, FAREM L’ENTREGA DEL PRIMER PREMI DEL DISSENY DE LOGOS I DELS LOTS DE LLIBRES. US ESPEREM, PER FER LA FOTO I BRINDAR, A TOTS ELS QUE VAU PARTICIPAR EN EL CONCURS.
NO HI FALTEU!!!

Diumenge, 18 de maig de 2008
VALLROMANES
El dissabte a la tarda vaig anar a Vallromanes a la presentació del llibre “La catosfera literària 08”
Les presentacions de llibres no acostumen a ser actes tan festius i entranyables com aquest. Parlaments, pica-pica i un concert de jazz (amb volum excessiu, pel meu gust, que dificultava la conversa entre blocaires).
Toni Ibañez, un dels impulsors del projecte, va dir en el seu parlament “abans de connectar-me a Internet, jo era l’ésser més individualista del món. Internet és també una eina socialitzadora, una finestra oberta al món."
Tot tornant de Vallromanes, conduint sota una tempesta impressionant, pensava en aquestes paraules.
A mi el fet d’escriure un blog no m’ha sociabilitzat, sóc una persona social de mena. El que si que ha fet, és que descobrís que molta gent s’acosta, a vegades tímidament, a la finestra de l’escola. Ha servit per explicar el que fem, el que sentim, els problemes que tenim els mestres i les nostres inquietuds. També ha servit per expressar-nos sentiments i per conèixer més la sensibilitat d’algunes persones. He rebut comentaris, felicitacions i encoratjaments que, per norma general, poca gent s’atreveix a dir-los personalment.
La por al ridícul, a mostrar-se massa vulnerable i sensible, la vergonya i el pensar que diran de mi, fa que moltes vegades callem tot allò que volem dir. La paraula escrita és més fàcil per a molts. Tant és la manera que utilitzarem per comunicar-nos, el cas és fer-ho. Només per això continuaré en el món blocaire.

Dijous, 15 de maig de 2008
EL VALOR DELS DINERS
Regalava diners als seus companys. Quan li he preguntat per què ho feia m’ha contestat molt segura: - és que en tinc molts!!!
Us podeu imaginar que aquest “molts” correspon a monedes de cèntims.
A partir de quina edat hem d’ensenyar el valor dels diners?
Jo no sóc massa partidària de donar setmanada a nens de Primària. Els nens han de demanar als pares el que necessiten. Nosaltres hem de saber dir que no si veritablement el que demana es massa car, ha fet mal ús del que ja tenia o per que senzillament és un capritx sense fonament.
Quan ja tenen uns 12 anys pot estar bé que ja tinguin una setmanada. D’aquesta manera aprendran a administrar-se i s’adonaran que quan s’acaben, s’acaben. Aquest és un aprenentatge important.
Una altra qüestió molt interessant és que facin feinetes a casa, de manera esporàdica, per cobrar uns diners.
Per exemple, treure el seu plat de taula o fer-se el llit són obligacions i hàbits que cal fer, sense demanar res a canvi, però un dia podem demanar que fregui els vidres, feina més puntual, i donar-li una propina per poder gastar en allò que li faci il·lusió.
Tenir una guardiola també pot ser recomanable. Pot anar estalviant poc a poc fins aconseguir tenir-la ben plena. De ben segur que quan això passi sempre hi haurà el que correrà a gastar-s’ho tot i en canvi un altre decidirà continuant guardant els seus diners com un tresor.
No hi ha un únic sistema bo. Ho heu d’adaptar segons el vostre criteri. El més important és que aprenguin a valorar les coses, a tenir cura d’elles i que cal esforç i treball per aconseguir allò que volem. Recordeu, però, no facilitar-los tant les coses.

