18/5/08

Diumenge, 18 de maig de 2008
VALLROMANES
El dissabte a la tarda vaig anar a Vallromanes a la presentació del llibre “La catosfera literària 08”
Les presentacions de llibres no acostumen a ser actes tan festius i entranyables com aquest. Parlaments, pica-pica i un concert de jazz (amb volum excessiu, pel meu gust, que dificultava la conversa entre blocaires).
Toni Ibañez, un dels impulsors del projecte, va dir en el seu parlament “abans de connectar-me a Internet, jo era l’ésser més individualista del món. Internet és també una eina socialitzadora, una finestra oberta al món."
Tot tornant de Vallromanes, conduint sota una tempesta impressionant, pensava en aquestes paraules.
A mi el fet d’escriure un blog no m’ha sociabilitzat, sóc una persona social de mena. El que si que ha fet, és que descobrís que molta gent s’acosta, a vegades tímidament, a la finestra de l’escola. Ha servit per explicar el que fem, el que sentim, els problemes que tenim els mestres i les nostres inquietuds. També ha servit per expressar-nos sentiments i per conèixer més la sensibilitat d’algunes persones. He rebut comentaris, felicitacions i encoratjaments que, per norma general, poca gent s’atreveix a dir-los personalment.
La por al ridícul, a mostrar-se massa vulnerable i sensible, la vergonya i el pensar que diran de mi, fa que moltes vegades callem tot allò que volem dir. La paraula escrita és més fàcil per a molts. Tant és la manera que utilitzarem per comunicar-nos, el cas és fer-ho. Només per això continuaré en el món blocaire.

12 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Doncs un plaer això de compartir escenari...

Anònim ha dit...

A mi tambe m' agrada compartir aquets moments i mes...
On es pot trobar el teu llibre???
Cris

Montserrat ha dit...

El llibre es pot trobar a qualsevol llibreria. Els ingressos per drets d'autor que generi la venda del llibre seran destinats a fins solidaris.

Anònim ha dit...

Aquest cap de setmana he tingut el privilegi i l'honor de poder-lo llegir. Heu fet una bona feina. Montserrat, Enhorabona per la part que et toca!

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitats, estas molt maca en la foto, i és un orgull poder dir: "aquesta és la directora del col·legi del meu fill!"
Crec que a molts pares ens ha facilitat el poder expressar els nostres sentiments o idees a traves del blog si que és cert que per vergonya, el qual pensessin o per tenir idees diferents podem perjudicar als nostres fills no ho fem.
Jo intento escriure quan ho crec oportu i la meva relació o la del meu fill no ha cambiat amb la escola per la qual animo a la gent a participar.

Unknown ha dit...

No va poder ser i no et vaig conèixer, però si que vas conèixer a la meva parella, la Carme Fortià. En una altra ocasió espero que ens poguem conèixer.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Montserrat,t'ho has guanyat a pols, i agrair-te poder participar en el teu blog, ja veus que no deixo d'entrar cada dia, i així poder seguir formant part de l'escola.
Fins sempre, petons.

Dolors Casanovas

Carme Fortià ha dit...

Només dir-te que veure el rostre que els teus nens cada matí veuen, conèixer la persona que hi ha rere cada paraula, va ser realment quelcom extraordinari!

I com sempre, felicitats i endavant!

Anònim ha dit...

M'agradat molt veure't en aquest grup que heu escrit el llibre. Quin orgull! Jo a vegades amb el que escrius m'he emocionat molt. Trobo que és gran encert el teu blog. Jo no sé d'altres escoles si ho fan però sé que el dia que tú vas decidir fer-ho va ser una idea genial. Continúa amb el teu blog tot el que puguis! Felicitats pel llibre!

Anònim ha dit...

Perdò, l'anterior comentari és meu. Sonia.

Anònim ha dit...

Quina foto més maca, se us veu a tots tant contents!!A mi el bloc m'ha donat l'oportunitat d'acostar-me a l'escola i de saber (i veure!)al que fan els nostres fills a l'escola cada dia. Per una altra banda, també he pogut expressar opinions, explicar anècdotes personals, i amb això tinc el sentiment de que hi deixo una miqueta del que jo soc al teu bloc (tu ho fas extensament cada dia amb les teves entrades!).Estic convençuda que sense el bloc no hagués tingut la sort de conèixe't ni a tu, ni tampoc als que regularment participen amb els seus comentaris. Sílvia Z.

Anònim ha dit...

Quina satisfacció haver començat a escriure el blog discretament i aparèixer en aquesta fotografia. Els que seguim el "diari de la meva escola" continuem pendents de noves histories. MS