14/1/09

Dimecres, 14 de gener de 2009
LES FAULES D'ESOPO
RELAT TRADICIONAL DE LA FAULA D’ESOPO EXPLICADA A LA CLASSE DE 2n.
Un lleó es va enamorar de la filla d’un pagès. Al pagès no li feia gens de gràcia aquella bèstia. Li va dir al lleó que si volia entrar a festejar la seva filla havia de tallar-se les ungles i arrencar-se les dents. El lleó ho va fer.
A partir d’aquell dia el pagès maltractava sempre al pobre lleó indefens.
Moralitat: Vigila molt a qui entregues la teva confiança ja que llavors et podrà vèncer.

RELAT SEGONS L’ERNEST DE 2n DE PRIMÀRIA
- Avui, a castellà, ens han explicat una faula d’Esopo. - Explica el nen a casa.
- Ah si???? Quina???
- El león y el labrador
La mare coneixedora del nivell de vocabulari de castellà del seu fill li pregunta:
- Ernest, tu saps que és un labrador???
- Mama!!! Doncs clar que ho sé, és un gos com els dels avis!!!
Morts de riure li expliquen de nou la faula i li deixen ben clar que un “labrador” és un pagès, però el nen respon:

- si, si... alguna cosa així era la faula, però... el labrador és un gos!!! És que no t’enteres eh, mama!!!

Moralitat: a vegades els mestres expliquem, expliquem... els nens escolten, escolten... i finalment tots arriben a entendre les coses més surrealistes que us podeu imaginar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A vegades las moralejas tenen massa raó. Molt oportuna la de avui.

Anònim ha dit...

Tant real como la vida misma. A mi de petita el meu pare m'explicava una que deia. Un pare li diu el seu fill, nen puja a la taula, el nen pujava, ara girat i donam l'esquena, el nen obeia, i ara tirat sense mirar-me, el nen mirava al seu pare asombrat i li deia papa pero tu m'agafaràs oi?, i el pare responia, es clar que si soc el teu pare. Així donçs el nen es tira i el pare no l'agafa, com es evident, cau al terra i es fa mal. LLavors el nen mira al pare i li diu papa m'havies dit que m'agafarias, i el pare responia, aixó es perque t'adonis que en aquesta vida no pots reafiar-te ni del teu pare.
Francesca

Anònim ha dit...

A la Raquel li va passar el mateix...i crec que encara no ho té gaire clar.

respecte el comentari de la Francesca, una mica dur no??

Laia

Anònim ha dit...

Laia si que es veritat que es dur, pero son aquesta mena de dites o coses les que més ensenyan, perque encara que passi el temps tu les recordes sempre, no cal dir pero que no hi ha que pendre-les al peu de la lletra, donçs si realment no pots confiar en els teus potser que ja pleguem.
francesca