Dimecres, 14 de maig de 2008
EL MEU PRIMER LLIBRE
Diuen que en la vida cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre.
Avui amb la sortida del llibre “La catosfera literària” jo ja ho he fet tot. Hauré de tornar a repetir de nou les tres coses, o inventar-ne de noves.
El llibre és una antologia catalana de textos escrits en diferents blogs.
Em fa molta il·lusió que un dels escrits, inspirat en una alumna, estigui publicat.
Un cop més els meus alumnes em donen la possibilitat d’escriure el que sento, el que visc i les meves experiències, no exemptes de sentiment.
M’agrada veure créixer els meus alumnes.
M’agrada compartir amb vosaltres l’escola.
M’agrada ser mestra.
Aquest és l’escrit que s’ha publicat:
Maria
Ella és molt bonica.Quan entra a l’escola el seu somriure il·lumina l’estança.Va molt ben pentinada, una clenxa perfectament recte i a cada costat dues cues bellugadisses. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més bonica.És treballadora, bona companya i força patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna.Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati; però fa uns dies que la seva alegria ha minvat, els seus ulls no brillen amb la intensitat de sempre, el seu somriure està amagat i fins i tot les seves cues ja no juguen distretes quan es mou.Algú un dia li va dir que estava massa grassona i ha deixat de menjar.La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum.Et vigilo a tota hora, tu no ho saps, però vigilo que esmorzis, que et prenguis el suc i et mengis l’entrepà que la mare, patint, et prepara cada matí.Algú et va dir que estaves grassoneta i t’ho vas creure... espero que quan algú et digui que has de ser feliç tal com ets... t’ho creguis; que quan algú et digui que el teu somriure és més bonic emmarcat per unes boniques galtes també t’ho creguis i que quan algú et digui que el millor de tu no és l’aspecte físic sinó el que tu transmets també t’ho creguis.

P.S. Història real amb final feliç.

Dimarts, 13 de maig de 2008
PINTEM AMB XOCOLATA
Els nostres “Peixos” han aprés que els homes prehistòrics pintaven amb tot allò que trobaven a la natura. Intentarem fer una pintura rupestre tot utilizant xocolata.
Al començament no els hi feia massa gracia.

Comencen a pintar amb una mica de por. No ho tenen gens clar.


Poc a poc la xocolata es va desfent... la diversió està assegurada.


Cada cop més motivats el somriure apareix en les seves divertides cares.




Us imagineu el final oi???

Divendres, 9 de maig de 2008
JA TENIM LOGO!!!
La votació ha estat un èxit, ja que hem rebut 102 vots.
Després de fer l’escruti, amb testimoni inclòs, i amb vots molt ajustats, el resultat és el següent:

1r. PREMI

2n. PREMI

3r. PREMI

MOLTES FELICITATS A LA GUANYADORA!!!
Moltes gràcies a tots els que heu participat i a tots els que heu votat. Ja us informarem de l'entrega dels lots de llibres i del 1r. premi.

Dijous, 8 de maig de 2008
POBRETS!
Ha vingut a demanar-me la meva opinió sobre la seva filla adolescent.
No estudia, no s’esforça, arriba tard a casa, li contesta i no li explica res de res.
Fuma porros i fa botelló. Ha tingut tres o quatre nòvios. Porta un pírcing i es deixa manipular per la pressió del grup.
Us esteu alarmant? Doncs aquest és el perfil de la majoria dels adolescents que ens envolten.
En educació tot està relacionat. El jove rebel no apareix d’avui per demà, no és un canvi sobtat i inesperat. Tot allò que esteu sembrant és el que recollireu ben aviat.
És tan còmode deixar que facin el que vulguin per no sentir-los!
És tan còmode signar les notes de l’agenda per continuar sense posar solució!
És tan còmode que estiguin a l’ordinador... al menys no molesten.
És tan còmode que surtin i arribin tard...
Vol això? Dóna-li!
No vol menjar? Què no mengi!
No vol fer deures? Què no els faci!
La qüestió és que ens deixin tranquils.
És tan fàcil pensar que els mestres no entenen als nens, que posen massa deures, que exigeixen massa, que els renyen massa...
Pobrets.

