Dimarts, 3 de juny de 2008
FELICITATS PETITES... UN COP MÉS
He començat la classe amb els de P3 i P4 tot dient: avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, no us han portat res. Cal que nosaltres els hi fem un regal: un dibuix d’allò que més us ha agradat de tot el que us han portat!.
Tot i així han començat a dir: la Música ens alegra el cor!!! (aquestes són les paraules imprescindibles que cal dir per obrir la caixa)
Jo he continuat amb la meva explicació: durant tot el curs cada setmana ens han sorprès amb una cosa nova i ara ells volen saber quina és la cosa, de les que han portat, que més us ha agradat. Ara ens posem tots en silenci a pensar.
No volia que diguessin en veu alta el que havien pensat. Els nens imiten i llavors el que primer té la idea és l’únic que pensa.
Evidentment no ha passat cinc segons que un ha dit: a mi em va agradar el xilofon!!!
Us podeu imaginar que llavors a TOTS els hi havia agradat el xilofon.
Per evitar que tots dibuixessin el mateix, he fet jo el repàs de totes les coses que els hi he anat portant: xin-xines, claus, la caixa de música, les cintes de colors, la petxina, els cascavells...
Han començat a treballar força entusiasmats.
Quan acabaven el dibuix havien de venir a la meva taula i explicar el que havien dibuixat:
- els cascavells!
- El Vivaldi!
- El xilofon!
- El piano!
- El Jordi, el trompetista!
Tot força normal, fins que ha vingut la Sara amb el seu dibuix.
- Què has dibuixat? Li he preguntat
- A tu!
- Jo no estic a dintre la caixa! Li he dit
- Però tu la portes i l’obres!
De sobte el juny té més bon color.
FELICITATS PETITES... UN COP MÉS
He començat la classe amb els de P3 i P4 tot dient: avui els angelets de la música, el Penta i la Grama, no us han portat res. Cal que nosaltres els hi fem un regal: un dibuix d’allò que més us ha agradat de tot el que us han portat!.
Tot i així han començat a dir: la Música ens alegra el cor!!! (aquestes són les paraules imprescindibles que cal dir per obrir la caixa)
Jo he continuat amb la meva explicació: durant tot el curs cada setmana ens han sorprès amb una cosa nova i ara ells volen saber quina és la cosa, de les que han portat, que més us ha agradat. Ara ens posem tots en silenci a pensar.
No volia que diguessin en veu alta el que havien pensat. Els nens imiten i llavors el que primer té la idea és l’únic que pensa.
Evidentment no ha passat cinc segons que un ha dit: a mi em va agradar el xilofon!!!
Us podeu imaginar que llavors a TOTS els hi havia agradat el xilofon.
Per evitar que tots dibuixessin el mateix, he fet jo el repàs de totes les coses que els hi he anat portant: xin-xines, claus, la caixa de música, les cintes de colors, la petxina, els cascavells...
Han començat a treballar força entusiasmats.
Quan acabaven el dibuix havien de venir a la meva taula i explicar el que havien dibuixat:
- els cascavells!
- El Vivaldi!
- El xilofon!
- El piano!
- El Jordi, el trompetista!
Tot força normal, fins que ha vingut la Sara amb el seu dibuix.
- Què has dibuixat? Li he preguntat
- A tu!
- Jo no estic a dintre la caixa! Li he dit
- Però tu la portes i l’obres!
De sobte el juny té més bon color.
5 comentaris:
Quina il·lusió que t'hagin dibuixat a tú! ÉS un dibuix ben maco. Quina Sara és la dibuixanta? És la de P-3 (de les bessones) ó és de P-4? De totes maneres és ben bonic. Tens als nens ben contents! Ara m'enrecordo que aquest Nadal el Xavier em va fer comprar per l'arbre un angelet per penjar-lo i em va dir: Mama, comprem un per la Montserrat? Sònia M.
Fantàstic!!Que gratificant veure què important ets pels nens. El dibuix és preciós...Per cert, no sabia que havies canviat de pentinat( je,je,je!)Una abraçada. Sílvia Z.
QUE EMOCIONANT!!
Aquestes petites coses són, suposo, les que et fan aixecar-te cada matí, no?
Laia.
Aquet matí he llegit el blog. A la tarda, quant ha sortit l´Ivan, de l´escola li he fet l´interrogatori: Ahir va venir la Senyoreta Montserrat?siiiii. Veu fer un dibuix?siiii. Què vas dibuixar?...una muntanya amb molts colorins!!!!!...
A mi em va dir que era un PIANO amb molts colorins!!! si m�s no �s diplom�tic
Publica un comentari a l'entrada