Dimecres, 7 de maig de 2007
NEN O NENA?
Avui estava omplint, a l’ordinador, la fitxa d’una pre-inscripió.
El petit, o petita, té un nom tan estrany que he dubtat a l’hora de posar si era home o dona.
Normalment l’ordinador reconeix els noms i ho posa automàticament però aquest no el reconeixia i s’ha quedat aturat a la casella corresponent sense deixar-me avançar.
He anat a mirar la foto que adjunta el formulari però és un nadó, per tant, tampoc he sabut reconèixer, en la cara grassoneta i riallera, al nen o nena que amaga.
Aleatòriament he posat que era un nen. Al setembre sortirem de dubtes.
Tot això m’ha fet recordar una anècdota que em va passar fa un temps.
Va venir una nena nova que es deia Nonna. Deuria tenir uns 7 ó 8 anys. Quan la vaig entrar a la classe i la vaig presentar als nous companys, un dels nens va exclamar en veu alta:
- Jolines, vaya nombre!

Li vaig cridar l'atenció per la seva manca de delicadesa davant una nena que estava espantada el primer dia, en una escola nova, i per la seva falta de respecte.
El més curiós de tot plegat és que el nen que va dir això es deia Crescenci!
Només un nen pot ignorar la seva pròpia realitat.

Dimarts, 6 de maig de 2008
BITS MUSICALS
La setmana passada vaig començar a passar bits als nens i nenes d’infantil. Aquesta setmana els hi passaré als de Primària.
Els bits són unes cartolines amb fotos que es passen ràpidament, una darrera l’altra, mentre que es diu el nom de la imatge amb veu alta.
És tot un mètode pedagògic amb moltes pautes però jo me l’he adaptat a la meva manera.
Els bits que els hi passo hi surten tots els instruments de l’orquestra i la foto de 6 músics (Mozart, Handel, Bach, Vivaldi, Beethoven, Verdi i Wagner).
Els hi passo dos cops al començar la classe i dos cops al final.
He obtingut uns resultats molt satisfactoris, fins i tot estic gratament sorpresa.
Treballar els instruments i els compositors en unitats didàctiques no acabaven de donar el resultat que jo buscava, i la majoria no distingeixen una oboè d’un fagot, o un trombó d’una trompa.
Avui els he passat per segona vegada als peixos (P3) i als Óssos (P4) i després he deixat, expressament, les cartolines per allà sobre mentre seguíem amb la classe.
Entre cançó i cançó, mentre jo encenia i apagava el CD, s’acostaven a la taula i miraven els bits. Els meus petits alumnes reconeixien amb facilitat les imatges i anaven cridant: Bach, fagot, Vivaldi, trompeta!!!
Recordeu que hem de tenir felicitats petites? Aquesta ha estat una d’elles.

LOGOS
Ja teniu tots els Logos penjats al Web.http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
Si voleu votar per Internet ho podeu fer per correu electrònic. M’envieu un mail a escoladelcarme@hotmail.com i em poseu qui sou i a quin logo doneu el vot. Una persona, un vot.
Animeu-vos a votar!!!

Dilluns, 5 de maig de 2008
CONCURS DE LOGO
Avui acabava el termini per presentar-se al concurs de Logos de l’escola.
No tinc paraules.
El concurs ha estat un èxit absolut.
Hem rebut més de 25 dissenys!
El procés que seguirem és el següent: dijous i divendres tindrem tots els Logos exposats al vestíbul de l’escola i podreu venir a votar, en horari escolar.
No hi falteu!!!
També els penjarem al web i així els podreu veure tranquil·lament.
Un cop fet el recompte de vots ja us anirem informant de les novetats i de l’entrega dels lots de llibres i del primer premi.
Dono les gràcies a tots aquells i aquelles que heu participat. També sé que a molts us hagués agradat fer-ho però no és fàcil fer un disseny.
La votació serà emocionant, n’hi ha de molt bonics i originals. Jo mateixa no sabria pas amb quin quedar-me.
“Alea jacta est” (la sort s’ha llençat)

Diumenge, 4 de maig de 2008
DIA DE LA MARE
Per a totes les mares... especialment PER A TU.

La teva força i la teva convicció no tenen edat.
El teu esperit trenca qualsevol teranyina.
Darrera de qualsevol meta, torna haver una partida.
Darrera tot assoliment hi ha un altre desafiament.
Mentre que estiguis viva, actua com a tal.
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
Mira les fotos antigues, però fes-ne de noves.
Segueix endavant malgrat que alguns vulguin que abandonis.
No deixis mai que es rovelli el ferro que hi ha en tu.
No facis que et tinguin mai llàstima, sinó respecte.
Si no pots corre ves al trot.
Si no pots trotar, camina.
Camina lentament, si és l’únic que pots fer.
Però mai t'aturis.
(Teresa de Calcuta)
.

Dimecres, 30 d'abril de 2008
ESFORÇ, TREBALL ... I AMOR
Avui he llegit aquest fragment del testament de Pau Casals.
Sàvies paraules que m’han fet pensar, i recordar, que cal fomentar el treball, l’esforç i l’estimació.

“La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.
“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”

Dimarts, 29 d'abril de 2008
UN NOU GERMANET
Avui naixia el seu germanet.
Ha estat tot el dia neguitós i ha acabat encomanant el seu neguit a tota la classe. Cada hora feia un càlcul aproximat del que potser havia passat: ara la mama deu estar a punt d’entrar al quiròfan, ara potser ja ha nascut, ara potser ja està dormint...
Creus que ja ha nascut? Creus que tot anat be? Quina cara tindrà?
La seva mestra ha vingut a buscar-me per si havia la possibilitat de trucar al pare i preguntar com havia anat tot.
He imaginat la mare a punt de donar a llum, el pare animant... i just en aquell moment sonant el mòbil des de l’escola: com va tot?
He decidit que esperaríem notícies.
Per la tarda el feliç, o atabalat, pare de tres criatures, ens ha informat que tot havia anat bé.
El germà gran, que tot el dia ha estat preocupat, estava radiant de felicitat. Es sentia gran i protector.
El segon ho mirava tot i a tothom i no sabia massa bé quin paper fer. L’han destronat i l’haurem d’observar de ben a la vora.
El nadó dorm plàcidament. Benvingut al món.

Dilluns, 28 d'abril de 2008

GUARDIA URBANA

Passar un dissabte al matí fent educació vial, és una bona manera d’entrenar a aquests futurs conductors.
Espero que la tasca de mestres, pares i Guàrdia Urbana doni, en un futur no massa llunyà, els seus fruits.
Si més no ho haurem intentat.

Divendres, 25 d'abril de 2008
ANÒNIMS
A vegades rebo comentaris tirant per terra la feina que fem tot l’equip de l’escola, criticant sense fonaments allò que faig o allò que escric. Aquests comentaris sempre són ANÒNIMS, i els llenço directament a la paperera.
Quan vaig començar aquest blog el meu objectiu era escriure la meva realitat com a mestra, la meva realitat escolar, els meus pensaments i experiències.
Evidentment el fet de penjar-lo a Internet l’obria al món i us deixava entrar a tots. Poc a poc el blog es va convertir en una finestra oberta als pares dels meus alumnes i a tots aquells que s’interessaven pel món escolar. Benvinguts sigueu, hi podeu entrar però és el meu blog i jo hi poso les normes.
Avui llegia una història que m’ha fet molta gràcia i que vull dedicar a tots aquells que m’escriviu, malintencionadament, de manera anònima en el blog.
Diu així:
Expliquen que un conferenciant molt important va distribuir uns fulls de paper entre els assistents a la seva xerrada. Els hi va demanar que escrivissin preguntes i comentaris i així després ho podrien discutir i comentar.
Tot funcionava molt bé fins que a l’obrir uns dels papers va veure escrita una sola paraula: IDIOTA!
La va llegir en veu alta i tot dirigint-se al públic va dir:
- En totes les conferències que porto donant des de fa molts anys, moltes persones han escrit la seva pregunta o comentari i han oblidat signar amb el seu nom, però he de dir que aquesta és la primera vegada que algú signa amb el seu nom i oblida la pregunta.

Dijous, 24 d'abril de 2008
ELLA...
Darrera la seva bonica i encantadora aparença és feble, fràgil… potser trista.
La seva actitud et desespera. No treballa, fa el mínim esforç i sap com fer la guitza.
Malgrat tot, jo no tiro la tovallola fàcilment. Mai dono una causa per perduda i molt menys si es tracte d’una alumna meva.
Parlo amb ella, pico allà on fa mal i de seguida brollen les llàgrimes als seus ulls.
Són llàgrimes fàcils, ho sé, però no lliures de pena.
Recordo, quan hi parlo, que la seva vida ha estat un garbuix d’incidents. Alguns, la majoria, no massa agradables.
No és una nena trista però en els seus ulls no hi ha cap espurna de felicitat.
No és una nena maltractada però l’amor no traspua per la seva pell.
El seu encant és proporcional a l’exasperació. Francament, em treu de polleguera.
La miro.
Sempre he pensat que és com un cadellet petitet que ningú vol. No és el preferit de ningú, de fet l’ignoren.
La indiferència és el pitjor que et pot passar.
Si algú el mirés bé hi veuria alguna cosa, però a vegades, tots plegats, no sabem veure bé.
No és fàcil.

Podeu veure les fotos de Sant Jordi al web http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dimecres, 23 d'abril de 2008
SANT JORDI
Dia festiu per excel·lència. Sant Jordi, com ja sabeu alguns, és el dia que més m’agrada de l’any.
El bonic dia que ha fet, ens ha permès posar la parada de llibres al pati. Hem ballat una sardana i gaudit de la bona temperatura, el bon ambient, dels llibres i de les roses.
L’espontaneïtat dels petits, mirant el vídeo de la llegenda, ha arribat al seu moment més emocionant quan Sant Jordi ha matat al drac. Els aplaudiments han sortit de manera espontània. La representació de la llegenda també ens ha fet passar una bona estona.



Felicitats a tots els Jordis!!!

Dimarts, 22 d'abril de 2008

POEMES VISUALS

Fer poemes visuals ha estat tota una experiència pels nostres alumnes de 5è., aquesta setmana de Sant Jordi.
Podeu valorar les obres, vosaltres mateixos, dels nostres joves poetes i artistes.

“La flor ens envia somnis tot el dia

i a la nit ens gronxa sobre el seu pit”

"Ja et falta poc, aviat seràs aquí, flor vermella ets”

“Quan surt l’alba el mar es torna vermell”

“Papallona gran, maca, gegant i brillant.

Va sempre volant”

Dimarts, 22 d'abril de 2008
EL SANT JORDI DEL SEGLE XXI
Els nostres nens i nenes de 6è. han reflexionat sobre qui pot ser el Sant Jordi actualment.
A la pregunta: Qui és el Sant Jordi del segle XXI?, han arribat a aquestes conclusions:
- Els voluntaris de les ONG. Per què ells donen el seu temps lliure ajudant a la gent que ho necessita. El seu treball és difícil però ells són molt valents.
- Els mestres i professors, lluiten dia a dia per a què els nens i les nenes siguin persones el dia de demà. El pitjor drac: la ignorància i la mala educació.
- Els bombers són el meu Sant Jordi. Salven tot tipus de gent lluitant contra el malvat drac: el foc i el desastre.
- Els metges i els investigadors per què combaten petits enemics que són grans monstres.
- El meu Sant Jordi són els escombriaires, d’aquesta manera lluiten contra la brossa i triomfa la higiene.
- Els policies, que dia a dia treballa per aturar els robatoris, les baralles, el tràfic de drogues, el racisme... fent que la convivència sigui millor.

Desperteu el vostre Sant Jordi particular.

Dilluns, 21 d'abril de 2008
Enfeinats preparant Sant Jordi.
Llibres, cançons, llegendes, roses, princeses, cavallers i dracs.

Divendres, 18 d'abril de 2008

CLOENDA

Sota el lema “estalviem aigua!” hem donat per acabades les Jornades Esportives a l’escola.
El balanç que hem fem és molt positiu. Tots han gaudit d’activitats diferents i divertides.
Els més grans ens han ajudat amb els més petits, aquesta col·laboració és sempre molt formativa.
Hem recordat, i fomentat, els valors més importants en l’esport i en la societat: l’esforç, la decisió, la superació, la tolerància, l’amistat, l’esportivitat, el respecte, la participació, la iniciativa... en resum, tot allò que treballem dia a dia a l’escola i què, a l’hora de fer activitats més lúdiques, és quan es fa palès el grau i l’aprenentatge que tenim d’aquests valors.
Vull donar les gràcies, especialment, a la Candi i a la Pilar, les nostres especialistes d’Educació Física. Amb la seva implicació, dedicació i entusiasme ha estat possible tot plegat.
Podeu veure les fotos al web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dijous, 17 d'abril de 2008
PLUJA
La setmana arriba a la recta final i amb ella les Jornades Esportives.
Encara, però, ens queda divendres.
La pluja no ens ha estroncat la tarda, i s’ha pogut fer tot el que teníem previst.
Tampoc era qüestió de rondinar. Els nens saben que estem patint sequera i havíem d’estar contents per l’aigua caiguda. Malgrat que si hagués trigat un parell de dies jo ho hagués agraït, tot i que la pluja és una de les coses més m’agrada.
La pluja sempre ve abans de la sortida del Sol, i aquest sempre acaba per sortir en les nostres vides. Si sempre tinguéssim Sol no sabríem apreciar la seva mancança.
Ja sabeu que mai plou a gust de tothom i, com diu el poeta: Al meu país a pluja no sap ploure, ho plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera i si plou massa és un desastre.
Demà al matí acabarem les activitats amb el petits. Per la tarda tenim previst una cloenda de les Jornades.
Música, globus, serpentines... i entrega d’obsequis i diplomes.

Dimecres, 16 d'abril de 2008
FELICITAT
Explica la llegenda que l’home va sentir a dir que la felicitat era un tresor. A partir d’aquell moment va començar a buscar-la.
Va buscar en el poder, la fama, la riquesa. Va recórrer el món, el saber, el treball, l’oci…tot el que podia.
L’home va gastar tota la seva vida buscant i buscant la felicitat.
I aquell buscador infatigable no sabia que la felicitat es troba en aquell moment en que el teu fill et diu que t’estima molt, en el temps que dediques als altres, en les estones que passes amb el teu amic, en la complicitat amb aquella persona… la felicitat és una actitud.
La felicitat és veure els vostres fills gaudint d’un patinet, d’uns pals de beisbol, jugant amb un paraicagudes i... somriure. Fer-se una petita ferida al genoll però no voler que els curi per no perdre’s ni un segon de la Jornada Esportiva.
Mirar fotos del que han fet a l’escola quan vosaltres estàveu immersos en la vostra feina.
I sobretot recordar que: la Felicitat no és aconseguir tot allò que vols sinó valorar el
molt que ja tens.
Més fotos al web http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Dimarts, 15 d'abril de 2008
MOSSOS D'ESQUADRA
Avui han vingut un parell de Mossos d’Esquadra a fer una xerrada al nens i nenes de 6è.
L’objectiu era informar sobre el marc legal, per algunes situacions conflictives.
Totes elles se les trobaran, com a adolescents, de manera quotidiana.
Els nens i nenes han de tenir clar que, malgrat ser menors, no estan al marge de la Llei.
Participar en baralles, consumir drogues, beure alcohol, fer grafits... pot arribar a ser delicte i tenir conseqüències greus.
L’assetjament escolar, els insults i les amenaces també poden arribar a ser delicte.
També els hi ha parlat dels perills d’internet i de xatejar amb desconeguts.
He trobat la xerrada molt interessant i realista amb els temps que vivim.
Tots els nostres fills estan exposats a trobar-se amb aquesta realitat i cal que estiguin preparats i informats al màxim.
Tots els nostres actes porten conseqüències i cal començar a ser conscients d’això.